TEMA 2 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 20/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Professor: Esteve Espelt

Vista previa del texto

2. ELS MARCS TEÒRICS DE LA PSICOLOGIA SOCIAL 1. EL PLURALISME TEÒRIC EN PSICOLOGIA SOCIAL Per què hi ha tantes teories en la Psicologia per explicar la conducta humana? Principi de inabastabilitat: complexitat del comportament humà, no hi ha cap teoria que pugui explicar el seu conjunt. Cada teoria veu una part del comportament humà.
No hi ha una teoria millor que les altres, són diferents formes d'aproximació a la realitat. Cada teoria veu la conducta humana des d'un angle diferent. En funció del que volem analitzar una teoria pot ser més útil que les altres.
 Com que són teories diferents i cada una es centra en un aspecte diferent de la realitat, totes possibiliten una part de la realitat i en limiten una altra.
Si només fas servir una teoria sempre posaràs èmfasi en el mateix, en un tipus de visió. Per tant, és necessari tenir vàries mirades, que es complementin entre elles.
Per què cada teoria es centre en uns aspectes i no en d'altres?   Les teories es fan preguntes diferents. No és necessàriament millor la nova teoria que l'anterior, simplement que es canvia la pregunta.
Cada teoria té un model diferent d'ésser humà. Aquest model d'ésser humà és implícit. En funció del model et fixes en uns elements o en uns altres.
MARC TEÒRIC Psicoanàlisi social MODEL D'ÉSSER HUMÀ Homo irrationalis Sociocognitivisme Homo cogitans Conductisme Social Homo economicus, mecanicus Interaccionisme simbòlic Construccionisme S.
Psicologia social humanista Psicologia social positiva / Homo actor, symbolicus Homo volens Homo invictus FOCUS D'ATENCIÓ Motius inconscients Emocions negatives Percepció Processos cognitius Interès personal Reacció a estímuls externs Interacció Significat compartir Emocions positives Autorealització Pluralisme metodològic:    Necessitat de tenir una mirada amplia en aquest nivell. A vegades es produeix una metromania, el desig de quantificar tot i precisar massa. Es creu que el mètode quantitatiu és més científic que el qualitatiu.
Perill de caure en un instrumentalisme, on el perfeccionisme metodològic estadístic està per sobre de l'objecte d'estudi mateix. Donar més importància a les tècniques que a l'estudi.
La idea del pluralisme teòric és complementar les mirades.
2. SOCIOCOGNITIVISME El concepte base o clau en l'estudi del cognitivisme social és èmfasi en com l'individu organitza el seu món subjectivament: percepció. No importa la situació externa, sinó la nostra percepció per aconseguir allò que volem.
L'origen del cognitivisme social es troba en la Gestalt: la realitat és la percepció de la realitat.
Principis generals de la Gestalt sobre la percepció, com es tradueixen al camp social: 1. La percepció està organitzada, percebem estímuls interconnectats, no de manera aïllada. Des del punt de vista social ens està dient que el mateix estímul el podem interpretar diferent en funció del context.
2. La organització perceptiva tendeix a la millora forma possible (pregnància) en ordre i simplicitat Principis bàsics del Sociocognitivisme: 1. Les persones som processadors actius d'informació: l'efecte d'un estímul depèn de com és interpretat 2. La interpretació dels estímuls depèn tant de les seves característiques com de les expectatives de qui els percep així com de les pautes de comparació.
3. Les persones organitzem les nostres experiències, fet que implica processos de selecció d'informació i de simplificació.
Després de la 2na Guerra Mundial la Gesltalt domina la Psicologia Social. Té èxit perquè la Gestalt fa experiments (tradició experimentalista) i èmfasi en el caràcter actiu de l'ésser humà. Concorda amb la ideologia dominant nord-americana. La Gestalt minimitza o treu importància a les condicions externes i dóna importància a l'individu, això encaixa amb les idees dominants de l'època. La part positiva d'aquesta mirada és que dóna força a l'individu, aquest pot transcendir la situació. La part negativa és que treu importància a l'entorn i que li dóna tota la responsabilitat a l'individu en cas que fracasses. Si oblidem l'idea de "nada en exceso" acabem oblidant la importància de la situació, aquesta mirada no permet canviar les condicions externes/estructurals, ja que posa tot l'element en l'interior de l'individu.
