Tema 1 - Bases conceptuals i metodològiques (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Avaluació Psicològica
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 24/03/2016
Descargas 18
Subido por

Vista previa del texto

1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa 1r PARCIAL AVALUACIÓ PSICOLÒGICA TEMA 1: BASES CONCEPTUALS I METODOLÒGIQUES DE L’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA 1. PRINCIPIS BÀSICS Des dels inicis de l’avaluació psicològica es va posar en relleu un seguit de principis bàsics que perduraran fins l’actualitat, que són els següents: Reconeixement del fet que les persones som diferents entre nosaltres, tant en els nostres trets físics com en les nostres característiques i manifestacions psicològiques. Aquesta posició serà el pivot de la psicologia de les diferències individuals i de les teories de la personalitat.
Acceptació de que les característiques psicològiques poden ser identificades, descrites i organitzades en sistemes taxonòmics del comportament normal i patològic que permetin la comunicació del coneixement generat.
Intencionalitat explicativa i predictiva en l’anàlisi de la conducta humana. Aspecte que formarà part de l’actual procés d’avaluació (aplicabilitat dels coneixements psicològics).
Reconeixement del fet que l’avaluació psicològica és una disciplina complexa que comporta integració de coneixements diversos per part d’un expert (concepte de pluridisciplinitat).
2. DEFINICIÓ D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA L’avaluació psicològica és ‘’aquella disciplina de la psicología que se ocupa del estudio científico del comportamiento de un sujeto o de un grupo determinado, en su interacción recíproca con el ambiente físico y social, con el fin de describir, clasificar, predecir y, en su caso, explicar su comportamiento’’ (Ballesteros, 1983).
- L’avaluació és el pas previ per poder construir la intervenció o el tractament psicològic davant un trastorn clínic.
3. MARC HISTÒRIC DE L’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA Molts autors consideren que el punt de partida de l’avaluació psicològica fou l’obra Examen de los ingenios para las ciencias, de Juan Huarte de San Juan (1575), on es defensava un model d’aptituds, pel 1 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa qual les persones posseeixen talents especials, com l’enginy, i que poden ser identificats per mitjà d’aspectes físics com el color de la pell, la humitat, el pèl, la temperatura, etc.
L’avaluació psicològica moderna comença al final del segle XVII i començament del XVIII, període en el qual va avançar el coneixement psicològic gràcies a coneguts filòsofs.
Abans d’això hi havia coneixement de l’astrologia, la quiromància (llegir les mans) i la hepatoscòpia (visió del fetge). Després ja es van desenvolupar les primeres escales d’apreciació de qualitat de la personalitat sota un enfocament observacional i qualitatiu, i es va tractar de comprendre els processos mentals sota el nom de psicometria.
- Des de la frenologia de Gall, es va defensar que en les diferents zones del còrtex hi ha diferents habilitats humanes i que aquestes poden ser analitzades per la forma del crani.
3.1 Segle XIX Al final del segle XIX les posicions empiristes i positivistes afavorien l’inici de la separació entre filosofia i psicologia. Un punt d’inflexió molt important es remunta a les obres de Wundt, Galton, Cattell i Witmer: Wundt: creador del primer laboratori de psicologia experimental (Alemanya, 1879). Va avançar en l’anàlisi de les diferències individuals gràcies a l’estudi dels temps de reacció.
Galton: va ser pioner en estudis de mesura sobre l’herència de capacitats aplicant tècniques estadístiques.
Cattell: és considerat el divulgador del corrent diferencialista representat pels trets mentals Witmer: es considera l’iniciador de la psicologia clínica, ja que va crear la primera clínica per a l’exploració i el tractament psicològic.
Amb Binet va aparèixer el que coneixement com l’escala d’avaluació de les capacitats cognoscitives (Escala Binet i Simon), amb la qual s’analitzaven les conductes humanes a partir de manifestacions complexes com la categorització verbal, la definició de conceptes, l’identificació de dades il·lògiques, etc.
L’obra de Binet va ser divulgada per Terman als EUA i va prendre renom universal.
