Tema 3. Estat de Dret, democràtic i social (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Dret constitucional I
Año del apunte 2014
Páginas 13
Fecha de subida 27/10/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3 PRINCIPIS CONSTITUCIONALS DE L’ESTAT (I): Estat de dret, democràtic i social CONTINGUTS: FORMA D’ESTAT 1. Estat de dret (finals s. XVIII-XIX): sotmissió dels poders públics al dret l’estat de dret reclamarà la sotmissió dels pod. Pub… 2. Estat democràtic (finals s. XIX-XX): autogovern del poble 3. Estat social (s. XX): promoció del benestar social i garantia d’unes condicions de vida mínimes intervención de l’estat en la societat x garantir unes condicions de vida mínimes.
Aqets tres principis s’interrelacionen entre ells, en l’actualitat tots tres defineixen el nostre estat.
1. ESTAT DE DRET 1.1. Concepte n Subjecció dels poders públics al dret en garantia d’un àmbit de llibertat i autonomia personal vinculat al liberalisme, submisió de l’estat al dret x garantir uns mínims d vida.
n Revolucions liberals finals s. XVIII n Principis: n – Principis de constitucionalitat i de legalitat – Separació de poders forma part de la definició de l’estat de dret – Garantia dels drets i llibertats Art. 1.1 CE, Preàmbul 1.2. Principi de Constitucionalitat n Principi de constitucionalitat: subjecció de tots els poders públics a la CE (art. 9.1 CE) de fet, la CE es la que crea els poders públics. La CE vincula formal (estableix els procediments xex: reforma de les lleis) i materialment (contingut)= la CE estableix el procediment x reformar una llei (xex) i a més dicta o limita el seu contingut, pq ha de respectar els drets fonamentals, per exemple.
– n Poder legislatiu: subjecció de les lleis a la CE – n Vinculació formal i material Garantia: control pel TC crea lleis q qeden subjectes a la CE Poder executiu: subjecció dels reglaments qe aprova el govern i actes administratius a la CE – Garantia: control pels jutges i tribunals ordinaris encarregats d controlar q l’administració pública respecta la constitució.
n Poder judicial: interpretació de les normes conforme a la CE. Si no és possible: si hi ha una incompatibilitat entre la CE i la norma aplicable: – Lleis: qüestió d’inconstitucionalitat davant el TC ha de passar pel TC.
– Reglaments: inaplicació (o anul·lació) ho pot fer un tribunal ordinari, no cal que passi pel TC.
- Principi de Legalitat Principi de legalitat: subjecció dels poders públics a la llei n Primacia de la llei – Norma jeràrquicament superior a la resta de normes provinents n dels poders constituïts Imperi de la llei – Subjecció del govern (art. 97 CE) i l’administració pública (art.
n 103.1 CE) Jutges i magistrats (art. 117.1 CE) n Reserva de llei només poden ser regulades per la llei – CE estableix que determinades matèries han de ser regulades n per llei Garanteix la regulació pel legislador, com a òrgan de n representació popular Garanteix la regulació a través del procediment legislatiu: n publicitat i contradicció – Control jurisdiccional: art. 106.1 CE cntrol jurisdiccional del principi de legalitat, els jutges hauran de controlar que tan els reglaments com l’administració pública es sotmetin a la llei, a la CE.
n “Els tribunals controlen la potestat reglamentària i la legalitat de l’actuació administrativa, aixi com el sotmetiment d’aquesta als fins que la justifiquen” - Principis que garanteixen la subjecció de l’Estat al Dret n Art. 9.3 CE: – “La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’artbitrarietat dels poders públics” n Principi de jerarquia normativa les lleis, per ser vàlides, han de respectar formal i materialment el q s’estableix a la CE, i els reglaments han de respectar tant el q diuen les lleis com la CE. Els reglaments els controlen els tribunals ordinaris.
