TEMA 12 – DIABETIS GESTACIONAL (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 3º curso
Asignatura Clínica Materno - Infantil
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 11/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO TEMA 12 – DIABETIS GESTACIONAL La diabetis gestacional és una alteració de la tolerància als hidrats de carboni, de severitat variable, reconeguda durant l’embaràs. És una malaltia metabòlica que té molta importància durant la gestació.
Es tracta de qualsevol grau d’intolerància a la glucosa iniciat o detectat durant la gestació i és la complicació mèdica més freqüent en l’embaràs, amb una prevalença a Espanya del 9%. No té una clínica pròpia, tan sols complicacions, i s’ha de revisar sempre al postpart.
La diabetis gestacional apareix per primera vegada durant la gestació actual, sense produir símptomes, només complicacions. En totes les embarassades s’ha de diagnosticar la presència d’una diabetis ja que no presenta simptomatologia i, per tant, passa inadvertida. El moment ideal de l’estudi és 26-28 setmanes.
L’algoritme de cribratge és: - A totes les gestants se’ls ha de practicar una prova de cribratge les 26-28 setmanes.
A totes les gestants amb algun factor de risc se’ls farà una prova de cribratge al 1r trimestre. Com:     Edat superior a 35 anys Antecedents familiars directes de diabetis Antecedents obstètrics desfavorables Patologia obstètrica actual (macrosomia, hidramni, multigestació, com fetal no explicada...) A l’analítica del 1r trimestre, si és negatiu repetir a les 26-28 setmanes, a les 3235setmanes, si existeixen factors de risc com macrosomia o polihidramnis (excés de líquid amniòtic) La prova de cribratge consisteix en una determinació de glucèmia en plasma venós, una hora després de l’administració per via oral de 50g de glucosa.
Els factors de risc són: - Edat >35 anys Obesitat (IMC > 30) Antecedents familiars de primer grau de DM Antecedents personals d’intolerància als hidrats de carboni Diabetis gestacional prèvia Antecedents obstètrics desfavorables.
El pronòstic són complicacions tant maternes com fetals:  MATERNES  APP: amenaça de part prematur degut a polihidramnis (excés de volum de líquid) provocat per l’excés d’arribada de sang amb massa glucosa.
 Preeclàmpsia  Infeccions: sobretot cistitis  Distòcia  Risc de DM-2 EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO  FETALS  Macrosomia  Immaduresa  Mort intratuterina  Metabolopaties  Risc d’obesitat El diagnòstic es fa a través de la prova de cribratge Test d’O’sullivan i un diagnòstic amb TTOG (corba de glicèmia).
TEST O’SULLIVAN És tan sols una prova de cribratge, no de de diagnòstic. Consisteix en una sobrecàrrega amb 50g de glucosa i determinació de la glicèmia plasmàtica 1h després. NO CAL dejú ni dieta preparatòria. Es fa universalment a les 26-28 setmanes, a no ser que hi hagi factors de risc: - 1r trimestre si hi ha factors de risc 3r trimestre (a part del 1r i 2n) en cas de polihidramni o macrosomia: TTOG La prova està contraindicada en diagnòstics previs de diabetis.
La prova serà positiva si els valors són =>140mg/dl (fins a 200). En cas que sortís a valors >200mg/dl ja serà diagnòstic, és a dir, es podrà diagnosticar la diabetis gestacional sense corba de glicèmia.
Si el resultat de la prova és patològic per fer el diagnòstic definitiu caldrà fer una sobrecàrrega oral de 3h de durada amb 100g de glucosa.
TTOG És prova diagnòstica de la diabetis gestacional, que se farà a les dones amb un Test O’Sullivan amb un resultat d’entre 140-200 mg/dl. Es tracta d’una determinació de glicèmia basal als 60’, 120’ i 180’ després de sobrecàrrega amb 100g de glucosa.
CAL DEJÚ de 8-14h i mínim 3 dies sense restricció dietètica.
Està contraindicat en resultats del test O’Sullivan superiors a 200mg/dl i pacients que no toleren la prova per vòmits, es realitzarà un control per glicèmia capil·lars.
Els resultats poden ser: - TTOG NORMAL: tots els valors normals EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI - UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO ALTERACIÓ DEL METABOLISME HIDROCARBONAT: 1 valor alterat DIABETIS GESTACIONAL: 2 o més valors alterats La sobrecàrrega o Test de Tolerància Oral a la Glucosa es considerarà normal quan totes les determinacions de glucèmia siguin inferiors als valors següents:     Basal < 105mg/dl 60min < 190mg/dl 120min < 165mg/dl 180min < 145mg/dl La seqüència diagnòstica serà: Serà diagnosticada de diabetis gestacional quan dues o més glucèmies igualin o superin aquests límits. La gestant diagnosticada de DMG serà tramesa a l’endocrinòleg de referència per tractar el problema metabòlic.
