2.2 sistema olfactiu (2017)

Examen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicofisiologia
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 15/06/2017
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

SENTIT DEL OLFACTE Els estímuls olorosos són filològicament més antics i serveixen: - Per la detecció del menjar - Per la detecció de toxines des del punt de vista alimentaria (aquells tipus de menjar que no hem de ingerir perquè pot ser dolent pel nostre organisme) - Ens permet identificar a individus de la nostra espècie per respostes de tipus: 1. Sexual 2. Reproductiva - Ens permet detectar enemics o animals que ens puguin posar en una situació de perill.
Son estímuls que ens permeten respostes emocionals molt lligades amb la nostra supervivència.
NO totes les substancies químiques tenen olor aquestes estan dissoltes tant en el substat com en l’aigua EX. aire. Des d’un punt de vista evolutiu el metà no fa olor però per l’evolució de les espècies les estufes de metà en un espai tancat pot ser letal. Per això les estufes han incorporat una substancia que fa mal olor i quan el metà s’incrementi de forma massiva, aquesta la desprendrà, ens adonarem i obrirem la finestra.
ODORANTS → substancies químiques que ens produiran olors 1. ODORANTS Aquestes interaccionaran amb receptors per produir unes sensacions olfactives.
2. ELS ÒRGANS DE LA OLFACCIÓ En el cas del nas no olorem amb tot el nas sinó que ho fem amb una petita part per sota de les fosses nasals anomenat epiteli olfactiu, concretament tenim 3 tipus de cèl·lula: 1. Cèl·lules receptores olfactives: amb les que interaccionarà l’odorant pel procés de l’olor, aquestes són neurones bipolars per tant, seran les primeres neurones de la via olfactiva. Aquestes cèl·lules són cèl·lules ciliades perquè tenen cilis immersos en una capa de moc (protegeix el cilis de la dessecació, és la part més important de la cèl·lula receptora).
Cada cèl·lula receptora olfactiva codifica per un únic receptor. Se suposa que podem olorar 10.000 substancies i una única persona pot diferencia aproximadament 5.000 recepcions olfactives.
2. Cèl·lula de suport: aquestes són les cèl·lules encarregades de produir moc per tal d’evitar la dessecació del cilis.
3. Cèl·lules basals o mare: Són les cèl·lules encarregades de la regeneració de les noves cèl·lules ja que no sempre olorem amb les mateixes cèl·lules i aquestes tenen un cicle de reproducció de 4 a 6 setmanes.
Per un gos el sentit del olfacte és més important.
Els humans som una espècie molt visual però tenim uns 400 gens que codifican específicament per aquests receptors olfactius situats als cilis.
Tenim una substancia olfactiva que interacciona amb la cèl·lula receptora olfactiva que a partir d’una sèrie de processos olfactius anomenats transducció, en el cas de la olfacció són receptors acoblats a proteïnes G, són receptors que interrelacionaran amb el receptors i desencadenaran reaccions bioquímiques més o menys complexes, activaran els canals de sodi i de calci dins la cèl·lula, sortirà clor de la cèl·lula, es despolaritzarà i es donaran els potencials d’acció.
3. CODIFICACIO La teoria més acceptada és la teoria de la forma que es basa en la correspondència entre la forma molecular dels odorants i dels receptors olfactoris.
Cada odorant té una estructura diferent i els receptors també tenen una forma diferent que interaccionaran segons la correspondència entre l’odorant i el receptor (el odorant que tingui una forma rodona interactuarà amb un receptor que tingui una forma rodona).
Un odorant pot activar diferents patrons de receptors i pot activar mes d’un receptor, sempre i quan comparteixi la forma molecular. Un receptor pot ser activat per més d’un odorant SEMPRE I QUAN comparteixin la mateixa forma molecular.
Un determinat olor activarà diferents receptors amb una preferència determinada, el patró d’activació dels diferents receptors (aquesta suma), farà que nosaltres percebem una olor determinada o una altra.
Quan més o menys intensa sigui la concentració d’aquest odorant també determinarà que aquest receptor s’activi d’una manera més o menys intensa que inclús pot fer que la olor percebuda sigui diferent (per la intensitat).
Tenim receptors que nomes s’activaran quan el odorant tingui una concentració MOLT elevada, és a dir, la seqüencia temporal de que s’activin els receptors també serà una altra particularitat que ens marcarà el tipus de receptor que s’activi i aquesta reacció en cadena de les proteïnes produirà la rapidesa o lentitud de les reaccions. Amb aquest aspecte de codificació de les olors entre l’odorant i el receptor olfactori participaran en aquesta percepció final del olor i determinarà que sentim un olor o un altre.