3.2 Període entre les dues guerres: generació d’instruments La Primera Guerra Mundial va provocar el desenvolupament de tests amb finalitats selectives i d’orientació. Es van desenvolupar les primeres bateries de proves col·lectivistes d’intel·ligència ‘’Army Alpha Test’’ i ‘’Army Beta Test’’. Aquest fet és considerat com el momento de la creació de la professió de psicòleg.
2 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa El període de després de la Primera Guerra Mundial va ser extraordinàriament fructífer en la creació d’instruments de mesura: - Es torna a utilitzar l’anàlisi de la personalitat mitjançant l’ús de tasques de tinta: test de Rorschach.
- S’utilitza el dibuix de la figura humana per analitzar el desenvolupament.
- S’elaboren les primeres escales evolutives globals de motricitat i maduresa social - Es van analitzar els interessos professionals i motivacionals - Es va presentar el conegut inventari de personalitat MMPI - Va aparèixer un altre escala d’exploració de la intel·ligència  escala Wechsler – Bellevue. Anava dirigida a adults i es fonamentava en la dicotomia entre capacitats verbals i de manipulació.
En aquest mateix període els avenços estadístics posaren les bases de l’anàlisi factorial.
3.3 Des de la Segona Guerra Mundial fins 1965 És un període centrat en el replantejament de les bases conceptuals de l’avaluació psicològica. Hi havia diversos punts de discussió: - Model: psicologia dinàmica VS psicologia dels trets.
- Mètode: qualitatiu VS quantitatiu.
o Cronbach (1957) va plantejar un fort debat entre l’ús dels mètodes correlacionals i experimentals.
- Tècniques: test projectius VS test objectius i autoinformes - Predicció: Meehl (1954) va plantejar un debat entre el valor de la predicció clínica i el de la predicció actuarial (suport a la predicció estadística per sobre la clínica).
Aquest debat va ser sustentat per les importants innovacions en el camp del control de la conducta que procedien de la teoria de l’aprenentatge. Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial van generar la necessitat de l’atenció psicològica als afectats per la guerra, i això va obrir camí a un nou aspecte de la professió del psicòleg: la intervenció i el tractament de les malalties mentals (TEPT) (EX: trastorn d’estrès post- traumàtic, etc).
3.4 Des del 1966 fins al 1980 L’any 1965, Kanfer i Saslow proposen un model d’avaluació basat en l’anàlisi funcional de la conducta, que relacionava els antecedents amb els conseqüents (conducta sustentada pels reforços que rep).
3 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa Aquest model volia superar l’objectiu de descriure i predir la conducta, pretenia integrar la modificació o el tractament de la conducta com a element decisiu del procés d’avaluació.
Crítica als models tradicionals: o Avaluació psicodinàmica: va ser criticada per la falta de rigor dels seus instruments i per la manca de base científica en els seus conceptes.
o Model d’avaluació mèdic o psiquiàtric: va ser desautoritzat perquè era inadequat en explicar els trastorns de la conducta i per la seva baixa fiabilitat en la diagnosi dels problemes.
Proposta alternativa ‘’El model d’avaluació conductual’’: va venir amb tanta força que es va canviar el terme ‘’psicodiagnòstic’’ per ‘’avaluació psicològica’’.
3.5 Finals del segle XX: desig d’integració Al llarg dels anys el model conductual ha introduït importants canvis en la seva conceptualització. Els primers models tenien en compte exclusivament la conducta manifesta, i ara s’ha arribat a l’acceptació de variables cognoscitives i psicofisiològiques.
La relació entre antecedents i conseqüents també ha canviat: d’una causació lineal (teoria del billar) a l’acceptació de la multicausalitat (teoria del puzle).
En els anys 80 l’anàlisi factorial de la conducta va entrar en crisi perquè començava a ser valorat com una estratègia de resolució de problemes equivalents a l’emprada en altres camps científics.
A finals del segle XX, el model d’avaluació conductual no havia aconseguit desplaçar el model d’avaluació tradicional. Actualment, el model conductual ha hagut d’incorporar principis de la psicologia cognoscitiva i s’ha transformat en un model mixt conductual – cognoscitiu.
3.6 Principis del segle XXI El model d’avaluació predominant en l’inici del segle XXI és el cognoscitiu integrador, que defensa la importància dels fenòmens de la cognició en la comprensió de la realitat i en la determinació de la conducta.
