(3er curs) Temari de creació d'itineraris de viatges (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Turismo - 3º curso
Asignatura Creació d'itineraris de viatges
Año del apunte 2015
Páginas 14
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 20

Descripción

Apunts teòrics de l'assignatura de Creació i Gestió d'Itineraris de viatges. Falten dades sobre la part de la professora Silvia Aulet. Part d'en Bech molt complerta.

Vista previa del texto

Creació i gestió d’itineraris de viatges 2015 EL VIATGE COMBINAT S’entén per viatge combinat qualsevol viatge que compleixi com a mínim dos dels tres elements següents: allotjament, transport, altres serveis turístics (visites guiades, entrades d’òpera, concerts, etc). Aquests elements no poden ser accessoris del transport i l’allotjament, si són complementaris a aquests llavors no contarà com a viatge combinat. Per exemple:   El servei accessori de transport, com pot ser el servei a bord de l’avió (ja que si no anéssim en avió no hauríem consumit aquest servei).
El servei accessori d’allotjament com gaudir del spa que ofereix l’hotel o la piscina, també el servei d’habitacions etc.
Construir part significativa del viatge: la prestació del servei és decisiva, motivar suficientment el viatger per contractar el viatge.
  Per exemple a l’hora d’anar a un concert o obra de teatre el fet d’allotjar-nos, encara que no inclogui transport.
O també el fet que un guia turístic xinès parli espanyol o anglès bé ja que ens permetrà conèixer millor la història dels nodes que visitem, encara que no inclogui transport.
Articles 150-165 del Reial Decret Legislatiu 1/2007 TRLGDCU (Texto Refundido de la Ley General para la Defensa de los Consumidores y Usuarios) Des de la proposta de nova directiva del 9 de juliol de 2013 l’arrendament de vehicle + allotjament també es considera viatge combinat. Un servei serà considerat com no accessori quan tingui un cost superior al 20% del total del preu del viatge. Si el servei no supera el 20% però constitueix una part essencial del viatge també serà considerat com no accessori.
Dintre d’un viatge combinat els serveis es combinen a instància. Si seguim les especificacions donades pel propi viatger seguim la mateixa regulació però es tractarà d’un viatge personalitzat (ja que està fet a mida).
    Si al programar un viatge/ contracte/ o pàgina web es diu que es tracta d’un viatge combinat és un viatge combinat.
Si la suma dels preus dels serveis equival al preu global es pot donar un cas de serveis individuals. Si sumes els costos totals en canvi dóna més car que el preu global serà indici de viatge combinat.
Quan es fa publicitat del preu dels serveis que integren el viatge també serà un viatge combinat.
Si l’organitzador del viatge deixa clar que no es tracta d’un viatge combinat no se li aplicarà la regulació del viatge combinat.
Cal deixar clar abans dels viatges que ningú es farà responsable de la totalitat dels productes o serveis, l’empresa no es farà responsable si un producte o servei contractat no arriba al nivell Creació i gestió d’itineraris de viatges 2015 esperat en quan a la satisfacció. Existeix completa llibertat per vendre el producte de la manera que es vulgui. Tot i així les sentències tendeixen a protegir el client en cas de dubte considerant el viatge com a viatge combinat i aplicant la normativa corresponent.
La combinació ha de ser oferta i venuda amb un preu global. La problemàtica del preu global són les excursions facultatives, ja que és un element al marge del preu global i s’ha de pagar per separat (suplement). S’ha de deixar molt clar que entra en el preu global i que no. Quan es paga un suplement, l’organitzador serà responsable dels incompliments o accidents que puguin haver-hi durant aquesta activitat o producte extra. A partir d’aquí, el viatge ha de tenir una durada mínima de 24 hores o incloure una nit d’estada. S’exclouen de la regulació les excursions d’1 dia que no completen 24 hores ni que suposen una nit d’estada en un allotjament contractat. A països com Alemanya, Polònia o Àustria aquests casos sí que es consideren viatges combinats. Per que s’apliqui la regulació estatal el viatge ha de ser ofert i venut en un estat de la Unió Europea, tot i que la venda final ha de ser al territori espanyol.
COMERCIALITZACIÓ DELS SERVEIS TURÍSTICS ONLINE La problemàtica del servei de comercialització i venda online d’un viatge combinat està en el fet de considerar-los o no com a viatges combinats i, per tant, aplicar-hi la normativa corresponent en conseqüència.
