Sistema nervioso (2015)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Anatomía y Fisiología
Año del apunte 2015
Páginas 14
Fecha de subida 18/02/2015
Descargas 9
Subido por

Descripción

Apunts sobre el sistema nerviós. Els sentits especials i el sist.nerviós autonom.

Vista previa del texto

6.7. SISTEMA NERVIÓS: SENTITS ESPECIALS (-Olfacte, Gust, Oïda, Vista, Equilibri) Els òrgans dels sentits tenen receptors especials que ens permeten olora, tastar, sentir i mantenir l’equilibri.
Les vies nervioses per als sentits especials són més complexes que les dels sentits generals.
*Els nervis cranials són els distribuïdors de les fibres motores i sensitives.
OLFACTE : (NERVI OLFACTORI I) “sentit més primitiu” Els receptors són QUIMIORECEPTORS de tipus exteroceptors, que s’estimulen per la recepció d’una molècula química.
Tenen un axó amielínic, no te mielina, no ens dona informació ràpida si no de manera lenta.
És una neurona bipolar de l’epiteli olfactiu, fa la sinapsi en els glomèruls.
Còrtex cerebral( temporal), hipocamp, nucli amigdalí. L’epiteli olfactiu conté neurones receptores que estableixen sinapsi amb neurones localitzades en el bulb olfactiu del còrtex cerebral.
La làmina crimosa de l’os etmoide, deixa passar les neurones que comencen a fer sinapsis.
*El conjunt de totes les neurones s’anomena BULB.
GUST: És un sentit químic, molt més simple que l’olfacte, ja que solament es distingeixen 4 gustos(Amarg (timina), dolç i umami (glucosa), Acid (H+) i salat (Na+)) Els receptors que hi ha són: LLENGUA, PALADAR I LA FARINGE La papil·la, NO és una neurona, SÓN RECEPTORS QUE S’ESTIMULEN I ALLIBEREN UN NEUROTRANSMISOR. La neurona capta aquest neurotransmissors s’estimula i es despolaritza.
Connecten amb dendrites dels nervis facials 7 i glossofaringi 9, aquestes amb el bulb, després el talem i finalment amb el còrtex sensitiu.
Les papil·les de la part posterior de la llengua estan connectades al nervis glossofaringi 9 i les d ela part anterior al nervi facial 7.
VISTA: L’ull converteix l’energia de l’ESPECTRE ELECTROMAGNETIC ( només la llum visible) en IMPULS NERVIOS.
*El nervi i els vasos formen una capa anomenada RETINA ( la que s’estimula) les neurones fotoreceptores són els CONS (colors) i els BASTONS( densitat B&W) ; La cobrim amb 2 capes: ESCLEROTICA (protegeix) i CORNIA( més bombada) Amb RODOPSINA: pigment que reacciona amb la llum = NERVI OPTIC La zona on arriba el nervi òptic és la PUPIL·LA (no hi haurà casi visió, és un punt ceg, no captem senyal lumínica, només s’ha recollit informació i es transmet.
La pupil·la es contrau a mesura que els músculs de l’iris es contrauen( parasimpàtics). Resposta de la pupil·la a les variacions de la il·luminació.
És molt important que la llum entri i estimuli els receptors, també s’ha de REGULAR LA INTENSITAT EN QUE ENTRRA LA LLUM: POCA LLUM = OBRO LA PUPIL·LA(s’obren les fibres radials, gràcies al nervi cervical.
EL CRISTALLI: Funció d’acomodació= Adapta/ modifica el canvi de direcció de la llum. L’adapta per no distorsionar les imatges( les imatges s’inverteixen en la retina).
Adapta el canvi de direcció a la distancia o inclús a la forma de l’ull.
*KIT-KAT: ( LA RETINA VA ABANS QUE EL CRISTALLI) !!MIOPIA: El cristalli no s’adapta bé al canvi de la llum.
CATARATES: El cristalli es torna més rígid, opac.
LA RETINA: La superfície de la retina és l’únic lloc del cos on es poden observar directament els vasos sanguinis.
*El disc òptic és el lloc a través del qual el nervi òptic abandona el glòbul ocular. Adossades al nervi òptic es troben l’ARTERIA CENTRAL DE LA RETINA i la VENA CENTRAL D ELA RETINA.
Trobem dos fotoreceptors( cèl·lules especialitzades que inicien el procés per mitja del qual els rajos de llum es converteixen en impulsos nerviosos): -CONS= estimulats per llum més brillant, els permet distingir els colors (VISIÓ EN COLOR) -BASTONS= visió en blan i negre ( FOSCOR) CONTENEN RODOPSINA AL NERVI OPTIC La llum entra i ha de travessar tota la capa ja que els cons i els bastons es troben a la capa més externa = SISTEMA INVERTIT ( DINS-FORA-DINS) RETINA: La llum travessa tota la retina fins arribar als fotoreceptors, que tindran uns pigments que els permetran veure la llum amb color o blanc i negre, aquest pigment estimula a la neurona, la qual rep informació a través dels fotoreceptors, que les neurones es van ajuntant i formen el nervi òptic.
-Màcula: eix visual de l’ull. Zona de major agudesa. Envolta la fòvea.
