T7, Proteïnes kinases i proteïnes fosfatases (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Bioquímica y Biología Molecular - 2º curso
Asignatura Senyalització i control del funcionament Cel·lular
Año del apunte 2014
Páginas 19
Fecha de subida 31/03/2015
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7 Proteïnes kinases i proteïnes fosfatases Són components molt habituals en les cascades, i se sap molt mes de les kinases que de les fosfatases.
Característiques generals  Fosforilació / desfosforilació Hi ha receptors amb activitat tirosina quinasa.
Ex. el de la insulina Tota la cascada són proteïnes quinases.
Hi ha una proteïna quinasa que està inactiva, es fosforila i pasa activa.
I aquesta el que fa es fosforilar una altra proteïna quinasa que es troba inactiva, per tant l’activa. I aquesta proteïna quinasa activa una altra proteïna quinasa, i així successivament.
a) Receptor acoblat a proteïna G, la proteïna G activa l’adenilat ciclasa i es genera AMPc que activa la PKA.
La PKA quan està activa entra al nucli i fosforila un factor de transcripció. El factor de transcripció fosforilat es troba actiu i permet la transcripció d’un determinat gen b) La PKA regula el metabolisme del glicogen. Quan arriba glucagó, activa gluconeogènesis i activa la degradació de glicogen, i es sintetitzi glucosa. La PKA activa actua sobre punts finals.
Per a formar glucosa a partir del glicogen ho fa l’enzim glicogen fosforilasa. L’enzim que sintetitza glicogen a partir de glucosa s’anomena glicogen sintasa. Per tant, la PKA el que fa es modificar el grau de fosforilació d’aquests enzims. Quan els dos es troben fosforilats, la sintasa no es funcional mentres que la fosforilasa si, i per tant es degrada el glicogen.
Fosforilació / desfosforilació es un sistema molt ràpid, i és un mecanisme de control, perquè és un procés enzimàtic. Per tant es pot canviar la activitat de forma molt ràpida.
A més, és un procés reversible.
No totes les proteïnes es fosforilen de la mateixa forma. Depenent de la proteïna s’afegeix un número de grups fosfats, i a més pot estar fosforilada per diferents proteïnes quinases.
Proteïna molt fosforilada = Proteïna molt controlada  Tipus de proteïnes quinases • Serina/treonina quinases • Tirosina quinases • Histidina kinases • Aspartat/Glutamat quinases Totes les proteïnes quinases catalitzen la mateixa reacció, afegeixen grups fosfat en algun residu de la proteïna diana, per així canviar-li la funcionalitat.
Les PK és classifiquen segons l’aminoàcid que fosforilen de la proteïna quinasa.
Serina/treonina o tirosina quinases són les més importants. El mateix nom indica quin aminoàcid fosforilen, i la característica és que tenen un grup –OH, que es on s’afegeix el grup fosfat.
 Estructura general proteïnes quinases The red ribbon structure denotes the smaller N-terminal lobe. Its secondary structure is mainly that of antiparallel beta sheets. This smaller lobe's primary function is orientation and binding the MgATP complex that donates the phoshate. The blue ribbon structure respresents the larger, C-terminal lobe. Its secondary structure is comprised mainly of alpha helices.
The larger lobe's function is binding the substrate and initiating the phosphate transfer to the substrate.
The yellow ribbon has the structural function of connecting the two lobes, and also plays roles in the recognition of the peptide substrate and the anchor of the MgATP phospahte donor.
The gray ribbon structures are not part of the kinase domain. These may be structurally important to the protein, but they probably don't play any role in the catalytic activity of the protein.
Totes les quinases catalitzen la mateixa reacció, agafen un ATP i enganxen el grup fosfat sobre el aminoàcid, totes tenen el domini catalític molt semblant.
Entre quinases varia la part que no es domini catalític. Normalment el domini catalític es troba inactiu.
En vermell, domini d’unió per a l’ATP.
Zona blava, on entra la cadena polipetídica a fosforilar.
 Especificitat de les proteïnes quinases Com saben les proteïnes quinases quin residu han de fosforilar? Ja que una proteïna té diverses treonines o serines.