La proposta de directiva distingeix dues modalitats:   Viatges combinats en línia Serveis assistits de viatge en línia Tenen un tret en comú, que tots dos es contracten per internet. Està previst que els viatges combinats en línia es regulin de la mateixa forma que un viatge combinat offline. Han de complir 4 requisits:     Que es combinin un mínim de 2 serveis (com en l’apartat anterior hem vist).
Que el viatger contracti els serveis a empreses que estiguin connectades a través d’un procés de connexió en línia Que es produeixi una transferència de dades com a molt tard en la confirmació de la reserva del primer servei.
Una sola empresa ha de fer-se càrrec de tots els aspectes d’organització, gestió i control dels serveis i productes comercialitzats, ja sigui com en aquest cas online o com en el cas tradicional offline.
Veurem ara les característiques dels serveis assistits de viatge en línia:   Ha de complir també dos dels serveis presentats en el primer apartat del tema.
Pot haver-hi una contractació individual de cada servei i cada empresa. És aquí on apareix l’empresa facilitadora o intermediària (un exemple és al confirmar un vol amb Ryanair que surten ofertes d’hotels a la destinació comprada, en aquest cas Ryanair fa Creació i gestió d’itineraris de viatges 2015 d’intermediador). En aquests casos si hi ha qualsevol problema no poden anar contra l’empresa intermediària, ja que només es tracta d’un servei assistit de viatge.
Tot i així, les empreses assistent de viatge tenen una sèrie d’obligacions: 1. Informar sobre la condició d’intermediaris.
2. Prestar garanties en cas d’insolvència (arts. 15 i 16).
3. Esdevenir responsables si hi ha errors en la reserva (per exemple si hi ha un problema amb la data d’entrada en un establiment hoteler, llavors aquí si que Ryanair podria ferse responsable).
Problemàtica de la comercialització online L’article 12 en el seu paràgraf 3 de la proposta, restringeix la reducció de preus i les compensacions en tres casos:     Atribuïble al viatger: quan el viatger arriba tard o té el passaport caducat (per exemple).
Atribuïda a un tercer no relacionat amb el servei.
Circumstàncies inevitables o extraordinàries.
No comunicar la inconformitat a l’organitzador quan toca.
S’han de transmetre les dades entre els diferents proveïdors abans que el client rebi la confirmació.
Possibles subjectes de la comercialització online 1. Organitzador. Segons l’article 151.1 apartat b, la persona física que de manera regular organitza viatges que ofereix a la venda, ven ell directament o bé mitjançant un detallista.
2. El detallista. Eventualment segons l’article 151.1 apartat B, la persona física o jurídica que ven o ofereix per a la seva venda els viatges proposats per un organitzador.
Tots dos han de tenir llicència d’agències de viatges. En alguns estats de la Unió Europea els viatges combinats es venen en altres llocs a partir d’agències de viatges, no es necessari tenir el títol d’agència de viatge per vendre el teu viatge organitzat a una agència per que el comercialitzi, ja que no l’estàs venent al client directament sinó a un comercialitzador que sí que ha d’estar titulat per a aquesta tasca.
3. Consumidor. Article 151.1 apartats d, e, f, g.
 Contractant principal: apareix en el contracte de viatge combinat, és qui signa el contracte.
 Beneficiari: aquell qui participa en el viatge que el contractant principal ha contractat, ja que també són consumidors.
 Cessionari: a qui se li ha cedit el viatge combinat.
Tots aquests subjectes tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions.
Creació i gestió d’itineraris de viatges 2015 Darrerament s’ha realitzat una proposta la qual parla de que els clients d’un viatge combinat són viatgers. Es mira sobretot de protegir als viatgers puntuals de negocis que ho fan de part de petites i mitjanes empreses. No es protegirà al viatger que viatgi en un viatge marc organitzat per una empresa especialitzada en viatges de negocis (com el cas de les grans multinacionals).
INFORMACIÓ PRÈVIA A LA CONTRACTACIÓ DEL VIATGE (ART. 152 TRLGDCU) Normalment es dóna en forma de fulletó (l’agència de viatge ha d’assegurar-se que el client s’emporta el fulletó que contingui les característiques del seu viatge com a mínim fins a fora de l’agència, a partir d’aquí serà el seu problema el que faci amb el fulletó). Escriure els fulletons poden suposar fins a un 5% del cost del viatge combinat. A continuació veurem el contingut mínim que han de contenir aquests fulletons:             Dades de la destinació.
