Entrada diccionari: Modern (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Fonaments de la Historia i la Teoria de l’Art
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 27/05/2014
Descargas 8
Subido por

Descripción

Diccionari I. Exercici de seminari amb el profesor Eduard Cairol

Vista previa del texto

Alumna: Mari Tere Keishé Wiboo Seminari: 201 Assignatura: Fonaments de la Historia i la Teoria de l’Art Professor: Eduard Cairol DICCIONARI I Modern. En un terme general és una referència al temps present o a allò que correspon o pertany a una època recent o a la època actual. Per tant, a mida que avança el temps allò que és modern deixa de ser-ho per donar pas a una nova concepció de “modern”. De manera que apareix necessàriament el terme “modernitat” entès com a allò que caracteritza el concepte de modern en una determinada època. Es pot parlar de modernitat de dues maneres: Allò que és modern oposat a allò que es antic o clàssic.
Podem entendre el terme “modern” com a oposició a “clàssic” (entès com allò que pel pes cultural s’ha establert com a model o patró). Per tant, utilitzem el mot “modern” per referir-nos a allò que canvia amb el pas del temps donant pas a noves corrents artístiques. Tal com diu Baudelaire: la modernitat és allò que és transitori, fugitiu i contingent.
Modernitat com a progrés de la racionalitat.
La racionalitat de l’ésser humà permet un constant desenvolupament, es a dir, un canvi rere un altre, i dels canvis aplicats en el moment coetani, en diem modernitat. En aquest aspecte, Octavio Paz diu que la modernitat és sinònim de crítica i s’identifica amb el canvi. La modernitat és el resultat de la raó crítica, que s’examina constantment, s’interroga, es posa a prova i destrueix allò que creu innecessari o incorrecte per a aplicar un nou criteri.
...