Dislipèmies part 1 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 3º curso
Asignatura Patologia Cardiovascular
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 22/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

DISLIPOPROTEÏNÈMIES: Alteracions del metabolisme per una síntesi augmentada o una degradació retardada de les lipoproteïnes que transporten colesterol i triglicèrids.
Importància: són la base de dues patologies: 1) Aterosclerosi 2) Pancreatitis aguda (no és però la causa més freqüent de pancreatitis aguda) CLASSIFICACIÓ: 1) Primàries: alteració primària de la síntesi o degradació de lipoproteïnes: a. Monogèniques b. Multifactorials (base poligènica + ambiental) 2) Secundàries: alteració del metabolisme de lipoproteïnes en el context d’una altre alteració en un sistema metabòlic relacionat ESTRUCTURA DE LES LIPOPROTEÏNES: Formades per colesterol lliure, fosfolípids, apolipoproteïna, triglicèrids i èsters de colesterol.
Els fosfolípids serveixen per estabilitzar lipoproteïnes i manté els lípids en solució.
La apolipoproteïna: variable per cada lipoproteïna. S’uneix específicament a determinats enzims i proteïnes de transport. Determina el metabolisme de la lipoproteïna.
DISLIPOPROTEINÈMIES. FUNCIONS: 1) Colesterol: a. Fluïdesa de la membrana cel·lular b. Síntesi d’àcids biliars c. Síntesi d’hormones esteroïdals 2) Triglicèrids: a. Energia per a les cèl·lules 3) Circulants: a. Colesterol total b. Colesterol HDL c. Colesterol LDL (calculat) i. Fórmula Fridewald: Col LDL = CT – CHDL – (Tg/5) (Vàlida en general si Tg<400mg/dl) d. Triglicèrids e. Apolipoproteïna (A1 i B) PERFIL LIPÍDIC I MALALTIA CORONÀRIA. FACTORS DE RISC PER MALALTIA CORONÀRIA:  Modificables: o Dislipidèmia:  LDL elevat  HDL baix  TGs elevats o Tabaquisme o Hipertensió o Diabetis mellitus o Obesitat o Factors dietètics o o  Factors trombogènics Sedentarisme No modificables: o Edat o Sexe o Història familiar de cardiopatia isquèmica precoç DETECCIÓ I AVALUACIÓ: Apolipoproteïna B i A1 i risc de IAM.
TRIGLICÈRIDS I PANCREATITIS AGUDA:   Sèrum HiperTg (quilos) Sèrum Normo lipèmic DISLIPÈMIES ESPECÍFIQUES: Colesterol LDL molt elevat (> o igual a 190 mg/dL)  Causes i diagnòstic: o Alteracions genètiques (hipercolesterolèmia familiar monogènica) o Estudiar familiars per valorar altres afectes HIPERCOLESTEROLÈMIA FAMILIAR:        Malaltia herència autosòmica dominant Afecta 1/500 persones Forma més freqüent: mutació al receptor de LDL o Heterozigosi  Augment LDL col x2 o x3 o Homozigosi  Augment LDL col x6 o x8 Bloqueig del catabolisme de LDL i augment de la síntesi LDL Augment captació LDL per cèl·lules scavenger Inici a infantesa Clínica iniciada a tercera o quarta dècada: o Manifestació IAM (als seixanta anys, el 85% han tingut IAM) o Abans si hi ha forma homozigota o Xantomes a tendons (acumulació en scavenger cells) RUTA METABÒLICA DE LES LDL I DEL SEU RECEPTOR INTRACEL·LULAR: FREQÜÈNCIA D’HIPERCOLESTEROLÈMIES AUTOSÒMIQUES DOMINANTS (FENOTIP IIa):     Defecte del gen del receptor de LDL  70 – 75% Defecte del gen de la Apo B100  1 – 2% Alguns defectes del gen de la PCSK9  2 – 3% Altres  20% EL LIPOchip, UN ARMA DE DIAGNÒSTIC GENÈTIC FACTIBLE, PERÒ COSTOSA: Procediment tècnic: mostra de sang  extracció de DNA  amplificació i marcatge de les PCR múltiplex  hibridació i neteja  lectura i anàlisi dels chips Impressió dels chips  hibridació i neteja  lectura i anàlisi dels chips LIPOchip: mutacions de RLDL, APOB, PCSK9. 396 possibles mutacions.