Característiques del transport.
Calendari.
Durada.
Allotjament (tipus i categoria).
Àpats (número d’àpats que inclou).
Informació general sobre condicions aplicables referents al passaport.
Preu final complert.
Import que s’ha de pagar com avançament del preu.
Nombre mínim de participants de viatge.
Clàusula de cancel·lacions.
Dades de l’organitzador.
Hi ha possibilitat de transmetre la informació per altre mitjà durador que permeti emmagatzemar-lo, consultar-lo o reproduir-lo els cops que faci falta. Un exemple és un document enviat per correu electrònic en format PDF. Ara la pregunta és: és la pàgina web un mitjà durador? NO. Ja que no hi ha res que no t’asseguri que no ha estat modificada, ara bé si hi ha específicament un tercer que certifica que aquesta no ha estat modificada llavors sí que passa a ser un mitjà durador.
No hi ha un termini màxim per facilitar la informació. Fins i tot en les reserves d’última hora s’ha d’informar al client. L’organitzador com a regla general haurà de respectar el fulletó com a regla general i com a part integrada en el contracte. El fulletó és de caràcter vinculant sempre, excepte quan els canvis siguin previstos pel mateix fulletó i els canvis siguin comunicats per escrit al consumidor abans de contractar el viatge (és el cas més habitual). Una altra excepció es donarà quan les dues parts acordin modificar el contracte o fulletó sempre per escrit.
L’obligació sobre la llengua és que ha de ser la llengua oficial del país, a partir de enllà no hi ha més obligatorietat.
Creació i gestió d’itineraris de viatges 2015 FORMALITZACIÓ DEL CONTRACTE Ha de ser per escrit i per mitjà durador. Dintre del contracte s’ha de fer referència com a mínim a:             Periodificació Dates Categoria de transports (hores, dates i llocs de sortida i tornada) Allotjament Número de persones mínim Excursions Dades del detallista o organitzador Preu Despeses d’anul·lació Modalitat de pagament Comunicació de possible incompliment de contacte Termini en què el consumidor pot exigir la confirmació de la reserva INFORMACIÓ PRÈVIA A L’INICI DEL VIATGE (ART. 156 TRLGDCU) Es basa en informar sobre l’escala i els enllaços, en donar dades de contacte amb el representant a la destinació, donar la possibilitat de contractar una assegurança privada, etc.
CANCEL·LACIÓ DEL CONSUMIDOR Segons l’ART. 160 tant el desistiment del consumidor com la resolució del contracte signifiquen l’anul·lació o cancel·lació del mateix. La regulació vigent dóna el dret al consumidor a cancel·lar el viatge sense haver de donar detalls ni motius al detallista o organitzador. No hi ha obligatorietat en el mètode d’informar però sí en el fet de comunicar-ho, si el client no comunica el seu desistiment es considerarà com un cas de “No-Show” i el mateix haurà de pagar la totalitat del preu del viatge com si l’hagués gaudit. Generalment el període per informar es de 12 mesos després de la contractació del viatge i sempre abans de l’inici del viatge.
Segons la normativa de la Nova Directiva, però, el seu ART. 71 diu que el client té un marge de 3 mesos per desistir i si no ho fa farà un “incompliment d’obligació d’informar”. Només hi ha una excepció, en cas de força major, on l’ART. 16 preveu que el consumidor té dret al Creació i gestió d’itineraris de viatges 2015 reemborsament de les quantitats ja pagades i queda alliberat d’abonar una indemnització a l’organitzador o detallista.
Conseqüències del desistiment ordinari 1. El consumidor ha de rebre el reemborsament del preu abans de 30 dies des de que es comunica el desistiment (ART. 76), si l’organitzador no ho fa podrà arribar a pagar un import de fins al doble del seu valor. Segons la Nova Directiva el termini per al reemborsament del preu és de 14 dies naturals des de la data en que el client fa el desistiment (ART. 13).
2. Si no hi ha cas de força major el client que ha anul·lat l’oferta haurà de pagar l’import de les despeses de gestió i organització (ART. 154, indica que en el contracte s’han de preveure les despeses de cancel·lació i gestió) 3. Les despeses de desistiment i gestió poden arribar fins al 5% del preu del viatge si s’avisa entre 15 i 10 dies abans de la celebració del mateix, un 15% si s’avisa entre els darrers 10 i 3 dies abans del viatge, i un 25% si es desestima entre les 48 hores abans del viatge.
