Tema 4. Models estructurals de la intel·ligència (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Diferències individuals
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 09/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez TEMA 4. MODELS ESTRUCTURALS DE LA INTEL·LIGÈNCIA S’han formulat diversos models teòrics per conceptualitzar i operativitzar la intel·ligència.
L’estudi d’aquesta s’ha enfocat principalment des de dues perspectives: 1. Estructura de la intel·ligència Encapçalada per Galton i Cattell. Va iniciar-se a finals del s. XIX i integrada en l’Escola de Londres.
Es considerava la intel·ligència com una capacitat general central determinada per factors genètics o ambientals.  Des d’aquest model existiria el factor g.
El seu pes seria major en tasques abstractes o que requerissin generar nous continguts.
L’avaluació d’aquesta capacitat es realitzava a través de tests motors, mentals i perceptivo-sensorials.
Amb la creació de l’anàlisi factorial, aquesta concepció va consolidar-se, amb la identificació de g com a factor explicatiu de la variància en els resultat obtinguts en els tests i que constituiria el nucli de la intel·ligència general.
2. Estudi de la mesura de la intel·ligència Alfred Binet, va centrar-se en la mesura de la intel·ligència mitjançant tests. Aquest test considerava les diferències en base a l’edat cronològica (a major edat, major capacitat) La intel·ligència és considerada com una capacitat en general, producte de l’acció conjunta de diversos processos mentals.  Així doncs, diversos subtests que impliquen funcions diferents, la intel·ligència seria la puntuació mitjana del rendiment de tots.
*No es menysprea la influència de càrrega genètica, però també es posa l’accent en el pes de l’ambient.
 Spearman i el factor g Spearman va iniciar la seva cerca en Psicologia amb un estudi sobre la percepció espacial.
 els resultats obtinguts mostraven una correlació positives amb proves de discriminació perceptiva.
Spearman va observar que en comparar diverses mesures de capacitats cognitives entre elles mateixes, les correlacions resultaven positives i , a més, es podria establir una relació jeràrquica.  D’aquesta manera, part de la variància venia explicada per l’especifitat de cada prova d’avaluació, mentre que una altre part era variància compartida que es podia explicar per un factor comú a tots ells.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Per poder comprovar-ho, Spearman va inventar l’anàlisi factorial (AF), mitjançant el qual va poder confirmar aquesta Teoria Bifactorial de la intel·ligència Qualsevol mesura de la intel·ligència es podia dividir en dos components, un d’específic i un de comú:   “s” (specific): Competència requerida per realitzar una tasca concreta. N’hi ha tants com tasques possibles. Spearman els agruparia en tres conjunts: visual, verbal i numèric.
Factor General de la Intel·ligència o Factor g: Posa de manifest que cada prova no mesurava un atribut del tot independent. És a dir, cal entendre aquests dos components com a diferents però no pas com a independents, donat a que “s” depèn en realitat de “g”.  “g” és el factor més important i, s’ha dit que aquesta teoria bifactorial és en realitat unifactorial.
El factor g s’estendria a tptes les capacitats cognitives individuals. Dependria fonamentalment de la càrrega genètica i tindria un marcat caràcter hereditari.
*A nivell general, subjectes que puntuen alt en unes proves de capacitat també haurien de puntuar alt en altres.
 Thurstone i les capacitats mentals primàries (PMA) Thurstone va ser un dels investigadors més crítics amb la teoria bifactorial de Spearman.
 Va proposar un model alternatiu multifactorial de les capacitats cognitives. També va utilitzar l’AF com a metodologia d’anàlisi de les dades, però seguint un procediment diferent i, per tant, una estructura diferent de la intel·ligència.
Segons aquest model, no hi hauria una estructura jeràrquica presidida per un factor general comú a una sèrie de factors més específics sinó que, en realitat, aquests darrers constituirien entitats independents que correspondrien a aptituds intel·lectuals diferents.
Per tant, la intel·ligència d’una persona només podria representar-se per mitjà de les puntuacions obtingudes en cadascuna de les tasques que posen a prova una determinada actitud.  Aquestes aptituds serien independents, les unes de les altres, i especialitzades en operacions i tasques diferents.
El model d’Aptituds Mentals Primàries defineix 13 factors, dels quals se’n van poder identificar 7: - Factor Espacial (E) Factor Numèric (N) Velocitat Perceptiva (P) Fluïdesa Verbal (V) - Memòria (M) - Raonament Inductiu o Inducció (I) - Comprensió Verbal (V) Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez En una revisió posterior, H. J. Eysenck, va analitzar les dades originals del treball de Thurstone i va obtenir-ne 8. Tanmateix, aquests factors també correlacionaven entre ells  aquestes aptituds demostraven no ser del tot independents.
Es posava en manifest l’existència d’un factor general de segon ordre.
Thurstone va realitzar nous anàlisis amb subjectes menys homogenis i no va aconseguir trobar solucions factorials independents.
 Models jeràrquics de la intel·ligència Aportacions fonamentals de l’Escola de Londres: 1. Introducció de l’AF com a metodologia d’anàlisi i d’extracció de factors.
2. Definició d’un model jeràrquic de la intel·ligència.
3. Troballa d’un factor g entès com a intel·ligència general i d’altres factors mes específics.
A partir d’aquest model bàsic, diversos autors han proposat diferents estructures en funció dels factors aïllats amb AF.
C. Burt va proposar un model amb diferents nivells jeràrquics inferiors al factor d’intel·ligència general “g”. Va definir 18 factors organitzats en diferents nivells o grups.
1.
2.
3.
4.
5.
Factors associats a les sensacions Segon nivell: Processos perceptius complexos Processos associatius Processos relacionals Factor g  Amb el màxim nivell d’abstracció i integració.
