Les llibertats informatives en el sistema de Nacions Unides (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Profesor S.
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 21/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió TEMA 1. Les llibertats informatives en el sistema de Nacions Unides 1. El món després de la Segona Guerra Mundial - 1 de setembre de 1939: Hitler envaeix Polònia 6 de juny de 1944: Desembarcament a Normandia dels aliats 2 de setembre de 1945: Rendició incondicional de Japó, final de la Segona Guerra Mundial Amb els milions de morts que van haver durant la II GM, l’ésser humà coneix la barbàrie i l’autodestrucció. Calia una reconstrucció del món que garantís la pau.
En els Estats totalitaris, l’ésser humà és desproveït de tots els drets, fins a no ser un subjecte de dret. És per això que calia garantir a nivell internacional, els drets de l’ésser humà: “un Estat que no garanteix els drets als seus ciutadans, pot tractar amb igual menyspreu (with similar disdain) als altres Estats i els seus pobles”. (N. Rodley, 2008) 2. Context de Creació de l’ONU (1945) Tres fets claus: - - 26 de juny de 1945: després de la Conferència Dumbarton-Oaks a Washington, on es va prepara el projecte d’ONU durant el 1944, s’aprova a San Francisco la Carta de les Nacions Unides i es signa el Tractat (representants 50 països).
6 d’agost i 9 d’agost de 1945: bombardeig Hiroshima i Nagasaki 8 d’agost de 1945: creació del Tribunal de Nuremberg. El 20 de novembre de 1945 comencen els judicis. (Cassese, 2001). Les fotografies preses en els camps de concentració es van convertir en un important mitjà de prova per demostrar la implicació dels acusats.
El 24 d’octubre de 1945 neix oficialment l’ONU, el sistema internacional per mantenir la pau i la seguretat, amb la ratificació de 5 membres del Consell Seguretat: Xina, Estats Units, Unió Soviètica, França i Regne Unit.
→ Preàmbul de la Carta: “Nosaltres, els pobles de les Nacions Unides, decidits a preservar les generacions venidores del flagell de la guerra, que durant la nostra vida ha infligit dues vegades uns sofriments indicibles a la humanitat, a refermar la fe en els drets fonamentals, en la dignitat i en el valor de la persona humana, en igualtat de drets dels homes i les dones, com també de les nacions grans i petites”.
3. L’adopció de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) Un dia abans de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) s’adopta la Convenció contra el Genocidi.
Els Drets Humans poden identificar-se pel que volen aconseguir: protegir a l’individu d’un abús de l’autoritat de l’Estat.
(O. Martin-Ortega, R. Wallace, 2009) La Comissió de Drets Humans de l’ONU, un òrgan del Comitè Econòmic i Social de l’ONU integrat per 18 membres; juntament amb un Comitè redactor format per 8 membres (Austràlia, Xile, Xina, França, Líban, Regne Unit, Estats Units i Unió Soviètica) i presidit per Eleanor Roosevelt, van ser els encarregats de la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Una declaració no és vinculant, però en aquest cas mostrava el concents de la comunitat internacional per tenir un decàleg de drets bàsics que identifiquin a tota la humanitat.
1 Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió 4. El sistema internacional dels Drets Humans El sistema de protecció dels Drets Humans es basa en dos principis bàsics: 1. Tota persona té, pot i ha de tenir drets, al marge de la seva pertinença a un Estat. No hi ha d’haver discriminació en la possessió de drets, ja que aquests deriven de la dignitat i condició humana.
2. L’Estat és el principal responsable de garantir els drets humans. Es van anar creant mecanismes de garantia internacionals, però es va anar generant tensió entre la sobirania de l’Estat i la protecció internacional.
5. Els drets abans de la DUDH A nivell internacional no existia un reconeixement de drets com a persona, derivats de la condició humana, sinó només alguns drets per la pertinença a un grup. El que succeïa a una persona en un Estat, només tenia importància per aquell Estat.
Alguns grups que van començar a tenir progressivament certs drets a nivell internacional van ser (F.Gómez Isa, 2009): - Esclaus Minories apàtrides Combatents en conflictes armats Les primeres normes internacionals sobre l’esclavitud: L’esclavitud, un negoci de compra venda d’éssers humans, va existir tant a Europa com als Estats Units.
