Tema 08_RAM (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes Tema 8: Reacció Adversa a Medicaments (RAM) Esdeveniments adversos per un medicament (AAM): és qualsevol dany greu o lleu causat per l’ús terapèutic (inclòs la falta d’ús) de un medicament.
• • AAM previsibles: AAM causada per un error de mediació. Suposen un dany al pacient, per tant és un error AAM no previsibles: AAM que es produeix encara que s’estigui fent un bon ús del medicament (dany sense error) i es corresponen a les denominades reaccions adverses a medicaments (RAM) Una RAM és qualsevol resposta nociva i no intencionada a un medicament.
Terminologia: • • • • • • Efectes colaterals: aquells efectes nocius no desitjats degut a les pròpies accions farmacològiques del medicament Efectes secundaris: són aquells que es produeixen com a conseqüència indirecta del efecte terapèutic buscat Reaccions d’hipersensibilitat: so reaccions de naturalesa immunològica que succeeix com a resultat d’una sensibilització anterior al fàrmacs (ha de haver un contacte previ).
Normalment, la primera aparició, és una reacció cutània.
Els fàrmacs més relacionats amb reaccions de hipersensibilitat són: o Exemple: les sulfamides estan molt relacionades amb aquestes reaccions Reaccions idiosincràtiques: aquelles que resulten d’un sensibilitat peculiar d’un individu als efectes d’un fàrmac com a conseqüència d’alguna característica distintiva i pròpia del individu. Normalment estan relacionades amb una alteració genètica. No cal un efecte previ, ni sensibilització o Exemple: els beta-lactàmics i els xocs anafilàctic previs Sobredosi relativa: és quan un fàrmac s’administra a les dosis habituals però, no obstant això, per a segons qui, aquesta dosi és superiors a les habituals (normalment per causa farmacocinètica). Persones més sensibles al fàrmac.
o Per exemple: en persones que tenen insuficiència renal encara que adapti la dosi al problema renal, hi ha fàrmacs que son sensibles igualment. Hi ha un increment de sordesa amb aminoglicòsid, encara que adapti la dosi.
Tolerància: fenomen per el qual en cas d’administració repetida, continuada o crònica d’un fàrmac sempre a la mateixa dosi, disminuint progressivament la intensitat dels efectes.
Classificació de les RAM segons la seva gravetat: • • • Mortal com a conseqüència de la reacció adversa es produeix a mort de pacient Greu una RAM és greu quan es posa en perill la vida del pacient i h ha que intervenir d’alguna manera per evitar que mori. Són RAMs que necessiten hospitalització, antídot, suspendre la medicació de manera immediata per intentar que el dany al pacient no continuï o Per exemple: tromboembolisme pulmonar, afectació cardíaca Moderada no posen en perill la vida del pacient. Són RAM que depenen una mica de l’actuació del pacient. A vegades necessiten hospitalització(o no), necessiten antídots (o no), necessiten la retirada del fàrmac (o no), etc.
Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes Per exemple: asma, erupció cutània generalitzada, alteracions visuals, tremolors, distonies muscular, etc.
Lleu són RAMs amb les quals es pot conviure i no necessiten hospitalització, ni retirada del fàrmac, ni antídots.
o Per exemple: cefalees, alteracions en el son, reaccions cutànies locals, alteracions gastrointestinals, etc.
o • Tipus de RAM: • • • • Reaccions adverses de tipus A: corresponen a reaccions adverses exagerades. Són reaccions esperades i que passaran, per tant, són predictibles.
o Aquestes RAMs apareixen en els assajos clínics.
o Es produeixen fonamentalment per la variabilitat interindividual en les resposta als fàrmacs (no ho produeix a tots els pacients).
o Estan causades.
o Hi ha persones que són mes susceptibles a ancians, nenes petits, etc.
o Són dosi dependents en les dosos mes altes. En general milloren quan reduïm les dosis o la suspensió del fàrmac o Tenen una incidència molt elevada, però no posen en perill la vida del pacient perquè són lleus.
Per exemple: una hipotensió per un anti-hipertensió; hemorràgia causada per un anticoagulant Reaccions adverses de tipus B: són reaccions rares que no put explicar habitualment a partir de les propietats farmacològiques del medicament. No són esperades i per tant no son impredictibles.
o No son dosis dependents (apareixen sempre): no milloren el reduir la dosi.