4. Si la cancel·lació té lloc 15 dies o abans del viatge no caldrà pagar una penalització però sí que caldrà pagar les despeses de gestió i cancel·lació (excepte en casos de força major) SENTÈN PER CAS DE FORÇA MAJOR A AQUELLS CASOS ON HI TENEN LLOC CIRCUMSTÀNCIES ALIENES A QUI LES INVOCA, ANORMALS I IMPREVISIBLES, DE MANERA QUE HAGUÉSSIN SIGUT IMPOSSIBLES D’EVITAR TOT I HAVER ACTUAT AMB LA CORRECTA DILIGÈNCIA.
5. Si la cancel·lació té lloc un cop començat el viatge es pressuposa que el desistiment es per capritx del client (havent de pagar la totalitat del viatge). Si es per força major i de caràcter no imputable un cop començat el viatge el client s’haurà de pagar el viatge de tornada, però rebrà el preu (total o parcial del viatge) que hagi pagat i no haurà de pagar despeses d’organització ni de cancel·lació a l’organitzador.
Altres canvis en el contracte Cessió del contracte a una altra persona (ART. 155). La cessió del contracte és possible sempre i quan tingui un caràcter gratuït. Només es pot utilitzar quan el participant no pot dur a terme finalment el viatge. A més, cal que es donin els següents requisits:   Comunicar la cessió a l’organitzador per escrit.
Que tingui lloc 15 dies o abans de l’inici del viatge.
El cessionari (qui rep el contracte) ha de reunir les condicions físiques mínimes necessàries per participar en el viatge. Així doncs es necessitarà un certificat mèdic. En aquests casos tant qui cedeix el contracte com el cessionari són responsables solidaris del pagament del preu del viatge més les despeses de gestió causades pel procés de cessió. Un exemple és cobrar suplement pel canvi de nom de la reserva. A més, l’organitzador podrà adreçar-se a qualsevol dels dos (cedent i cessionari) per exigir-los el pagament del contracte.
Creació i gestió d’itineraris de viatges 2015 REVISIÓ DEL PREU (ART. 157) Preveu que la revisió del preu s’ha de fer de manera excepcional. S’ha de tenir en compte que si el contracte no preveu res de revisió de preus no es podrà revisar el mateix ja que no figurarà en el mateix.
Revisar el preu només es pot fer en 3 supòsits: - Quan es produeix una variació en el preu dels transports (bàsicament inclou el preu del carburant).
Quan d’alguna manera varien les taxes o impostos sobre certs serveis relacionats amb el producte turístic.
Quan hi ha una alteració en el canvi de divises (és a dir, quan varia el valor de la moneda on té lloc el producte turístic).
Si dintre d’un paquet turístic varia, per exemple, el nivell d’un hotel de 3* a 4* el client no es troba en l’obligació d’acceptar una variació en el preu ja que la condició no està inclosa en les 3 condicions esmentades amb anterioritat.
Aquest article prohibeix la revisió a l’alça en el preu del viatge dins els 20 dies anteriors a la sortida. A dia d’avui no hi ha límit a l’hora de revisar el preu d’un paquet turístic en quant al nivell de variació monetària, sempre que sigui en el període legal de revisió del preu.
MODIFICACIÓ DEL CONTRACTE (ART. 158) Una vegada modificat el contracte s’ofereixen dues opcions al consumidor: acceptar la modificació o resoldre el contracte. També hi ha la possibilitat de la cancel·lació per part de l’organitzador o contractant.
Després de la modificació el contractant té un termini de 3 dies per fer saber al contractat les modificacions del contracte, si no el localitza en aquest termini es resoldrà el contracte.
Quan s’ha de cancel·lar el viatge el consumidor té la possibilitat de reemborsament del preu o participar en un viatge alternatiu (ART. 159). Les agències de viatge moltes vegades es limiten a oferir viatges alternatius, per què? VOLEN FER DINERS.
En cas de que el client no accepti les modificacions en el contracte també pot optar per la resolució del mateix i haurà de rebre les mateixes mesures com si hagués sigut el contractant qui ha resolt el contracte, és a dir, ha de tenir la possibilitat de que li sigui reemborsat el preu o la possibilitat de escollir un altre viatge alternatiu.
