TEMA 2- SISTEMES OSTEOARTICULARS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Avaluació clínica fisioteràpia
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 24/01/2015
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2: GENERALITATS. SISTEMA OSTEOMUSCULAR: 0 VIDEO INTRODUCTOIR: "EL CUERPO HUMANO AL LÍMITE" El cos humà és una màquina molt complexa fruit de mils d'anys d'evolució. El filaments formen les fibres que formen els músculs.
TORNADO 44O Km/h, va emportar-se un cos que va caure des de 400 metres de distància i tot i així no es va rompre, res, encara que va impactar a 50 km/h. Gràcies als óssos, va impedir que es rompessin els seus òrgans interns.
En total tenim 260 ossos, llargs i curts que donen un marc flexible que ens permet moure. L'ós és més resistent que el formigó, és una matriu de parets buides que te la rigidesa que li aporten el calci i fòsfor. La meitat esta buida i blana, que permet la mobilitat i la flexibilitat dels ossos. Cada 7 anys intercanviem les cèl·lules òssies, per tant, està viu. Els ossos poden canviar estructura segons la pressió d'una zona en particular.
La caixa toràcica pot fer una flexió de 2'5 cm i el fèmur una pressió de 100 tones abans de rompre's. Quan els músculs estan relaxats els ossos absorbeixen l'impacte contra el terra de manera uniforme, evitant fractures Si estigués conscient (tens) s'hagués lesionat més.
Una persona normal, davant una crisis pot alçar un pes com un atleta d’halterofília.
1 SISTEMA OSTEOARTICULAR: Funcións: L'ós té diverses funcions que venen donades per les seves característiques: resistència, flexibilitat, duresa i vida (perquè els hi arriba sang i els hi aporta lo necessari per formació, creixement i destrucció)  SUPORT: Són molt resistents i poden soportar grans càrregues i impactes  PROTECCIÓ ÒRGANS: El cor, els pulmons, el cervell i la medul·la espinal són els organs que he de preservar, dels més importants i per això estàn protegits per ossos. El cervell té una capacitat de 1400 cm2.
Cada conjunt d'aquest ossos té unes característiques depenent de l'òrgan al qual protegeixen: El crani és dur ja que ens interessa que ens interessa que el cervell estigui protegit i immòbil, d'altra banda, les cost elles són elàstiques, ja que així ens permet fer l'acció mecànica necessària per a la respiració.
 HEMATOPIÈTICA-MÈDULA ROJA: Crea glòbuls vermells que després són expulsats a la sang.
 ENERGÈTICA - MEDUL·LA GROGA: Font de reserva energètica (lípids).
 SISTEMA DE PALANQUES (MOVIMENT). Els ossos formen articulacions que juntament amb els músculs permeten fer moviment  HOMESTÀSIS MINERAL: Equilibri mineral.
La columna vertebral és una estructura molt làbil, en el sentit que és vulnerable i que es pot lesionar amb facilitat. És una estructura segellada però flexible.
COMPOSICIÓ I ESTRUCT URA DEL TEIXIT OSSI: El component principal és l’inorgànic que li aporta duresa i rigidesa gràcies als cristalls d'hidroxiapatita (formats per calci i fòsfor), el magnesi, el sodi, el potassi i el clor.
També té un comportament orgànic que constitueix el 30% que li aporta flexibilitat i elasticitat, ja que està compost per 90-95% de fibres de col·lagen i un 5-10% de cèl·lules òssies.
La resta és aigua en un 10% PARTS: L'ós té una part externa que l'envolta anomenada periosti. Aquesta està molt vascularitzada i innervada. Quan no en tenim (perquè està pelat, per exemple) no te una estructura sensorial nerviosa i per tant no ens transmet el dolor.
La part interna és esponjosa i sembla un rusc d'abelles, ja que té forats que no estan disposats de manera aleatòria sinó definida. Això s'anomenen trabècules, làmines ossis que formen una estructura tridimensional amb diferents 1 cavitats.
L'os està format per unes cèl·lules anomenades osteòcits que es troben en les trabècules i són molt petites.
En diferenciem dos tipus de cèl·lules: els osteoblast i els osteoclast (macròfags).
Arc de volta: pedra en la qual hi ha tot el pes de l'estructura que si el treus es desmorona tot, ja sigui una estructura arquitectònica (aqüeducte de Segovia) o una articulació. El calcani, si es treu, l’articulació del turmell es desmorona. Exemple: Calcificació tendó flexor: dona moltes patologies amb dolor. Quan es trenca el calcani es desmorona totalment, i l'arc plantar desapareix perquè s'enfonsa, degut a que el calcani perd tota la seva resistència.