Només milloren quan es retira la dosi (i no en tots els casos) o La major part tenen un composició genètica o Són pocs freqüents (menys del 20% dels casos), però són greus.
o No apareixen en els assajos clínics. Només es detecten quan es comercialitza Per exemple: vasoconstricció en asmàtics per el propanolol; agranulocitosi per clozapina; síndrome del nen gris en el cloramfenicol; cefalees per AINESs Reaccions adverses de tipus C: associats a tractaments de llarga durada (crònic). En general, són reaccions predictibles.
o Per exemple: ulcera gàstrica per AINESs; el paracetamol dona hepatotoxicitat; us continuat de AINESs causa nefropaties Reaccions adverses de tipus D: són efectes adversos retardats o diferits. No necessiten una administració continuada del fàrmac. només Que s’administrin en un moment donat i després d’anys, hi ha un efecte advers. Només hi ha de dos tipus: o la carcinogènesis dietil etil bistrol es va donar a dones embarassades i 20 anys mes tard, les filles d’aquestes dones, van tenir càncer d’úter.
o la teratogènesis ús de la talidomida en embarassades i el nen surt amb malformacions Són conseqüències rares en l’actualitat ja que hi ha estudis clínics que restringeixen el seu ús.
Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes • Reaccions adverses de tipus E: estan relacionades quan es para de prendre el fàrmac, si es treu de cop. S’hauria d’haver tret de mica en mica. Generalment, és l’efecte rebot o reaparició de manifestacions clíniques.
o Per exemple: benzodiazepines, corticoides.
Quan apareix una reacció adversa, el que més costa és fer l’associació del fàrmac amb la resposta que s’ha produït. Per tal, l’establiment d’aquesta reacció, no es fàcil. Això es el que es coneix IMPUTABILITAT (conèixer la relació causa-efecte). Els criteris de causalitat comunes: • • • • • • • • Existència d’una seqüencia temporal raonable: quan triga a aparèixer la RAM segons el fàrmac Que la reacció adversa pugui explicar en base a una acció farmacològica coneguda del medicament Millora del malalt al suspendre l’administració del medicament Reproducció de la reacció adversa al re administrar el medicament (reexposició) Quela reacció adversa no pugui atribuir-se o explicar-se per la situació clínica del pacient o per el propi curs de la malaltia tractada o per a altres tractament concomitants.
Determinació dels nivells plasmàtics del medicaments en líquids biològics o teixits Que es tracta de reacció local en un lloc de l’administració a de reaccions sistèmiques Que sigui una reacció adversa coneguda del medicament que apareixi com una nova forma de dosificació.
Algoritme de Naranjo consisteix en 10 preguntes i cada una d’elles, es contesta amb un SI, NO, NS/NC. Cada una de les respostes te una puntuació determinada i com a resultats tenim: • • • • Definitiva: puntuació de 9 punts o mes Probable: puntuació entre 5 a 8 punts Possible: puntuació entre 1-4 punts Dubtosa: puntuació de 0 punts o inferior Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes Algoritme de Karch i Lasagne conta de 3 part. Son 3 tipus de qüestions: en el primer cas intenta averiguar si es una RAM o es una altre cosa. La segona, estableix la categoria de la RAM.
La tercera és per establir el perquè s’ha produït la reacció adversa. Només s’avaluen 5 criteris hi ha una relació de les respostes positives en negatives es la que dona la categoria de la relació entre el fàrmac i la RAM.
Aquest algoritme modificat es el que usa el sistema espanyol de farmacovigilància per quantificar numèricament la imputabilitat. La categoria de causalitat segons el sistema espanyol de farmacovigilància són els següents: Exemple de riscos identificats per el SEFV que van donar lloc a la retirada del medicament: Algoritme de KRAMER 1.
2.
3.
4.
5.
consta de 56 preguntes dividides en 6 eixos o categories.
Experiència prèvia amb l’ús del medicament Causes etiològiques alternatives Evolució temporal de succés Nivells plasmàtics i existència de sobre dosificació Suspensió de la mediació, subdividida en: Farmàcia Clínica i Atenció Farmacèutica_Palmira Homedes a. Dificultat de valoració b. No realitzada (continuació del tractament) c. Millora després de la suspensió 6. Re administració Algoritme de blanc valora 3 factors, seqüencia temporal subclassicats en 4 nivells i que li dona una codi de números i lletres. El segon nivells si la resposta es coneguda o no. També amb 4 nivells i la ultima categoria es si existeix una alternativa amb 3 nivells. La combinació de números i lletres es la que dona la resposta.
...

Comprar Previsualizar