Temes 1 i 2 (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Entorn economic espanyol
Año del apunte 2015
Páginas 28
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

ENTORN ECONÒMIC ESPANYOL Curs 2015-2016 LLIÇO 1: Creixement i canvi estructural 1.1 Trets bàsics del Creixement Econòmic Espanyol La economia espanyola ha crescut significativament en els últims 50 anys (el PIBpc1 s’ha multiplicat per 4).
Context dades: - Fins als 70 onada expansiva de l’economia mundial i Espanya es veu afectada.
Apropament nivell de vida (PIBpc) països desenvolupats (etapa que ens permet créixer).
També els últims anys s’han caracteritzat per un creixement vigorós que s’acaba al 2008 amb la crisi.
Canvi (més profund que a altres països) de vida i de treball dels espanyols: DICTADURA → DEMOCRÀCIA Canvis profunds en les formes d’organització i govern (progrés econòmic i modernització institucional van de la mà).
Gràfic 1. – PIBpc en paritat del poder adquisitiu (UE 15 = 100) 95 90 85 80 75 70 65 60 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2014 1 PIB: riquesa d’un país; pc: entre cadascun dels seus habitants.
*Euros constants: preus d’un any en concret. Així s’elimina la inflació.
Tret 1: L’economia espanyola ha crescut més que la mitja de la UE, possibilitant així un procés de convergència (quan el creixement del PIB/PIBpc és superior a Espanya que a la UE) en PIBpc.
1961 – 2014 Taxa mitjana anual creixements PIBpc Espanya 2’6% UE 2’1% L’evidència internacional disponible mostra: Major capacitat de creixement de les nacions més atraçades quan les seves taxes d’estalvi i d’increment de la població s’assimilen a les de les més avançades.
Ex: Portugal, Grècia, Irlanda Gràfic 2. – Creixement relatiu en Espanya i la Unió Europea, 1961 – 2014 (taxes anuals de variació del PIB real pc a preus constants) Trajectòries molt similars. Quan més integrat està un país dintre d’un conjunt de països, tots els seus moviments son paral·lels, més o menys. Ex: si hi ha crisi a la UE, cap país podrà escapar.
Tret 2: El perfil temporal seguit per la renta per càpita espanyola s’assimila molt als països europeus.
1950 - 1974 1975 – 1984 Etapa Daurada CONVERGÈNCIA Crisi per l’alça dels preus DIVERGÈNCIA del petroli 1985 – 2007 Increment PIBpc CONVERGÈNCIA ‘’Bombolla Immobiliària’’ 2008 - ...
Crisi profunda DIVERGÈNCIA? L’impacte de la crisi a Espanya ha sigut superior que la mitja de la UE.
Tret 3: L’economia espanyola amplifica el cicle europeu amb una major profunditat de les crisis.
Any 70’s Crisis Crisi dels 70’s més greu que a Europa.
Els afecte de l’encariment del preu del cru més intensos a la economia espanyola per importants pujades de salaria (procés de transició de la democràcia). INFLACIÓ Breu duració i intensitat.
En la que de nou Espanya s’ha distanciat dels socis europeus.
1993 2008 Tret 4: Les fluctuacions registrades dins de cadascuna de les etapes identificades son majors a l’economia espanyola.
Aquest tret explica: 1. La comparació amb una mitja de 15 països fa que les diferències entre ells es compensin suavitzant les oscil·lacions.
2. Per l’intens procés de liberalització política i econòmica que ha viscut Espanya  Etapes de gran expansió degudes a etapes de gran apertura exterior (final autarquia, UE, euro).
 Etapes de recessió agreujades per les rigideses del mercat.
1. 2 Determinants del Creixement Econòmic Espanyol L’increment de la renta pc pot aconseguir-se: → Increment Taxa d’Ocupació en sentit ampli (treball per càpita): relació entre treballador y població total.
→ Increment Productivitat del treball: relació entre renda i número de treballadors.
La renda pc es fracciona en: 𝑃𝐼𝐵 𝑃𝐼𝐵 𝑜𝑐𝑢𝑝𝑎𝑐𝑖ó = × 𝑝𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑜𝑐𝑢𝑝𝑎𝑐𝑖ó 𝑝𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó Productivitat del treball Expressat en taxes de creixement (%): ∆ 𝑌 𝑁 𝑌 Taxa d’ocupació 𝐿 = ∆𝐿 + ∆𝑁 Quins factors permeten incrementar la taxa d’ocupació? Existeixen límits per l’augment de la proporció de la població ocupada derivats de factors demogràfics (el immigrants han de tindre papers per a treballar), culturals (majoria d’edat, jubilació, etc.) i socials (la dona).
∆ 𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝐴𝑐𝑡𝑖𝑣𝑎 𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙 → taxa d’activitat incrementa segons demografia + emigració 𝑂𝑐𝑢𝑝𝑎𝑡𝑠 ∆ 𝑃𝑜𝑏𝑙𝑎𝑐𝑖ó 𝐴𝑐𝑡𝑖𝑣𝑎 → taxa d’ocupació incrementa segons reforma marc regulador A més... aquest augment requereix l’ampliació de la capacitat de producció que depèn de l’eficiència amb que es produeixen els bens i serveis que és la base de la competitivitat internacional.