Vernon va definir una estructura jeràrquica de la intel·ligència organitzada en tres nivells.
1.
Factors de grup menor que inclouen habilitats particulats característiques de determinades tasques.
2. Factors de grup major, concretament un de verbal-educatiu i un d’espacialmecànic.
3. Factor comú general de la intel·ligència.
Cattell va formular un model estructural de la intel·ligència que aconseguia incloure les aportacions de Spearman i Thurstone, i que actualment segueix vigent, sent un dels més sòlids. Mitjançant AF, va diferenciar tres grups de factors.
1. Aptituds mentals primàries de Thurstone 2. Factors de segon ordre que va definir com a Intel·ligència Fluïda (Gf) i Intel·ligència Cristal·litzada (Gc), que correlacionarien entre elles.
 Intel·ligència Fluïda (Gf): Component de la intel·ligència de base genètica i neuro-fisiològica que reflectiria els processos mentals superiors, especialment raonament inductiu.
Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez  Intel·ligència Cristal·litzada (Gc): Part exercitada (coneixements) en la interacció amb el medi sociocultural, incloent l’escola.
3. Factor g d’Spearman Carroll va intentar integrar totes les investigacions sobre intel·ligència. Aquesta anàlisi va acabar confluint en  Model dels Estrats 1. Aptituds primàries i de rendiment.
2. Intel·ligència fluïda, intel·ligència cristal·litzada, percepció visual àmplia, percepció auditiva àmplia, velocitat cognitiva general, capacitat àmplia de record i capacitat àmplia de memòria.
3. Intel·ligència general El treball de Carrol s’emmarca dins la Psicologia Cognitiva.
*A diferència dels models anteriors, la mesura de la intel·ligència es va realitzar mitjançant tasques específicament cognitives, en lloc d’utilitzar tests psicomètrics.  Per molts estudiosos de la Psicologia de la intel·ligència, aquest seria el millor model actual sobre intel·ligència humana.
 Tots aquests models posen de manifest que si bé es poden diferenciar diversos tipus d’inteligencia, g constitueix aquella part comuna a totes elles. Aquesrs models no proporcionen gaire informació a nivell evolutiu ontogenètic.
 Models múltiples no-factorials Els principals models son:  Teoria Triàrquica de la Intel·ligència (Robert Steernberg) La intel·ligència va més enllà de la mesura del QI. Els problemes de la vida real presentarien diverses diferencies respecte els problemes de les proves psicomètriques.
L’autor proposa tres aspectes fonamentals de la intel·ligència: o o o Analítica Creativa Pràctica Representarien maneres diverses de processar informació. Suggereix la importància que hi hagi un equilibri entre elles.
- Intel·ligència pràctica: Aquella que permet adaptar-se als canvis i a les exigències de l’entorn de manera eficaç i eficient, gràcies a l’experiència i als automatismes adquirits.
- Intel·ligència creativa: Relacionada amb la síntesi de continguts i fer front als reptes de manera original i creativa.
- Intel·ligència analítica: Possibilita trobar solucions no evidents als problemes; té a veure amb el grau d’excel·lència en rendiment acadèmic i , per tant seria la unica en poder ser mesurada.
Donada la seva complexitat, no es pot mesurar la intel·ligència mitjançant tasques cognitives simples.  Per això, cal emprar tasques complexes, que siguin noves, a Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez les quals els subjectes no hi hagin fet front anteriorment. Per això, va idear un procediment per aïllar operacions mentals i processos cognitius a partir del temps de reacció  Anàlisi componencial Consistia en descompondre els elements requerits per realitzar una tasca; a continuació, el subjecte realitzava la tasca i es registrava els resultats en base a la latència de la resposta i la seva precisió; finalment, es realitzava una estimació dels paràmetres corresponents als elements prefixats inicialment. Com a resultat, s’obtenien els components cognitius.
A diferència d’un factor, un component representa una operació mental de processament de la informació.
 Intel·ligències Múltiples (Howard Gardner) Gardner defensa l’existència d’una multiplicitat d’intel·ligències, especifiques i independents.
L’autor enumera les següents intel·ligències múltiples: o Intel·ligència lingüística o Intel·ligència lògico-matemàtica o Intel·ligència espacial o Intel·ligència musical o Intel·ligència corporal-cinestèsica o Intel·ligència naturalista o Intel·ligència intrapersonal Intel·ligència Emocional o Intel·ligència interpersonal Des d’aquest model, les proves psicomètriques es centrarien només en les intel·ligències lingüística, lògico-matemàtica i espacial.
*Models que no tenen un fonament empíric contrastat, de base científica.
- El model de Stenberg incorpora elements tradicionals de la Psicologia de la Personalitat.
- El model de Gardner, està mancat de validesa interna.
Model alternatiu: Salovey i Mayer proposen la Intel·ligència Emocional.
Conjunt d’habilitats que contribuirien a identificar, regular i expressar les emocions i els sentiments, així com a orientar la conducta vers la consecució d’objectius. Compren 4 característiques essencials: 1. Percepció de l’emoció 2. Ús de l’emoció per promoure el pensament 3. Comprensió de l’emoció 4. Gestió de l’emoció Sònia Mestre. Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario smestremartinez Aquest tipus d’intel·ligència s’allunyaria dels models vinculats a l’anàlisi correlacional i factorial, i enllaçaria amb els constructes d’intel·ligència social i pràctica d’Stenberg i la intel·ligència personal de Gardner.
Daniel Goleman va distribuir el concepte. Va parlar de Quocient Emocional Inclou el coneixement i regulació de les pròpies emocions i activitats cognitives, de les emocions dels altres, així com la regulació de la motivació.
...