Història del Dret. Tema 4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas o Economía - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 13
Subido por

Descripción

Apunts d'història del dret de la classe del profesor Josep Capdeferro de la universitat Pompeu Fabra.

Vista previa del texto

Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco HISTÒRIA DEL DRET TEMA 4 L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM I ELS SEUS EFECTES A EUROPA LA CONVIVÈNCIA (IL·LUSÒRIA O REAL?) DE DIVERSES COMUNITATS I DIVERSOS RÈGIMS JURÍDICS EN UN MATEIX TERRITORI: APLICACIÓ PERSONAL VS. APLICACIÓ TERRITORIAL DEL DRET Islam: Que s’entrega o es sotmet a Déu. Té vincles molt forts amb el cristianisme.
Ells consideren als cristians com uns desorientats Mohamed: Qui revela la veritat de Crist MAPA: LA EXPANSION ISLÀMICA (632-750): CONSEGUEIX UNA GRAN EXPANSION. RAPIDESA PER LA FORÇA DE LA FÉ I VA HAVER UNA CONDICIÓ MOLT PROFUNDA PER PART DELS FIDELS.
TOTES LES ZONES ESTAVEN MOLT DIVIDIDES (DIFERENTS CREENÇES), VA SER MOLT FÀCIL QUE ELS ISLAMISTE DOMINEIXIN EN AQUESTS TERRITORIS LA RÀPIDA INVASIÓ MUSULMANA D’HISPÀNIA ( S. VIII) Expansió molt rápida. Accés dels musulmans a la península per les disputes successòries al tron visigòtic: Wamba (672-680) → Ervigi (680-687) → Ègica (687-702) → Vitiza (702-710) → Akhila (↓) - - Rapidesa per la força de la fe i va haver una condició molt profunda per part dels fidels. Com totes les zones estaven molt dividides (diferents creences), va ser molt fàcil que els islamistes domineixin en aquests territoris. Es tractava d’una invasió no una conquesta (Guerra).
Personatges claus de la invasió: Tarif, Tarik, Musa ibn Nusayr (governador omeia de Kairouan) i son fill Abd-el-Aziz Van tenir la complicitat de les comunitats jueves, molt maltractades ja en el passat pels visigots Normalment, amb l'entrada dels musulmans, els cristians no es resistien i signaven capitulacions. Si aquestes es signaven sense resistir (ahd) eren més benvolents, i en canvi, si es signaven després de resistir (suhl) eren molt més dures.
Cal remarcar que l'Antic testament tant pels cristians, com pels jueus, com pels musulmans era igual. Als cristians i als jueus se’ls considerava pobles del Liber. Aquest bagatge comú feia que es tinguessin un respecte els uns amb els altres. Els cristians i els jueus queden com a dimmís (tributaris), i els convertits a l'Islam s'anomenaven musalima (primera generació) i muladis (a partir de la segona generació).
Sobretot es van convertir els cristians.
Tot i aquesta ràpida expansió van patir ràpides dissensions dins del bàndol ocupant. Això va produir-se perquè en els berbers, població nòmada, se'ls atribuïen les terres més dolentes, i no les ciutats. Per Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco aquest motiu, hi va haver una revolta dels berbers l'any 740, i per tant, se'ns planteja que en aquest moment es donava més importància als interessos materials i la jihad (guerra santa) quedaria en un segon terme. Aquesta inestabilitat perdura fins el 756. Per tant, la força de la jihad quedava en entredit quan s'interposaven aquests interessos econòmics. Aquestes dissensions també es trobaven a la seu del califat (líder polític i espiritual), ja que els omeies estaven en declivi i els abbàssides els reemplacen en el califat, canviant la seu de Damasc a Bagdat.
En canvi en les costat dels cristians: Els francs aturen l'expansió musulmana a Europa amb Carles Martel i arriben a Potiers l'any 732. A Espanya Pelayo i Alfons es fan forts a Astúries. Aquests francs ocupen el Nord de Catalunya i van reconquerint la Península: Girona, Barcelona, … ETAPES DEL PODER MUS ULMÀ (POLÍTIC I/O RELIGIÓS) A HISPÀNIA ( I) Regnes de taifes: Divisions Almohades I Almoràvits: Venen del Nord d’Àfrica per a reforçar la fe dels musulmans peninsulars en etapes en que aquests havien estat molt influenciats pel cristianisme Els peninsulars tenien etapes en que estaven amb molt fe i etapes en que es veien influenciats pel cristianisme.