Gràfic 3. – PIB real pc y productivitat del treball a Espanya, 1961 – 2014 (taxes anuals de variació) Quan la taxa de creixement de la productivitat està pel damunt de la taxa de creixement del PIBpc = ↓ocupats pc.
Quan es creuen les dues taxes la producció va a la inversa del PIBpc.
Si ↓PIBpc la riquesa que es produeix serà menor ↓productivitat.
Productivitat > PIBpc = crisi.
1961 – 1985: PIBpc i Productivitat (L) evolucionen en paral·lel.
1985 – 2012: evolució contrària: - En expansions: ∆PIBpc > ∆Productivitat (creació d’ocupació) (onada d’immigrants 1995) En crisis: ∆PIBpc < ∆Productivitat (destrucció d’ocupació) Aquest canvi de la pauta de creixement en favor de la ocupació es preocupant.
Preocupació: Desacceleració en el ritme d’avenç de la productivitat del treball molt intensa no deguda al abaratiment del factor treball Limitada capacitat d’innovació de l’economia espanyola La crisi actual ha corregit els excessos del mencionat canvi de pauta o model, propiciant un increment de la productivitat a través de la desaparició d’establiments i tasques laborals amb un menor rendiment per treballador.
1986 – 2014: economia espanyola ↑ gràcies als ∆d’ocupats i millora de la producció.
Raons:     Major capacitat de generar ocupació (mercats de treball més flexibles).
Alentiment del creixement del capital físic per la maduresa assolida per l’economia espanyola.
Ascens sostingut del capital humà fins el 2000 que comença el menor avenç físic.
Alentiment 2PTF des dels 90s.
Anomalia: creació d’empreses d’escassa eficiència en els anys d’expansió.
Factors que determinen la evolució de la PTF Augment PTF → Incorporació noves idees, procediments i mètodes al procés productiu i al producte a través d’equips d’investigació i creixement de la qualificació dels treballadors.
Primeres etapes de desenvolupament d’un país: Facilitat per obtenir idees i innovacions d’altres països mitjançant la importació de bens d’equip, compra de patents, marques, imitacions de tecnologies o la localització d’empreses estrangeres.
Quan s’arriba a un alt grau de desenvolupament: ja no hi ha tantes facilitats, tot és més difícil d’aconseguir, ha d’haver un esforç propi de creació de noves idees i aconseguir una elevada qualificació de treballadors.
Espanya: a) Esforç molt apreciable en millorar la formació.
b) Pobre despesa en I+D pública (meitat que França o Alemanya) i escassa I+D empresarial.
2 Productivitat Total dels Factors: diferencia entre la taxa de creixement de la producció i la taxa ponderada de increment dels factors (capital, treball...).
Donada la importància de la productivitat del treball en el creixement econòmic prestem atenció als seus determinants.
Components de la productivitat per treballador 𝑌 𝐾 = 𝐴 ( )𝛼 ℎ𝛽 𝐿 𝐿 Y: producte K: capital físic total L: treball no qualificat 𝐾 𝐿 : capital físic per treballador h: capital humà per treballador A: Productivitat Total dels Factors (PTF) que és funció del progrés tècnic (millora de l’eficiència conjunta de L i K aplicat al progrés productiu) 𝛼 + 𝛽 ∶ elasticitat (quan incrementarà) del producte respecte del capital físic i humà respectivament (variació percentual del producte que origina una variació percentual del capital) Quins factors permeten incrementar la productivitat del treball? 𝐾 Intensificació del capital (∆relació 𝐿 i h) → K físic i/o K humà3 per treballador ∆A (Progrés tècnic o PTF) → K tecnològic / K humà / K infraestructures Conclusió: El treball augmenta la seva productivitat perquè disposa de més mitjans de capital físic (K) i humà (h) o perquè el rendiment global del procés productiu augmenta (A).
El creixement de la productivitat del treball entre 1961 i 2014 (de 14.000€ el 1960 a 64.000€ el 2014) s’explica per: 𝑌 𝐾 = 𝐴 ( )𝛼 ℎ𝛽 𝐿 𝐿 𝐾 Un 22% (11.000€) correspon al ↑ del k físic per treballador ( 𝐿 ).
Un 11% (7.500€) al ↑ del K humà Un 63% (31.500€) al PTF.
3 Combinació de salut i coneixement que posseeix cada treballador, que es reflexa en el seu rendiment.
En el període 1961-2014 Espanya ∆productivitat del treball com era d’esperar però amb descens dels ocupats pc.
Raons:  Relació entre ∆PIBpc i productivitat del treball → en les primeres etapes de desenvolupament d’un país existeix una gran capacitat per obtenir idees e 𝐾  innovacions d’altres països (∆PTF i 𝐿 ) Reducció de l’ocupació pc donat el lent augment de població d’Europa que implica una reducció de la capacitat de generar treball.
A partir dels 90s canvi de la pauta de creixement augmentant la seva capacitat de generar ocupació.
Ja des dels 70s disparitat en l’evolució del PIBpc i la productivitat per: 1. Major profunditat dels períodes de crisi → debilitat d’una part del teixit productiu espanyol.
