LES ORGANIZACIONS EDUCATIVES (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Pedagogía - 1º curso
Asignatura Educació i contextos educatius (ECE)
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 5
Subido por

Descripción

Diapositivas Bloque C

Vista previa del texto

LES ORGANIZACIONS EDUCATIVES Les organitzacions educatives: temes d’estudi.
1. Les organitzacions com a estructures de i per a la societat.
2. Concepte d’organització.
3. Funcions de les organitzacions educatives.
4. Components de les organitzacions.
5. L’organització a les Ciències de l’Educació.
6. Paradigmes i models d’organització.
IMPORTÀNCIA DE LES ORGANITZACIONS CONÈIXER L’ORGANITZACIÓ PERQUÈ… No és possible aconseguir metes només amb l’esforç individual i l’organització és una eina que permet conjuntar esforços.
No podem desvincular les ORG educatives del seu context, és un referent obligat. Sorgeixen i es desenvolupen en un moment i lloc determinats.
La supervivència i el progrés de l’ORG és un ajust i canvi intel·ligents.
Les ORG com a estructures de i per a la societat. FUNCIONS.
Les ORG estan sotmeses a les demandes de l’entorn i responen a la realitat social que les envolta.
Les ORG han de ser sensibles a les demandes socials (són construccions socials i han d’estar al seu servei) i a les realitats socials.
Les ORG no poden funciona de qualsevol forma, ni estar abandonades a les pràctiques individuals (estructura formal, clima, òrgans col·legiats, estil de direcció, cultura professional, relacions ambla comunitat, etc.).
Terminologia… Què és organitzar? AGRUPAMENT És un grup de persones que desenvolupen una cultura pròpia amb la finalitat d’assolir uns objectius.
• Els grups, les organitzacions i les institucions constitueixen els 3 tipus més importants d’agrupament.
GRUP És la unitat mínima d’agrupament, amb escassa estructura, sense subgrups ni divisió clara de tasques i de lideratge.
ORGANITZACIÓ És complexa amb subgrups i amb jerarquies de lideratge.
INSTITUCIÓ El criteri determinant aquí és: l’estabilitat i la permanència.
Concepte d’organització… Organitzar: del terme “òrgan” i equival a ordenar i disposar. Té un sentit diferent si es refereix a persones, a tasques o a institucions.
Organització: quan ens referim a institucions concretes.
La Organització: (amb majúscula) es refereix a l’àmbit del saber que té com a objecte d’estudi l’organització.
Organitzar •Ordenar •Centres •Disposar La Organització •Disciplina Organització •Institucions •Objecte d’estudi Concepte d’organització… Una ORG es defineix com a un grup de persones que treballen de forma conjunta amb la finalitat d’assolir uns objectius comuns.
Per això, han de complir uns preceptes o normatives consensuades de funcionament, per a garantir la cohesió i el respecte a les funcions i competències de cadascú.
ORGANITZAR és disposar i relacionar d’acord a una finalitat els diferents elements d’una realitat per a aconseguir un millor funcionament.
Gairín, 1996.
Característiques definitòries d’una organització La delimitació d’objectius. Intercalar elements diversos (personals, materials, funcionals, etc.). La totalitat additiva i integradora respecte d’una finalitat. La concreció d’estructures de treball i de relació. L’existència de procediments establerts d’actuació. L’adequació a la realitat. El control constant i l’avaluació.
Una definició d’organització hauria d’atendre a...
LA COMPOSICIÓ: CONJUNT DE MEMBRES QUE COMPARTEIXEN UNS PROPÒSITS I OBJECTIUS I QUE ES SERVEIXEN DE MITJANS PER A LA SEVA CONSECUCIÓ.
ES CARACTERITZA PER UN SUBSISTEMA SOCIAL OBERT AL MEDI AMB EL QUE INTERACTUA CONJUNTAMENT AMB ELS ALTRES SUBSISTEMES QUE LI SÓN AFINS.
Dimensions constitutives de l’organització D. estructural: com s’organitza el centre, com es divideix el treball, com es prenen decisions, unitats organitzatives, funcions, responsabilitats, etc.