- 1837: abolició esclavitud a Espanya i Catalunya (legal a les colònies) 1857: als Estats Units, el Tribunal Suprem considera que la Constitució i els seus drets no s’apliquen als esclaus 1860: Moviment de reivindicació dels drets civils i lluita contra la segregació racial 1865: abolició de l’esclavitud als Estats Units 1880: abolició esclavitud colònies espanyoles 1964: modificació de la Constitució americana amb l’aprovació de la Llei de Drets Civils de Lindon Johnson, que prohibeix la segregació racial als llocs públics Com que es tractava d’un problema que superava les fronteres estatals, es van començar a adoptar normes per prohibir l’esclavitud a nivell internacional. A Europa, l’1 de novembre de 1998, es va crear el Tribunal Europeu dels Drets Humans, el qual havia de jutjar a Estats, i no a persones, per garantir que aquests actuïn correctament respecte els drets humans.
La protecció internacional de les minories: Després de la Primera Guerra Mundial es varen adoptar Tractats de protecció a les minories, persones que no eren nacionals de l’estat on residien: - 1919: creació de La Societat de Nacions, una organització internacional (antecedent a l’ONU) que havia de vetllar per la protecció internacional de les minories.
Hannah Arendt mantenia una posició crítica al respecte: creia que en un Estat Nació, la nació adquiria un gran poder, però no es responsabilitzava de les persones que tenien una nacionalitat diferent. (H. Arendt, Los orígenes del Totalitarismo) L’estat totalitari i els apàtrides: L’Estat totalitari es caracteritza per l’assimilació del poder entre un Estat i una nació, on els drets només existeixen per aquells que posseeixen determinades característiques racials, religioses o ideològiques. Aquelles persones que no 2 Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió compleixen aquestes característiques, són desprovistes de nacionalitat: no són ciutadans de cap estat i no tenien cap dret.
Aquest va ser el cas dels jueus, com també de milions de russos, armenis, hongaresos i milers d’espanyols. Desproveïts de les seves llars, de la protecció del seu govern, van perdre els drets no només en un Estat, sinó a tot el món. (H. Arendt, Los orígenes del totalitarismo) → H. Arendt: The right to have rights Hannah Arendt va ser una filòsofa d’origen jueu que va viure l’Alemanya nazi. Va reflexionar sobre com s’havia arribat a aquesta situació i què és el que hi havia darrera de l’estat totalitari.
- Els camps d’extermini són la màxima privació dels drets Trencament de tot principi d’igualtat davant la llei Segons Arendt, l’ésser humà té una condició política i s’ha de realitzar en una comunitat. Durant el nazisme, se’l va privar del dret a pertànyer a la societat i se’l va apartar del dret i del poder regulat, sotmetent-lo a l’arbitrarietat del poder.
Després de la primera guerra mundial es van adoptar Tractats de protecció a les minories, persones que no eren nacionals de l’estat on residien. Quan van aparèixer milions de persones que havien perdut els seus drets, el dret a pertànyer a una comunitat organitzada, van ser conscients de l’existència d’un dret a tenir drets: The right to have rights.
Així, Arendt plantejava que hi ha d’haver un dret a tenir drets humans, una condició que deriva de la qualitat humana, i no de la ciutadania. Per tant, els apàtrides han de tenir drets.
6. La Carta de Nacions Unides: elements claus La Carta de les Nacions Unides és un tractat internacional, constitutiu de l'ONU. Va ser signada a San Francisco el 26 de juny de 1945 després de ser ratificada pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat: la República de Xina, França, La Unió Soviètica, el Regne Unit, i els Estats Units.
→ Tractat internacional: Norma internacional vinculant i obligatòria per aquells estats que l’han ratificat, acció que expressa el consentiment formal d’una norma.
Ratificar = consentir formalment el tractat Signar = creació del tractat Un tractat pot estar firmat i no ratificat A nivell de dates, un tractat comença a ser obligatori quan té el nombre de ratificacions establertes prèviament, ja que es vol aconseguir un mínim consens. Poden passar 10 anys perquè s’obtingui el mínim de ratificacions i el tractat es pugui convertir en obligatori.
Articles rellevants de la Carta de les Nacions Unides: - Art.1: mantenir la pau i la seguretat, cooperació en el desenvolupament dels drets humans.
Art.2.1. Principi d’igualtat sobirana entre els estats.