2. Peculiar organització del mercat de treball → concentra flexibilitat en l’abundància de treball temporal.
3. Massiva entrada d’immigrants des de 1995 → pressionant salaris a la baixa i impulsant activitats de baixa productivitat i augmentant el treball pc.
Conclusió: Per créixer a llarg termini ha de créixer la productivitat a) Invertir capital físic b) Invertir capital humà i millorar el sistema econòmic, combatre el fracàs escolar, reciclar treballadors, etc.
c) Invertir en R+D i atreure adults, empreses multinacionals de tecnologia avançada, etc.
1.3 Obertura Exterior i Integració Econòmica Monetària Cronograma d’obertura exterior 1959 Pla d’estabilització 1970 Firma de l’acord comercial preferencial d’Espanya amb la CCE Espanya presenta la sol·licitud de adhesió a la CEE Integració a la UE La integració va suposar:  Liberalitzar totalment el comerç exterior  Eliminar aranzels amb la UE (fins 1993)  Adaptar tarifa exterior comú davant la resta del món Pas crucial en la modernització i internacionalització de l’economia espanyola, que va crear efectes expansius molt favorables en el comerç i en la inversió internacional i, sobretot, en la producció.
La pesseta s’adhereix al Tipus de canvi fic respecte SME al marc alemany amb uns 1977 1986 1989 Fins el 1959, Espanya estava tancada al exterior i el Pla d’estabilització va suposar:  Liberalitzar bona part del comerç exterior des de 1966  Eliminar control de canvis → mercat divises  Permetre inversió estrangera (amb limitacions)des de 1962 1992 1999 – 2002 marges de fluctuació (+/6%). Sinó, la moneda s’aprecia i es deprecia i intervé el Banc Espanyol.
Firma del Tractat de Trànsit a una Unió Maastricht Econòmica i Monetària en 3 etapes: 1. Lliure circulació de capitals 2. Creació del BCE 3. Adopció d’una Moneda Comuna = criteris de Maastricht d’estabilitat macroeconòmica Ambiciós programa de privatitzacions i liberalització de mercats.
Creació i instauració del € La incorporació d’Espanya a la UEM va significar la homologació amb un conjunt d’economies properes amb les que desitjava compartir un marc institucional propici pel creixement i el major benestar.
Conclusió: El grau d’obertura exterior i d’integració econòmica ha incrementat considerablement.
Enorme canvi en 40 anys: de tancada a plenament integrada.
Per què es va realitzar la integració monetària? Culminació d’un procés (one market, one money) Mercat únic que funcionarà de forma més eficient amb una moneda única.
Per què? Guanys d’eficiència - Eliminació costos transacció Supressió del risc canviari Reducció dels costos d’informació Es confiava que la creació d’un mercat europeu amb una moneda única facilités la especialització productiva i l’explotació de les economies d’escala en el ple empresarial.
Com es va dur a terme la integració monetària? S’opta per no centralitzar la política fiscal (desestimant la teoria de les 4Àrees Monetàries Òptimes).
Disseny UEM es va optar per l’establiment dels unitaris de Maastricht d’estabilitat macroeconòmica - Baixa inflació (+1,5%) Dèficit Públic limitat (3%) Deute Públic contingut (60%) del PIB Tipus d’interès reduïts Tipus de canvi estable magnituds macroeconòmiques afavoreix creixement econòmic Espanya va complir els unitaris el 1997 i va poder accedir a la UEM des de l’inici (1999).
L’estabilitat macroeconòmica va permetre una forta reducció del tipus d’interès considerant la zona euro una entitat cohesionada.
Per què no s’ha centralitzat la política fiscal? Falta de voluntat política.
Que s’ha fet com alternativa per evitar que la conducta d’un país perjudiqui a la resta? a) Limitar l’autonomia fiscal dels països membres de l’UEM ← Pacte d’Estabilitat (dèficit Públic ≤ 3% PIB).
b) Aprovació clàusula ‘’no bailout’’ ← els membres de la UEM no ajudaran als països que no puguin fer front als seus compromisos de pagament.
Implicacions generades per la posada en marxa de la UEM? - Creació BCE Unió Política Monetària (tipus d’interès únic) Únic tipus de canvi (€) per l’Eurozona Pacte d’Estabilitat imposa límits a la Política Fiscal (Dèficit Públic inferior al 3% PIB) UEM suposa ‘’pèrdua de sobirania’’ al renunciar a la Política Monetària i a la Política de Tipus de Canvi i a part de la Política Fiscal.
Implicacions a) La política monetària el delega el BCE → no és possible una política monetària nacional b) Desapareix la moneda = renúncia del us del tipus de canvi 4 Pàgina 51 Economia Espanyola. Una introducció.
La no centralització de la política fiscal - Impedeix utilitzar-la per evitar els efectes generats per shocks asimètrics Trenca el vincle entre moneda i Estat que existeix en la pràctica totalitat de països Els països de l’Eurozona no podran contar amb el recolzament del seu Banc Central per fer fronts als seus compromisos de pagament.
La mobilitat factorial i la devaluació interna passen a ser els principals instruments disponibles per fer fronts a shoks asimètrics.