Nucli dur a cap del fèmur: punt de confluència de les línies articulars i és el punt de màxima duresa. Fèmur proxima l te una distribució trabècula pensada per aguantar càrregues. La cortical òssia és molt gruixuda en la diàfisis que s' aprima cap a dalt ja que es un sistema de palanques, de distribució de càrregues, depenent del que necessiti la zona en qual es troba (qüestió biomecànica).
DENSITOMETRIA: Tècnica que estudia la densitat òssia. Les dones són les més propenses a la pèrdua òssia i freqüentment fan densitometria que es compara amb unes taules estàndard de valors. L'ós és més fràgil i es més propens a tenir fractures i patir osteoporosis.
Una vèrtebra acostuma a ser quadrada (radiografia). A mida que passa el temps, es va degenerant degut a l’aparició de certs elements (osteoclastos, etc...).
El canyon del colorado també té estructures semblants a les trabècules. De fet, el que resisteix quan un edifici es derruba es un arc si manté la pedra arc de volta.
PROPIETATS: -Rigidesa: La hidroxiapatita (minerals) li donen resistència a ser trencat.
-Duresa (resistència a ser rallat) -Flexibilitat: Torna a la seva forma desprès de un moviment -Elasticitat: Li donem una forma concreta i queda així.
Els nens tenen l’estructura molt més dúctil que nosaltres, són més elàstics.
L'os pot aguantar una tona, es excessivament dur.
TIPUS DE COMPRESIÓNS I FRACTURES: (FOTO) -Compresió de dalt a baix -Compresió transversal: és molt més vulnerable per la seva esrucutra.
Comprensio de la vertebra: fracutra per caiguda Rotula, olecranon, calcani: roptura per elongació, per estirament.
Ena fractura de fèmur, si posem un cargol, ha de pasar per el nucli dur ja que es la zona de major resistència.
Olècranon: fractura d'haubam-obenc, sistema de tensió on a la part inferior, amb un filferro i dos agulles, quan estires el colze la fractura s'impacta.
Fractura terç distal de radi prevalent en els dones ja que es una fractura osteoporòtica.
Totes les fractures articulars són molt greus.
2 PATOLOGIES: -OSTEOPATIA: Malaltia dels ossos.
-OSTEOMALÀCIA: Ossos tous (condromalàcia=cartílag).
-OSTEOMELITIS: inflamació de la medul·la de l'ós.
-OTEÏTIS: Inflamació de l’os.
-OSTONECROSIS: mort de l'ós, normalment per problema vascular.
-HIPEROSTOSIS: Formació extra de l'ós.
*plstia=forma -OSTEOMA=tumor del os -OSTEOPÈNIA= pèrdua de l'ós -OSTEOPORISIS=osteopènia patològica. Els forats de l'entramat de les trabèules es fan més grans.
-OSTEODISTRÒFIA= alteració del trofisme (alimentació) de l'os.
-OSTEARTROSIS=degeneratiu.
-OSTEOMELITIS=medul·la osia -OSTEOARTROSIS 2 SISTEMA MUSCULAR: El múscul de tot el cos es l'estriada que es la relacionada amb els músculs, que fa contracció i relaxació depenent de les ordres del sistema nerviós.
Fusiforme: bíceps (són dos però la forma és aquesta) Digàstric Poligàstric: abdominals.
Bipenniforme Unipenniforme: lumbricals i interossis.
FUNCIÓNS: - Generen moviment Estabilitat articular Reserva energètica Protecció estructures Manteniment de la postura- propiocepció Estimulen el sistema limfàtic i venós-arterial Mímica COMPOSICIÓ: 3 Els musculs són un 75% aigua i la resta esta format per proteines, actina miosina i mioglobina.
També tenen fosfàgens (ADP i ATP), elements químics (Na, P, Ca, K i Mg), lípids, glucògen i àcid làctic (quan es cristal·litza són les agulletes).
CONTRACCIÓ MUSCULAR: Fibra  miofibra  miofilament  sarcòmera.
Sarcòmer- unitat d’actina i miosina per a la contracció i relaxació muascular. Unitat funcional del múscul.
Per moure una articulació el muscul l'ha de saltar, sinó no fa res.
Estabilitat articular: si es trenca un múscul (lligament anterior) provoca dificultat de moviments.
Espinilla= no te múscul que la protegeix, i per aixó fa tant de mal un toc alla perque dones directe al periosti.
Cervicalgia= perds l’equilibri i per això et mareges. Equilibri: ulls, oïda i músculs.
Clavícula: també mareja per l’equilibri i la propiocepció: 160 km corrents si ets una persona sana no pasa res, la taquicardia és un mecanisme fisiològic de equilibri. Si no en s desaccelerem si que es dolent ja que es un canvi molt brusc per al cor.
