9 Ascomicots (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Botanica farmaceutica
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 5
Subido por

Descripción

Tema dels ascomicots, uncluint les classesdels deuteromicots, endomiccots...

Vista previa del texto

Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 6.2. Ascomycota En general, els ascomicets són fongs filamentosos (alguns unicel·lulars) amb hifes septades. Aquests septes estan perforats per permetre el pas de biomolècules i el contacte intercel·lular dels diferents compartiments. Tenen dos tipus d’espores: les espores sexuals i les asexuals. Les espores sexuals són endòspores meiòtiques, estan contingudes en els ascs, cada un dels quals té 8 espores produïdes per meiosi. Aquestes espores reben el nom d’ascòspores. L’altre tipus d’espores, les exòspores asexuals mitòtiques es trobem en els conidis, unes estructures externes. Les espores s’anomenen conidiòspores.
Els principals grups d’ascomicets i organismes relacionats són els llevats, els fongs imperfectes i els ascomicets superiors (fan bolets).
***també hi ha els líquens però no els estudiarem.
6.2.1. Llevats, classe Endomycetae La majoria dels llevats viuen en hàbitats aquàtics i terrestres, rics en matèria orgànica.
Actualment es coneixen prop de 350 espècies de llevats, hi ha poca diversitat. Són ascomicets unicel·lular primitius que tenen la capacitat de formar micel·les petites (34 cèl·lules).
La seva reproducció asexual es basa en la bipartició o gemmació. És una reproducció molt ràpida que només s’interromp quan hi ha la necessitat d’incorporar nous genotips. És llavors quan té lloc la reproducció sexual. En aquest tipus de reproducció es forma un asc petit que enlloc de formar vuit espores, només en forma quatre. Aquest llevats mai formaran ascocarp (bolets). En la reproducció sexual, que té lloc per isogàmia, el zigot (2n) pot fer reproduccions vegetatives asexuals diploides d’ell mateix fins que, arribat un moment, durà a terme la meiosi i formarà l’asc.
Els llevats són molt útils en fermentacions industrials. La fermentació és una manera d’obtenir energia alliberant CO2 i alcohol. Els fongs fermenten líquids, sobretot si són rics en hidrats de carboni. Sucre, etanol i CO2. Ex: vi, el sucre és al raïm i el fong viu a la pell.
Al fer la premsa el llevat entra el contacte amb la part sucosa i fa la fermentació; pa, el sucre es troba a la farina i “puja” perquè es produeix CO2 i aquest el fa inflar. L’etanol es perd amb la calor del forn; cervesa, el sucre és del cereal de l’ordi i CO2 que es produeix són les bombolles que apareixen quan bevem una cervesa. Saccharomyces cerevisiae, Saccharomyces carlsbergensis, Saccharomyces boulardii. Per aprofitar millor les fermentacions s’han de seleccionar les soques i identificar el DNA per així exprimir al màxim les propietats que cerquem biotecnologia.
Els llevats també són organismes que poden produir malalties si creixen en els cossos Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 humans. La pitiriasi versicolor és una patogènia produïda per Malassezia furfur. Es tracta de:  Infecció superficial.
 Lesions desquamatives.
 Taques i despigentacions.
 Picor.
Tractament (tòpic) Antifúngics axòlics:  Clotrimazol.
 Miconazol.
 Ciclopiroxolamina Una altra malaltia molt important és la candidiasi produïda per Candida albicans. Aquest és un llevat que pot produir pseudohifes (són molt petites) i blastoconidis de només un parell de cèl·lules. El seu tractament és a base de nistalina i amfotericina B. Produeix infeccions en zones de mucoses, sobretot la bucal i vaginal.
 Al·lèrgica.
 Cutània.
 Mucocutània.
 Sistèmica (es poden dispersar per la sang).
6.2.2. Fongs imperfectes, classe Deuteromycetes Si abans parlàvem de llevats, ara parlem de floridures blaves, verdes, blanques i grogues.
Són floridures en forma de pols, la que surt a les taronges. S’anomenen fongs imperfectes perquè tenen parasexualitat. No és coneix la seva reproducció sexual. Només trobarem les parts vegetatives però això no vol dir que no tenguin reproducció sexual sinó que encara no se’ls ha vist. Quan s’observa el fong en unes condicions determinades és possible que desenvolupi la reproducció sexual o que sofreixi un procés d’especialització, en aquests casos, surt d’aquest grup i se’l classifica en un altre. La seva reproducció normal és per conidis (exòspores asexuals).
***diversitat 25.000 sp Els deuteromicets són suficientment grans com per tenir hifes septades (estan perforades). Els conidis, on fan les espores asexuals, es troben en posició terminal de les hifes. Aquests conidis poden ser de diferents tipus. Per exemple, el gènere Penicillium té els conidis en forma de pinzell amb una “pilota” a l’extrem, mentre que l’Aspergilus els té com si fos una pilota de futbol envoltada per pilotes de ping-pong.
Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 Els fongs del gènere Penicillium s’utilitzen en la producció d’antibiòtics que inhibeixen el creixements d’altres organismes ja que dificulten la formació de la paret cel·lular dels bacteris. En l’edat mitjana s’observava com en les parets de les esglésies hi creixien fongs que “curaven”. Alexander Flemming, l’any 1928, va descobrir una soca de P. notatum que inhibeix el creixement de colònies d’Staphyllococcus. Deu anys més tard es va purificar la penicil·lina i es va descubrir que el Penicillium griseofulvum (griseofulvina) n’era un millor productor. Per maximitzar la producció s’utilitzen tancs industrials que reprodueixen les condicions òptimes de vida del fong perquè es pugui desenvolupar plenament.
Aquests Penicillium es poden utilitzar en la indústria de l’alimentació per fabricar formatges “blaus”. Comembert P. camemberti; roquefort (floridures on el sucre és la llet) P. roqueforti. L’Aspergillus niger també es pot emplear en l’alimentació perquè les seves fermentacions produexien àcid cítric si el cultiu és en medi àcid. A. oryzae fermentació arròs: sake (Japó); enriquiment de pinsos (fermentacions).
L’A. flavus i parasiticus poden produir intoxicacions alimentàries. Ataquen òrgans diana com el fetge. Això produeix pèrdues de salut i d’aliments. Produeixen aflatoxines (hepatotòxiques i carcinògenes) que són termostables. Normalment es troben en aliments emmagatzemats en pols.
***According to the FAO more than 25 % of the world's agricultural production is contaminated with mycotoxins.
L’asperguil·losi és una malaltia que afecta especialment a malalts immunodeprimits i tractats amb quimioteràpia. Es tracta d’infeccions oportunistes i micosis secundàries.
Ambients hospitalaris, varen morir tres pacients (1998-99) a l’Hospital Clínic per contaminació de l’aire per Aspergillus. Fases: • Al·lèrgica.
• Toxicosi, etc.
Altres deuteromicets d’interès: El Tolypocladium inflatum, viu al terra (edàfic) és capaç de crear molècules que no fa ningú més com ara ciclosporines (molècula cíclica). Són substàncies immunodepressores que eviten el rebuig en un transplant tot i que té molts efectes secundaris.
Alternaria sp. produeixen unes espores especials que, sobretot en nens i immunodeprimits , poden produir infeccions oportunistes. Les espores s’acummulen a la Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 pols de les cases, poden estar en suspensió en l’aire o l’aigua produint al·lèrgies.
Tinyes, peus d’atleta i altres: Dermatomicosis. El Trichophyton, Microsporum són fongs queratinolítics, destrueixen la queratina i després penetren a la zona subepidèrmica i provoquen infeccions a la pell, ungles i pèl. Hi ha diferents tipus de tinya segons la part del cos que afecten: • Tinea barbae • Tinea capitis • Tinea corporis • Tinea pedis • Tinea ungium Tractament: • Griseofulvina • Amfotericina B • Agents queratinolítics (reinfeccions) 6.2.3. Ascomicets superiors En aquest grup ja hi ha la reproducció sexual normal. Per fer-la tenen un asc amb vuit ascòspores que es formen en unes estructura que s’anomena ascocarp. L’ascocarp és un cos fructífer que s’afegeix al miceli (es troba davall terra i l’ascocarp surt a la superfície).
Es poden distingir tres tipus d’ascocarp:  Periteci: és una estructura tancada gairebé de tot. Per propagar-se necessiten una expulsió activa, com un volcà.
 Clistoteci: els ascs es troben tancats completament.
 Apoteci: és una estructura com un plat, en el qual els ascs es poden difondre simplement amb l’ajuda del vent.
Hi ha fongs que eren imperfectes en els quals se’ls ha descobert la reproducció sexual i per això se’ls classifica en aquest grup.
Reproducció sexual: La majoria d’ascomicets es reprodueixen per conidis abans de fer-ho de forma sexual.
Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 En els ascomicets el bolet és un conjunt d’hifes molt juntes però de naturalesa diferent a les del miceli. Dos individus diferents fan filaments per terra, que es troben, i donen lloc a la plasmogàmia, les hifes tendran dos nuclis sense ajuntar-se. Després, les hifes dicariòtiques s’agrupen per formar el cos fructífer. Aquestes hifes s’ajunten amb hifes monocariòtiques (hifes estèrils haploides), que faran un feina vegetativa, només donaran estructura, que han sortit també a la superfície. L’himeni és la part fèrtil on s’ajunten les hifes dicariòtiques. Després d’ajuntar-se les hifes ascògenes dicariòtiques tendrà lloc la cariogàmia i es produirà la meiosi per donar lloc a les endòspores meiòtiques, és a dir, les ascòspores, que es trobaran contingudes en l’ascocarp.