L’acceptació del constructe de la personalitat (com a repertori bàsic de conducta) i l’acceptació d’una doble causalitat de la conducta (situacional i disposicional) han afavorit la recerca d’un model integrat explicatiu de la conducta humana.
També s’integren l’ús dels sistemes taxonòmics (DSM – IV o CIE – 10) per definir el tipus d’alteració i, gràcies a instrumentació específica (tests psicològics), avaluar la seva intensitat.
4 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa La síntesi diagnòsitca derivada de multi-mètodes i multi-tècniques ha mostrat una qualitat més gran que la derivada de mètodes i tècniques úniques.
3.7 Concepte actual d’avaluació psicològica - Alt grau de coneixements conceptuals bàsics (personalitat, diferencial, psicopatologia, evolutiva, psiconeurologia, social, etc) - Elevat grau de coneixements metodològics (psicometria, tests psicològics) - Alta competència pràctica en relacions humanes (habilitats interpersonals comunicatives) - Alta eficàcia professional específica en el tractament de dades psicològiques (obtenció de dades, capacitat d’interferència i habilitats d’integració i síntesi de dades).
4. CONCEPTE D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA L’avaluació psicològica és un procés d’estudi de la conducta humana.
- Pot estudiar-se la conducta, les formes d’acció i reacció, la interacció amb els altres i amb la realitat, i els processos de canvi d’un subjecte bio-psico-socio-cultural.
Habitualment, l’objecte d’avaluació és l’anàlisi de la persona, dels seus conflictes o problemes, però les accions humanes empreses amb l’objectiu de modificar la conducta personal o social també poden ser objecte d’avaluació.
- És a dir, l’avaluació de tractaments o programes també forma part de l’avaluació psicològica.
L’avaluació psicològica comporta la presa de decisions clíniques, educatives, judicials i/o socials, relacionades amb la conducta analitzada.
4.1 Avaluació de les persones La tasca d’avaluació de persones pretén el següent: 1) Identificar la conducta central (problema/conflicte) del subjecte 2) Relacionar aquesta conducta amb antecedents i conseqüents, és a dir, amb variables que la desencadenen, mantenen o modulen i expressar la relació mitjançant un model hipotètic.
3) Dissenyar un procés d’anàlisi psicològica a fi de validar la consistència del model suposat.
4) Seleccionar les tècniques de mesura adequades a l’objectiu d’anàlisi i procedir a la seva aplicació.
5) Establir el diagnòsitc fixant el tipus d’alteració i descrivint el funcionament de les conductes alterades en relació amb totes les variables intervinents.
6) Determinar el pronòstic.
5 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa 7) Prevenir, predir, orientar o aconsellar, ajudar a la formació, indicar el tractament.
8) Analitzar l’eficàcia de les accions de consell, de prevenció, de formació i/o de tractament dutes a terme.
9) Comunicar la informació diagnosticada obtinguda, i també la derivada del tractament, a qui ha demanat la consulta psicològica (persona o institució).
5. TÈCNIQUES D’AVALUACIÓ Per a l’estudi de la conducta humana, la psicologia ha delimitat unes tècniques d’anàlisi vinculades a les posicions conceptuals explicatives de la conducta: - Perspectiva biologicista: ha fet atenció al subtrat biofísic com a determinant en l’explicació de la conducta humana. En aquest context, les tècniques d’estudi són tècniques objectives de tipus fisiològic (NT, metabolisme de la glucosa, conducció neural...) - Perspectiva psicoanalítica: es centra en la importància de les forces o dels processos intrapsíquics de naturalesa inconscient (pulsions, desitjos...) com a determinants de la conducta. Les tècniques derivades d’aquesta teoria són les tècniques projectives i l’entrevista lliure.
- Perspectiva fenomenològica: ressalta la importància de la pròpia experiència i de les vivències personals en l’actuació humana. L’anàlisi psicològica de l’experiència personal es realitza amb tècniques subjectives i d’entrevista no directiva.
- Perspectiva conductual: accepta el model teòric de l’aprenentatge i tracta d’explicar la conducta mitjançant l’anàlisi d’antecedents i conseqüents. Les tècniques prioritzades són l’entrevista estructurada, l’observació, les tècniques objectives, els registres de conducta i els autoinformes.