Com a conseqüència s'accentua:   Experimentalisme i perspectiva individualista Anti-historicisme. Presentisme, lo important no és la història prèvia, sinó l'aquí i l'ara.
3. INTERACCIONISME SIMBÒLIC PRINCIPIS: 1. Les persones actuen en relació als objectes en funció del significat que tenen per a elles. Per exemple, religions de lamentació, religió on el líder s'ha de sacrificar pel poble, i la penitència és una manera de ser millor persona. El patiment, el sacrifici té un valor.
2. El significat dels objecte prové de les interaccions socials que la persona manté amb els seus semblants.
3. El significat és elaborat en processos de negociació interpersonal a on s'elaboren els significats compartits.
D'aquí es deriva que per entendre el significat d'una conducta l'investigador s'ha d'introduir en la experiència de l'actor, s'ha de veure el món des de la seva perspectiva  perspectiva del participant. Quan adoptem aquesta perspectiva tot comportament és comprensible des del punt de vista de l'actor. Que sigui comprensible no vol dir que estiguem d'acord amb aquella conducta.
ETNOMETODOLOGIA (Harold Garfinkel): Neix dintre la sociologia a finals dels anys 60 a California. Intenta ser una mirada provocativa.
  Estudia les regles bàsiques, procediments, mètodes amb els que la gent estructura el seu món quotidià. La idea és que quan venim al món, amb una sèrie de normes ja prescrites, invisibles i obvies. Algunes normes són implícites (de tant obvies ningú ens les ha dit) i d'altres explicites.
Tractar totes les pràctiques, fins i tot les d'aparença més ordinària, com a desconcertants.
o Amb aquesta mirada  qüestionar l'actitud natural de davant del món.
 Per intentar-ho veure tot com alguna cosa sorprenent feien experiments de camp extravagants, on intenten trencar el sentit comú. Aquests experiments de camp extravagants que fan es trencar les normes que estructuren la situació i quan es trenquen es fan visibles les normes implícites que guien la situació. Llavors les situacions es tornen imprevisibles i el comportament de les persones és de desconcert, d'agressivitat  síndrome etnometodològic  Aquesta actitud, veure lo normal com alguna cosa extraordinària, et pot ajudar a veure que hi ha alternatives diferents al que tu fas i que hi ha coses que de tan òbvies no les veuràs.
L'ordre social és precari i estable al mateix temps.
4. CONSTRUCCIONISME SOCIAL El construccionisme ens ve a dir que la realitat és un escenari que nosaltres construïm a través del llenguatge. És real la realitat? Hi ha una realitat objectiva externa, fora de nosaltres, però no la podem conèixer  Positivisme L'origen es troba en la dècada dels setanta (1973), amb l'existència d'un article de K. Gergen.
PRINCIPIS 1. Especificitat històrica i cultural del coneixement: tot el coneixement té una validesa en un àmbit determinat. Som inevitablement històrics perquè sempre estem situats en un context històric/cultural/social.
Exemple. El procés de civilització, Norbert Elias  transformació de l'emotivitat: analitza com les emocions han anat canviant des de l'edat mitjana fins ara.
 Un argument del control social i de l'autocontrol de les emocions fortes en les seves manifestacions públiques i privades.
o Canvis en la manera de comportar-se a taula o en la manera d'escopir. La pressió social externa es va interoritzant i arriba un moment que no actues per l'altre sinó perquè si no ho fas et sents malament amb tu mateix. Deixa de percebre's com una convenció social i passa a considerar-se com alguna cosa natural.
o Esport modern: reforçament de la regulació normativa de la violència, unit a la disminució de la predisposició d'obtenir plaer presenciant i/o prenent part en actes violents. Ha canviat molt la tolerància que tenim de la violència en l'esport.
 Psicològicament suposa o Disminució del llindar de la vergonya, dels escrúpols i de la repugnància davant manifestacions directes de violència física o Interiorització d'una prohibició més estricta sobre la violència Des de la perspectiva del construccionisme no té sentit voler descobrir la "veritable naturalesa de les persones", despullar a les persones de tota influència social i cultural i veure-les "tal com són".