El cervell codifica segons la suma de patrons d’activació (potencials d’acció).
4. VIES DE LA VIA OLFATORIA La primera neurona de la via olfactòria són les cèl·lules receptores olfactòries. Els axons de aquest neurona es dirigiran al bulba olfactori (està situat per sobre de l’epiteli olfactori, just per sobre del nas i queda separada pel os etmoides). La primera neurona farà sinapsi amb la segona que esta situada al bulba olfactori i els axons que es deriven de les segones neurones són els tractes olfactoris.
Al nervi olfactori està el primer parell cranial que són els axons aferents de les primeres neurones i els axons eferents, es diu tracte olfactori.
Enmig dels Aferents (aglomeren informació) i els Eferents (alliberen informació) estan els glomèruls.
Els glomèruls tenen una funció important ja que les cèl·lules receptores que expressen un mateix tipus de receptor olfactori convergeixen en un tipus de glomèrul, és a dir, hi ha una conversió ordenada fins al glomèrul i cadascun rep informació de cèl·lules receptores que expressen el mateix tipus de receptor, és a dir, les cèl·lules receptores codifiquen a nivell de cilis una proteïnes.
LES QUE CONVERGEIXEN EN UN MATEIX RECEPTOR ORIGINEN GLOMÈRULS.
A nivell de glomèruls ens provocarà un mapa neuronal olfactori, és a dir, l’olor d’un determinat estímul químic ens provocarà a nivell del bulba olfactori l’activació d’un determinat patró de glomèruls (mapa).
Hi ha moltes substancies químiques que interaccionaran amb els receptors (distribuïts aleatòriament per l’epiteli) i a la inversa ja que un receptor pot ser activat per diferents odorants.
Totes les que codifiquen pel mateix receptor produeixen un glomèrul.
Hi ha molts (milers) dels odorants que s'uneixen a (~ 450) tipus de receptors MOLTS - Un receptor pot ser activat per DIVERSES odorants - Un odorant pot unir-se als VARIS receptors → Una olor que produeix un patró particular (espacial i temporal) de l'activació dels tipus de receptors. Un determinat olor ens provocarà una determinació espaial i especifica d’aquest mapa neuronal - Tipus de receptors s'expressen en diferents cèl·lules receptores dispersos per tot l'epiteli → Una olor que produeix un patró particular (espacial i temporal) de l'activació de les neurones receptores - Les neurones que expressen el mateix tipus de receptor convergeixen en un glomèrul en el bulb olfactori → Una olor que produeix un patró particular (espacial i temporal) d'activació al mapa del bulb olfactori CONTINUACIO: Les projeccions de la segona neurona passen pel tàlem i van directament al còrtex a la escorça piriforme que esta situada a la part medial, més interna dels hemisferis cerebrals concretament en la unió del lòbul temporal i occipital.
L’escorça piriforme o frontal la dividim en posterior o anterior:  Anterior o frontal: actua com una àrea primària, és a dir, discriminant l’estímul ja que percebien una olor entre altres olors.
EX. olor a roses  Piriforme o posterior : acotem com un àrea unimodal o secundaria associen diferents estímuls de una mateixa modalitat sensorial i les identifiquen.
EX. olor a roses d’un perfum Olors desagradables relacionades amb l’amígdala L’hipocamp es el que ens establirà records de la olor i crearà els circuits de creacions recíproques que formaran la estructura i se’n recordarà si agrada o no.
Sacietat: centre la ingesta d’aliment, un en concret ens semblarà mes apetitós i l’olfacte quedarà modificat envers a la quantitat de gana que tenim.
Escorça orbitofrontal: és una àrea d’associació multimodal que integra diferents modalitats sensorials del gust, de la vista etc.. S’ha vist que aquesta contribueix en la valoració de les olors de manera que mitjançant les projeccions de la amígdala també participa en la percepció dels estímuls agradables o desagradables i fa la valoració dels estímuls codificats com agradables abocant la seva activitat a l’escorça mes medial (intern)i els estímuls codificats com a desagradables aniran a la part mes lateral.(extern) Al sistema olfactiu no hi ha el creuament de la línia mitja, és a dir, les vies no decusen Aquesta percepció va per vies diferents i estructures diferents i quan mengem alguna cosa activem estímuls del gust situats a la faringe i els receptors de la olfacció sinó que quan mengem segons estiguem menjant una substancia mes o menys freda o mes o menys pastosa ens determinarà el tipus de gust o olfacció.
...

Comprar Previsualizar