- Perspectiva de la psicologia diferencial: proposa l’ús de tècniques objectives de rendiment per l’exploració d’habilitats cognoscitives i tècniques d’autoinformes per l’apreciació de les característiques de personalitat.
L’actual psicologia cognoscitiva empra la majoria de les tècniques disponibles, és pluritècnica. La complexitat de la persona que cal avaluar és de difícil comprensió mitjançant l’ús d’una única tècnica.
5.1 Classificació de les tècniques Les principals bases de classificació de les tècniques d’avaluació psicològica són: GRAU D’ESTRUCTURACIÓ dels estímuls i de la resposta: la poca estructuració de l’estímul dóna peu a diverses interpretacions, per exemple, la taca de tinta interpretada com a flor, núvol, etc.
6 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa o La falta d’estructuració de la resposta dóna via lliure a la interpretació (inferència per part de l’examinador).
GRAU D’EMMASCARAMENT de l’objectiu de la prova: o Una prova no emmascarada deixa clar els objectius des de l’inici.
o L’emmascarament consisteix a emprar un tipus de tècnica on la seva validesa no coincideixi amb la validesa de la prova. Per exemple, emprar una tasca de qualitat motora per analitzar la personalitat.
GRAU D’INFERÈNCIA INTERPRETATIVA: o La inferència és baixa si la interpretació es vincula de manera directa al fet observat.
o La inferència és alta si la conducta analitzada s’interpreta com a signes de conceptes psicològics o psicopatològics molt llunyans del fet concret.
o Hi ha 4 graus d’inferència:  Grau 1: la conducta és presa com una mostra representativa de la conducta total del subjecte.
 Grau 2: la conducta concreta és referida a conductes més amples (taxonomies)  Grau 3: la conducta és presa com a signe de constructes interns (trets)  Grau 4: la conducta és presa com una manifestació de dinàmiques més profundes de la personalitat.
GRAU DE MODIFICABILITAT DE LA RESPOSTA: es refereix a la capacitat del subjecte per alterar la seva resposta en la prova voluntàriament.
o Les tasques menys susceptibles a ser alterades són les de registre fisiològic, per exemple, és difícil alterar la temperatura corporal.
o Les més susceptibles són, per exemple, els tests d’autoinforme. Un exemple seria ‘’un noi altament exterioritzant pot contestar negativment a la pregunta: discuteixes sovint?’’.
5.2 Principals tècniques TÈCNIQUES D’OBSERVACIÓ: es tracta de captar i analitzar l’ocurrència i la variabilitat (duració, freqüència...) dels fets pertinents a l’objectiu d’exploració.
o Inclou registres de conductes, escales d’apreciació i autoregistres.
TÈCNIQUES D’ENTREVISTA: es tracta de recollir informació d’aspectes narratius de la vida del subjecte, o detalls concrets relatius a símptomes i quadres psicopatològics.
o Inclou entrevistes estructurades, semiestructurades o lliures, i també telefòniques.
TÈCNIQUES D’AUTOINFORME: els subjecte emet informació verbal sobre característiques relacionades amb si mateix.
o Inclou l’autobiografia, autoregistres, qüestionaris de trets i enquestes.
7 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa TÈCNIQUES SUBJECTIVES: classificació de les característiques d’un mateix, o de persones o objectes significatius, realitzades pel mateix subjecte.
o Inclou la tècnica Q d’Stephenson, la graella de Kelly i el test de constructes personals.
TÈCNIQUES PROJECTIVES: instruments en els quals l’acció del subjecte és considerada com una projecció del seu món intern.
o Inclou tècniques gràfiques (dibuixar), tècniques estructurals (Rorschach), tècniques constructives (organitzar un poble), tècniques associatives (associar paraules o explicar fets) i tècniques d’elecció (colors, jocs, etc...) TÈCNIQUES OBJECTIVES: procediments estructurats de recollida d’informació relativa a la conducta motora i psicofisiològica del subjecte.
o Inclou el polireactigràf, els potencials evocats, el metabolisme de la glucosa, l’eficiència cognoscitiva...
5.3 Fonts d’error de les tècniques Totes les proves anteriors poden estar sotmeses en un grau més o menys gran a fonts d’error que han de ser controlades al màxim. Hi ha diversos factors que poden dur a l’error: SUBJECTE: reactivitat, simulació, fatiga, aquiescència (consentiment), grau de cooperació, desig de ser analitzat, etc.