– Principi ordenador de les normes d’acord amb una estructura jeràrquica – Condició de validesa de les normes jurídiques n Principi de seguretat jurídica – LLEIS Certesa sobre les normes que conformen l’ordenament jurídic – CE Previsibilitat de la interpretació i REGLAMENTS aplicació per part dels poders públics n Principi de publicitat – Instruments publicitat: butlletins i diaris oficials per tal de poder ser conegudes per la població BOE o Diari Oficial de Catalunya (no ho se segur, buscar) tot i aixi: “el desconeixement no eximeix el seu compliment” n – Condició d’exigibilitat del compliment de les normes – L’entrada en vigor requereix la prèvia publicació (art. 2 CC) Principi d’irretroactivitat – Regla general: n Irretroactivitat: les normes s’apliquen als supòsits de fet ocorreguts després de la seva entrada en vigor n A no ser que el legislador estableixi el contrari (art. 2.3 CC) xex: la llei de 2500e x nen nascut s’aprova avui, però el legislador pot establir qe s’apliqui en tots els nadons nascuts desde l’1 de Gener de 2009à seria un cas d’aplicació retroactiva.
– Límit a la possibilitat d’aplicació retroactiva: disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals n Principi d’interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics – La seva actuació ha de respectar l’interès públic, les competències pròpies, els procediments establerts i els principis o valors constitucionals i legals n Principi de responsabilitat – Mecanismes d’exigència de responsabilitat: sanció dels responsables i indemnització dels particulars n Administració pública: art. 106.2 CE n Jutges i tribunals: art. 121 CE 1.3. Separació de Poders n Concepte: forma d’organització i limitació del poder amb l’objectiu d’evitar el seu abús i garantir la llibertat individual n Principi de separació pura: limitació del poder a través de la distinció de diferents funcions estatals i la seva atribució a òrgans diferents no hi ha relació ni interrelació entre ells.
n – Funció legislativa: parlament – Funció executiva: govern – Funció judicial: tribunals Principi d’equilibri institucional (checks and balances): limitació del poder a través de la seva atribució a òrgans diferents que es controlen mútuament es relacionen i controlen entre ells, equilibri n Locke legislatiu i executiu, no distingeix el judicial, Montesquieu - Separació de poders a la CE n Poders constituïts es divideixen horitzontal i verticalment – Horitzontal: distribució de poders entre els òrgans centrals de l’Estat – Vertical: distribució territorial del poder entre els òrgans de l’Estat i de les CCAA n n Divisió horitzontal – Funció legislativa: Corts Generals (art. 66 CE) – Funció executiva: Govern (art. 97 CE) – Funció judicial: jutges i magistrats (art. 117.3 CE) – Altres òrgans: Corona, TC, CGPJ – Relacions de col.laboració i control mutu Divisió vertical: art. 2 CE – El poder es divideix territorialment entre els òrgans centrals i els òrgans de les CCAA – n Marc competencial definit a través de la CE i els Estatuts d’Autonomia TC funció de garantia de les divisions constitucionals del poder: “competència de la competència” 1.4. Drets Fonamentals n L’Estat de dret té com a objectiu la limitació del poder per garantir la llibertat individual: les constitucions incorporen declaracions de drets com a límit de l’actuació dels poders públics n L’evolució dels drets protegits es paral.lela a l’evolució de l’Estat: drets individuals, de participació sufragi universal i socials n Art. 1.1 CE proclama la llibertat i la igualtat com a valors superiors de l’ordenament: Títol I els drets tenen una doble consideració: drets subjectius qe es reconeixen pels membres de la comunitat política i x altra banda valors objectius.
- Títol I CE n Art. 10.1 CE: “La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l’ordre polític i de la pau social” n Titularitat: – Capítol I: Dels espanyols i els estrangers es regula la titularitat dels drets, sobretot dels drets dels estrangers. Tema molt polèmic n Catàleg de drets: – Capítol II: Drets i llibertats (secció 1 i 2) tenen eficàcia directa. Dos seccions pq una es reforma amb un procés diferent.
– Capítol III: Dels principis rectors de la política social i econòmica no tenen eficàcia directa cal que s’apliqui una llei per tal d qe siguin efectius (?) n Garanties – Capítol IV: De les garanties de les llibertats i drets fonamentals (art.
