Classe 4, 28/04/2016 (APUNTS SOBRE LA INTERSUBJECTIVITAT, L’EMPATIA, PROSOCIALITAT…) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Psicologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

APUNTS SOBRE LA INTERSUBJECTIVITAT, L’EMPATIA, PROSOCIALITAT…  Tota psicologia pressuposa una cosmologia (parlem del món occidental associat al capitalisme )  cadascú de nosaltres crea el seu món. En gran part ve donat per la societat i la ideologia que aquesta ens transmet.
- Competitivitat - Ambicions - Imposa una ideologia on sembla que ho hàgim de fer tot sols – individualitat (l’home autoconstruit, que del no res crea un imperi).
 Si contraposem aquesta idea al que ens diu la ciència  no som persones que podem viure sols. El que ens fa humans son les relacions socials.
“El niño está motivado desde el nacimiento para actuar y percibir el mundo y para implicarse en las acciones rítmicas y en la consciencia de otras personas y así entrar a formar parte de propósitos elaborados y entenderse con ellas” – Colwyn Trevarhen (científic).
Els infants estan innatament predisposats  els nens estan orientats a comunicar-se amb la gent (quan riuen o quan ploren…), encara que sigui amb una comunicació no verbal. I tots nosaltres entenem aquestes senyals.
En un nen acabat de néixer, ningú li ha ensenyat res. Què passa als pocs minuts acabats de néixer?  l’investigador li ensenya la llengua, tenint en compte que el nen no ha vist absolutament res, el nen l’imita = ESTEM PROGRAMATS PER CONNECTAR AMB ELS ALTRES.
INTERSUBJECTIVITAT  Travethen has applied intersubjectivity to the very rapid cultural development of new born infants. He used them primary intersubjectivity to refer to early developing sensory-motor processes of interactions between infants and caregivers.
He believes babies are looking for companionship (including the sense of fun and playfulness), engagement that companions can include mothers, fathers, other adults, peers and siblings; he has said “I think the ideal companion – and it can be a practitioner or not – is a familiar person who really treats the baby with playful human respect”.
In later years his work has focused on the musicality of babies, including its use in communication.
Per tant, els nens estan buscant companys de joc, per a tenir relacions més enllà de les d’aferrament.
Vídeo  still face experiment  els nens estan molt interessat amb el món que els envolta.
 Neurones mirall  com una mateixa neurona s’activa tant si fas una cosa com una altre. El nen que acaba de néixer que no ha vist mai treure la llengua quan veu algú que ho fa treu la llengua. Esta activant el mateix circuit motor que està fent servir el que li treu la llengua.
Una neurona mirall és una certa classe de neurona que s'activa quan un animal o una persona desenvolupa la mateixa activitat que està observant executar a un altre individu, especialment un congènere. Les neurones de l'individu imiten com "reflectint" l'acció d'un altre, de manera que l'observador fa l'acció de l'observat, i aquest és l'origen del seu nom de "mirall". Aquestes neurones van ser observades, en primer lloc, en primats, i després es van trobar en humans i, fins i tot, en algunes aus. En l'ésser humà, aquestes neurones es localitzen a l'àrea de Broca i a l'escorça parietal.
En les neurociències, aquestes neurones tenen un important paper dins de les capacitats cognitives lligades a la vida social, com ara l'empatia -la capacitat de posar-se en el lloc d'un altre- i la imitació. D'aquí que alguns científics considerin que la neurona mirall és un dels descobriments més importants de les neurociències en l'última dècada.
Les neurones mirall han estat trobades a la circumvolució frontal inferior i al lòbul parietal.
Aquestes neurones estan actives quan els simis realitzen alguna tasca, i a més, quan observen aquesta mateixa específica tasca realitzada per un altre. Les investigacions desenvolupades emprant IRMf, simulació magnètica transcranial (TMS) i electroencefalografies (EEG) han trobat proves d'un sistema similar en el cervell humà, en què també coincideixen l'observació i l'acció.
La funció del sistema mirall és objecte de moltes elucubracions científiques. Aquestes neurones podrien ser importants per a comprendre les accions d'altres persones, i les noves habilitats s'aprenen per imitació. Alguns investigadors pensen que el sistema mirall podria imitar les accions observades, i així enriquir la teoria de les habilitats de la ment. D'altres ho relacionen amb les habilitats de llenguatge. També s'ha suggerit que les disfuncions del sistema mirall podrien ser la causa subjacent d'alguns desordres cognitius, com ara l'autisme. S'estan realitzant investigacions sobre totes aquestes possibilitats.
 Perspectiva evolutiva de la conducta antisocial de Patterson  “middle chilhood” (infància segona, en edat escolar)  com els petits problemes conductuals que els nens (rebequeries, plors…), quan es van fent més grans a l’escola es converteix en rebuig, fracàs escolar i ja en la “late chilhood and adolescence” el nen es farà amb males companyies.
Això ens interessa perquè si volem prevenir la delinqüència hem de poder intervenir en cada una de les etapes.
La intersubjectivitat es pot associar amb el rebuig als companys i la necessitat de pertànyer a un grup.
Problemes per “no encaixar” - Perquè hi hagi assetjament  es necessiten espectadors. L’assetjador no té cap destresa estudiant, ni en els estudis… (a part d’altres factors com per exemple els problemes a casa) i per tant ha de pertànyer en un grup i vol que se li faci cas, així que es posa amb els altres.
El patiment de la víctima, no es tant pel mal rebut com pel sentiment de soledat i despesi i perquè veu com els altres estan mirant com l’estan humiliant.
L’espectador no dirà res perquè té risc a ser expulsat del grup o que l’assetjador comenci a fer-ho amb mi.
- Cyberassetjament  és molt recent i encara s’està estudiant. El problema de les noves tecnologies l’espectador pot ser més gran ja que d’entre d’altres queda gravat.
- La violència: la otra cara de la empatía  si tu tens empatia no penjaràs el vídeo per exemple.
 L’aprenentatge de les regles de funcionament social  segons el grup d’amics tindré unes normes o d’altres. Si tens un grup d’amigues esportistes i hi vols encaixar et mataràs per ser bona amb l’esport.
 L’aprenentatge de regles implícites  - Normes socials o Explicites  normes legals o lleis, es a dir, les que componen el corpus legal o dret positiu o Implícites  pautes que regulin els usos socials ...