Ho sap perquè reconeix una seqüència consens (és un fragment petit) A més de la seqüència consens, el que condiciona a la especificitat és que la proteïna a fosforilar i la PK estiguin juntes.
Ja que només pot fosforilar aquelles que siguin accessibles.
• Seqüència consens • co-localització proteïna quinasa/proteïna substrat Cada proteïna quinasa tindrà capacitat per a fosforilar determinades proteïnes Per tant, hi haurà PK altament específiques, on la proteïna diana és una sola. En canvi, hi ha PK que són menys específiques i poden tenir més proteïnes.
 Activitat de proteïnes quinases • Lligands que s’uneixen a receptors amb activitat quinasa Les PK normalment es troben inactives.
Cada PK és activada de diferent forma.
• Segons missatgers • Fosforilació/desfosforilació • Canvis en l’estat d’oligomerització A una PK s’uneix altres proteïnes, subunitats...
Aquesta unió condiciona el seu estat.
Serina/Treonina quinases Hi ha un quinasa per la serina i una altra per la treonina • Proteïnes quinases dependents de AMPc però es fiquen en el mateix grup perquè les característiques • Proteïnes quinases dependents de GMPc són les mateixes.
• Proteïnes quinases C Les Ser/Thr quinases són el tipus de quinases • Proteïnes quinases dependents de Ca/calmodulina més abundants en una cascada de senyalització.
• Proteïnes quinases B Fosforilen la proteïna quinasa en residus de • Altres → AMPK serina o de treonina.
• Fosforilasa quinasa • Piruvat deshidrogenasa quinasa, altres...
 Proteïnes quinases dependents de AMPc = Proteïna quinasa A = cAPK = PKA Aquestes PK són activades pel AMPc com a segon missatger.
Processos que regula: – Canals. Exemple, canals de calci al teixit cardíac La regulació de histones, provoca la regulació – Histones. Exemple, Histona 1 de l’expressió.
– Expressió gènica. Exemple, CREB – Flux metabòlic (enzims). Exemple, metabolisme del glicogen a) Exemple ja explicat b) CREB és un factor de transcripció (proteïna), que té la capacitat de unir-se a una seqüència específica del DNA (element de resposta), i aquests són elements de resposta al AMPc.
S’anomena així perquè inicialment és pensava que aquesta proteïna s’activava perquè s’unia el AMPc.
Actualment és coneix que aquesta proteïna no s’activa per la unió de AMPc sinó per la fosforilació produïda per la PKA (que s’activa per l’augment de AMPc).
Els gens controlats pels elements de resposta són els que codifiquen els enzims de la gluconeogènesi.
Es diu CREB perquè és la proteïna lligadora als elements de resposta de AMPc.
El CREB, i per tant la expressió de gens, està controlat també per altres cascades, no només pel AMPc, també CaMK.
El CREB (factor de transcripció) té la capacitat d’unir-se a elements de resposta de AMPc (seqüència de DNA).
El CREB s’uneix a aquesta seqüència, que en aquest cas s’anomena CRE, i a més, al CREB se li uneix una proteïna, la CBP, que està fosforilada, i permet que augmenti la transcripció.
La PKA en estat inactiu és un tetràmer.
Està constituïda per dos subunitats reguladores (controlen l’activitat), i dos catalítiques (on es fosforila).
Quan augmenta la concentració de AMPc, aquest s’uneix a les subunitats reguladores i les subunitats catalítiques s’alliberen i són actives.
Per tornar al tetràmer inactiu el AMPc es degrada.
Hi ha diferents isoformes, perquè hi ha diferents formes de subunitats reguladores i diferents formes de subunitats catalítiques. Això implicarà que hi haurà diferents maneres de regular-les, afinitat pel AMPc, de catalitzar...
Cada subunitat reguladora té dos dominis per unir el AMPc (blau). Hi ha una zona per dimeritzar (groc) que es per on s’uneixen les dos subunitats reguladores. En vermell, seqüència petita que fa com si fos el substrat però no ho es, és pseudosubstrat, i té una seqüència semblant a la consens per així fer-se passar per la proteïna substrat.
