Introducció a Hölderlin (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Literatura Alemanya
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 19/05/2014
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A HÖLDERLIN Relació Nietzsche-Hölderlin 1861. Carta de Nietzsche. Patriotisme d’abans de l’Alemanya unida. Comença com a professor molt jove, però després es farà filòsof autònom. Acabarà en el “manicomi”, com Hölderlin.
Nietzsche té moltes facetes, com ara la del Superhome, que té a veure amb la bogeria del geni.
Parla dels “ultra-platònics” ( Idealistes). Diu que no tenen la força que té ell, però al final acaba com ells.
“Pan y vino” (A Heine), Hölderlin Títol: referència al Cristianisme  A més dels grecs, què passa amb el Cristianisme?  Ell és d’origen protestant i li queda marca Nova religiositat. La Fe no se’n pot anar al fems. És un intent de recuperar allò que la Il·lustració ha devaluat. Això ho farà el Romanticisme.
1. Entorn quasi bucòlic. Tarda 2. Entrada de la nit.
3. El profeta es pot posar en comunicació directa amb la veu de Déu. El boig, abans, era algú a qui li venien veus de fora.  Després, amb el Cristianisme ja no i, a més, es demostra més tard que la bogeria és quelcom que ve de d’allò diví.
4. “El fuego divino nos abre el paso”. Parla de veure el futur i de cercar quelcom propi que vagi més enllà dels grecs.
5. Al darrer vers, quan parla del “dios venidero”, es tracta de la idea d’una religió de futur.
6. “O también venía el mismo...”  Déu fet home  Jesucrist / “Consolador” perquè cap déu grec no ho és.
7. Tot i saber el futur, és “prudent”: “Sólo en algunos tiempos...”  La inspiració divina és qüestió de moments.  “Sueño de ellos es después la vida”. “Y qué hacer” si ens queda el 1 somni fins que arribi la plenitud?  No dóna resposta (típic en Hölderlin). “¿A qué sirven los poetes?”. Els poetes són els sacerdots del déu del vi, Dionís, però Crist i Déu també són vi  Síntesi iconogràfica de la mitologia i el cristianisme. “Que pasaban de tierra en tierra”  Inspiració.
És molt romàntic, no temporalment, sinó com a idea.
De les Cartas de Hölderlin Quan va a França, passa per zones de la Guerra Civil. S’enfronta a les conseqüències sangonoses de la Revolució Francesa. Rep la notícia que la seva estimada ha mort i la seva feina fracassa a Bordeus després d’una certa estabilitat.
“A su hermano”: hi ha un element de crítica als alemanys. Defensa l’ordre, per la qual cosa pren els grecs com a referència. No sap com arribar a la plenitud perfecta de l’estètica grega.
“A Neuffer”: cerca una novetat no superficial. Winckelmann és una font d’errors perquè no permet que trobis la teva pròpia autenticitat. Per a trobar quelcom vertaderament modern, hem de deixar de banda allò clàssic (contrast matèria moderna / forma clàssica).
2a carta “A Schiller”: busca treball. Podria treballar en la literatura grega. De totes maneres, “s’allibera” dels grecs: has d’estudiar una cosa a fons per a poder treure-te-la del damunt.
Les dues posicions extremes (seguir sempre els grecs / rompre amb tot) són errònies. Picasso comença amb un dibuix realista (litografia) d’un bou, i a partir d’aquí va fent abstraccions fins que ha romput amb les regles. Per a fer-ho, ha hagut de conèixer bé com era el bou en realitat.
No s’ha d’inventar perquè sí s’ha d’aprendre.
2 ...