Lliçó 2. El títol preliminar del codi civil (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Derecho + Criminología - 1º curso
Asignatura Dret de la persona
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 15/12/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Dret de la persona Lliçó 2. Les fonts del dret Lliçó 2. Les fonts del dret Les fonts del dret  Conjunt d’actes productors del dret d’un determinat ordenaments jurídic (font material ≠ font formal).
 Tipus de fonts formals: o La llei1 (legalitat, publicitat, entrada en vigor i vigència).
o Els costums2 (usos o pràctiques socials).
o Els principis generals del dret (fonamentats en conviccions o creences).
 Fonts complementàries (no són estrictament fonts del dret): o Jurisprudència: Sentències dictades per un tribunal.
o Doctrina: Articles de catedràtics.
La llei Requisits de la llei per poder ser qualificada com a tal:  Legalitat: creada d’acord amb el procediment establert i per l’òrgan competent (lleis, decrets, ordres, etc.).
 Publicitat: publicada al DOGC3 i al BOE4, per poder ser coneguda i assolir eficàcia.
Publicació al DOGC 15 dies després de la seva aprovació.
 Només les lleis de Catalunya seran font de l’ordenament jurídic català.
 Les lleis autonòmiques5 tenen el mateix rang que les estatals, i per tant, no estan subordinades a aquelles.
1 Art. 149.1.8 CE i Art. 111-1 CCC: Regles relatives a l’aplicació i eficàcia de les normes jurídiques.
2 El costum (CCC): només s’aplica si no hi ha llei aplicable.
3 DOGC: Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
4 BOE: Boletín Oficial del Estado.
5 Lleis autonòmiques: la seva impugnació davant del Tribunal Constitucional comporta una suspensió de la seva vigència i aplicació, al contrari que amb les lleis estatals.
Dret de la persona Lliçó 2. Les fonts del dret L’aplicabilitat de la llei va lligada al concepte de la vigència, sense ser conceptes coincidents.
 Tota norma vigent és aplicable per si mateixa.
 No tota norma aplicable és vigent (caldrà una norma instrumental6 que així ho disposi).
La vigència temporal de la llei va de l’entrada en vigor fins a la seva derogació o pèrdua de vigència.
Regla general: si no es diu altra cosa, les lleis entren en vigor 20 dies després de la seva completa publicació al BOE o al Diari Oficial de la Comunitat Autònoma en qüestió (ex. les lleis catalanes entren en vigor 20 dies després de la seva publicació al DOGC).
Derogació o pèrdua de vigència  Derogació expressa: per mandat exprés del legislador. La llei posterior té un contingut expressament derogatori.
 Derogació tàcita: una llei posterior, sense establir expressament la derogació, regula la mateixa manera que la llei anterior de manera absolutament incompatible.
Norma de transició: Qualsevol canvi de llei planteja el problema de l’aplicació de la llei als actes nascuts sota la primera llei, però amb efectes en el període de la nova llei. La norma de transició és una norma formal que resol el conflicte intertemporal (disposicions transitòries).
En principi les lleis no són retroactives (principi constitucional Art. 9.3 CE): irretroactivitat de les normes sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.
El costum Conducta generalitzada, repetida i uniforme, en un determinat àmbit territorial o social, que es realitza amb la convicció d’ajustar-se a una norma jurídica.
Característiques:  Dret no escrit (majoritàriament).
6  Origen: pràctica d’una determinada conducta per part dels particulars (origen NO del poder públic).
 Font de caràcter secundari: es troba subordinada a la llei i només regeix en defecte de la llei aplicable.
Norma instrumental: norma de dret transitori o de conflicte que estableix com s’ha d’aplicar una altra norma.
Dret de la persona Lliçó 2. Les fonts del dret  No contrari a l’efectivitat dels valors i principis constitucionals (opinio iuris).
 Costum = ús que es repeteix i en deriva la consciència de la seva obligatorietat (element material i opinio iuris).
Classes en funció de la seva relació amb la llei: 1) Extra o praeter legem: regula situacions no regulades per cap llei. Compleix una funció de caràcter supletori.
2) Contra legem: regula una situació de manera diferent i en contradicció amb el que estableix la llei.
Regla general: qui al·lega el costum davant els tribunals ha de provar la seva existència, vigència i aplicabilitat (cas concret per falta de llei aplicable.
Els principis generals del dret Llacuna legal; manca de disposició legal aplicable a un fet concret = decidir d’acord amb els criteris no legislatius o consuetudinaris.
Art. 111-11 CCCat: Atribueix als principis generals del dret la funció de ser la tercera font del dret propi.
Els principis generals del dret procedeixen de les normes generals: per part de les lleis i no del costum.
Naturalesa:  Bàsica: fonamental en l’organització social.
 Espontània: manifestació de creences i conviccions (la seva justificació és la totalitat de la comunitat que crea aquestes normes).
 CE; informadors de les normes jurídiques (TC).
Funcions:  Funció informadora: com a fonament (directrius) de l’ordenament jurídic. La llei i el costum s’han d’interpretar de conformitat amb els principis generals de la seva aplicació.
 Funció integradora: l’art. 111-2 CCCat els atorga la funció d’autointegració del dret civil per evitar l’heterointegració mitjançant l’aplicació del dret supletori.
 Font del dret: són font secundària, per la primacia de la llei; i subsidiària, perquè s’apliquen només a falta de costum.
Dret de la persona Lliçó 2. Les fonts del dret Exemples Dels art. 232 CCCat (compensació econòmica per treball), 232-38 CCCat (divisió dels béns comuns) es podria extreure el principi d’interdicció de l’enriquiment injustificat d’una persona i el correlatiu empobriment d’una altra sense causa que ho justifiqui.
Dels art. 232-9 CCCat (actes en perjudici del dret de compensació), 461 CCCat (repudiació de l’herència en perjudici dels creditors), art. 531-29.2 CCCat (renúncia al dret usucapit) – principi general de no perjudici de dret de crèdit pels actes portats a terme pel deutor.
Llei: fonamentada en l’autoritat de l’Estat.
Costum: fonamentada en els usos o pràctiques de determinades forces o grups socials.
Principis generals del dret: fonamentats o extrets de les normes generals.
La jurisprudència Criteris d’interpretació i aplicació de les normes jurídiques, establerts pels tribunals de justícia, en la mesura que decideixen aspectes jurídics controvertits.
És la doctrina que es dedueix de les sentències del TSJC i del Tribunal de Cassació de Catalunya (TS a l’estat espanyol), sempre que no hagi estat modificada pel legislador.
Requisits:  Que la doctrina sigui reiterada. Que es repeteixi almenys dues vegades (dues sentències) en una seqüència temporal. Doctrina consolidada.
 Que constitueixi la ratio decidendi de la sentència: només els arguments jurídics que fonamenten la part decisiva o decisió (“fallo”) de la sentència poden arribar a ser jurisprudència (arguments referits a qüestions marginals – obiter dictum).
La jurisprudència NO és font del dret.
Funció dins l’ordenament jurídic català:  Interpretar el dret civil de Catalunya.
 Ser invocada com a doctrina jurisprudencial a efectes del recurs de cassació.
...