Art.2.4. Prohibició de l’ús de la força (empleo o amenaza). Excepcions: sistema de seguretat col·lectiva i defensa legítima Art.2.7: no s’autoritza a l’ONU a intervenir en aquells assumptes que són jurisdicció interna de l’Estat. Excepció: Capítol VII: acció col·lectiva autoritzada pel Consell de Seguretat en cas d’amenaça a la pau, trencament de la pau o agressió.
3 Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió - Art.55: la Carta de l’ONU promourà els drets humans: el respeto universal a los derechos humanos y a las libertades fundamentales de todos, sin hacer distinción por motivos de raza, sexo, idioma o religión y la efectividad de tales derechos y libertades.
7. Els òrgans principals de l’ONU 8. L’evolució de la protecció internacional dels drets humans 1948-1966: Codificació dels drets → Què és codificar? Codificar significa elaborar normes jurídiques. És a dir, en el cas del dret internacional, significa elaborar normes jurídiques internacionals, les quals es recullen en Tractats.
Després de la segona guerra mundial i sobretot a partir dels anys 60, els Estats necessitaven establir obligacions internacionals per a tots els Estats. Aquestes normes internacionals es basen en el consentiment dels Estats, els quals accepten tenir aquestes obligacions jurídiques recollides en els Tractats. Si un Estat incompleix aquesta obligació, no és un problema intern, sinó que genera responsabilitat internacional.
→ Què és un Tractat? Un Tractat és un acord escrit de voluntats entre subjectes del dret internacional: Estats i Organitzacions Internacionals que generen obligacions jurídiques vinculants.
- Definició Convenció de Viena: acuerdo internacional celebrado por escrito entre Estados y regido por el Derecho Internacional (1969). El 1986 s'amplia a un acord entre Estats i Organitzacions Internacionals.
4 Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió → Quin són els subjectes del dret internacional? - Els Estats Les Organitzacions Internacionals En certa manera, la societat civil internacional, els individus i les organitzacions no governamentals. Tot i que no tenen la mateixa condició jurídica, no podem afirmar que siguin subjectes plenament.
→ La Declaració Universal dels Drets Humans Una Declaració no té el mateix valor jurídic que un Tractat, no és vinculant. Generalment, una Declaració estableix principis sobre un tema rellevant per la comunitat internacional.
Que no sigui vinculant no significa que no tingui valor jurídic, ja que pot donar lloc a un Tractat posterior o generar un costum internacional i pot tenir un òrgan de garantia institucional. En definitiva, mostra el compromís dels Estats respecte a un tema i se’n deriva una expectativa de compliment. (Y. Gómez, 2006) → Els articles més rellevants de la DUDH - Art.1 Igualtat de dignitat i drets Art.2 No discriminació Art.3 Dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat Art.5 Prohibició de la tortura (dret inderogable) Art.6 Dret a la personalitat jurídica Art.12 Dret a la vida privada Art.14 Dret asil Art.15 Dret nacionalitat Art.18 Dret llibertat pensament, consciència i religió Art.20 Dret a la llibertat de reunió i manifestació Art.21 Dret a participar en el govern del seu país Art. 23 Dret al treball en condicions justes Art.25 Dret a un nivell de vida adequat Art.26 Dret a l’educació Art.27 Dret a participar en la cultura i a crear Art.28 Dret a un ordre social internacional on els drets humans siguin efectius Art.29 Deures respecte a la comunitat Art.30 Límit: no utilitzar els drets per a destruir el sistema de drets humans → La Llibertat d’Expressió a la DUDH Art. 19: “tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d’investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió.
1966-1968: La garantia dels drets humans - 16 de desembre de 1966: s’aproven dos Tractats molt rellevants sobre els drets humans 1976: amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, entren en vigor els dos Tractats En principi es volia aprovar un únic tractat, però en plena Guerra Freda el món estava dividit en dos blocs amb una concepció dels drets molt diferent.
5 Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió Primer es consideraven més importants els drets civils i polítics, però després de moltes reivindicacions, ara els drets econòmics, socials i culturals són considerats d’igual importància: hi ha una interdependència, indivisibilitat i universalitat dels drets humans. El problema és que els drets econòmics, socials i culturals són més difícils de garantir.