Si la unió fiscal no és factible...
- Dotar de suficient flexibilitat al mercat de factors, béns i serveis, per afrontar pertorbacions asimètriques Salaris i preus més flexibles, no només las quantitas Espanya haurà d’afrontar una 5crisi asimètrica amb...
- Ajuda del pressupost comú per estimular la demanda agregada Devaluació interna (per recuperar la competitivitat = retallades) descens dels salaris i preus per exportar i créixer ja que no pot devaluar la moneda Ha generat algun problema significatiu aquest disseny de la UEM? Ruptura del vincle entre Moneda i Estat €= Finançament barat i abundant Insensibilitat al risc financer acumulat - elevat endeutament diferencial d’inflació respecte als altres països de la UEM Creixement dèficit comercial Bombolla immobiliària Amb el canvi en l’escenari macroeconòmica internacional la prima de risc assoleix nivells difícilment superables.
La pèrdua de sobirania nacional va suposar la integració a la UEM va deixar Espanya sense instruments per abordar la crisi.
5 Dins de la UE quan hi ha un shock, afecta a tots els països membres (uns més que altres) = polítiques diferents.
LLIÇO 2. Situació actual de l’Economia Espanyola ESPAÑA Y LA UNIÓN EUROPEA: 1994-2007. RESULTADOS MACROECONÓMICOS.
(taxa mitja de creixement anual salvo indicació de lo contrario) ESPAÑA UE-15 CONSUMO PRIVADO 3.4 2.2 CONSUMO PÚBLICO 3.9 1.7 FORMACIÓN BRUTA CAPITAL 6.0 3.4 DEMANDA INTERNA 4.1 2.4 EXPORTACIONES 7.4 6.3 IMPORTACIONES 9.3 6.4 PRODUCTO INTERIOR BRUTO 3.6 2.4 EMPLEO 3.1 1.1 12.9 8.5 3.3 2.1 SALDO BALANZA CUENTA CORRIENTE EN % DEL PIB (*) -3.9 0.2 SALDO ADMINISTRACIONES PÚBLICAS EN % DEL PIB (*) -1.6 -2.3 TASA DE PARO (*) PRECIOS DE CONSUMO El PIB d’Espanya > mitja Gràfic 1. – Creixement del PIB (en taxes de variació en terminis reals) 14 13 12 11 10 9 8 7 ESPAÑA 6 5 4 3 UE-15 2 1 0 -1 -2 -3 -4 -5 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 20102014 2.1 Els antecedents: l’expansió econòmica 1994 – 2007 Orígens de l’etapa d’expansió 1. Trajectòria de transformació i modernització que ha seguit l’economia espanyola des de la transició de la democràcia 2. Superació greu crisis que va patir l’economia espanyola el 1992 – 1993 (Crisi Sistema Monetari Europeu) Desequilibris macroeconòmics acumulats de l’etapa d’expansió prèvia    Política pressupostaria pro-cíclica → ampliació del sector públic per estat del benestar i carència d’infraestructures Política monetària restrictiva → marge limitat per enormes desequilibris i manteniment bandes de fluctuació Acumulació deteriorament competitivitat via preu 6→ ∆Dèficit comercial(+M/-X) ∇ Excedents empresarials7 Devaluacions successives que havien d’actuar com a factor descendent d’una contracció de la producció i de la ocupació.
Factors explicatius cicle expansiu 1. Millora del Entorn Exterior  Increment ritme de creixement països emergents (Xina)  Notable dinamisme dels EE.UU (excepte 2001 – 2002)  Expansió UE – 15 (fins 2000) 2. Shoks monetaris 3. Shoks d’oferta shocks demanda Creixement per combinació de shoks positius transitoris.
Shock monetari I: les devaluacions de la pesseta els anys 1992 i 1993 permeten ∆ X.
Deavluació: + pesseta per marca Devaluacions de la pesseta Ajustament canviari va actuar com un mecanisme ràpid i eficaç per absorbir els desequilibris macroeconòmics 6 7 Augmenten preus.
Perquè haig de finançar.
Va activar la sortida de la fase recessiva mitjançant el patró tradicional de recuperació de les exportacions netes i excedents empresarials → reactivació inversió productiva i consum.
Tipo de cambio (pesetas/marco), 1960-1998 100 80 60 40 20 0 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 19951998 IMPLICACIONS Risc per la pèrdua del instrument canviar davant de pèrdues de competitivitat Marge de maniobra Tipus de canvi favorable La devaluació va portar un tipus de canvi + favorable del que es necessitava + competitiu per activar la economia Menys tipus canviari = menys competitivitat → solució? Ajust salaris → - quantitat de treballadors o ↓ salaris.
*si no pot devaluar la moneda i Shock monetari II: l’ingrés de la UEM permet una substancial reducció del tipus d’interès.
