Tema 6 - Sistemes electorals (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Introducción a la Ciencia Política
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 25/11/2014
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Tema  6.  Sistemes  electorals   Sistema  electoral:  mecanismes  que  utilitza  la  democràcia  per  transformar  vots  en  escons.   Hi  ha  2  tipus  de  sistemes:   • Majoritaris   • %  vots  <  %  escons  (P1  i  P2)   • P1  i  P2  estan  sobrepresentats   • %  vots  P3  >  %  escons  P3     • Proporcionals   • %  vots  ≅  %  escons   Tercers  partits:  els  2  partits  majoritaris  no,  la  resta.     A  Espanya  la  M  és  molt  baixa,  això  genera  un  alt  grau  de  desproporcionalitat,  ja  que  com  més   petita  és  la  magnitud  d’un  districte  més  desproporcional  és  un  sistema.     Descripció  electoral   Circumscripció  electoral:  províncies   Magnitud  del  districte  (M):  número  d’escons  en  disputa  segons  la  població.     Existeixen  dues  maneres  per  decidir  les  eleccions  (magnitud  del  districte):   • Fixa  (territorial)  à  Número  M  (varia)   • Variació  territorial  à  Número  M  fix  (M=1)     Prorateo   A  tots  els  districtes  electorals  hi  ha  d’haver  el  mateix  nombre  de  votants.  Si  no  és  així  es   produeix  en  efecte  de  malappointment.   Vot  districte  P1  =  Vot  districte  P2      à      MP1  =  MP2   El  prorateo  és  un  problema  que  afecta  a  la  llei  electoral  espanyola  i  a  la  llei  electoral  catalana.   El  prorateo,  doncs,  és  una  de  les  causes  de  les  desproporcionalitats  electorals.     Forma  de  la  candidatura   Hi  ha  2  tipus  de  divisions,  segons  el  vot  i  segons  les  llistes.  Segons  el  vot:   • Vot  personalitzat  o  universal   Votes  un  candidat  a  la  vegada  que  votes  un  partit.     • Vot  de  vista     Segons  les  llistes:   • Llistes  tancades   Només  s’escull  el  partit,  el  candidat  ve  donat  per  aquest,  per  tant,  no  es  pot  triar.   • •     Llistes  Semiobertes   Es  voten  a  partits,  però  dins  de  cada  partit  es  pot  votar  pel  candidat  desitjat.   Sempre  es  vota  dins  d’un  mateix  partit  que  no  es  pot  canviar.   Condicions:   • Han  d’existir  unes  eleccions  primàries  on  s’elegeixen  candidats,  primerament.   • Llistes  ordinals:  permeten  que  els  candidats  siguin  reordenats  pels  votants.   • Llistes  preferencials:  s’escullen  les  preferències,  pel  que  fa  als  candidats,  dels   ciutadans.     Llistes  obertes   Són  sistemes  electorals  que  només  es  poden  aplicar  a  districtes  electorals  petits.     Barrera  legal   Barrera  legal:  per  a  que  a  un  partit  o  a  un  candidat  se  li  apliqui  la  forma  electoral  és  necessari   que  obtingui  un  nombre  mínim  de  vots.     La  barrera  legal  pot  ser  a  nivell  estatal  o  a  nivell  de  districte.  A  Espanya  existeix  una  barrera   legal  a  nivell  de  districte,  de  tal  manera  que  tots  els  partits  necessiten  un  mínim  d’un  3%  dels   vots  a  nivell  de  districte  per  poder  obtenir  representació.     Barrera  efectiva:  com  més  petit  és  el  districte  més  s’accentua  la  barrera  legal.     Quan  M  =  1  el  3%  de  barrera  legal  no  té  importància  perquè  és  impossible  poder  guanyar  unes   eleccions  amb  aquests  valors.     La  barrera  legal  només  té  efecte  en  els  districtes  electorals  grans,  és  a  dir,  en  els  que  tinguin   una  M  gran.     Són  els  districtes  urbans,  les  ciutats,  els  que  tenen  una  major  població  i,  per  tant,  un  major   cleavage  de  classes  a  causa  del  qual  es  creen  un  major  nombre  de  partits  petits  d’esquerres,   als  quals  s’intenta  penalitzar  en  generar  la  barrera  legal.     Fórmules  electorals   Les  fórmules  electorals  són  els  mecanismes  que  utilitzen  els  sistemes  electorals  per   transformar  matemàticament  vots  ens  escons.     