53 CE) n Suspensió – Capítol V: De la suspensió dels drets i llibertats 2. ESTAT DEMOCRÀTIC 2.1. Sobirania Popular n Finals s. XIX-XX: extensió dels drets de participació política referint-se al dret de sobirania popular, trasllat de la sobirania del monarca al poble. A finals del XIX, sufragi universal.
n Principi democràtic: la legitimitat del poder públic es fonamenta en la voluntat del poble. Doble projecció: – Titularitat: el poble és el titular del poder sobirà (art. 1.2 CE) té el “poder” de crear la constitució que és qui constitueix els altres poders, d’aquesta manera el poder es legitima – Exercici: el poble exerceix el poder a través de la seva participació (directa o indirecta) en les decisions públiques (art. 1.1 CE) el principi democràtic es projecta en la participació dels membres de la comunitat política en la presa de decisions públiques.
- Pluralisme el pluralisme és la base de la democràcia, el pluralisme es reconeix com a un valor superior.
n Pluralisme com a pressupòsit de la democràcia – Concepció pluralista de la comunitat política: conjunt de ciutadans amb diversitat d’ideologies i interessos – n Pluralisme polític com a valor superior de l’ordenament (art. 1.1 CE) Principi de la majoria: prevaldrà l’opció que hagi obtingut el suport de la majoria partint de la igualtat en el vot, reconeixement de la diversitat però igualtat en el vot.
– n Garantia d’¡gualtat: tots els vots tenen el mateix pes La democràcia ha de garantir la possibilitat de realització de totes les opcions i projectes polítics el principi de la majoria només es legitim si previament es garanteixen la possitilitat d’existencia de tots els projectes i ideologies polítiques. Es en aquest sentit que el pluralisme està a la base de la democràcia. Un sistema en què s’excolessin determinades ideologies, encara que existís el dret el vot, no seria plenament democràtic. Però, que passa amb les ideologies que pretenen eliminar la democràcia o atacar alguns grups (racisme etc)? Han de ser admesos en el sistema? Ho veurem a la pròxima pràctica.
– És la garantia de la lliure concurrència d’opcions polítiques en condicions d’igualtat el que fa legítim el principi de la majoria - Partits Polítics n Organitzacions que defensen determinades opcions ideològiques i que aspiren a accedir als òrgans de govern per a dur a terme el seu programa polític a finals del XIX es creen els partits “de masses” amb recursos per accedir al poder i representar el poble. En l’actualitat, però, es parla d’una democràcia de partits.
n Principals actors del sistema polític democràtic: “democràcia de partits” n Impacte en el sistema electoral, i en l’estructura i funcionament de les institucions democràtiques xex: al parlament els diputats s’agrupen per grups parlamentaris pel qual van ser escollits. Els parlamentaris, en teoria, son lliures però a la pràctica cada parlamentari es veu “obligat” a votar el que el seu partit predetermina, no el que pròpiament considera millor. El funcionament de les institucions democràtiques ha quedat marcada pel funcionament dels partits.
n Constitucionalització: art. 6 CE n n Funcions constitucionals: n Expressen el pluralisme polític reapareix la idea de pluralisme n Són instrument fonamental per a la participació política n Concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular Estructura interna i funcionament democràtics en realitat a la pràctica hi ha certa dissociació.
n Podran ser creats i exerciran les seves activitats lliurement dins el respecte a la Constitució i la llei n LOPP 6/2002, de 27 de juny, de partits polítics Llei Orgànica de Partits Polítics, llei força problemàtica en quan al que s’estableix (il·legalitzar partits etc) 2.2. Mecanismes de participación política n Principi democràtic: requereix la participació dels ciutadans en el procés polític a través del qual s’adopten les decisions públiques n Formes de participació directa o representativa a través de representants. A partir d’aqui es conformen els dos grans tipus de democràcia (directa o representativa). Directa: tots els ciutadans sense la mediació de representants participen en l’elecció i presa de decisions. Model de la grècia antiga. Actualment degut al gran nombre de ciutadans i a la complexitat del sistema la presa de decisions s’efectua mitjançant representants escollits. En algunes questions també es pot disposar de formes concretes de democràcia directa com seria el referèndum.