1991: tipus d’interès bancari 3 mesos 15% 1998: tipus d’interès bancari 3 mesos 4,5% Shock monetari III: devaluació del € davant del $ facilita ∆X a la resta del món 1,6 Tipo de cambio (euro/dolar) 1,4 1,2 1 0,8 principi €: transaccions (només es podia comprar €) pesseta x € (1999 – 2000): demanda baixa = depressió Factors explicatius Millora Entorna Exterior  Expansió economia mundial Shoks monetaris    Devaluació pesseta ∇ tipus d’interès a curt i llarg termini Depreciació € davant $ (entre 1999 – 2001) Shoks d’oferta    Evolució preus matèries primes (fins 1999) Moderat creixement salaris (← ∆ immigració) Reformes (telecomunicacions, electricitat, gas, mercat de treball) Caracterització Cicle Expansiu Determinat els atributs peculiars d’algú o d’alguna cosa, de manera que clarament es distingiu dels demés.
∇i + ∆ ocupació + ∆ renda i riquesa → ∆ consum privat 2009: caiguda consum privat 2012: caiguda consum públic ∇i + ∆Bº + expectatives → ∆FBK bens d’equip / ∆i + plusvàlues + turisme + compres de no residents → ∆ FBK construcció 2009: caiguda inversió ∆PIB + encariment ( a partir del 1999) del preu del petroli → ∆M Diferencial inflació enfront a la UE + apreciació € + 11/09/01 + Irak → dificulta ∆X Per què exportacions millor que importacions? 1. Espanya ↑exportacions 2. Devaluació € ↑€ ↓$, £, ¥ Notable expansió demanda interna    ∇𝑖 𝑖 ∆ ocupació i riquesa → ∆ consum privat ∇i + plusvalues + compres no residents → ∆ FBK construcció ∇i + ∆Bº + expectatives → ∆FBK construccions Aportació negativa demanda externa     ∆PIB → ∆M Encariment (1999) petroli → ∆M Diferencial inflació davant UE + apreciació € dificulta ∆X Empitjorament marc exterior (Alemanya + 11/09/2001 + Irak) Resultats Macroeconòmics Creixement sostingut del PIB mitja 3’6% > mitja UE Gran expansió de la demanda interna ∆PIB Espanya > UE = Convergència En aquesta etapa: - Aportació negativa demanda externa Aportació positiva demanda interna Creixement demanda interna > PIB = ↓ demanda externa Gran expansió de la demanda interna potenciable pels ∆consum i la inversió en construcció.
Tipus d’interès baixos ∆Consum ∆L + endeutament elevat ∆Demanda d’habitatge Serveis + Construcció Auge immobiliari: 500mil residencies /any > França + Alemanya (màxim de 800 mil /any) Impulsat a més per:     ∆nº llars al ∆ocupació i població Efecte riquesa Elevada rendibilitat: ∆preus > 20% Compra de no residents Resultat: important bombolla immobiliària  Intensa creació d’ocupació (ràpid ajust als canvis del PIB) 1985: punt de tall: canvi nivell creixement PIB = ocupació  Sensible reducció de la desocupació per: moderació w, reformes MT i creixement construcció + serveis  Superàvit pressupost públic per: Creixement i creació d’ocupació (cicle) + UEM + ∆ingressos patrimonials Fins 2004: necessitat de finançament (dèficit) 2005: capacitat (superàvit)  Persistència de pressions inflacionistes: inflació Espanya > UE 94 – 99 inflació a la baixa permet complir criteri de convergència 00 – 07 repunt de la inflació. Pq? 1. Creixement demanda interna Si l’expansió de la demana no troba condicions favorables pel cantó de la oferta, aqueta es tradueix en desequilibris creixents que acaben sufocant qualsevol expansió.
L’augment de la despesa associat al increment de la demanda interna no és trasllada a un ritme creixent d’activitat i genera tensions alcistes de costos i preus sense incrementar la generació de valor afegit cap a l’exterior.
Si s’hagués evitat, l’impacte de la crisi no hagués tingut tanta magnitud.
S’hauria d’haver controlat els desequilibris creixents.
2. Augment del preu del petroli del qual Espanya n’és dependent 3. Problema de la Talla – Única: política monetària del BCE és molt expansiva per la situació conjuntural de l’economia espanyola Tipus d’interès real a ll.t ≈   4% entre 1995 – 2000 0% en 2015 Tipus d’interès real a c.t ≈   2’6% entre 1995 – 2000 1’3% en 2015  Gran desequilibri exterior8: - 94 – 98: reduït dèficit exterior (devaluacions pesseta) - 99 – 07: el dèficit assoleix màxims històrics. Pq? Saldo de la balanza por cuenta corriente 4 (en porcentaje del PIB) 3 2 UE-15 1 0 -1 -2 ESPAÑA -3 -4 -5 -6 -7 -8 -9 -10 -11 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2014 2000 – 2007 = diferència constant fins 2007 (%) → hi ha entrades però no sortides 8 Causes crisi: 1. Bombolla immobiliària 2. Inflació 3. Gran desequilibri exterior Quins factors expliquen el ∆déficit exterior?      Augment de la demanda interna → ∆M Encariment del petroli (100$/barril) al gener 2008 Diferencial inflació amb la UE → dificulta ∆X a la UE Apreciació del € → ∇X resta del món (si la moneda és més cara els estrangers no compren) Empitjorament del marc exterior (11/09/01 + Afganistan + Iraq 2003) → dificulta ∆X Resultat → enorme dèficit per compte corrent Com és finança? Ingressos a la balança financera   Inversions estrangeres Préstecs del exterior Augment deute (privat i públic) exterior espanyol (principalment privat)   Deute net 96% sobre PIB Deute brut 165% sobre PIB Dèficit per Compte Corrent 10% s/PIB y deute Exterior Net 96%:   Abans del € NO era possible, pq ningú finançava.