En la subunitat catalítica hi ha el domini catalític on s’uneix el ATP i on s’uneix el substrat, i després una zona per on s’uneix amb la subunitat reguladora.
Dues subunitats reguladores dimeritzen cap-cua.
Sobre l’estructura del pseudosubstrat es on s’uneix les subunitats catalítiques. I les subunitats catalítiques estarien inhibides perquè el pseudosubstrat coincideix amb el centre catalític de la subunitat catalítica, i imita el substrat, per tant no pot entrar cap altra proteïna. Quan augmenta el AMPc s’uneix als dominis de la subunitat reguladora i les subunitat catalítiques s’alliberen quedant així actives.
 Proteïnes quinases dependents de GMPc = Proteïna quinasa G = PKG = cGK Processos que regula: – Contracció de la musculatura llisa – Expressió gènica a les cèl·lules de la musculatura llisa vascular En general controla processos de la musculatura llisa, fosforilant proteïnes implicades en la musculatura llisa.
Exemple: PKG controla diferents aspectes de la musculatura, com son els canals de calci, receptors o la SERCA (ralla negre és el fosfolandan que inhibeix la SERCA) Model for the activation of large-conductance Ca2+ activated K+ channels (BK channels) in smooth muscle by cGMP-dependent protein kinase (PKG).
Aquestes PK no tenen subunitat reguladora, són dímers. Cada monòmer té una part reguladora (en groc) i una part catalítica (en negre).
La zona reguladora té doc lloc per unir GMPc, dos llocs que es poden fosforilar, s’autofosforilen . La zona I és la pseudosubstrat.
La zona D és la de dimerització.
Les PKA són solubles, mentres que les PKG poden estar lligades a membrana, i el tros verd, zona de miristilació, permet que les PKG s’uneixin a la membrana.
 Proteïnes quinases C = PKC Processos que regula: – Proliferació cel·lular, transport subcel·lular, migració cel.lular, organització del citoesquelet, apoptosis – Ca-ATPases, intercanviador Na/Ca, receptor de EFG, receptor de la IL-2, k-ras, Raf quinasa, etc. → Són dianes directes de les PKC Necessita els dos components per a ser activades, i són les que es troben en les cascades de Ca Domain organization of classical PKC; PS, pseudosubstrate region; ZF, zinc finger; C2, C2 domain.
Les PKC són monòmers, per tant hi haurà una zona reguladora i una altra catalítica.
Domini quinasa: reconeix el pèptid a fosforilar Domini C2: lliga calci Domini C1: lliga diacilglicerol, i hi ha dos subdominis on es fan dits de zinc, ja que hi ha aminoàcids que es lliguen amb Zn.
Zona PS: zona del pseudosubstrat, pèptid inhibidor.
Quan l’enzim està inactiu la zona del pseudosubstrat està doblejada sobre el domini quinasa, bloquejant la entrada de proteïnes substrat i l’activitat del enzim està inactiva.
BLAU: domini catalític VERMELL: domini C2 GROC: els dos subdominis que formen el C1 Al unir-se Calci al domini C2 provoca que aquest domini tingui gran afinitat per lípids de membrana, sobretot per fosfatidil serines. Això fa que la PKC s’uneixi a la membrana i reconegui diacilglicerols on s’uneix amb el domini C1.
Aquesta unió a la membrana provoca que marxi el pseudosubstrat del domini catalític, la PKC queda activa i pot fosforilar proteïnes de membrana.
 Proteïnes quinases dependents de Ca/calmodulina = CaMK Tipus: - Specialized CaMKs: un exemple és la myosin-light chain kinase - Multifunctional CaMKs, que inclou les CaMKs tipus I, II i IV.
CaMKI i CaMKIV Funcions: •Factors de transcripció •MAPKs •Adenilat ciclases · Hi ha d’específiques, que només fosforilen una proteïna. Són punts finals.
· Hi ha de multifuncionals, que no són punts finals. No provoquen l’efecte, sinó que el pasen a un altre component. Hi ha de diferents tipus, i tenen comportaments diferents.
Les CaMKI/IV s’activen per Calmodulina que té lligat Ca.