n La participació política com a dret fonamental (art. 23 CE) – 1. Els ciutadans tenen el dret de participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representants, lliurement escollits en eleccions periòdiques per sufragi universal – 2. Així mateix tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les funcions i càrrecs públics amb els requisits que assenyalin les lleis = dret de sufragi passiu A. Mecanismes de Democràcia Directa n Referèndum (LO 2/80) consisteix en sotmetre una determinada pregunta al conjunt de la ciutadania per tal que expressi la seva opinió al respecte.
– Reforma constitucional n Facultatiu: art. 167 CE només si 1/10 de senadors o diputats ho soliciten.
n – Obligatori: art. 168 CE Procés autonòmic (art. 151.1, 151.2, 152.2 CE) determinats estatuts d’autonomia (com el català) per la seva aprovació estableixen la submissió a referèndum. En canvi d’altres no.
– Consultiu (art. 92 CE) n President del Govern, autoritzat pel Congrés dels Diputats per majoria absoluta. El resultat de referèndum consultiu no determinaria l’acció del govern. (no és vinculant) Si el referèndum diu NO i el govern tira endavant, seria poc legítim, perquè el poble q en teoria té el poder ha votat que no i els seus representants no els estan tenint en compte=seria constitucional, però plantejaria un problema de legitimitat.
[VEURE SENTÈCIA] xex: Cas d’Arenys: acord del ple amb un local privat cedit. Els majors de 16 anys podien votar però en realitat entre els 16 i 18 en realitat no tenen reconegut el dret de vot.
n Iniciativa legislativa popular (art. 87.3, LO 3/84) facultat d’un grup de ciutadans d’iniciar el procediment de reforma d’una llei. Només es reconeix la capacitat d’iniciativa, després haurà de ser votada pel procediment establert.
– Mínim de 500.000 signatures proposta avalada per 500.000 firmes.
– Matèries excloses: reservades a LO(desenv. De drets fonamentals, regulació dl sistema electoral...), tributàries, de caràcter internacional, prerrogativa de gràcia capacitat de xxx les penes Criticable: si el poble es la font d’on prové la constitució, és incongruent que tingui “prohibida” la modificació de la mateixa.
n Dret de petició individual i col.lectiva per escrit als poders públics (art. 29 CE, LO 4/2001) – n Petició individual i col.lectiva per escrit a les Cambres (art. 77 CE) Participació en l’administració de justícia: es canalitza a través del jurat (art.
125 CE, LO 5/1995) no es va aprovar fins al 1995 i fins llavors no s’havia donat sortida a aquesta previsió de la constitució.
n Participació en l’administració pública: audiència (art. 105 CE) B. Democràcia representativa n Canalitza la Participació dels ciutadans en l’elecció dels òrgans de govern n Formes de govern parlamentàries: el poble elegeix directament els membres del parlament però no el president, aquest és elegit pel parlament.
n Procés electoral: mecanisme a través del qual els ciutadans designen els seus representants n Dret electoral: normes que regulen el procés electoral. Tres característiques/factors: – Definició de l’electorat qui pot votar? Qui pot ser votat? – Fixació de les circumscripcions electorals són les parts en què es divideix el territori de l’Estat a efectes electorals. Són la base per a la aplicació de la fórmula electoral.
– Establiment de la fórmula electoral mecanisme que ens permet determinar quants representants li corresponen a cada candidatura segons el nombre de vots obtinguts en cada circumscripció electoral.
