Tema 6. Estratègies bàsiques d'intervenció. (2017)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Avaluació i Diagnòstic II Adults.
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

ccarbonell Tema 6. Estrategies basiques d’intervencio 1. Recolzament o Suport En aquest cas no es busca un canvi específic sinó que la persona es sostingui i no es desmoroni, que pugui aprofitar al màxim els recursos personals que té.
Aspecte fonamental: El terapeuta mostri la seva disponibilitat cap al pacient, la seva empatia, intentar que el pacient recuperi la confiança en si mateix, intervé també la contenció (el pacient té una sèrie d’ansietats i angoixes i el terapeuta les sosté, implica que a través de l’entrevista, la empatia, la comprensió del què li passa al pacient i de oferir-li aquesta comprensió, l’ansietat es redueix i es conté. El pacient porta emocions desbordades i angoixa i a través de l’escolta i l’acompanyament del terapeuta al seu pacient aquestes emocions i angoixes es redueixen i es contenen) - Disponibilitat, empatia i cura. “Base segura” Concepte de teoria de l’apego.
Busca la figura d’apego com a base segura, com a refugi o protecció. Quan està espantat o angoixat, busca aquesta protecció.
- Promoure seguretat i auto-valoració. Es treballa amb els punts forts del pacient.
No es busca canviar coses sinó reforçar punts forts.
2. Canvi conductual Es busca un canvi específic de conductes i noves conductes al seu repertori.
- Busca cambiar conductes, fer de manera diferent i a ser possible a millor. Eliminar conductes desadaptatives - Promoure la auto-eficàcia i la autonomia. Que la persona es senti eficaç, capaç i competent, que pot controlar la seva vida, fer les coses que té que fer, ser autònom.
3. Insight Algún tipus de descobriment nou per millorar l’autoconeixement.
- Reconèixer, comprendre sentiments i conductes. Reconceptualitzar problemes (allò que abans era incomprensible, es pot reconceptualitzar o es pot comprneder des d’una crisis vital – Concepte de desenredar: Persona enredada en les seves reflexions i la teràpia li ajuda a desenredar). Posar paraules als sentiments, conductes i a tot allò que li pot passar a la paraula.
- Promoure funció reflexiva (tant d’autoreflexio sobre un mateix com dels demés – mentalització) i d’aquesta forma poder regular les emocions. Sense reflexió les emocions no apareixen o s’actuen. Para que sigui autèntica reflexió, aquesta ha de portar a un canvi.
Totes les grans orientacions es poden situar entre aquestes tres. Habitualment tota teràpia és una barreja d’alguna d’aquestes tècniques (sempre trobem algun element de suport, algun element conductual i algun element insight) (normalment es fa o suport i un canvi conductual o suport i algun canvi d’insight).
ccarbonell L’element de suport potenciarà els RECURSOS, CAPACITATS I RELACIONS DE RECOLZAMENT del pacientEl canvi conductual es centrarà habitualment en la part inferior de la formulació clínica (Conductes concretes)- el insight es centrarà en aspectes del nucli vertebrador (esquemes cognitius, patrons de relació, aconseguir comprensió sobre la forma d’estar en el mon) i en aspectes biogràfics.
Les teràpies conductuals no aborden el nucli vertebrador, per tant, provocarà una recaiguda en mesos o anys, perquè no ha anat al centre del problema. Tot i això, el canvi conductual promouria que a partir de modificar un símptoma o incorporar unes conductes la persona pot sentir-se prou millor que si abans estava deprimida, tancada a casa o no es relacionava de forma que aquesta persona recupera relacions socials... aquest canvi de conducta pot produir canvis en la forma de veure’s a si mateixa i en la forma de veure els demés, en la seva autoestima.... per tant, seria un canvi de baix que promouria un canvi també als de dalt.
L’insight promoure canvis en diferents punts de la formulació clínica que promourà canvis a la conducta i als símptomes.
Poden haver teràpies exclusivament de recolzament o suport. Busquem que l’estructura es mantingui, que no es desmoroni de cap de les maneres.
Indicacio terapeuta: Aspectes a considerar Quin tipus de criteri s’ha de seguir per recomanar un tipus o un altre de teràpia.
1. Característiques del propi professional, entorn institucional i recursos comunitaris. A vegades no es solament el que li passa al pacient sinó també la dels progessionals. Per exemple: formació i experiència Depen de la orientació teòrica, les teves preferències... et pots sentir més segur en canvis conductuals...
Els terapeutes no acostumen a ser bons en totes les teràpies, no se’n coneixen. En aquesta mateixa direcció, hi ha un tipus de pacient que et va millor que un altre. (Ex.
Un narcisista va a un terapeuta en el que ell es manega molt bé amb els narcisistes anirà millor que un altre que el terapeuta no pot amb ells) Entorn institucional: un terapeuta en una clínica privada tindrà moltes altres possibilitats i hores que una persona que va a un CESMA o un Hospital de dia, que tindrà visita cada un o dos mesos.
2. Tractament: - Tot tractament té criteris d’indicació i de contraindicacions. No tota teràpia serveix per a tot el món en tot moment. El que es capaç de curar, també és capaç de danyar. No hi ha teràpia psicològica inoqua.
- Teràpies manualitzades amb suport empíric. No totes les teràpies psicològiques tenen manual on s’expliqui la tècnica amb detall i s’han fet investigacions que es demostra la seva eficàcia. Els àmbits públics cada cop s’intenta més utilitzar aquestes.
ccarbonell - Modalitat: individual, parella, familiar, grup. Atendre únicament al pacient? Promoc una teràpia de parella? Puc comptar amb la persona i la seva parella? Aquest pacient aniria bé amb una teràpia de grup? En teràpia de grup és important tenir en compta el indicació i contraindicació, potser fa explotar el grup.