Amb la unió de la Ca/Calmodulina no està prou activada sinó que també ha d’estar fosforilada per una CaMK quinasa (Calmodulina quinasa quinasa). La CaMKK reconeix com a bon substrat la CaMK quan té unit la Ca/Calmodulina. La mateixa Calmodulina/Ca activa a les dos quinases.
CaMKII Actualment se la coneix com la molècula de la memòria.
Està molt implicada en la funcionalitat cerebral. Es localitza en el cervell, en les terminals sinàptiques, i controla la plasticitat neuronal. És un complex molt gran, té 12-14 subunitats.
A més, hi ha de molts tipus.
Representació d’una subunitat: Domini quinasa – Domini regulador – Domini d’interacció En el domini regulador, en la zona vermella, és on s’uneix la Calmodulina activada per Calci.
Com funciona: Es troba inactiva quan el domini catalític està unit a la subunitat reguladora a través del pseudosubstrat.
Quan s’uneix el Ca/Calmodulina la conformació canvia, i s’autofosforila, en realitat fosforila la subunitat del costat.
Al tenir la Ca/Calmodulina + la fosforilació = Màxima activitat Si marxa la calmodulina amb el calci continua activa perquè té el grup fosfat unit. Per a passar a estat inactiu el fosfat s’ha de degradar amb una fosfatasa.
a) Activation without autophosphorylation.
Calcium/calmodulin-dependent protein kinase II (CaMKII) is active during the period in which Ca2+/calmodulin is bound, but little or no autophosphorylation occurs with brief or weak stimuli because the occurrence of neighbouring subunits with bound Ca2+/calmodulin is low. Calmodulin dissociates within less than 1 s after Ca2+ levels fall.
b) Short-term persistent activation by autophosphorylation of threonine 286.
Activity persists after Ca2+ falls, but declines if Thr286 becomes dephosphorylated. Pools of CaMKII exist in which this occurs in minutes.
c) Long-term persistent activation when the rate of autophosphorylation exceeds the rate of dephosphorylation. This form of activation could occur in the special environment of the postsynaptic density (PSD) through the interaction of protein phosphatase 1 (PP1) with multiple phosphorylated holoenzymes. The blue square represents PP1, which is bound to the PSD and can dephosphorylate CaMKII.
 Proteïna kinasa B = PKB = Akt = PKB/Akt • Regulada bàsicament per la fosfatidilinositol-3-quinasa (PI3K) i el PtdIns (3,4,5)P3 – Via PI3K/Akt • Processos que regula: – proliferació i supervivencia – Metabolisme glucosa i lípids (insulina) És un component de cascada de la insulina i de factors de creixement. Si hi ha una disfunció en aquesta PKB provoca càncer, per això es considera un oncogen.
Per activar-se se li ha d’unir el PtdIns3P.
PI3K = PIP3K = fosfatidilinositol 3 quinasa Aquest enzim, per a formar el PtdIns3P, el que fa es afegir un grup fosfat en posició 3 del inositol.
Activa la Akt.
Akt Per tant, Akt estarà activa quan la concentració d’aquest fosfolípid sigui alta.
15 isoformes diferents Els de classe I, catalitzen l’addició de fosfat en posició 3 per a formar trifosfat.
Tenen dues subunitats, són un dímer.
PI3K en últim terme regula l’activitat de la Akt.
Activació PI3K: - És pot activar directament per subunitats βγ determinades.
- El mecanisme més habitual, PI3K i Akt estiguin en mecanismes de senyalització de factors de creixement , que tenen receptors amb activitat intrínseca tirosina quinasa. El receptor s’autofosforila i apareixen nous fosfats, i per a transmetre la senyal a la PI3K hi ha: · El seu domini regulador és SH2 i reconeix tirosines fosforilades, unit-se i activant-se.
· S’activa per la unió d’una proteïna G monomèrica i aquesta es troba unida a una proteïna adaptadora SH2 · Directament la PI3K es troba unida a una proteïna adaptadora que té domini SH2.
Akt The protein kinase B belongs to a large group of proteins that contain conserved domain structures including a specific amino–terminal pleckstrin homology (PH) domain, a short alpha– helical linker region, a central kinase domain and a carboxyl–terminal hydrophobic regulatory and interaction domain.