HIPERLIPIDÈMIA FAMILIAR COMBINADA:     Malaltia herència autosòmica dominant En una mateixa família combinació de 3 fenotipus: o Hipercolesterolèmia (tipus 2a) o Hipertrigliceridèmia (tipus 4) o Hipercolesterolèmia i hipertrigliceridèmia (tipus 2b) Augments moderats de VLDL i LDL Augment secreció VLDL pel fetge, alteració variable catabolisme LDL     Inici a pubertat i augment posterior Història familiar forta de malaltia coronària El 10% de les persones amb IAM tenen HFC Obesitat, hiperglucèmia, no massa freqüents HIPERLIPÈMIA FAMILIAR COMBINADA (HCF):      Més freqüent que la HF. Hi ha 3 HFC per 1 HF.
Com la HF: o És autosòmica dominant o S’associa amb un alt risc de ECV prematura Fenotip canviant: hiperlipèmia combinada, hipercolesterolèmia o hipertrigliceridèmia en funció d’obesitat, dieta o altres patologies: DM2, distiroidisme, etc.
Absència de xantomes Apo B elevada inclús sense hipercolesterolèmia HIPERLIPÈMIA FAMILIAR COMBINADA: HIPERCOLESTEROLÈMIA POLIGÈNICA:    És la forma més freqüent d’hipercolesterolèmia Malaltia de base genètica però amb important component ambiental Es diferencia de l’hipercolesterolèmia familiar per: o Freqüència de familiars afectes d’aproximadament 10% en poligènica i 50% en història familiar o Absència de xantomes UN HDL-C AUGMENTA EL RISC DE MALALTIA CORONÀRIA FINS I TOT QUAN EL COLESTEROL TOTAL ÉS NORMAL (FRAMINGHAM).
HIPERALFALIPOPROTEINÈMIA FAMILIAR:    Autosomal dominant, etiologia molecular desconeguda Augment moderat ha marcat de HDL – C i ApoA – I En estudis epidemiològics associada a major longevitat i menor risc de malalties arterioscleròtiques DÈFICIT GENÈTIC HDL: 1) MALALTIA TANGIER: a.
b.
c.
d.
Autosòmica co – dominant per mutacions al gen ABC1 Reducció molt marcada HDL – C i ApoA – I Alteracions per dipòsit (hepatomegàlia, neuropatia,...) Risc elevat de malaltia arterioscleròtica 2) HIPOALFALIPOPROTEÏNÈMIA FAMILIAR: a. Defecte dominant per mutació en un al·lel ABC1 b. Reducció moderada HDL – C i ApoA-I c. Risc augmentat arteriosclerosi CAUSES SECUNDÀRIES DE HDLc BAIX:      Tabaquisme Obesitat (visceral) Dieta molt baixa en calories Hipertrigliceridèmia Fàrmacs: o Beta – bloquejants o Esteroids androgènics HIPERTRIGLICERIDÈMIA, RISC AUGMENTAT DE MALALTIA CORONÀRIA EN PACIENTS AMB HDL BAIX.
HIPERTRIGLICERIDÈMIA FAMILIAR:         Malaltia herència autosòmica dominant Base genètica no ben definida Augment VLDL  augment triglicèrids en plasma amb colesterol normal Defecte en el metabolisme de VLDL sobretot en situacions en que VLDL augmenta (obesitat) Inici a pubertat o adult jove Triglicèrids 200 a 500 mg/dl Obesitat, hiperglucèmia, hiperinsulinèmia Elevació important (fins a 1000 mg/dl) si factors desencadenants (mal control DM, alcohol, ACO, hipotiroïdisme) DISLIPÈMIES SECUNDÀRIES: 1) Malalties endocrinològiques: diabetis mellitus, síndrome metabòlica, hipodistròfies, síndrome de Cushing, acromegàlia, hipotiroïdisme i anorèxia nerviosa 2) Fàrmacs 3) Malaltia renal 4) Malaltia hepàtica 5) Immunològiques FENOTIP LIPÍDIC ASSOCIAT A RESISTÈNCIA A LA INSULINA:  Augment de AGL – Resistència a la insulina: o Hipertrigliceridèmia o Reducció del cHDL o No canvi en LDL total, però...
o LDL denses i petites, oxidades o Hiperlipèmia postprandial FENOTIP ATEROGÈNIC DE LES LP EN RESISTÈNCIA A INSULINA: 1) VLDL i romanents de QM: a. Captació per macròfags b. Depòsit en la placa d’ateroma en formació 2) LDL petites i denses: a. Mala afinitat pel receptor b. Penetració en la íntima vascular c. Tendència a la oxidabilitat i captació per macròfags 3) HDL petites i denses: a. S’elimina de forma ràpida del torrent circulatori b. Menor protecció cardíaca DISLIPÈMIES SECUNDÀRIES. FÀRMACS:      Alcohol Estrògens, estradiol Glucocorticoides Thiazide diürètics Sertralina ...