D. relacional: relacions entre els membres (formals i informals, al marge de les estructures, etc.).
D. cultural: valors, creences organitzatives, filosofia de la institució, forma de treballar i relacionar-se, etc.
D. processual: processos, desenvolupament de tasques (suport en plantejaments institucionals, desenvolupament pràctic, l’avaluació, lideratge, etc.).
D. entorn: interacció amb l’entorn.
Funcions de les organitzacions • Estructurades de i per a la societat.
• Tenen assignades múltiples funcions i objectius de caire variat (a vegades de formulació i concreció ambigües).
• Multiplicitat de demandes i referides a àmbits diversos (curricular, administratiu, etc.).
• Aporten possibilitat d’aprenentatge (hi ha contingut, també l’estructura, el funcionament, etc.).
Funcions de les organitzacions Produeixen i gestionen el seu propi coneixement.
Cal desenvolupar la capacitat de que els seus membres treballin conjuntament; connexió amb altres organitzacions; etc. La col·laboració entre institucions millora la pròpia organització.
Importància dels entorns informals de relació (processos de relació).
Natura de les organitzacions educatives Té assignades múltiples funcions.
• • • • • Objectius de formulació i concreció amb ambigüitat.
Entitats complexes i entrellaçades amb un entorn complex.
Debilitat estructural (manca delimitació de govern i delegació).
Professionals amb intervenció diversa.
Recursos funcionals escassos i manca de temps.
• • Emergeix la importància de la història i la memòria de la institució.
No es poden aplicar mimèticament les teories de l’empresa.
Elements que intervenen a l’anàlisi de les ORG educatives 1) Els objectius Són directrius que orienten l’acció i donen coherència a la seva activitat.
El que pretén el centre. Propòsits que guien al centre a desenvolupar les seves activitats.
Es defineixen els valors de l’ORG i els plantejaments institucionals.
Han de ser flexibles i estar en revisió – actualització contínuament (participació).
2) Estructura organitzativa Mitjà per a l’assoliment dels objectius..
Conjunt d’elements/recursos del centre que s’articulen per a executar l’acció i assolir les metes proposades.
Esquema formal de relacions, comunicacions i processos de pressa de decisions que adopten les persones d’una ORG per a assolir els objectius.
Han de tindre un caràcter dinàmic (no estàtic), respondre a plantejaments definits en els objectius i un disseny coherent amb les finalitats.
Recursos humans, materials i funcionals (calendari, horari, temps, pressupost, normativa).
3) Sistema relacional Es refereix a les persones i les seves relacions i interrelacions.
Naturalesa dels RR.HH. (formació, selecció, interessos, expectatives,...).
Processos de l’activitat dels RR.HH. (comunicació, pressa de decisions, etc.).
Les relacions són en funció de la situació de les persones a l’estructura organitzativa i depenen dels valors de la institució.
Dins el sistema relacional hi ha la CULTURA d’una ORG: conjunt de símbols, creences i significats compartits pels membres d’una ORG que li atorguen una identitat pròpia i singular.
Participació, pressa de decisions, treball en equip, comunicació, reunions, clima, cultura, conflictes organitzatius, etc.
4) Direcció i funcions organitzatives Direcció: òrgan que procura la funcionalitat dels elements anteriors.
Funcions organitzatives (són instruments d’acció): planificació, distribució de tasques, actuació, coordinació i avaluació.
Funciones organitzatives per a: ordenar la realitat i aconseguir processos de qualitat i millora del funcionament dels centres educatius.
L’organització com a Ciència de l’Educació L’ORG educativa és la disciplina que estudia científicament la interrelació més adequada dels elements que intervenen en una realitat educativa amb mires a aconseguir la realització d’un projecte educatiu.
...

Comprar Previsualizar