Les Akt estan formades per: Un domini catalític = domini quinasa, regulat per la resta de dominis Un domini PH, és un domini de proteïnes capaç de reconèixer i unir lípids, concretament el PtdIns3P.
Per tenir total activitat ha d’estar fosforilada, per una treonina i una serina. Aquesta fosforilació la fan les proteïnes quinases dependents de fosfatidilinositol (PKD) La PKD1 per activar-se també necessita PtdIns3P.
(a) schematic representation of the activation mechanism of PKB. Membrane translocation of PKB and PDK1 occurs as a consequence of the production of phosphatidyl-3,4-bisphosphate (1). In this process, PKB is phosphorylated by mTOR2 (initially named PDK2). The hydrophobic motif now binds the neighbouring PDK1 and this renders the kinase fully active (3). In return PDK1 phosphorylates the activation segment of PKB (4). The doubly phosphorylated protein kinase can detach from the membrane and phosphorylate cytosolic substrates.
Via PI3K/Akt La Akt s’activa a la membrana, i una vegada es troba activada perquè està fosoforilada es despren d’ella i va lliure pel citosol fosforilant altres proteïnes.
La senyal s’acaba quan el PI3P (fosfatidilinositol 3 fosfat) es degrada, i això ho fa un enzim, el PTEN.
El PTEN és una fosfatasa, i és considera un factor antitemoral perquè provoca que hi hagi menos PI3P i per tant menys activitat Akt (considerat oncogen) La Akt s’inactiva quan se li eliminen els fosfats.
PI3K PIP2 PIP3 PTEN PKD1 Akt +P  Proteïna kinasa activada per AMP = AMPK • Present en totes les cèl·lules eucariotes • Controlada per la relació AMP/ATP • Processos que regula: – Sensor de l’estat d’energia cel·lular Paper fisiològic de la AMPK en la cèl·lula Ella en si sola ja fa una cascada. És una proteïna quinasa dependent de AMP.
Controla tots els processos energètics de la cèl·lula, perquè es troba en moments de baixa energia: - bloqueja vies que gasten energia - activa vies que produeixen energia - esta totalment reprimit pel ATP, bloqueja totalment l’activitat Per activar vies i obtenir energia, fosforila enzims per exemple metabòlics o fosforila factors de transcripció afavorint unes vies o unes altres.
Catabolism `charges up the battery' by converting ADP to ATP (bottom curved arrow) whereas ATP-consuming processes convert ATP to ADP (top curved arrow). If a cellular stress causes the rate of catabolism to fail to keep pace with the rate of ATP consumption, ADP levels will rise and ATP levels will fall. ADP is converted into AMP by adenylate kinase and this, combined with the fall in ATP, will activate AMPK. AMPK then promotes the restoration of energy balance by stimulating catabolism and inhibiting ATP-consuming processes.
Estructura AMPK És un trímer.
Subunitat α = subunitat catalítica, activitat quinasa Subunitats β i γ = subunitats reguladores La subunitat β en el domini GBD reconeix i uneix glicogen, però no se sap el que fa.
La subunitat γ és on s’uneix el ATP o el AMP, segons la concentració que hi hagi de cada.
Si lliga ATP, es troba INACTIVA Si lliga AMP, es troba ACTIVA Ubstream kinases Però la AMPK per a tenir total activitat també s’ha de trobar fosforilada.
Es fosforila el domini catalític, és a dir, la subunitat α.
Per tant, per a tenir activitat màxima ha de tenir AMP unit i ha d’estar fosforilada.
Enzim que fosforila: LKB1 o CaMKK.
La CaMKK només es troba en determinats teixits, i té l’avantatge de que només ho farà quan hi hagi concentració alta de calci.
La LKB1 es troba en totes les cèl·lules, i sempre es troba activa.
Però si AMPk esta fosforilada i no té AMP unit l’activitat es quasi nula. Per tant, qui regula en últim terme l’activitat és el AMP.
A més, la LKB1 té preferència a fosforilar si la AMPK té el AMP unit.