L’omeia Abd al Rahman I, proclamat emir i rei, crea l’emirat de Còrdova (756-929). Un emir és un càrrec amb autonomia política però no religiosa. Donat que aquest únicament té poder polític està subjecte al califat (poder polític i religiós). Aquest califat es trobava a Bagdad. Els omeies es van establir a Hispània, quan van ser enderrocats pels abbàssides.
Abd al Rahman III s’independitza religiosament de Bagdad i s’autoproclama califa, i per tant, passa a tenir poder polític i espiritual. El seu poder també es projecte sobre el Magrib. Amb ell i amb el seu fill, Al Hakhem II, hi ha la màxima esplendor del califat de Còrdova (929-981). Tot i això, després d'aquests dos califes els succeeixen altres califes que no estan tant preocupats pel poder i cedeixen part d'aquest a Almanzor, que acaba proclamant una dictadura de fràgil legitimitat amb Ibn Abi Amir (Almanzor) i el seu fill (981-1008). Després d'aquesta dictadura, en un marc de sublevacions, s’aboleix el califat de Còrdova l'any 1031.
Una vegada abolit el califat reapareixen les dissensions ètniques diferents (àrabs de Iemen i Síria, berbers, eslaus, ...) van apareixent i donen lloc als diferents regnes de taifes (divisions)(1031-1086). Tot i això, en aquest moment, Toledo cau a mans d'Alfons VI l'any 1085. Això és així perquè es una època en la que el cristianisme està creixent a Europa. No va ser una lluita cruent, sinó que Alfons VI ja va entrar com a vencedor a Toledo. A Toledo hi havia un mosaic de cultures: cristians, jueus, mossàrabs (cristians que segueixen els costums dels àrabs) i musulmans. De l'any 1086 al 1144 hi ha l'ocupació almoràvid (venien del Nord d’Àfrica per reforçar la fe dels musulmans peninsulars en etapes en que aquests havien estat molt influenciats pel cristianisme), de nòmades del Sàhara, que intenten reconquerir Hispània. Els almoràvids posen els peus a Espanya amb la rehabilitació de la jihad. Tot i això, un cop aquí a Hispània tornen a preocupar-se més per interessos materials, deixant a un costat la jihad. Al llevant peninsular es va mantenir l'efímer “regne” autònom de Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com el Cid, del 1094 al 1102. Es parla molts cops de la reconquesta realitzada pel Cid, encara que hi ha fonts que indiquen que va donar suport a ambdós bàndols.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco Del 1140 fins al 1170 aproximadament hi ha les segones taifes. Destacar que Ramon Berenguer IV va recuperar Lleida i Tortosa l'any 1148-1149. Ja l'any 1144, fins al 1212, hi ha l'ocupació dels califes almohades (igual que els almoràvits però d’una altra part d’Àfrica) o unitaris del nord d'Àfrica. Pel que fa a la reconquesta, hi ha la batalla decisiva de Navàs de Tolosa, amb Rodrigo Jiménez de Rada, Alfons VIII, Pere el Gran d'Aragó i Sanç el Fort de Navarra. Hi ha debilitat dels musulmans davant les monarquies cristianes (1212-1264) amb Ferran III de Castella i Jaume I d'Aragó. Les intervencions marínides a Hispània es donen des del 1264 fins al 1340, i el regne nassarí de Granada, és derrotat en la guerra de 1481-1492. Això representa la fi del regne de Granada.
Tot i això, queden importants reductes moriscos fins a l’expulsió de 1609, sobretot a l’est peninsular i a la vall de l’Ebre. Aquests eren sobretot persones de classes més baixes que es queden cultivant terres.
Del 771 fins al 1492 hi van haver musulmans a la Península. Tot i això, Girona va ser recuperada l'any 785 i Barcelona es va recuperar al 801. Malgrat aquesta reconquesta de Barcelona cal remarcar que Almanzor va arrasar la ciutat de Barcelona al S. X.