A partir de la formulació clínica: 3. Gravetat del problema (dels símptomes i de la seva personalitat), complexitat i cronicitat (és una persona que porta anys amb el problema, problema cronificat). Si la situació és crònica tires més cap el recolzament o suport. Gravetat té a veure amb el gra d’interferència en la vida de la persona, amb el malestar subjectiu (en els dos extrems, persones amb un gran mal objectiu perque es sent desbordat però també pacients molt greus amb molt poc malestar subjectiu, poc deprimit, poc ansiós, perque el que predomina es la frialtat, la actuació irreflexiva, com els anti-socials) Tenim tot l’espectre: - Sense tractament: Situació de dol (separacions, pèrdues recents). Persona amb situació de dol recent seria inadequat fer-li una teràpia, si es veu que hi ha una progressió normal d’aquest procés de dol.
- Ingrés: Depén fonamentalment de la patologia (trastorn bipolar, psicosis, depressió amb risc de suïcidi rellevant, abús de drogues molt disparat, qualsevol cosa que afecta significativament a la vida de la persona. Si treballa és bona senyal) - Intensitat del tractament: Si pensem en una teràpia  Freqüent i llarga (una o dos vegades per setmana i durant 1 anys. Persones límit de la personalitat, pobre funcionament premòrbid Abans del trastorn ha tingut problemes no clínicament molt aguts però no és una persona amb una vida estable, trastorns alimentaris durs, estrès vital molt gran amb molts problemes a nivell emocional i amb una freqüència alta, baix suport social)  Breu (6 mesos. Bon funcionament premòrbid, entorn de la persona està preservat, bona xarxa relacional)  Intermitent (idea del tractament intermitent s’ajusta molt a la realitat. Com a psicoterapeutes hem de comprendre que probablement una psicoteràpia, per molt llarga que sigui, hem de preveure que la persona necessitarà algun tipus d’ajuda psicoterapèutica en alguns moments de la seva vida. Ve a fer tractament en moments de crisis vitals) - Medicació: Hem de tenir certa idea sobre la medicació. Està força posada en dubte i en certa crisis, però és una eina terapèutica valuosa. En psicosis, depressió majora amb risc de suïcidi, trastorn bipolar, ansietats molt desbordades és molt valuosa. Hi ha experiències terapèutiques sense medicació.
4. Suport social: implica tenir una cohesió familiar forta (parella, fills, pares...), sentir-se que formes part d’una xarxa de relacions familiars, qualitat de les relacions-figures de suport. En contraposició: experimentació de solitud i abandonament. Pacients amb alt suport social s’associa a resposta favorable al tractament i s’adeqüen correctament en qualsevol tipus de teràpia però sobretot intervencions breus i teràpia d’insight.
Persones amb baix suport social pensem en intervencions conductuals i de suport, inclús moltes vegades només de suport.
ccarbonell 5. Estil d’afrontament: Persones més externalitzadores, impulsives, projectives millor canvis conductuals perque no acostumen a respondre bé al insight. Preferible entrar per un canvi conductual i a partir d’allà veure si pot canviar el insight. Persones més internalitzadores, amb malestar subjectiu i que busquen més dins seu, les teràpies d’insight funcionen millor que no pas els externalitzadors.
6. Resistència i reactància: implica el grau en que la persona accepta, s’implica en el tractament o bé sent que hi ha una amenaça cap a la seva llibertat (reactància significa que aquelles persones que al implicar-se una teràpia senten que hi ha pèrdua d’autonomia i llibertat). Si la resistència i la reactància és alta es millor canvis conductuals, d’aquesta forma ell sent que aquestes tècniques ell les pot aplicar en la seva conducta, més neutres relacionalment, mentre que si la resistència i la reactància es baixa, les tècniques poden ser de qualsevol tipus de treball.
7. Malestar subjectiu: és necessari com a element motivador del pacient. Un cert patir, certa ansietat i tristor és element motivador pel canvi. Estem davant del malestar subjectiu intern. Si aquest malestar subjectiu és alt hem de tenir una bona dosis de suport en la intervenció però unes tècniques més estrcutrades. Si el malestar subjectiu és baix podem tenir importants problemes, perquè vindrà a buscar ajuda probablement perquè els demés li diuen, persona precontemplativa, en aquests casos hem d’agafar alguna tècnica que generi malestar. Com sensibilitzar aquesta persona perque se’n doni compta. Treball de sensibilització en aquests casos precontemplatius.
8. Estadi de canvi: Si una persona està contemplativa, qualsevol teràpia funcionarà, millor de les situacions possibles, hi ha consciència del problema i es vol canviar. Si la persona està pre-contemplativa hem d’utilitzar tècniques de suport, empatia, tècniques de canvi conductual, serà fonamental construir relació i posar-se d’acord de quines coses treballar i quines no.
9. Capacitat d’insight: Alta Qualsevol tècnica li aniria bé. Baixa Recolzament o suporti i canvi conductual.
10. Aliança terapèutica: Primer s’organitzen les primeres sessions, molt pendents en les primeres entrevistes de veure com es forja aquesta aliança i si ho és, el pacient perdonarà els nostre errors i hi haurà empatia des de les dues parts. Si la aliança es baixa, tindrem problemes i haurem de buscar molt l’acord, el pacte.
Examen: Mentalització Problemes en reconèixer com em fa sentir ell i què puc comprendre de la seva ment. Si hi ha dèficit de mentalització el problema està en el dèficit d’adonar-se què hem fa sentir i què fa ell i com faig sentir a l’altre.
...