Fosfatasa: Inactiva el AMPK hidrolitzant el grup fosfat Tirosina quinases  Receptors tirosina quinasa Podem distinguir dos grups: - De membrana: receptors amb activitat intrínseca tirosina quinasa (són de la insulina i de factors de creixement) La part catalítica es troba en la zona citosòlica. Quan se li uneix el lligand, s’activa i s’autofosforila en residus de Tyr.
Passa la senyal a través de proteïnes adaptadores o proteïnes amb domini SH2, o també pot fosforilar proteïnes pel residu de tirosina.
- Solubles: no són receptors, es troben dins la cèl·lula. Són les JAK.
Hi ha 4 formes diferents (JAK1, JAK2, JAK3 i Tirosina quinasa 2). Es troba enganxat a receptors de citoquines.
Janus kinase = JAK Esquema ja explicat en el respectiu Tema.
S’anomenen així pel del déu romà de dues cares Janus, ja que té dos dominis un què és proteïna quinasa, i l’altre que es similar.
A schematic representation of the primary structure of Janus kinases (Jaks), which are made up of FERM, SH2-like, pseudokinase and kinase domains. An alternative nomenclature for the putative domains is as a series of Janus homology (JH) domains. The FERM domain mediates binding to cytokine receptors. Both the FERM and the pseudokinase domains regulate catalytic activity and appear to interact with the kinase domain. Jaks autophosphorylate at multiple sites (P), including two in the activation loop of the kinase domain, but the precise function of these modifications is just beginning to be understood.
Mitogen-activated protein kinases Mitogen-activated protein kinases = MAPKs = extracellular signalregulated kinases = ERKs Vies MAPKs Són proteïnes quinases que treballen en trio, en seqüència És un proteïna quinasa que s’activa, aquesta activa a la següent, i aquesta altra activa la següent.
Aquesta última passa la senyal un altra component de cascada.
Llocs de fosforilació Fosforila sobre dues Serines, per tant és una serina/treonina quinasa Fosforila en residus de treonina i de tirosina, per tant es una serina/treonina – tirosina quinasa.
Té doble activitat.
Fosforila en residus de serina/treonina Mòduls MAPKs Funcions “scaffolding proteins” Hi ha diferents formes, hi ha diferents trios.
Se sap com es segons la nomenclatura que té la MAPK, el tercer element.
També hi ha diferents MAPK2 i de MAPK3, però només són possibles determinades associacions, per això fem referència al últim component.
Treballen juntes perquè hi ha una proteïna bastida (scaffolding proteins ) que fa que les 3 MAPk estiguin juntes. Això provoca que el procés sigui ràpid.
Pot tenir el substrat unit.
Aquestes proteïnes bastida també poden tenir proteïnes fosfatases unides. A més, tenen una nomenclatura determinada.
5 vies principals MAPK en mamífers : – ERK1 i 2: via ERK1/2 – c-jun N-terminal kinases (JNK1, 2 i 3): via JNK – p38 kinases: via p38 – ERK3 i ERK4: via ERK3/4 – ERK5: Via ERK5 Factors de transcripció MAPK, MAPKK, MAPKKK són els components de la cascada.
Es per veure com una MAPK nomes passa senyal a determinades MAPK. Això fa que tinguem determinades estructures.
Exemple de via.
Últim component és un factor de transcripció.
La ERK pot fosforilar dins o fora del nucli.
El que activa la MAPKKK és la proteïna monomèrica Ras.
Proteïnes fosfatases • Serina/Treonina fosfatases • Tirosina fosfatases  Serina/Treonina fosfatases Funció • Acabar el senyal • Part d’una cascada de senyalització Les més conegudes són • PP1 • PP2A • PP2B = calcineurina Aquestes fosfatases eliminen grups fosfat de residus de serina o de treonina.
PP1 De fosfatases hi ha poques perquè segueixen la estratègia de que hi ha una subunitat catalítica i desprès poden haver moltes subunitats reguladores.
Depenent de la subunitat reguladora tindrà unes característiques diferents. Però no seran diferents catalíticament.