Amb el € SI és possible pq Espanya rep finançament El deute creix segons la confiança que es presta.
Excessiva confiança en Espanya i en el €? Resultat etapa d’expansió 1994 – 2007  intensa creació d’ocupació i ∇atur (nivells similars UE)  94 – 98: creixement i reducció desequilibris macroeconòmics  99 – 07: creixement amb inflació, dèficit exterior i elevat endeutament exterior 2.3 Crisi financera i econòmica: causes i resultats macroeconòmics L’economia espanyola no nomes s’ha desaccelerat, sinó que està patint l’etapa de crisi més intensa dels últims 50 anys. Què ha passat? Factors explicatius: 1. El progressiu esgotament dels shock que havien impulsat el cicle expansiu feia previsible la possibilitat d’una desacceleració del creixement.
Pujada del tipus d’interès Apreciació del € ∆preus petroli i matèries primeres 2. Greu crisi financera als EE.UU Descens del tipus d’interès i abundant finançament hipotecari → impulsen mercat residencial + ∆preus.
Subprima: Per a ∆Bº els bancs ofereixen hipoteques a clients amb risc (ninja).
   Paguen prima de risc Quotes reduïdes i finançament > 100% ∆preu vivenda i permetrà tornar l’hipoteca si no paga Titularització: per límit de crèdits s/balanç Necessita ‘’treure’’ hipoteques del balanç, més si son subprima.
Com treure hipoteques del Balanç del Banc? ‘’Empaquetar’’ hipoteques de diferent ris en un CDO (Collaterized Debt Obligation). Vendre deute a un 3er, les agencies de rentin (10% hipoteques dolentes).
Obtenen bones qualificacions de risc (AAA,AA+).
Efecte: ∆P habitatge Model segueix funcionant amb alts Bº.
Però, del 2004 al 2006, FED ∆i (de 1% a 5,25%) per frenar inflació.
+ Efectes:   ∆Morositat hipoteques subprima per ∆quotes a causa ∆tipus d’i + final anys inicials amb quotes reduïdes Caiguda preus habitatge (per excés d’oferta) des de 2006 ∆preus → ∆impagaments → ∆valor títols (CDO)   Pèrdues pels bancs d’inversió (fallida Lehman Brothers, etc.) Molta desconfiança entre bancs → gran ∆i interbancari En Europa també afecta bancs (RU, Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica, Holanda).
Existeix desconfiança → ∆interès interbancari Alta rendibilitat = alto riesgo Incertesa + condicions financeres molt més dures = mercats se sequen (restricció de crèdit generalitzades).
Provoca crisi econòmica mundial.
El bloqueig dels fluxos de finançament i la major aversió al risc va generar una intensa contracció de l’activitat econòmica, sent les economies desenvolupades les més afectades.
L’economia espanyola es veu molt afectada per la restricció de liquides existent a escala internacional. Per què? Espanya molt endeutada → mentre hi ha un crèdit no hi ha problema (refinanciació).
El trencament dels mercats va impedir a les entitats bancàries espanyoles refinançar l’elevat deute per satisfer la demanda de crèdit.
Els bancs espanyols han estat captant aquests recursos en el mercat mitjançant la emissió de bons i obligacions a llarg termini.
Condicions favorables perquè:   Abundància d’estalvi mundial Emissions en € Però, des de crisi financera:    És més difícil (mercats secs) Es mes car (tipus d’i majors? I a curts termini (màxima cautela) La falta de finançament i la caiguda de la demanda enfonsaren el sector de la construcció causant quantioses pèrdues de les entitats bancàries espanyoles, donant l’elevat volum de risc contret amb el sector (60% del total del crèdit concedit pel sistema bancari espanyol).
Morositat → afecta el resultat d’explotació = recapitalització (nou ràtio de capital).
Les mesures d’impuls fiscal empreses per combatre la crisi, el dinamisme que van mantenir els països emergents i la recuperació del EE.UU van permetre a l’economia mundial ‘’deixar enrere’’ la crisi al 2010.
No ha passat el mateix a l’Eurozona on la situació, lluny de millorar, ha empitjorat. Per què? El notable deteriorament que com a conseqüència de la crisi econòmica, les mesures preses per combatre-la i el rescat de les entitats bancàries, registraren les finances públiques en la major part dels països de la UE.
Grècia → canvi govern → no poden pagar compromisos amb l’exterior = dèficit.
Va passar de manifest les carències que presentava el disseny de la UEM. Més concretament, va evidenciar els problemes que comporta una unió monetària sense unió fiscal.
El desacord sobre les mesures a prendre, el retràs amb el que es van prendre i els dubtes sobre la eficàcia (qui aportarà els fons, quan, com...) van amplificar el problema inicial, encarint considerablement el finançament de la major part de països de l’Eurozona. I, molt especialment la d’aquells com Espanya que presentava elevats desequilibris i eren, per aquest motiu més vulnerables.