Casos i quantitats que pot rebre el contractat en forma de penalitzacions al contractant o organitzador en cas de resolució del contracte per una modificació de les condicions del viatge: Creació i gestió d’itineraris de viatges 2015 - Entre els 2 mesos i els 15 dies, un 5% del preu total del viatge.
- Entre els 15 dies i els 3 dies, un 10% del preu total del viatge.
- Dins les 48 hores, un 25% del preu total del viatge.
És a dir, després d’una modificació el client pot acceptar els canvis o bé resoldre el contracte.
En cas de resoldre el contracte pot accedir a un viatge alternatiu o bé al reemborsament del valor del viatge. A més a més, pot exigir també una penalització en funció de l’antelació amb que ha sigut informat, uns valors previstos amb anterioritat. HI ha dos casos en que l’organitzador no està obligat a pagar la penalització:   Quan el viatge no obtingui el nombre mínim de participants.
Quan la cancel·lació es produeixi per causes de força major.
LA NO PRESTACIÓ D’UNA PART IMPORTANT DELS SERVEIS CONTRACTATS DESPRÉS DE LA SORTIDA (ART. 161) Si un cop iniciat el viatge l’organitzador es troba amb un problema, com un canvi de vol o overbooking a un hotel, ell mateix està obligat a buscar una solució. Si els serveis finals gaudits són de categoria inferior a la qualitat pactada l’organitzador haurà de reemborsar la diferència al client. Si passa a la inversa, el client no haurà de pagar res a l’organitzador. En cas de que el client no digui res a l’organitzador es donarà per acceptat el canvi.
Segons ART. 12.3 de Nova Direcció, s’ha d’estudiar el motiu de la causa i després es valorarà la reducció del preu. En aquest cas si el client no pot continuar amb el viatge perquè no accepta la solució per motius raonables l’organitzador estarà obligat a pagar-li un transport equivalent de tornada. Quan l’organitzador veu impossible oferir un transport de tornada al client i el client no l’ha acceptat ja que no el veu compatible amb el contractat, l’ART. 11.4 de Nova Directiva determina que l’organitzador estarà obligat a oferir un servei de retorn només quan el viatge l’inclogui i a més indemnitzarà amb el que correspongui. Si no es gaudeix d’un servei principal del viatge per motius aliens a l’organitzador i al client i el viatge no conté transport, l’organitzador NO té l’obligació de proporcionar-lo per a la tornada fora del ja contractat anteriorment.
RESPONSABILITAT L’organitzador i detallista és el responsable de l’execució dels serveis de viatges inclosos en el contracte (sigui ell o no el proveïdor).
Creació i gestió d’itineraris de viatges 2015  Organitzadors i detallistes (ART. 162): seran responsables dels danys que pateixin els usuaris sempre i quan siguin ells els veritables responsables. Els organitzadors i detallistes no són responsables si: - Els defectes que es troben son culpa de l’usuari.
- Els defectes siguin culpa de tercers i siguin imprevisibles.
- Els defectes en l’execució del contracte sigui per força major.
- El defecte es degui a algun aspecte que el detallista no podia preveure ni superar.
Tot i així, quan es tracti d’una situació que no es podia preveure, el detallista ha d’ajudar a l’usuari. Però qui respon generalment pels danys produïts? L’organitzador i ocasionalment el detallista. Aquest mateix article determina que els danys i perjudicis es poden servir per dues vies diferents: - Limitar la quantitat de la indemnització a partir dels convenis internacionals.
Quan es tracta de danys físics no es podrà limitar la quantitat, però quan es provoquin a objectes sí que es podrà fer.
- La limitació ha de ser d’una quantia raonable.
 Responsabilitat contractual (ART. 163): els organitzadors i detallistes hauran de tenir un fons en concepte de “fiança” per poder fer front als problemes que puguin sorgir durant el viatge, per reemborsar, o per fer-se càrrec de les despeses en cas d’insolvència. En cas que aquest fons es faci servir s’haurà de cobrir en un termini de 15 dies.
Els ART. 11 a 14 de la Nova Directiva decreten que l’organitzador és l’únic responsable de l’execució del viatge combinat, ja que si una part significativa dels serveis no pot prestar-se és aquest qui haurà d’oferir-ne alternatives adequades.