PP1 De fosfatasa 1 nomes hi ha una subunitat catalítica, catalitzada pel mateix gen, que es la que té activitat fosfatasa, i segons la subunitat reguladora està controlada de formes diferents.
Aquestes subunitats R condiciona la localització de la subunitat catalítica, i també pot determinar quines proteïnes són substrat.
Fins 50 R diferents PP2A PP2A És un trímer. Té una subunitat catalítica que s’uneix a una subunitat A que fa de bastida del sistema, i uneix la subunitat B.
Aquesta subunitat B fa de reguladora.
Com que de formes catalítiques hi ha 2 tipus, de A hi ha 2 més, i de B hi ha 20 diferents, tenim una gran diversitat de combinacions de fosfatases.
The PP2A holoenzyme is a trimeric protein and consists of three subunits: A, B and C. The C, or catalytic, subunit (PP2Ac) is a 36 kDa protein, which exhibits actual serine/threonine phosphatase activity. Scaffolding or A subunit is a 65kDa protein which allows PP2Ac to interact with various B or regulatory subunits. It is thought that B subunits define substrate specificity or cell localization of PP2A.
Different isoforms of regulatory subunits as well as A and C subunits give a number of possible combinations of the PP2A enzyme. C, catalytic subunit, A, scaffolding subunit and B, B', B", B'" are the variable regulatory subunits.
Calcineurina Esta controlada per Ca/Calmodulina. És un dímer. Formada per la subunitat A (groc, verd i vermell) i la subunitat B (blau). La zona catalítica es troba en la subunitat A, en la part groga. La part verda és el pseudosubstrat. En la hèlix de la zona vermella s’uneix la Ca/Calmodulina i provoca un canvi de conformació.
La subunitat B és la reguladora i té 4 dominis EFhand, per tant se li pot unir calci.
Això vol dir que la calcineurina està regulada per la unió de calci.
Calcineurin’s a-subunit contains a globular phosphatase domain, a helical extension that bind the bsubunit, a disordered region not observed in the crystal structure, and an autoinhibitory peptide that binds in the phosphatase domain’s active site. The a-subunit's intrinsically disordered region, containing 95 amino acids, connects the ends of the helical extension (residue 374) and the autoinhibitory peptide (residue 470) and includes a calmodulin binding site  Tirosina fosfatases (PTPs) Aquests enzims hidrolitzen grups fosfats de residus de tirosina.
Tenen molta importància en acabar processos on s’han activat tirosines quinases o on intervenen MAPK, ja que són processos on s’han activat per factors de transcripció, i si aquests factors indueixen càncer si el sistema està molt activat, i les fosfatases s’ha estudiat com a supressores de càncer.
Hi ha de diferents tipus i diferents classes.
De tipus 1, hi ha 2 classes: les clàssiques, i les altres que tenen especificitat doble ja que poden hidrolitzar grups fosfats tan en residus de serina/treonina com en tirosina.
Dins de les PTP clàssiques hi ha dos tipus, les que són receptors, i les que no són receptors.
La que se li dona importància és la PTP1B, que controla la funcionalitat de receptros amb activitat intrínseca o acoblats a tirosina quinasa.
Paper en la senyalització Es considera que tenen dos funcions: - Són components de la cascada de senyalització, quan s’activa la cascada s’activa la PTP i de la proteïna que es diana li treu el grup fosfat.
- Mantenir les senyals baixes, els factors de creixement tenen receptors amb activitat intrínseca quinasa, i aquests per sí mateixos tenen activitat sense la presència del lligand. Si sense el factor de creixement les cèl·lules reben senyal de dividir-se, encara que sigui a nivell basal, les PTP s’encarreguen de desfosforilar el receptor per a poder controlar.
Regulació PTPs Unió d’un lligand extracel·lular, quan la PTP és un receptor Dominis SH2, reconeixen tirosines fosforilades Oxidació de la PTP Localització subcel·lular Fosforilació per ser/trh quinases Cada tipus de PTP es regula de una forma diferents: - Si s’oxiden PTP en el centre actiu tenen cisteïnes, i quan hi ha radicals lliures d’oxigen aquests oxiden la cisteïna provocant que la PTP passin a un estat inactiu.
...