Tema 6 - Trastorns Neuropsicològics en la Infància (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Neuropsicología
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 5
Subido por

Descripción

Apunts tema 6 - Roser Pueyo

Vista previa del texto

TEMA 6: TRASTORNS NEUROPSICOLÒGICS EN LA INFÀNCIA Les millores obstètriques han fet que nens que no haguessin sobreviscut anteriorment, ara puguin tirar endavant (com els nens extremadament prematurs o nens amb anencefàlies). La neuropsicologia neix en base a les malalties d’adults però s’observa que els nens també pateixen patologies del SN genètiques o adquirides. Avui dia amb els coneixements i avenços que es tenen es pot intervenir fins i tot nadons en formació a l’úter matern. El gran desavantatge de les lesions en infants es que les estructures estan en formació i molt probablement lesions o patologies afectin al llarg de la seva vida i al seu desenvolupament. Diferenciant-los dels adults es poden diferenciar 3 aspectes amb els adults a tenir en compte: l’etiologia, les seqüeles i els factors que determinaran l’evolució neuropsicològica. 6.1.
FACTORS DIFERENCIALS DE LA NEUROPSICOLOGIA INFANTIL A. Etiologia: les causes. Molt del què els pot passar als nens ja ho coneixem (TCs, problemes vasculars, etc.), perquè també es donen en adults. Tot i així, cal fer algunes matisacions, perquè algunes lesions/trastorns no s’apliquen al món adult, al parlar, en el cas infantil, de cervells que estan en desenvolupament, com ara les malformacions congènites (producte d’un fallo en les diferents fases del desenvolupament del SN), i que per tant no es donaran en adults (ja formats). Exemples en funció de les fases: § Meningiomielocele (relatiu a la fase de tancament de tub): la més comuna. Mal tancament de tub, que fa que la medul·la i les meninges surtin de la seva cavitat. Segons el lloc on surtin, les conseqüències seran diferents. § Agenèsia del cos callós: el cos callós no es genera, i hi ha una separació dels hemisferis. § Lissencefàlia i polimicrogíria (relatives a la fase de migració neuronal): a la primera no hi ha plecs al cervell, de manera que no s’ha desenvolupat el còrtex (superfície llisa). En la segona es desenvolupen moltes circumvolucions petites (més plecs del normal). Solen provocar retard mental. Si només ocupen una zona del cervell afectarien a les funcions pròpies d’aquella zona. § Esquizencefàlia: cavitat que connecta meninge i ventricles, havent-hi una falta de massa cerebral. § Heterotòpies: malformacions en la migració de la substància gris, que no arriba on ha d’arribar, creant somes on hi hauria d’haver substància blanca. Per altra banda, les lesions cerebrals adquirides (TCs, problemes vasculars, etc.) varien dels adults quant a freqüència. En relació a la patologia vascular, en els nens la freqüència és menor, i són igual de freqüents les isquèmies i les hemorràgies (mentre que en adults ho són més les isquèmies). Pel que fa als TCs, en els nens molt petits poden provocar que el crani es doblegui, més que no pas que es trenqui com en els adults, perquè és molt feble. Hi ha altres fenòmens que si afecten al nen poden provocar efectes molt superiors als mostrats en els adults, com ara l’alcohol que pugui ingerir la mare durant l’embaràs, que serà molt pitjor que la mateixa quantitat d’alcohol ingerida per un adult, podent provocar síndrome d’alcoholisme fetal. També així la deprivació ambiental en els períodes crítics. B. Seqüeles: les seqüeles seran diferents en funció de l’etiologia. Els trastorns de l’aprenentatge (disfàsia, dislèxia, dispràxia, discalcúlia i dèficit atencional), producte de les malformacions congènites, són típics dels nens perquè es donen precisament durant les fases de desenvolupament. També la paràlisi cerebral. Amb el temps, en el cas dels nens, poden aparèixer seqüeles que no apareixen en el mateix moment de lesionar-se la zona, sinó quan aquesta madura i es requereix la seva màxima funcionalitat, perquè en el moment de la lesió, aquesta part no estava totalment desenvolupada ni requeria ser plenament funcional, com és el cas de les lesions frontals, executives i de planificació (és a dir, les vinculades a regions cerebrals que tarden més en madurar). C. Factors que determinaran l’evolució neuropsicològica: en el cas dels adults, si aquests pateixen una lesió als 30, 33 o 40, no importa massa. En canvi, el moment en què es produeix el dany en els nens, és molt rellevant, perquè el SN està en procés de desenvolupament/maduració. § Moment del dany cerebral: diferenciem en tres moments temporals: § i. Si la lesió es produeix abans de l’any de vida, afectarà més que si es dóna posteriorment, ja que abans de l’any encara hi ha processos de proliferació que, si es veuen interromputs, causaran greus seqüeles (mal pronòstic). ii. A partir de l’any i abans dels 5 anys, encara hi ha molta capacitat de reorganització, per la qual cosa és el moment més favorable per lesions (sobretot focals). iii. Després dels 5 ja serà més difícil aprofitar la plasticitat del cervell per millorar les seqüeles. Tipus de lesió: el dany difús serà més greu en aquestes edats, ja que es necessita de substància blanca per connectar les diverses àrees i funcions bàsiques i madurar i modificar les connexions per plasticitat (podent arribar a produir retard mental). En canvi, un dany focal, pot permetre que la funció perduda de l’àrea afectada, la recuperi per plasticitat una altra àrea. En el cas dels adults, la lesió difusa no és tan perillosa, de manera que és inclús preferible que la focal. § Control sobre les conseqüències secundàries i prevenció: en la infància és encara més important que fem un control i un seguiment, i que ajudem a les lesions, perquè en un adult potser no hi haurà diferències en el temps, però en el nen no serà el mateix la lesió avui que d’aquí tres setmanes. ...