- Règim electoral a la CE n Regulació a la CE (molt bàsica) i remissió més àmplia a LOREG 5/85 (Llei Orgànica del Règim Electoral General) n Estructura de les Corts és bicameral, congrés i senat, en què el sistema d’elecció es diferent: legislatura 4 anys n Legislatura 4 anys n Cos electoral: qui té reconegut el dret a sufragi? - Nacionals espanyols majors de 18 anys - sufragi universal, lliure, igual, directe i secret n Congrés dels Diputats (art. 68 CE) – 350 Diputats – Circumscripció electoral: província (mínim de 2) com a mínim a cada província li corresponguin 2 diputats, Ceuta i Melilla mínim 1 cada un.
la resta de diputats es repartiran segons la seva població Circumscripció electoral (eleccions generals 2008) Barcelona: 31 diputats (1 diputat/174.724 persones) Lleida: 4 diputats (1 diputat/106.718) Lleida tindrà més diputats dels que en realitat li tocaria si es fessin el repartiment proporcional. El sistema de repartiment fa que les provincies menys poblades estiguin més sobre-representades al parlament. Això es consequencia del repartiment de mínim 2 x província, es fa per tenir una representació territorial al parlament.
PSOE Vots Diputats Vots/diputat Lleida 77.870 2 38.935 BCN 1.295.940 16 80.996 En termes de vot costa més aconseguir un diputat a Barcelona que a Lleida.
– Fórmula electoral proporcional: llei d’Hondt (art. 163 LOREG) l’objectiu és que hi hagi una correspondència entre el nombre obtingut per un partit en una província i el nombre de representants d’aquest partit polític. La llei d’Hondt és la fórmula que apliquem per traduir els vots en diputats.
Llei d’Hondt: aplicació a Lleida (eleccions generals 2008) Nombre de diputats: 4 el que s’intenta es que aquests 4 diputats es reparteixin entre els vots obtinguts per les diverses candidatures polítiques. En una fórmula majoritària (EUA) el que es fa es assignar els 4 diputats al partit majoritari d’aquella circumscripció.
Partit Vots % Diputats PSC-PSOE 77.870 36.99 2 CiU 60.513 28.75 1 PP 31.721 15.07 1 ERC 27.300 12.97 0 ICV-EUiA 5.384 2,56 0 La barrera electoral mínima estableix el percentatge de vots que cal obtenir per participar en el repartiment de diputats, actualment es fixa en un 3% dels vots. ICV no arriba al 3%, no pot participar en el repartiment dels escons. Evita una excessiva fragmentació, però també limita el pluralisme. (possible debat).
Llei d’Hondt: dividir el nº de vots obtinguts per cada candidatura primer per 1, dsp per 2, dsp per 3..tans diputats com li corresponguin a aquella província. A Lleida, dividir fins a 4 (taula inferior). S’han de seleccionar els 4 (pq a Lleida n’hi corresponen 4) quocients més alts (en negreta a la taula). Ja tenim el resultat: 2 pel PSC, 1 per CiU i 1 pel PP. La fórmula es força proporcional però no exactament proporcional. En l’aplicació d’aquesta fórmula a circumscripcions petites (-de 6 diputats) els efectes són de tipus majoritaris i sol afavorir als 2 partits principals.
àper saber quans toquen a cada província: no cal saber-ho, però buscar-ho.
Partits 1 2 3 4 PSC- 77.870 38.935 25.956,6 19.467,5 CiU 60.513 30.256,5 20.171 PP 31.721 15.860,5 10.573,6 7.930,2 ERC 27.300 13.650 PSOE n 9.100 15.128,2 6.825 Senat (art. 69 CE) – 4 per cada província: elegits per sufragi universal dels ciutadans excepcions: illes, veure CE.
n Fórmula majoritària amb vot limitat, la població només en pot votar 3 i s’elegeixen els 4 que hagin obtingut el major nombre de vots en aquella província. Perquè? Si la població en pogués votar 4, probablement sortirien tots els senadors del mateix partit polític, així s’introdueix cert element de proporcionalitat.
n – Llistes obertes es poden votar directament pel seu nom 1 per cada CA, un altre per cada milió d’habitants: designats per les assemblees legislatives de les CCAA no els escull la població directament, sinó els parlament de les CCAA d’acord amb el que estableixin els Estatuts d’Autonomia, EA.