Els dubtes sobre el pagament del deute sobirà va posar en què la solvència dels bancs està generant un cicle viciós.
Acabarà impedint a la economia espanyola finançar-se als mercats financers internacionals, passant a ser el BCE l’únic proveïdor de recursos financers.
El sistema bancari espanyol va rebre 1/3 dels fons que es va utilitzar per:    Tornar els crèdits contrets amb institucions financeres estrangeres Cobrir la retirada de fons d’inversions internacionals Finançar el propi sector públic davant la dificultat de captar recursos Per què no hi va haver quiebra absoluta? 1. El recolzament financer europes 2. Acceleració en els ajustos i reformes en l’economia espanyola 3. El compromís del BCE per fer front als riscos de ruptura del euro ... va contribuir a que la situació s’estabilitzés a partir de l’estiu 12’.
Síntesi:   L’esgotament dels factors impulsors, la crisi financera, econòmica i de deute sobirà + l’enfonsament de la construcció = crisi Desequilibris acumulats en l’anterior fase d’expansió expliquen la major intensitat i duració de la crisi a Espanya ESPAÑA Y LA UNIÓN EUROPEA: 2008-2013. RESULTADOS MACROECONÓMICOS.
(tasa media de crecimiento anual salvo indicación de lo contrario) ESPAÑA UE-15 CONSUMO PRIVADO -1.7 -0.2 CONSUMO PÚBLICO 0.6 0.9 FORMACIÓN BRUTA CAPITAL -7.6 -3.3 DEMANDA INTERNA -2.7 -0.7 EXPORTACIONES 2.6 1.6 IMPORTACIONES -3.1 0.5 PRODUCTO INTERIOR BRUTO -1.0 -0.3 EMPLEO -3.0 -0.3 TASA DE PARO (*) 20.4 9.5 PRECIOS DE CONSUMO 1.8 1.8 SALDO BALANZA CUENTA CORRIENTE EN % DEL PIB (*) -3.9 0.6 SALDO ADMINISTRACIONES PÚBLICAS EN % DEL PIB (*) -8.8 -4.6 PIB 2008: COMENÇA A AFECTAR LA CRISIS 2009: -3’12 (AFECTA) 2010: CREIX POC A POC (-0’2) 2011: INICI RECUPERACIÓ (0’1) 2012/2013: IMPACTE / RECAIGUDA (-1’6, -1’2) DÈFICIT PÚBLIC: 2010 → RETALLADES = ↓ DÈFICIT PÚBLIC ∇ocupació + ∇renda + ∇w + ∇riquesa + ∆fiscalitat → ∇Consum privat 2008 – 2009: mesures d’impuls fiscal → manteniment consum públic 2010 – 2013: mesures consolidació fiscal → reducció consum públic Empitjorament de les expectatives i de les condicions financeres.
+ ∇obra pública +∇Bº = caiguda brutal de la inversió tan en bens d’equip com en construcció L’atonia (aportació política) de la demanda interna → caiguda substancial de les importacions .
Les millores de competitivitat + internacionalització + inestabilitat de destins turístics = recuperació de les expectatives de BiS.
Caracterització: Notable caiguda demanda interna    ∇L + ∇Y + ∇w + ∇crèdit + ∇riuesa + ∆impuestos → ∇Consum privat Expectatives + ∇crèdit + ∇obra pública + ∇Bº → ∇FBK Necessitat d’equilibrar finances públiques → ∇Consim públic Aportació positiva de la demanda externa   ∇PIB → ∇M ∆competitivitat + internacionalització + geopolítica (∆turisme) → ∆X El procés de despalancament financer provoca forta contracció de la demanda interna → ∇producció i ∆atur → desencadena cercle viciós d’impagaments, destrucció d’activitat productiva, fragilitat de les entitats financeres i retallades dels serveis públics.
Resultats macroeconòmics: Creixement negatiu -1% (2008 – 2013) La economia espanyola ha experimentat dos períodes de contracció (2008 – 20009, 2011 – 2013) 1. Crisi econòmica mundial (2009). Estímuls fiscals = recuperació 2010 2. Crisi € 2010.
L’economia espanyola ha tornat a destruir ocupació trencant així la tendència positiva que venia mostrant des de 1994.
El ritme de destrucció ha sigut molt intens provocant conseqüent augment de la taxa d’atur, que ha arribat a nivells superior al 26% de la població activa.
2009 – 2010: Debilitat de la demanda + ∇preu del petroli =moderació inflació 2011: Encariment matèries primes + ∆fiscalitat = repunt dels preus 2012 – 2014: Debilitat de la demanda + caiguda preu petroli = moderació preus La reducció (donada l’atonia de l’activitat política) de les importacions i la recuperació (a partir de 2010) de les exportacions ha possibilitat una ràpida reducció del desequilibri exterior.
Saldo de la balanza por cuenta corriente 4 (en porcentaje del PIB) 3 2 UE-15 1 0 -1 -2 ESPAÑA -3 -4 -5 -6 -7 -8 -9 -10 -11 1960 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2014 La intensitat de la crisi, les mesures d’estímul fiscal aprovades per combatre-la i el salvament de les entitats bancàries han situat el dèficit públic en màxims històrics.