L’ART. 11.5 distingeix entre els tipus de danys els físics, els d’objectes, els morals, i la re contractació del servei de transports.
Per arribar a una situació d’indemnització han de passar tres coses: - Incompliment del contracte.
- Danys.
- Incompliment imposable per part del detallista o organitzador.
Però hi ha excepcions (on l’organitzador no haurà d’indemnitzar): -  Defectes imputables al consumidor.
Supòsit incompliment imputable a terceres persones.
Casos de força major.
Deure de prestar assistència al consumidor: quan hi ha incompliments no indemnitzats, l’organitzador haurà de prestar l’assistència necessària. El problema està en que la norma no diu quina és específicament l’assistència necessària. Tot i així, la Nova directiva en el seu ART. 14 diu que l’organitzador ha de trobar vies de comunicació per informar els usuaris sobre serveis sanitari, autoritats locals, assistència consolar, alternatives de viatge i assistència a distància en general. Si ha Creació i gestió d’itineraris de viatges 2015 estat el consumidor qui ha provocat la negligència, l’organitzador tindrà la possibilitat de cobrar-li l’assistència.
GARANTIA DE RESPONSABILITAT: PROTECCIÓ D’INSOLVÈNCIA DE L’ORGANITZADOR O DETALLISTA L’ART. 163 TRLGDCU proporciona protecció al client enfront la insolvència de l’organitzador o el detallista. Hi a dues maneres de proporcionar aquesta protecció: - Cobertura: reemborsament ràpid i efectiu de tots els pagaments fets pel consumidor i repatriació en cas d’insolvència.
Garantia abans de l’inici de l’activitat com a requisit per a l’obtenció del títol-llicència: pot ser una garantia individual, col·lectiva o per cada viatge. En altres paraules, contractar una assegurança de cancel·lació.
 Garantia individual: mitjançant aval bancari o pòlissa de caució. Durant el primer any d’exercici de l’activitat, aquesta garantia ha de cobrir un import mínim de 100.000€. A partir del segon any haurà de ser com a mínim del 3% del volum anual de negocis sense deixar de ser un import inferior a 100.000€ ni superior a 300.000€.
 Garantia col·lectiva: serveix per a varies agències de viatges alhora. Es tramiten a través d’associacions com l’ACAV. La quantitat d’aquesta garantia serà d’un mínim del 50% de la suma de les garanties que els agents de viatges individualment. Com a mínim haurà de ser de 2.500.000€.
 Garantia per a cada viatge combinat: contractant una assegurança per a cada usuari de un viatge combinat. És un mètode que comporta més tràmits, més procediment; serà per tant més lent però potser més econòmic. En el moment en que l’usuari faci un primer pagament l’entitat haurà de facilitar-li un document que reflecteixi la garantia proporcionada per l’agència de viatges.
Creació i gestió d’itineraris de viatges 2015 CONCEPTE I TIPOLOGIA D’ITINERARIS Un itinerari és un seguit de sights (punts o nodes) encadenats que poden ser visitats pel turista mitjançant un recorregut organitzat i gestionat per empreses o bé de forma individual.
Està condicionat per imatges o informacions rebudes sobre la destinació. El turista és consumidor d’itineraris (pot ser de forma conscient o inconscient) perquè l’eix recorregut és al voltant de determinats nodes.
No hem de confondre un itinerari amb un viatge combinat, els itineraris afavoreixen la preservació dels patrimonis, és una eina de gestió, dóna identitat a la destinació i diversifica la cultura.
Característiques dels itineraris:     És un bé intangible tant públic com privat.
És un concepte més ampli perquè no té restriccions de temps o altres similars.
És important tant pel recorregut com pels nodes.
És el fil conductor que enllaça tots els nodes.
Característiques d’un viatge combinat:    És de caràcter privat ja que només el pot fer una agència de viatges o similars.
És una combinació de dos dels elements bàsics del viatge (transport, allotjament, altres serveis turístics).
Sempre ofert a un preu global sempre que inclogui una nit d’estada o un mínim de 24 hores.
Agents implicats en els itineraris:     Recursos o nodes (on trobem els seus propietaris i els seus gestors).
L’administració pública.
Els agents turístics (prestataris de recursos i distribuïdors).
Comunitat local.
Tipus d’itineraris:  Segons el mitjà de transport poden ser: - A peu.