→ Com s’elabora un Tractat? Segons el dret internacional, existeixen les següents fases en l’elaboració d’un Tractat: 1. Negociació: els representants dels Estats discuteixen com serà el tractat. Hi ha un debat en una conferència internacional o a una organització internacional o supranacional i s’elabora un projecte de text.
2. Adopció: s’adopta el text definitiu per acord, votació o consens.
3. Autenticació: els Estats que han adoptat el text, el firmen i dóna lloc a la creació del Tractat, que tanmateix no serà plenament obligatori fins que es ratifiqui i entri en vigor.
4. Consentiment: ratificació o adhesió. El Tractat és obligatori i vinculant pels Estats que l'han ratificat. Un estat pot firmar i no ratificar, llavors no el vinculant. Normalment cal un número de ratificacions determinat perquè entri en vigor.
→ Què succeeix quan es ratifica un Tractat? A partir de quan és obligatori? En el dret internacional, encara que un Estat hagi ratificat un Tractat, pot ser que no entri en vigor. És a dir, un tractat no produeix efectes jurídics fins que un número determinat d’Estats l’han ratificat. Normalment, el Tractat indica quants estats l'han de ratificar perquè entri en vigor i sigui obligatori.
En el dret intern, com és el cas del sistema espanyol, una vegada s’ha ratificat el tractat, aquest entra en vigor a partir de la seva publicació en el Boletín Oficial del Estado. De la mateixa manera que en el dret internacional, un Estat pot firmar un Tractat, però no ratificar-lo: si no s’ha ratificat, no és d’obligatori compliment.
→ Els Tractats i la Constitució (art. 93-97) Actualment tenim un sistema jurídic multinivell amb diferents fonts de producció dels dret interns i internacionals.
- - Els Tractats no poden entrar en contradicció amb la Constitució: o es reforma la Constitució o no es pot adoptar el Tractat. En aquest cas, abans de ratificar el Tractat, el Govern, el Senat o el Congrés dels diputats pot sol·licitar al Tribunal Constitucional que faci un control previ de constitucionalitat.
Si un Tractat cedeix competències a una organització internacional, cal una autorització per Llei Orgànica.
Per a les matèries més importants, cal una autorització de les Corts Generals per a que l’Estat pugui acceptar un Tractat.
→ Tots els Tractats obliguen a tots els Estats? No. Els tractats només obliguen a l’Estat que l’ha ratificat. De fet, hi ha pocs tractats que hagin estat ratificats per quasi tots els Estats del món, com és el cas del Conveni sobre Drets de l’infant.
→ Hi ha normes internacionals universals que obliguin a un Estat encara que no hagi ratificat un Tractat? Sí. Existeixen les normes de ius cogens, normes imperatives de Dret Internacional, que tenen una aplicació universal i, per tant, els Estats estan obligat a respectar-les, encara que no les hagin ratificat.
Les més importants són: - Prohibició de la guerra d’agressió Prohibició de la tortura Prohibició dels actes de genocidi 6 Deontologia Periodística i Llibertat d’Expressió → Aprovació Tractats de Drets Humans: El Pacte de Drets Civils i Polítics i el Pacte de Drets Econòmics Socials i Culturals (1966) - Art.2.1 (PIDCP): garantir i respectar els drets civils i polítics a tots els individus en el territori de l’Estat i sota la jurisdicció de l’Estat, sense distincions.
Art. 2.1 (PIDESCI: Adoptar el màxim de mesures i recursos possibles, especialment econòmics i tècnics, per a aconseguir progressivament i amb mesures legislatives, la plena efectivitat dels drets econòmics i socials.
Art. 19: llibertat d’opinió i d’expressió.
Es comencen a crear òrgans de garantia dels Tractats del sistema de les Nacions Unides.
→ Òrgans de garantia dels Tractats (Treaty-Based Bodies) El Comitè de Drets Humans és un òrgan de garantia d’un Tractat que vigila el compliment del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, en vigor des del 1977.
El Comitè de Drets Humans va ser creat el 1985, però no va ser fins el 5 de maig de 2013 quan, gràcies a l’entrada en vigor del Protocol addicional, es va reconèixer la competència del Comitè per a conèixer comunicacions individuals en cas de violacions dels drets econòmics i socials en aquells estats que el fan ratificar.
Està format per 18 experts independents i no és un òrgan judicial, ja que emet decisions i no sentències.
7 ...

Comprar Previsualizar