Apunts Teories de la Comunicaicó 1/10/2014 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 12/02/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Teories de la Comunicació COMUNICACIÓ INTERPERSONAL La comunicació s’aconsegueix quan estem intercanviant significats amb altres. Qualsevol procés de comunicació significa actualització dels significats existents, sempre que la comunicació es produeixi en un terreny d’igual a igual. Les teories d’aquest àmbit es basen en el corrent anomenat INTERACCIONISME SIMBÒLIC. Estudia totes les formes d’interacció (verbal o no verbal, entre persones o entre grups, etc.).
Emissor i receptor estan al mateix nivell, és una comunicació horitzontal. En l’àmbit tecnològic, comunicació és transmissió d’informació d’un emissor cap a un receptor.
Procés de comunicació: codificar (crear significats) i descodificar El mitjà de transmissió de la comunicació humana és el llenguatge verbal El nostre coneixement de la llengua ens porta a tenir els nostres propis significats. A través del codi tenim interioritzada una definició de les coses. Quan compartim significats amb altres persones, és molt probable que els nostres significats siguin diferents als dels altres perquè s’han creat fins nostre al llarg de les nostres vides. Cal posar-se d’acord per compartir i entendre els significats propis de cadascú, cal posar-los en comú. Ens trobem en un procés permanent d’actualització de significats amb els altres.
Comunicació interpersonal: - - - Cara a cara. Les persones son ara i aquí i posen en comú els seus significats.
Funcions o Observar l’entorn per advertir possibles perills o Cobrir la necessitat d’estar en contacte amb els altres (socialització/relació amb els altres) o Posar-se d’acord, conèixer les persones amb qui t’identifiques més (crear la pròpia identitat buscant similituds amb altres persones per saber qui som, què som i què volem ser).
o Comunicar-se per detectar les diferències amb altres persones per diferenciarnos del que no som. La nostra identitat es crea a través de mecanismes d’identificació i d’allunyament en relació a les altres persones.
Relació entre els actors: la comunicació horitzontal permet un intercanvi fluït dels propis significats perquè hi ha igualtat de condicions.
Missatges verbals i no verbals: els elements del context com els gestos s’han de tenir en compte en la comunicació a més de la llengua materna, que és la que ens permet entaular una conversa.
Situació en què es desenvolupa la comunicació: determina la posició de les persones al comunicar-se.
Context cultural i històric: segons la nostra formació, herència cultural i vinculació social amb l’entorn els nostres codis de comunicació seran uns o altres.
Teories de la Comunicació Comunicació interpersonal - Escola de Chicago Van ser els primers en estudiar la comunicació. La seva obra se situa en la dècada dels 20, 30 i 40 del segle XX. El seu nom ve d’un grup de professionals de la Universitat de Chicago que van coincidir en una manera de pensar. A aquest grup de persones se’ls uneix que els EUA van començar a rebre molts immigrants de les ciutats industrialitzades. Aquestes persones, com que no tenien mitjans per començar-se a situar als marges de la ciutats, van generar el que es va conèixer com a grans ciutats i societats de masses.
Els pensadors de l’escola de Chicago que més van estudiar la comunicació són: John Dewey era filòsof i va reflexionar sobre com era la vida pública en les grans ciutats.
“Existe una estrecha relación entre la comunicación, la comunidad y la democracia. Muchos hombres viven en comunidad debido a lo que tienen en común y la forma de poner en común coses es por supuesto la comunicación, a través de la comunicación se crean objetivos, aspiraciones, creencias, etc”. Entén com a comunitat un grup reduït de persones. La comunitat es comunica mitjançant la democràcia directa: participació col·lectiva de la societat.
La consciència social es crea a través de la comunicació. En base a la societat hi ha la comunicació, que és la base de tot. Qualsevol forma de societat es pot raonar a través del tipus de comunicació que existeix en la societat.
Robert Ezra Park: era sociòleg i periodista. Va fer una tesi sobre la societat de masses i la multitud.
La societat és una herència social transmesa per la comunicació. Les generacions anteriors ens han transmès el que elles consideren bàsic perquè puguem viure. La comunicació és el que permet fonamentar la societat.
La societat és un organisme viu (imitació tecnològica). Les persones tendim a la imitació en tots els àmbits de la nostra vida, això és el que ens cohesiona. La societat és molt més que la suma d’individus, la societat tendeix a tenir les seves pròpies lògiques per sobre de l’individu, el conjunt de la societat té un efecte “repressor” sobre l’individu.
La visió egoista de l’home és el que el porta a explicar el desastre de la classe migrant de la primera dècada del segle XX als EUA (impuls de dominació). L’home per naturalesa és egoista i tendeix a beneficiar-se a si mateix front a la resta. Tendim a tenir un impuls de dominació sobre el territori, per a la nostra seguretat busquem llocs on estiguem segurs. Quan tot un grup de persones que no són de la mateixa cultura s’instal·la a la nostra ciutat es produeix un estat d’alerta i d’estranyesa, observem com l’altre grup es desenvolupa. Arribarà un punt que els dos grups socials tindran un conflicte i s’observa si l’altre grups és més o menys fort i normalment al final ve un període de tolerància però basat en el respecte del grup menys fort vers al que domina el territori.
Teories de la Comunicació En la convivència social l’home ha de cedir a la coacció de la col·lectivitat, respectar les seves normes i adequar-se al pacte social.
El conflicte com a motor de l’ecologia humana (competència, conflicte, acomodació, assimilació). El conflicte és el motor de la societat i sempre es produeix. No veu la societat com un ideal. Els mitjans de comunicació tenen l’efecte de l’aculturització perquè al dirigir-se a tots els grups socials amb un mateix contingut debiliten les cultures populars per crear una cultura uniforme que englobi tota la societat.
Mètodes etnogràfics que va usar: - Observació participant: el que investiga intenta ficar-se dins del context del què estudia.
Observació no participant: simplement s’observa des de fora, no s’introdueix dins del context.
Entrevista en profunditat: planteja un tema a l’entrevistat i deixa que “mostri la seva subjectivitat”, que ens expliqui tot el que pensa sobre un tema.
Entrevista en profunditat d’història de vida: reconstrueix la subjectivitat de la persona entrevistada, fent-li reconstruir les parts més importants de la seva vida.
George Herbert Mead: era psicòleg social que estava interessat en la vida moderna, la vida en les grans ciutats.
El “jo” és una realitat social (hi ha un acord, una negociació per construir una realitat social comú que és canviant i definida conjuntament), subjecta a la negociació amb l’entorn, a la interacció simbòlica (construcció de significats amb la societat) a través de la comunicació.
L’individu interioritza la realitat social del seu temps, a la qual accedeix a través dels processos de socialització, però participa amb la seva individualitat activa en processos d’evolució social.
En la infància (socialització primària), quan aprenem el llenguatge i a estar en la societat es produeix una internalització (el llenguatge et crea estructures de pensament). La persona estructura la seva manera de pensar a partir del procés de socialització primària. En la socialització secundària (etapa adulta) l’individu segueix forjant la seva socialització però d’una manera diferent perquè el seu pensament ja està format. És en aquesta etapa quan es pensa què està bé o malament i què és important o menys.
...