2. Qüestionar les veritats generalment acceptades, qüestionar la forma tradicional que tenim de mirar-nos a nosaltres i als altres.
  Les categories amb que nosaltres aprehenem el món no corresponen necessàriament a divisions reals. Per exemple una categoria que durant dècades va ser una categoria obvia: la raça. Abans de que els europeus blancs vinguessin, "no existia la raça negra".
Quan aquest fenomen social el veiem com un fenomen evident o natural parlem de reificació. La reificació implica que l'ésser humà ha oblidat que aquell fenomen no té un ordre natural sinó que és producte de l'obra humana.
3. Antiessencialisme. La visió moderna del món, l'essencialisme, és creure que les coses tenen una naturalesa pròpia que les fa sé con són.
 L'antiessencialisme diu que no hi ha cap essència dins les coses ni les persones que les faci ésser com són.
4. Antirrealisme    Es qüestiona l'objectivitat, la veritat La realitat sempre és descrita per algú i s'arriba a ella amb esquemes a priori. "No es tracta de saber quins són els fets, sinó per a qui són els fets." Perspectives canviants; es trenca la realitat local del relat a través de l'autoreflexivitat.
5. Importància del llenguatge El llenguatge no només té una funció descriptiva sinó que el llenguatge crea realitat: és una forma d'acció social, que construeix el món. No és el mateix fer servir un tipus de llenguatge o un altre. El llenguatge crea il·lusions de la realitat. Les paraules porten prejudicis de valor implícit: impregnades de sobreentesos i coses no dites. Les paraules són més que paraules. El llenguatge té una doble funció: funció descriptiva (la tradicional) i dimensió formativa (llenguatge amb funció social). El llenguatge acaba falsejant la realitat més del que ens agradaria. La forma de parlar influeix en com construïm el món. Dir ja és una manera de fer.
6. El coneixement i l'acció són inseparables: descriure la realitat d'una manera ' d'una altra facilita un tipus d'acció o una altra. No pensarem d'una altra forma si no parlem d'una altra forma.
5. DE LA PSICOLOGIA HUMANISTA A LA PSICOLOGIA POSITIVA La psicologia humanista ha tingut molt impacte en a psicologia acadèmica. Va sortir a la dècada dels 60 amb la voluntat d'humanitzar la psicologia. Consideraven que la psicologia al voler ser una ciència es posava massa èmfasi en la mesura, la metodologia... i s'oblidava de que tractava amb persones. La psicologia positivista té l'origen en la humanista.
Abraham Maslow (Psicologia humanista) Crítica que la psicologia s'ha desenvolupat més del costat negatiu que del positiu. Intenta potenciar la part positiva. La vida seria com una casa i la psicologia, fins ara, només hauria estudiat el soterrani d'aquesta.
Maslow proposa una psicologia centrada en les possibilitats més que en les restriccions. Mira les emocions positives, potencialitats...
Martin Seligman (Psicologia positiva) La psicologia positiva va sortir cap als 90. Malgrat que té un gran vincle amb la psicologia humanista, no fa un reconeixement d'aquesta, perquè no va tenir un impacte a nivell acadèmic, degut a les seves mancances en el mètode.
Des del punt de vista de la psicologia positiva, la psicologia s'ha convertit en una ciència de la victimologia: s'ha estudiat a l'ésser humà en situacions d'estres, on la situació supera a la persona... Hem de buscar un equilibri entre les dues parts (part positiva i negativa). Per exemple, com potenciar la relació d'una parella amb problemes.
Desesperança apresa després d'estímuls negatius, perden la voluntat i entren en un estat d'apatia.
Exemple, experiment d'Hiroto (1974): Moment 1: s'indueix la indefensió apresa (soroll molt molest)    Grup 1: es pot evitar la situació desagradable Grup 2: no es pot evitar la situació desagradable Grup 3: grup control, no es sotmès a aquesta experiència Moment 2: quan toquen un costat del box, s'activa un soroll ensordidor. Si toquen l'altre costat el soroll desapareix.