- Eqüestre.
- Bicicleta.
- Per carretera.
- Vaixell (creuers, navegació, fluvial, excursions).
- Avió.
- Ferrocarril.
- Combinats (Aeroterrestres, aeromarítims, marítimo-terrestres, terrestres).
Creació i gestió d’itineraris de viatges 2015  Segons la temàtica poden ser: - Vacacional.
- Esportiu.
- Cultural.
- Ecològic o de natura.
- De salut.
- Religiós.
- Professional.
 Segons l’espai poden ser: - Lineal.
- En bucle.
- Radial o d’estrella.
- Multiitinerari (multicircuit en bucle).
 Segons la seva organització o el tipus de venda poden ser: - Privats (de particulars o d’agències de viatges).
- Públics (per exemple organitzat pel Patronat o l’Ajuntament).
SUPORTS DOCUMENTALS 1. Cartografia (o mapes): la tècnica de traçar i difondre mapes té per objectiu reunir i analitzar les dades i mesures de les regions i reproduir-les gràficament a escales reduïdes. Hem de tenir en compte que un plànol no és igual que un mapa: - Plànol: sempre tindrà una escala més petita que 1:10.000, excepte per àrees urbanes que pot ser d’1:5.000.
- Mapa: serà sempre més gran que 1:10.000.
- Mapes topogràfics: escales d’1:325.000 o d’1:3.500.000.
2. Documentació tècnica: - Revistes especialitzades (en viatges) com National Geographic, Viajar, etc.
Tenen doble funció: són font d’informació i representen una plataforma d’ús.
A més complementen informació de guies i fulletons, són divulgatives i promocionals, i solen ser de caràcter general i temàtic.
- Guies de serveis (hotels, càmpings, restaurants, etc). Un exemple és la Guía Michelin, i és on es defineixen els serveis i els avaluen segons la seva relació qualitat-preu.
- Catàleg d’operadors turístics (Agències de Viatges): ens diuen què ofereix la competència i les administracions públiques, existeixen promocionals o anuals o de temporada, i tenim de dos tipus; generals i específics.
- Publicacions especialitzades (Editur, Agentravel, etc): són periòdiques, combinen informació periodística més articles d’anàlisi, inclouen revistes especialitzades de caràcter tècnic, i vinculen el món universitari.
Creació i gestió d’itineraris de viatges 2015 - Fulletons i materials promocionals: són promocionals i divulgatius, són de fàcil edició i actualització, poden ser generals o temàtics, i contenen informació cartogràfica, vídeos i CD’s.
3. Guies de viatge: - Clàssiques: informen i divulguen els recursos turístics.
- Territori: d’un país, regió, comarca o itinerari.
- Història: Funcionals per ajudar al viatger.
- Tipus (poden ser generals o temàtiques).
- Format (literari, funcional, fotogràfiques, interactives).
FACTORS PREVIS D’UN ITINERARI 1. Factors tècnics: - Mitjà de transport.
- Infraestructures de carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports.
- Equipaments (hotels i restaurants).
- Requisits d’entrada al país.
- Previsió de durada total i parcial de l’itinerari.
- Època del viatge.
2. Factors comercials (investigació del mercat): - Estudi de la demanda (característiques i comportament).
- Estudi de l’oferta (el nostre valor afegit envers els nostres competidors).
3. Factors socials: - Entorn sociopolític (idioma, religió, govern...).
- Entorn geogràfic (clima, horaris...).
- Entorn demogràfic (població, edats, sexe...).
- Entorn cultural (història, tradicions...) - Entorn econòmic (divisa, qualitat de vida...).
4. Inventari de recursos: - Naturals (paisatge, clima, flora i fauna..).
- Culturals (història, art, artesania, gastronomia...).
- Turístics (equipaments, festivals...).
DISSENY ITINERARI Hem de tenir en compte els tres elements següents:  Distribució en l’espai (traçat longitudinal + transversal).
Creació i gestió d’itineraris de viatges 2015   Distribució en el temps (etapes, descansos, tipus de transport).
Quadres tècnics (per ordenar les etapes desglossant-les en el temps).
EL PRESSUPOST    Preu de cost = CFT + CV / Per persona Preu de venda = Preu de cost * 100 / 100 – (Benefici + IVA) Punt mort = Costos Fixos Totals / Preu de Venda per Persona – Cost Variable per persona.
...