Un cop diagnosticada la diabetis gestacional cal: 1) Remetre a educadora en diabetis 2) Control a Alt Risc Obstètric (Unitat de diabetis i embaràs) 3) Informar al metge de família pel control postpart Els factors importants que determinen canvis en el tractament són:  Estrògens a la 1a meitat  Prolactina, cortisol, progesterona i lactogen placentari a la 2a meitat EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO El control de les glucèmies i de la necessitat d’insulina fluctua durant l’embaràs ja que les hormones varien durant l’embaràs i, per tant, les necessitats seran diferents. Al primer trimestre ve regulat per estrògens i al 2n sobretot per lactogen placentari.
Com que hi ha fluctuació a nivell hormonal i de substàncies que participen en la regulació de la glucèmia, cal anar readaptant les pautes insulíniques. Freqüentment, a mesura que avança l’embaràs es necessita menys insulina.
Les hormones placentàries augmenten a mesura que progressa l’embaràs (3r trimestre).
Els efectes sobre el curs de l’embaràs en diabetis greus són: - Avortament Polihidramnis Estats hipertensió de l’embaràs Infeccions urinàries asimptomàtiques Infeccions vaginals Amenaces de part preterme Els efectes pel nadó seran importants ja que ha crescut en un ambient metabòlic alterat, ja que la mare passa a la placenta grans quantitats de glucosa. Aquesta estimula el pàncrees fetal i produeix als nivells d’insulina que incrementen el creixement fetal.
Al néixer, segueixen els alts nivells d’insulina, però no l’alt aportament de glucosa de la mare, produint una hipoglucèmia del nadó  MACROSOMIA i HIPOGLUCÈMIA. Per això cal fer controls de glucèmies des del naixement.
Les complicacions poden ser: - Malformacions: cardiovasculars, renals Mort fetal: poc freqüent, sense signes prodròmics Major risc d’obesitat i de diabetis en edat adulta.
La majoria de les diabetis gestacionals desapareixen després del part, però un percentatge petit persisteix. En acabar el puerperi i/o l’alletament matern s’ha de repetir la TTOG a totes les gestants que han tingut diabetis gestacional.
La diabetis gestacional és menys greu per la mare i més freqüent que la diabetis tipus I i II. Les diabetis gestacionals tenen més probabilitat de repetir-se en altres gestacions un 60%.
TRACTAMENT DE LA DIABETIS GESTACIONAL - DIETA: la dieta ha de ser normocalòrica (50% carbohidrats, 20% proteïnes i 30% greixos) distribuïda al llarg del dia.
INSULINA AUTOCONTROL: cal un control diari dels nivells de glucèmia per part de la pacient, ajustant la dieta i ajustant la dosis.
EMI RODRÍGUEZ CAMPRUBI UNIVERSITAT DE GIRONA INFERMERIA CLÍNICA MATERNO TRACTAMENT OBSTÈTRIC Caldrà un creixement fetal amb ecografies seriades i RCTG. En cas d’APP cal controlar l’administració de Betamimètics ja que produeixen hiperglucèmia.
Els antidiabètics orals no es recomanen durant l’embaràs. Si hi ha APP vigilar amb els betamimètics, ja que tenen efecte hiperglucemiant.
En la diabetis gestacional no és necessar induir el part. En canvi, en diabètiques de tipus I i tipus II és necessari induir a partir de les 37 setmanes.
En el moment del part, en la gestant sense insulinoteràpia es procedirà com amb la gestant no diabètica, en canvi, amb la gestat amb insulinotèrpia: - Si dosi <0’3 u/kg/dia  controls de glicèmia cada 4h. Si en el curs del part la glucèmia és >180 mg/dl s’haurà d’administrar insulina d’acció ràpida Si dosi >0’3u/kg/dia  glicèmia cada hora + SG10% + perfusió continua d’Actràpid.
El nounat serà controlat pel neonatòleg.
En el postpuerperi cal reavaluar la dona un cop passat el puerperi (6 setmanes) practicant-li un TTOG amb 75g de glucosa oral. Després de l’alletament es farà un nou control (s’esperarà després de l’alletament ja que consumeix un gran gast calòric).
Cal mantenir un pes estable i adequat i fer un seguiment en atenció primària.
...

Comprar Previsualizar