  Grup "evitable" i control: ho aprenen fàcilment Grup "inevitable": tendeixen a restar passives i suporten el soroll fins que s'apaga sol. No fan res per intentar canviar la situació.
Seligman s'adona que no totes les persones tenen la desesperança apresa (1/3), ja que hi ha persones que segueixen lluitant contra les coses negatives que se li presenta. Comença a treballar l'optimisme après, els que són optimistes interpreten els contratemps de la vida com alguna cosa superable, específica i provocada per circumstàncies temporals o externes. Els pessimistes, en canvi, pensen que la l'adversitat és permanent, global i personal (interna). En aquest cas és molt més probable que siguis víctima d'aquella situació. Si una adversitat la sobreavaluem i la sobregeneralitzem és quan podem caure en aquest fatalisme.
Albert Ellis, psicòleg cognitiu, diu que la majoria de pertorbacions emocionals venen d'exagerar la importància de els coses, de no ser conscient de que això que avui et sembla tant important d'aquí dos mesos no t'ho semblarà tant. Segons Seligman els pessimistes tenen 8 vegades més possibilitats de deprimir-se quan tenen contratemps.
Cal prioritzar el desenvolupament de les fortaleses personals per davant de corregir les debilitats. No t'has de preocupar de les debilitats personals sinó de reforça/potenciar les teves fortaleses ja que aquestes actuen com a una barrera protectora davant les debilitats.
Idees bàsiques Hi ha un canvi de perspectiva: èmfasi en lo positiu.
  Cal que prioritzem desenvolupar les fortaleses personals per davant de corregir les debilitats. Això et permetrà superar les adversitats. Les persones canvien quan estan en el límit o quan s'adonen que tenen un problema. Segons Seligman, quan l'individu coneix les seves fortaleses i sap com aplicar-les és més probable que aquest canvi.
En la psicologia positiva hi ha 3 àmbits: estudiar les actituds positives, les característiques positives de les persones sense trastorns i la dels grups positius.
Des de la psicologia positiva es considera bàsic l'actitud amb què tu t'enfrontes a la vida. No és l'esdeveniment en sí el que ens afecta, sinó que és la creença que tenim sobre aquest esdeveniment.
Segons William James la vida val la pena i la nostra creença ajudarà al fet.
Homo Invictus  creixement postraumàtic: idea de que després d'un trauma i pot haver un creixement personal. Els esdeveniments traumàtics entremitjos poden provocar major creixement personal. No implica que no hi hagi patiment, sinó que s'utilitza aquest per créixer. Aprofitar l'energia d'aquest impacte per créixer personalment.
Els esdeveniments extrems, tant negatius com positius:      Canviar les prioritats de la vida, percebre noves oportunitats Major gratitud cap a la vida, desdramatització dels petits problemes quotidians, gaudir dels petits plaers Sensació de major força personal Centrar-se en l'aquí i l'ara Millora en les relacions personals Exercicis de Psicologia Positiva       Pensar en les coses que has fet bé Presentació positiva d'un mateix Pensa en tres portes que se't van tancar. Quines portes es van obrir? Visitar d'agraïment. Escriure una carta en que detalles l'esdeveniment i com aquesta persona et va ajudar i aquedes amb ella i li llegeixes.
Regalar temps. Un dia al mes només per a tu mateix.
Prendre consciència de com reaccionem quan algú ens explica alguna cosa. Hi ha 4 formes bàsiques de reacció i només una enforteix les relacions: o Activa constructiva: suport entusiasta i veritable o Passiva constructiva: suport mesurat o Activa destructiva: ressaltar els aspectes negatius del que ha passat o Passiva destructiva: ignorar el que ha passat Pensar en: esdeveniment - la meva resposta - la resposta de l'altre cap a mi Cadascuna d'aquestes perspectives teoritza la perspectiva del món, des d'aquestes concloem que les coses passen per un motiu o un altre. El sociocognitivisme no és només una perceptiva teòrica, com les altres, sinó que també és una perceptiva epistemològica. El sociocognitivsme diu que la ciència també rep influències socials.
...

Comprar Previsualizar