Mecanismes  electorals  per  decidir  qui  guanya  quan  M  =  1:   1. Majoria  Simple:  el  que  té  més  vots  (sistemes  uninominals  de  majoria  simple).     2. Doble  Ronda:  requereix  una  majoria  absoluta  i  consisteix  en  dues  voltes  d’eleccions  si   en  la  primera  no  aconsegueix  més  del  50%  de  vots  un  partit.  En  la  segona  volta  només   es  presenten  els  dos  candidats  majoritaris.     3. Vot  Alternatiu:  és  una  manera  d’aconseguir  majoria  absoluta  quan  M  =  1  i  que   consisteix  en  tenir  només  5  votants  i  3  partits.   Els  votants  ordenen  els  partits  segons  les  seves  preferències.  Si  el  partit  no   aconsegueix  majoria  amb  la  primera  opció  dels  votants  s’elimina  el  partit  perdedor  i  la   segona  prioritat  del  votant  que  ha  escollit  com  a  primera  opció  el  partit  perdedor  és  la   que  determina  el  partit  guanyador  i  que,  per  tant,  aconsegueix  majoria  absoluta.     4. Col·∙legis  electorals:  es  fixen  en  base  a  la  població  per  evitar  una  segona  ronda   electoral.     Fórmules  electorals  quan  M  >  1   La  fórmula  electoral  és  part  de  la  llei  electoral,  forma  part  del  sistema.   És  el  sistema  qui  escull  la  fórmula  electoral.   • Fórmula  de  Hare:  V/E   1r  partit:  1500  /  428  =  3,216  à  3:  nombre  de  vegades  que  el  partit  ha  arribat  a  la   quota.  216:  restes.   2n  partit:  700  /  408  =  1,272  à  1:  nombre  de  vegades  que  el  partit  ha  arribat  a  la   quota.  272:  restes.   […]  APUNTS  TORCAL     • V/(E+1):  afavoreix  als  partits  grans  perquè  augmenta  la  quota.     • Fórmula  D’Hondt   És  la  fórmula  més  desproporcional  existent  perquè  el  cost  mitjà  d’obtenir  escons  és   molt  barat,  cosa  que  beneficia  als  partits  majoritaris.   Aquesta  llei  només  té  efecte  quan  els  districtes  són  grans.  Als  districtes  electorals   petits  no  afecten  les  fórmules  electorals  perquè  la  desproporcionalitat  ve  directament   donada  per  la  petita  magnitud  d’aquests.   La  magnitud  dels  districtes  electorals  a  Espanya  és  molt  petita,  la  seva  mitja  és  de  4,6.   Per  aquest  motiu,  existeix  una  alta  desproporcionalitat,  és  a  dir,  la  fórmula  electoral  no   té  rellevància.     La  llei  electoral  espanyola  té  2  problemes:¡   • Desproporcionalitat:  ve  donada  per  la  petita  magnitud  dels  districtes.   • Prorateo:  el  vot  d’un  ciutadà  barceloní  o  madrileny  té  menys  importància  que  el  d’un   lleidatà.   Espanya  utilitza  la  fórmula  D’Hondt,  però  aquesta  té  molt  poc  efecte  perquè  els  districtes  del   país  són  molt  petits.     La  llei  electoral  a  Espanya  garanteix  la  representació  de  tots  els  partits  a  nivell  estatal  i   nacional.       Duverger  (1950)   Efectes  mecànics:  efectes  matemàtics.  El  produeix  la  mateixa  llei  electoral.   Efectes  psicològics:  efectes  que  els  ciutadans  perceben  que  té  la  llei  electoral  i  que  apliquen   quan  voten.  El  produeixen  els  ciutadans  quan  coneixen  els  efectes  mecànics  de  la  llei  electoral.   Les  elits  que  coneixen  els  efectes  mecànics  de  les  lleis  electorals  tracten  d’unir-­‐se  per  reduir   l’oferta  partidista  i  beneficiar-­‐se  del  procés  acumulatiu  dels  vots  dels  diferents  partits  que  han   format  la  coalició.   Equilibri  duvergià:  per  l’efecte  de  les  elits,  dels  votants  o  d’ambdós  l’oferta  de  partits   disminueix  i  es  crea  un  equilibri.   La  ruptura  de  l’equilibri  duvergià  es  pot  produir  perquè  els  grups  polítics  tenen  els  votants   molt  concentrats  en  un  territori.   Els  efectes  de  la  llei  electoral  de  Duverger  només  es  produeixen  a  nivell  de  districtes.     ...