MAPA LA CONQUISTA ISLÁMICA (711-732): POBLACIÓ EN EXPANSIÓ DEMOGRÀFICA I POBLES EN CRISIS INTERNA. ELS ISLAMISTES VAN APROFITAR L’OPORTUNITAT.
MAPA: LOS PRIMEROS REINOS DE TAIFAS SIGLO XII: S’ESTÀ CRISTIANITZANT LA PENINSULA IBÈRICA. FRONTERES SUPERIORS, MITJANES I INFERIORS: CONCIENTS QUE ESTÀN OCCUPANT UNS TERRITORIES QUE NO CONEIXEN PER AIXÓ TENEN MOLT PRESENT AQUESTES FRONTERES.
LES FRONTERES COINCIDEIXEN AMB CURSOS FLUVIALS. MOLTA INESTABILITAT POLÍTICA I ALLIANCES QUE ES FAN I ES DESFAN EL QUID: UN(S) DRET(S) MUSU LMÀ(NS)? El quid és un dret de matriu religiosa. Representa teocentrisme i la revelació divina de Déu com a centre de la societat.
Els primers 4 successors seran pacífics.
Tindrem una fragmentació entre: - Xiïta: creien que qui havia de substituir a Mohammad havia de tenir un relació familiar amb el profeta.
Sunnita: expressaran el seu desacord amb que tan sols els que tinguessin sang de Mohammad poguessin ser els successors i que el líder havia de ser nomenat per la majoria dels membres de la comunitat musulmana.
També tindrem escoles que assumeixen literalment les fonts i altres que permeten analogies i interpretacions Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco Fonts Alcorà: revelació de Déu (Al·là) a Muhammad (compost per versicles (sures)). La versió fixada (que encara s’utilitza) pel califa Abû Bakr anys després de la mort de Muhammad es crearà amb testificacions de diferents persones que havien conegut a Muhammad.
Sunna: conjunt dels costums i els precedents ensenyats per Mahoma recollits en els diferents hadit (paraules del profeta) o tradicions (pluralisme) Fiqh: es tracta de interpretacions fetes pels alfaquins (juristes islàmics) en casos que no queden clars en l’Alcorà i en la sunna.
Ichmà: el consens de la comunitat de creients (umma). No hi ha una sola comunitat de creients(conquest anglesa, francesa, alemanya de territoris I inclouen drets que contradiuen els propis.
MAPA: LA ESPAÑA DE LOS CINCO REINOS: UN SEGLE ENDAVANT. REGNE DE LLEÓ S’HA POTENCIAT I CONSOLIDAT. CASTELLA S’HA AUTO-PROCLAMAT REGNE A EXPENSA DEL REGNE DE NAVARRA. REGNE D’ARAGÓ UNIT AMB ELS COMTATS CATALANS. PORTUGAL S’HA AGRANDAT AMB PART D’UNA TAIFA ANTIGA. IMPERI ALMOHADE HA PERDUT TERRITORIS I S’HA QUEDAT EN PARTS D’ANDALUSI UN DRET MUSULMÀ PER A AL-ANDALUS? Inicialment, els omeies i la seva concepció de política-dret-religió prevalen sobre els abàssides a AlAndalus. Els doctors en llei islàmica no assoleixen un monopoli en la interpretació del dret Les dos escoles de juristes: Fe molt relaxada (poc rígida) - - La forta recepció de la doctrina del jurista de Medina Malik ibs Anas (†796): Al-Andalus sota influència malikista Recepció oficial dels juristes malikistes (doctrina oficial jurídica) a la cort de l’emir: absència de debat doctrinal entre els ulemes A partir del s. XI: recepció de la tradició i les categories de la filosofia aristotèlica; consegüent sincretisme (escoles) Fins al segle XV, en funció de noves onades de pobladors musulmans i de la pressió dels regnes cristians, s’alternen períodes de major malikisme i sincretisme.
Hi haurà poca herència del dret musulmà en els drets hispànics medieval i actual. P. ex. el mostassà (un control molt bo del mercat (administració del mercat) , el control de l’aigua... les taifes!? ...