2 1 0 -1 -2 -3 -4 -5 -6 -7 -8 -9 -10 -11 -12 1970 Saldo de las Administraciones Públicas (en porcentaje del PIB) ESPAÑA UE-15 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2014 Perquè després d’intentar reduir el dèficit els resultats son dolents? Per la caiguda dels ingressos i per molt que retallin la crisi té més efectes.
Per què la crisi és més greu a Espanya que a la Unió Europea? 1. Crisis deute sobirà afecta + als països de € perifèria Prima de risc té 2 components Risc d’impagament deute espanyol Reflexa insuficient confiança en que l’economia espanyola sigui capaç de créixer, de reduir dèficit (massa atur), de reduir deute privat i públic (+ problemes entitats bancàries) Risc d’impagament en € del deute espanyol (és a dir, risc de sortir del € i canviar de moneda llavors tindria menys valor) Reflexa desconfiança en manteniment del € (Grècia, acords tard, falta voluntat política, opinió pública nord no conforma, governs del Sud…).
Per reduir prima de risc es necessita:      Reforma mercat BiS per aconseguir més competència Completar reforma mercat de treball Sanejament bancari Accelerar desampalancament famílies i empreses Recuperar competitivitat perduda Però també,     Millorar capacitat de govern a Europa Actuacions + decidides del BCE (similars a FED) Estímuls creixement països Nord per aportar Demanda externa al Sud Unió Bancària per trencar bucle Risc Banca – Risc Deute Sobirà 2. Crisis immobiliària molt greu Enfonsament profund i continuat del sector construcció que es propaga per tota la economia i amplifica la recessió Pq...
  Genera molta desocupació Arrossega sector complementaris (material construcció, electrodomèstics, etc.)  Dificultats empreses construcció deteriora els balanços bancaris 3. Mercat de treball rígid i dual Escassa flexibilitat salarial (∆salaris reals primers anys de crisis 08 i 09) mobles, Escassa flexibilitat en ajustos de treballadors temporals → subreacció de l’ocupació: en crisis ∇ocupació > ∇PIB.
4. Insuficient competitivitat Durant fase expansiva, ∆salaris > ∆Productivitat Gràfic 2. – Evolució dels 9costos laborals unitaris nominals en la UEM, 1998 – 2014 ∆Prod ∇Costos laborals = + Output ∆Salaris = Prod ∆Costos L.
∆Salaris > ∆Prod ∆Costos L Recuperar competitivitat  En unió monetària (sense devaluació) per recuperar competitivitat es necessari la caiguda d’activitat i demanda per pressionar a la baixa salaris y preus.
 A Espanya això succeeix en el mercat de treball i falta competència en el mercat serveis.
 S’ha reduït dèficit exterior per retrocés de demanda interna pq recuperació de competitivitat ha sigut parcial La escassa millora competitiva No ha sigut solament pel descens de salaris i preus, sinó tb per la destrucció d’ocupació que ∆productivitat (no eficiència productiva) però profunditza la crisi.
Mercat de treball no s’ha ajustat tant a preus sinó tb quantitats.
9 Cost en salari per una unitat de producte.
3. La recuperació de l’economia espanyola L’economia espanyola va tornar a créixer fins el 2013. Final recessió ≠ final crisi.
Gràcies en primer lloc al bon comportament de les exportacions que es reflexa a la seva vegada en la reducció que han registrat els costos laborals unitaris en els últims anys via moderació salarial i destrucció d’ocupació; Els costos laborals unitaris indiquen quants costos salarials son necessaris per cada unitat produïda.
Remuneració empleats – relació – productivitat treball I, posteriorment (mitjans 2014) recuperació del consum privat i de la inversió, imputable en gran mesura a la millora del mercat de treball i a la reducció del tipus d’i que afecta a les empreses que funciones dintre del país.
La recuperació de l’economia espanyola requeria en primer lloc restablir la competitivitat del sistema productiu.
Impossibilitat d’utilitzar tipus de canvi.
L’únic mecanisme disponible era Devaluació Interna que permetés: ∇costos producció i ∇preus BiS recuperant la competitivitat.
+Reformes estructurals per millorar Reforma laboral flexibilitat sistema productiu Reordenació sistema bancari Tot i créixer + que la UEM no s’espera, no obstant, que el ritme d’avenç d’Espanya en els pròxims anys sigui molt elevat donats: la pròpia atonia de l’Eurozona, el canvi de signe, tot i la depreciació del € i la caiguda del preu del petroli, de l’aportació de la demanda externa que genera la recuperació de la demanda interna la erosió de les perspectives de despesa que generen les actuals pressions deflacionistes *Objectiu BCE: controlar la inflació (injecta liquiditat) I els elevats nivells de desocupació I l’endeutament que encara presenten famílies, empreses...
I del propi sector públic (deute públic)    La depreciació del € davant el $ Caiguda preus petroli Expansió quantitativa BCE Estan apalancant el procés de creixement de l’economia espanyola aquest 2015.
...