Tema 10 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Genètica
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 02/11/2014
Descargas 15
Subido por

Vista previa del texto

10. SIGNIFICAT DE LA DOBLE HELIX EL DESCOBRIMENT DE LA DOBLE HÈLIX DEL DNA El 25 d’abril de 1953 va ser el dia en què es va descobrir la doble hèlix.
1944: Publicació del llibre What is life? L’any 1944 es descobreix experimentalment que el DNA és el principi transformant, el material hereditari.
1950: Regles de Chargaff.
1951: Regne Unit (Cambridge, laboratori Cavendish oh yes madafakah) i USA. Watson se’n va a Cavendish on es realitzaran els primers estudis cristal·logràfics. allà es va trobar a Crick. Poc després apareix R. Franklin i fa un seminari al que va Watson.
Watson i Crick i un tal Wilkins que apareix i la Franklin es curren l’estructura de doble hèlix.
CRONOLÒGICAMENT: Antecedents: genètica clàssica i formal (G.Mendel, T.H. Morgan, H.J. Muller).
Principis dels 40: informació sobre fenotip, transmissió, mutació i evolució.
1944 – What is life?: la part més essencial d’una cèl·lula viva pot denominar-se cristall aperiòdic. Aquest és un text xifrat, una gran molècula de proteïna. El nombre d’àtoms no necessita ser molt gran per produir un nombre quasi il·limitat de possibles combinacions.
1944 – El DNA és el material hereditari. Experiment d’Avery i McLeod (ratilles).
S’estudia la química dels àcids nucleics.
1950 – Regles de Chargaff – es descobreix que la proporció de purines = proporció de pirimidines (A+G = C+T ; A =T i G =C).
1951 – F. Crick, J. Watson a Cavendish van a un seminari de R. Franklin. En aquell any es fa una aproximació experimental i resolució de l’estructura en 3D del DNA (difracció de rajos X) i de models moleculars a escala. Fan una hipòtesi errònia, i abandonen el projecte DNA. A tot això, Pauling i Wilkins estan immersos en el DNA i Crick es fot pel mig. Obtenen les fotografies de la difracció de rajos X del DNA de Franklin i tornen a ficar-se en el projecte DNA fins que aconsegueixen interpretar correctament el patró de difracció de rajos X en el DNA i el 28 de febrer de 1953 descobreixen la complementarietat de bases i comencen a proposar models moleculars fins que troben el que quadra gràcies a les regles de Chargaff.
Finalment conclouen que l'estructura del DNA és una doble hèlix, formada per cadenes orientades en direccions oposades, i que l'estructura és manté gràcies a enllaços d'hidrogen entre les bases nitrogenades que es troben orientades cap a l'interior dels cadenes.
La complementarietat de les bases nitrogenades permet que la seqüència d’una cadena senzilla de DNA actuï com un motlle per la formació d’una còpia complementària de DNA.
L'estructura subministra una explicació increïblement simple del fenomen de l’herència. A més, explica: - La naturalesa de la seqüència lineal dels gens (informació digital quaternària en seqüències unidimensionals de monòmers A,T,G,C) El mecanisme de replicació exacte dels gen La naturalesa química de les mutacions L'evolució de la informació genètica L’estructura és un exemple suprem de reduccionisme.
...