Els humans són els animals que més aguanten caminant.
TIPUS DE FIBRES: FIBRES VERMELLES Contracció lenta Alta capacitat aeròbica Baixa capacitat glucolítica (àcid làctic)
 Alta densitat capilar Petita força de contracció Baixa fatigabilitat
 Gran distribució en els atletes que es dediquen a activi tats de resistència FIBRES BLANQUES Contracció lenta Baixa capacitat aeròbica
 Alta capacitat glucolítica (àcid làctic)
 Baixa densitat capilar
 Gran força de contracció
 Alta fatigabilitat Gran distribució en els atletes que no es dediquen a p roves de resistència (100 metres) 
 PATOLOGIA MUSCULAR: MIOPATIA: patologia als músculs.
MIOATRÒFIA: Falta d'alimentació del múscul. Amb un guix 15 dies el múscul s'atrofia, de no fer res.
MIODISTRÒFIA: Debilitat muscular.
MIOTONIA: Augment o disminució del to muscular. Hipertonia: molt tipic dels parquinsonians. HIPOTONIA: patolo gia al cerebel.
MIOMIA: tumor benigne del múscul MIOSITIS: inflamació del múscul MIODINIA: dolor 4 MIASTÈNIA: debilitat muscular.
ENTESIS: Unió d'un tendó a l'os. Entesitis: inflamació de aquesta inserció al múscul. Les entesitis provoquen calcificacións. Esperó, esporon del calcani.
OSGOOD-SHLATER: patolgia del tendo rotulia sobre la tuberositat anterior de tibia. Te un tendo molt fort a un os que encara no esta del tot desenvolupat i provoca microruptures.
3 EL CARTÍLAG ARTICULAR: El cartíleg té molt contingut d'aigua. Les cèl·les són els condròcits i condroblass i en tenim un 5%. De col·làgena en tenim un 10% (està present a tot el cos, predomina la tipus 2).
CARACTERÍSTIQUES: És una estructura a vascular, no té vasos, la irrigació li arriba per difusió de líquid sinovial. El cartílag ha de estar i ndemne i polit, sinó no funciona bé i dona problemes articulars. És més vulnerables que els altres ja que no té vascularització.
En quant a roçament, és la millor que podem tenir. No hi ha cap element a dia d'avui amb tant poc índex de fricció com el cartílag hialí, per això és tant important i la articulació és una estructura tant perfecte i al seu torn tant vulnerable. Resisteix molt a les forces de cisallament.
El cartílag està relativament lliure de l’acció autoimmune: viu aïlladament La relació entre matriu extracel·lular i cèl·lules és molt alta El cartílag articular és deformable. Lubricació Mobilitat energèticament eficient. Poc desgast.
La capacitat de deformar-se protegeix contra lesions. Menys estres focal. Resiliència Poca capacitat de reparació de les lesions condrals. Fractures articulars Les articulacions estan protegides per músculs i lligaments.
En termes energètics, el cos està pensat perquè faguem molt i consumiguem poc. Els cossos són eficients en termes energètics, i quan hi ha patologies pel mig són degut a una alteració de consumició/rendiment.
Un cartílag sa es molt poc dur, es ralla amb facilitat.
Llaga al ós: zona sense cartílag on hi ha dolor.
La ròtula és l'ós amb més cartílag del món, 5mm.
Quan es lesiona la part interna queda varo, ja que s'ajunta la part interna i queda el genoll cap a fora. Lligaments interns es destensen i perden funcionalitat, convertint-se en una estructura rígida, però cap a fora, els lligaments 5 es tensen.
PATOLOGIA: ARTROSIS: Desgast del cartílag ARTRITIS: Inflamació del cartílag ARTROPATIA: Lesió al cartílag ARTRÀLGIA: Dolor del cartílag ARTROPLÀSTIA: Substitució del ós per un altra estructura.
ARTRODESI: Intervenció quirúrgica en la qual fixem les peces òssies anclant una articulació.
ARTROCENTESI: punció articular per a treure líquid de l’articulació: sinovial.
ARTROSCÒPIA: observació d’una articulació seguint el mateix mètode que una endoscòpia.
ARTROLISI: Operació amb la qual seccionem alguns elements de l’articulació per tornar-li la mobilitat.
ARTROPLÀSTIA retirar superfícies articulars malaltes formades per os i cartílag amb la finalitat de substituir-les per productes elaborats a base de metall i plàstic.
ARTROTOMIA: Insició quirúrjica d’una articulació.
Condròcit: sintetitza proteoglicans i colàgena tipus II fonamentalment.
6 ...