OBSERVADOR: expectatives, capacitat d’interferència, entrenament, coneixement dels conceptes de base, etc.
RELACIÓ ENTRE EXAMINADOR – EXAMINAT: relació empàtica, estatus social i/o ètnic dels participants, etc.
QUALITAT DELS INSTRUMENTS: sistema d’observació i/o registre, validesa, fiabilitat, etc.
SITUACIÓ DE L’EXPLORACIÓ: tipus de situació, espai, temporalitat entre l’ocurrència dels fets i l’avaluació, etc.
Concepte de reactivitat La reactivitat fa referència als canvis en la conducta del subjecte quan aquest sap que està sent observat i analitzat. Depèn de diverses variables: - Característiques físiques de l’observador (edat, sexe...) - Característiques psicològiques de l’observador - Pròpies variables psicològiques del subjecte observat Les manifestacions principals de la reactivitat són la inhibició conductual, la sobreactuació i la manipulacó o engany. La reactivitat també pot potenciar l’aparició de conductes noves.
8 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa Hi ha conductes més sensibles que d’altres a patir reactivitat.
- Conductes involuntàries tenen poca o nul·la reactivitat.
- Conductes voluntàries: tenen alta reactivitat (EX: conducta verbal) 5.4 Selecció d’instruments Els instruments seleccionats per avaluar la conducta humana han de ser vàlids i fiables: - Un instrument és vàlid quan mesura allò que diu mesurar, i és útil per prendre decisions adequades.
- Un instrument és fiable quan és consistent en la seva forma de mesura.
És important tenir en compte els efectes de sostre o base dels barems: - Els barems que es prenen com a referència dels resultats d’una prova han de permetre valorar plenament les habilitats del subjecte.
6. UNITATS DE MESURA 6.1 Unitats de mesura clàssiques Les capacitats cognoscitives i les característiques humanes han estat mesurades amb diverses unitats de mesura. Hi ha les mesures de referència normativa i les criterials.
Mesures de referència normativa Són mesures que accepten com a terme de comparació la norma, la qual pot prendre una perspectiva evolutiva (edat) o una perspectiva d’eficàcia del grup (norma de grup).
Mesures de norma d’edat: o Edat Mental (EM): indica a quin nivell d’eficàcia cognoscitiva treballa el subjecte analitzat, comparat amb el que és propi de l’edat.
o Quocient intel·lectual (QI) del desenvolupament: expressa una indicació de la velocitat de desenvolupament, proporcionada a través de la relació entre l’EM i l’EC (edat cronològica).
Mesures de norma de grup: busquen trobar quina és la potència d’un individu respecte a la resta de subjectes d’un grup. Prenen com a esquema típic de distribució de les habilitats característiques la campana de Gauss.
o QI de desviació: la producció d’un subjecte es compara amb la d’un grup i es defineix la seva capacitat en termes de posició en relació amb el valor mitjà del grup. (X = 100, DT = 15).
9 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa o Puntuacions T: X = 50, DT = 10 o Escales penta (5 classes), hepta (7 classes), nones (9 classes), etc.
o Decatips (10 classes). X = 5’5, DT = 2.
 Entre 4’5 i 6’5 hi ha normalitat.
 Els decatips 5 i 6 ocupen l’espai central de la campana de Gauss.
o Centils o percentils: 1 – 99 o Escalars: 1 – 19.
 X = 10, DT = 3 Mesures criterials Tracten de determinar en quin grau un subjecte ha aconseguit uns objectius establerts prèviament i fixats segons uns criteris específics.
6.2 Noves unitats de mesura En molts cassos necessitem fixar un punt de tall que determini de forma dicotòmica la presència o absència d’una determinada variable (falsos positius, etc.). El punt de tall fixat ha de tenir: Sensibilitat: probabilitat que un individu afectat d’alteració sigui identificat com a tal (vertader positiu) Especificitat: probabilitat que un subjecte no afectat a l’alteració sigui identificat com a no afectat (vertader negatiu).
La població es distribueix en corbes, i si el punt de tall no té sensibilitat ni especificitat podem crear falsos positius i falsos negatius.