Hi ha una normativa, en forma de llista, de venta de bolets per tal d’evitar intoxicacions ja que hi ha ascomicets superiors que són tòxics. Només es poden comercialitzar les espècies que surten a aquesta llista, n’hi apareixen de silvestres i de cultivats. També n’hi ha que només es poden vendre després d’haver sofert un tractament (bullir, pelar...). La darrera llista és la llista on surten els bolets que no es poden vendre sota cap concepte. La majoria de bolets que consumim, tant comestibles com tòxics, són basidiomicets.
Aleuris/Peziza (cassoleta) Tenen forma de cassola, i presenten apoteci. Són comestibles, pocs gustosos, però es poden menjar en cru si no estan contaminats per altres coses. Apoteci.
Helvella crispa (orella de gat) Aquest fong té forma arrugada, com si fos una orella de gat. És lleugerament tòxic ja que sense cuinar pot produir malestar gàstric. Apoteci.
Morchella sculenta (múrgula) Té forma de diferents “ruscs” junts. És totalment comestible. Apoteci.
Túber melanosporum (tòfona) Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 Aquest fong viu a sota terra i les seves hifes viuen associades a arrels dels arbres (alzina Quercus rotondifolia). S’anomena tòfona negra perquè les seves hifes són negres. No fa el seu himeni (clistoteci) cap a l’exterior, sinó en sentit contrari. Llavors, per dispersar-se necessiten de vectors que atreuen gràcies a l’olor que produeixen, és una dispersió activa. Es ven a preu molt alts perquè viuen davall terra i això implica que s’han de recol·lectar i, a més, és difícil cultivar-les. A Catalunya la seva extracció del bosc està regulada. A més, actualment, s’infesta expressament les arrels de les alzina amb tòfona i se les planta per així poder produir més tòfona tot i que s’han d’esperar 5-6 anys. El cultiu és gràcies a la recerca aplicada del CTFC (centre tecnològic forestal de Catalunya). T. aestivum, tòfona blanca, T.
brumale, durant l’hivern.
***apart de que és comestible implica una activitat econòmica molt important (+/350€/kg).
Claviceps purpurea (banya del sègol/ergot) Les espigues de sègol (Secale cereale) es troben parasitades per esclerocis de Claviceps purpurea. Aquest fong fa que li surtin “banyes” (esclerocis) a la civada. Els esclerocis són una barreja entre filaments fúngics i teixit de la planta (normalment la flor/teixit ovàric) que pot dispersar-se.
Per reproduir-se necessita fred, des de la humitat de Galícia fins a Rússia. Els esclerocis cauen al terra i quan fa fred comencen a créixer les hifes fúngiques dels esclerocis. El miceli de l’esclerocis es comença a estendre pel terra que es va reproduint fent els seus cossos fructífers (periteci). Després, els ascocarps produiran ascòspores (septades) que es dispersaran amb l’ajuda d’insectes i infestaran noves espigues de sègol i altres gramínies.
Aquests clavíceps tenen un alcaloide indòlic (ergotamina) que al ser ingerit es transforma en LSD ja que tenen una estructura molt similar. Si menges pa contaminat amb banyes pots prendre ergotamina (precursors de LSD) i si prens aquesta molècula pots contraure ergotisme. L’ergotisme és una malaltia produïda per Claviceps purpurea. Una altra molècula derivada de la ergotamina és la ergometrina que s’utilitza en el post-part per evitar que la mare sagni en excés i també per facilitar l’alliberació de la placenta.
L’ergometrina però, pot produir efectes secundaris com mal de cap, diarrea i marejos entre d’altres. A més, la sobredosis d’aquestes molècules produeix ergotisme o “foc de Sant Antoni”: dolors musculars, convulsions, al·lucinacions, gangrena i vasoconstricció.
Hi ha cultius de sègols preparats per ser infestats per Claviceps. S’ha hagut de cercar Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 cultius de sègols que floreixin amb dos mesos de diferències perquè els Claviceps d’un camp preparat per a la seva infestació, no infestin un camp que no hi està. Amb aquest mètode els podem utilitzar en biotecnologia per obtenir alcaloides de manera natural. Per millorar el rendiment se n’han contemplat altres soques (mutacions) i altres espècies del gènere Claviceps com Claviceps paspali i Aspergillus fumigatus. Aquestes espècies però, poden produir intoxicacions en bestiar i contaminar cultius agrícoles.
Rafiki Botànica Farmacèutica 2015/16 ...