n D’acord amb el que estableixin els EA, que asseguraran l’adequada representació proporcional 3. ESTAT SOCIAL 3.1. Concepte es reclama la intervenció dels poders públics preten garantitzar uns àmbits d’autonomia per l’individu.
n Constitucionalització de la clàusula d’estat social: s. XX n L’estat social suposa una Superació de l’estat liberal: n – Separació estat i societat – Drets com a límits a l’actuació dels poders públics L’estat social: – Requereix de l’Estat la intervenció en la societat per garantir unes condicions de vida mínimes i fer efectiu el principi d’igualtat (justícia social) – Preceptes constitucionals imposen mandats d’actuació als poders públics per assolir objectius socials n Projeccions en la CE: – Clàusula de transformació social: igualtat real art 9.2 CE – Constitució econòmica en el capítol III.
– Drets econòmics i socials: principis rectors de la política social i econòmica 3.2. Igualtat i clàusula de transformació social n Igualtat formal: dret a no ser discriminat exigeix que aquells que es troben en una mateixa situació han de ser tractats igual. Aquest concepte s’inicia en l’estat liberal posterior a les revolucions liberals, que pretenia acabar amb l’antic regim que tractava i legislava de manera diferent segons l’estatus social de les persones.
– Igualtat en la llei: legislador – Igualtat en l’aplicació de la llei: tribunals i administració pública les lleis s’han d’aplicar de la mateixa manera en casos iguals o similars.
n Igualtat com a dret fonamental (art. 14 CE) – “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social” es reconeix el dret a la igualtat com a dret fonamental, d’eficàcia directa.
n Igualtat material: els poders públics poden afavorir determinats grups que es troben en una situació de desigualtat i desavantatge per promoure la seva igualtat real (està lligat precisament a l’estat social).
– Mesures d’acció afirmativa també anomenades de discriminació positiva, mesures que atorguen un determinat benefici a un grup que es considera que està en desavantatge socialment. Xex: EUA, negres a la universitat? Europa, les dones a la política? Com q tradicionalment han estat excloses ara s’han d’afavorir n Igualtat com a mandat de l’actuació dels poders públics: clàusula de transformació social (art. 9.2 CE) – “Correspon als poders públics promoure les condicions per a què la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social” – Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes: “llistes paritàries” (art. 44 bis LOREG) 40% mínim d’homes i de dones a les llistes. Això s’aplica a les llistes però no garanteix que al congrés dels diputats (representació final) també es respecti. Xex llista PP: H H H D D H H H D D es compleix el 60% homes i el 40% dones, però si obté 7 escons només entren els de negreta, i hi hauria 5 homes i 2 dones.
n STC 12/2008 (penjada al moodle) 3.3. Drets econòmics i socials n CE incorpora drets de contingut econòmic i social com a projecció de la clàusula d’Estat social – n Capítol II: n Dret de sindicació (art. 28.1 CE), dret de vaga (art. 28.2 CE) n Dret a l’educació (art. 27 CE) Capítol III: principis rectors de la política social i econòmica (no tenen eficàcia directa sinó que cal que hi hagi una llei que els desenvolupi). Si no tenen eficàcia directa perquè els volem? Són “paper mullat”? estableixen com un tipus de límit, ja que impedeix que es facin lleis contraries a si mateixos. Xex: una llei que erradiqués el sistema públic de salut, seria anticonstitucional. Representen els objectius de la política i alhora limiten la seva actuació.
– Dret a la protecció de la salud (art. 43 CE), dret a l’habitatge digne (art. 47 CE), dret al treball (art. 35 CE) n Eficàcia jurídica: art. 53.3 CE – “Només podran ser al.legats davant la jurisdicció ordinària d’acord amb el que disposin les lleis que els desenvolupin” n No són exigibles directament davant dels tribunals: no tenen eficàcia directa – “Informaran la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics” n Normes programàtiques que incorporen objectius orientadors de l’actuació dels poders públics n Eficàcia interpretativa ...