10 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa 6.3 L’anàlisi del canvi: l’avaluació formativa Totes les mesures anteriors són sumatives.
Una mesura sumativa pretén contrastar o certificar si s’han produït determinades adquisicions, o si es donen determinades característiques.
En canvi, l’avaluació formativa té com a objectiu optimitzar el procés d’avaluació que ja està en marxa. Pretén instruir i determinar el perfil de progressió.
El potencial d’aprenentatge fa referència al sistema d’ajudes i feed-backs dispensats i encaminats a aconseguir una millora substantiva en l’aprenentatge d’un subjecte.
- L’avaluació del potencial d’aprenentatge és l’anàlisi de la diferència entre una primera avaluació sumativa i una avaluació final que indica el potencial de canvi desprès d’entrenament.
Aquests tipus de mesures inclouen un anàlisi inicial (test), un període d’aprenentatge i una situació de retest. La diferència entre test-retest esdevé una mesura del canvi possible, tenint en compte les ajudes dispensades.
6.4 Mesures de conductes no regulars Un dels plantejament més recents sobre la mesura psicològica ha estat formulada des de la teoria del caos, la qual planteja que hi ha conductes: - No lineals, és a dir, caótiques.
- No periòdiques: no regulars - No predictibles: dinàmiques i transaccionals L’aplicació de la teoria del caos a les conductes humanes permet entendre aquelles conductes que semblen poc regulars.
7. QÜESTIONS ÈTIQUES És lícit avaluar a una persona? Es vulnera la intimitat quan s’avalua una persona? És lícit emetre diagnòstics que tenen conseqüències importants per la vida de l’avaluat? Hi ha diverses posicions al llarg dels anys. En alguns moments històrics s’ha considerat que l’ús de l’avaluació psicològica atemptava contra els drets de les persones a la privadesa i contra el principi d’igualtat d’oportunitats, per tant, es va prohibir fer avaluacions.
Però en l’actualitat l’avaluació psicològica es considera un procés d’autoconeixement que pretén la millora del client o pacient, i que busca el benefici de la persona.
11 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa 7.1 Codi deontològic dels psicòlegs El codi deontològic dels psicòlegs (1989) regula el comportament de l’exercici professional dels psicòlegs.
Entre els principis bàsics hi ha: - Respectar a la persona - Protecció dels drets humans - Sentit de responsabilitat - Sinceritat envers els clients - Prudència en l’aplicació d’instruments i tècniques - Competència professional - Solidesa de la fonamentació objectiva i científica de les intervencions professionals 8. DICOTOMIES EN L’AVALUACIÓ Nomotètic VS Idiogràfic: o Nomotètic:  El patró referencial és el gran grup.
 Es compara la conducta d’un individu concret amb el patró conductual d’un grup de referència.
 S’han de buscar lleis generals aplicables a totes les persones o Idiogràfic:  Cada persona és única, per tant, ha de ser avaluada de forma única.
 Interès pels trets distintius  Avaluar els seus valors o creences  Mètodes d’avaluació individualitzats (autobiografies, preguntes personalitzades...) Generalitat VS Especificitat: o Generalitat:  Estabilitat de la conducta al llarg del temps i de diferents situacions  Concepte de tipus i tret  Model del tret, model psicodinàmic  La conducta té una vessant estructural o Especificitat:  La conducta varia segons el tipus de situació  No hi ha patró de conductes estables  Es dóna molta importància als factors ambientals  Models conductuals 12 1r PARCIAL Avaluació Psicològica Grup M4 Laura Rodríguez Mesa Qualitatiu VS Quantitatiu: o Qualitatiu:  Anomenat enfocament clínic  Anàlisi global del subjecte  Captació holística del subjecte o Quantitatiu:  Anomenat psicomètric, numèric o actuarial  Ponderació numèrica de les respostes de l’avaluat  És de tests estandaritzats  Recollida d’informació igual per a tots els subjectes Explicació VS Comprensió: o Explicació:  Propi de les ciències naturals  Busquen les causes que controlen un fenòmen o una conducta (conductistes) o Comprensió:  Propi de les ciències socials  Busca el sentiment del comportament humà  Comprensió empàtica del subjecte (humanistes, fenomenologistes) 13 ...

Comprar Previsualizar