-Fòvea: depressió de la màcula ( cons) •PAPIL·LA O DISC ÒPTIC: orígen del N.Òptic. Punt cec.
NERVI ÒPTIC: Ho fragmentem tot i després ho dividim, això ens dona sensació de volum: capto les imatges “a trossos” i el lòbul occipital “fa el puzle” per produir volum.
*El costat esquerre del camp visual es projecta en la meitat dreta de cada retina.
El QUIASME ÒPTIC: és una zona molt delicada de creuament. És el que al final farà que acabin els dos camps verds a una banda del cervell i els taronges a l’altre *ELS NERVIS ENCARREGATS DELS MOVIMENTS DE L’ULL SÓN : 3r OCULOMOTOR I TROCLEAR 4 I L’ABDUCENS 6 ELS MÚSCULS EXTRÍNSECS DE L’ULL: per tenir bona visió dependré del moviment dels músculs de l’ull. Els dos ulls han d’anar sincronitzats, d’això s’encarreguen uns nuclis ( situats al tronc de l’encèfal) de donar ordres al múscul de l’ull.
*ESTRAVISME: No coordinació dels ulls. Pot ser : 1. El múscul no treballa o té paràlisi o 2. Cas + greu de nivell neurològic, que els nuclis que neixen al tronc de l’encèfal estiguin danyats.
OÏDA: com a òrgan es divideix en : OÏDA EXTERNA, OÏDA MITJANA I OÏDA INTERNA.
-Moviments ràpids, estimularà uns receptors.
-Moviments lents, estimularà uns altres receptors.
OÏDA INTERNA: Depenent de la freqüència del moviment del líquid, estimularà uns receptors o uns altres.
OÏDA MITJANA: Arriba aire i topa amb la membrana del timpà. Quan la ona “pica” amb la membrana, aquesta vibra contra un osset: MARTELL, articulat amb un segon: ENCLUSA, articulat amb un tercer: ESTEP.
*ORGAN ESPIRTAL DE CORTI( al final de la còclea): És una mena de tub “huesudo” A la part interna hi ha neurones.
Són els receptors que tenen uns cilis, es mouen amb les ones, connecten amb els nervis que aniran al tronc de l’encèfal: fins arribar al cervell.
-Si desapareix el líquid, no tinc audició ( Intern: ENDOLINFA/ Extern: PERLINFA) -Si els receptors no reben l’estímul, no tinc audició -L’òrgan de conti és l’espai on es capten les cèl·lules que s’estimulen EQUILIBRI: Saber en quina posició estic i en quina direcció em moc.
-ORELLA INTERNA: Aparell vestibular que s’encarrega de l’equilibri.
*MOVIMENTS ROTATORIS CONTROLATS PER LES ESTRUCTURES CIRCULARS *MOVIMENT ENDAVANT/DARRERA *MOVIMENT DE COSTAT A COSTAT DEPENENT DEL MOVIMENT EL LÍQUID ES MOURÀ EN UNES ESTRUCTURES O EN UNES ALTRES NUCLIS VESTIBULARS: 2 nuclis : 1. Té connexió amb les vies auditives 2. Connecta amb diverses connexions per fer el que calgui per no caure ESCORÇA CERVELL/ AREA SENSITIVA VIES NERVIOSES IMPLICADES EN EL MANTENIMENT DE L’EQUILIBRI: Pertany a l’orella interna 6.8.
SISTEMA 6.8. SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM -Regula l’activitat de : MUSCULATURA LLISA, MUSCUL CARDIAC I GLÀNDULES -És INVOLUNTARI -Forma part de la porció eferent del sistema nerviós perifèric.
!!! LA PRINCIPAL FUNCIÓ DEL SNA ÉS MANTENIR L’HOMEOSTASI TOT REGULANT EL BATEC CARDÍAC, EL MÚSCUL LLIS I LA SECRECIÓ GLANDULAR!!! Les vies eferents del SNA poden ser SIMPÀTIQUES o PARASIMPÀTIQUES ( Són tònicament actius, acció antagònica d’estimulació i inhibició a la vegada) 1.En la divisió simpàtica, les neurones pre-ganglionars tenen els seus cossos en les banyes laterals de la substancia gris dels 12 segments toràcics i els 2/3 primers segments lumbars per això els seus axons s’anomenen també: EFERENCIA TORACOLUMBAR.
2.Els cossos de les neurones de la divisió parasimpàtica es troben en el nucli de 4 nervis cranial en el tronC de l’encèfal, i en les banyes laterals de la substancia gris entre el segon i quart segment sacre de la medul·la espinal. També es coneix com: DIVISIÓ CRANEOSACRE Encara que es diu autònom, està regulat pels centres autònoms de CÒRTEX CEREBRAL, TRONC DE L’ENCÈFAL I MEDUL·LA.
Els òrgans efectors poden rebre estímuls d’una sola via o d’ambdues.
*El simpàtic i parasimpàtic són sistemes antagonistes.
-Cada via te : 1.NERVIS 2.GANGLIS 3.PLEXES AUTONOMS La conducció dels efectors autònoms requereix de dues neurones. Entre les dues neurones hi ha el gangli autònom, en el que fan sinapsi.
Les fibres autònomes preganglionars: -MESENCEFAL -ROMBENCÈFAL -MEDUL·LA DIFERENCIES: *ÒRGANS EFECTORS VISCERALS: tenen un to i un grau d’activitat, àdhuc sense innervació. La innervació pot influir AUGMENTANT o INHIBINT aquesta activitat de base.
Ex: El cor *LA MUSCULATURA ESQUELÈTICA ( SN SOMÀTIC): no respon si no està innervada. L’impuls nerviós sempre és EXCITATORI.
Ex: El bíceps VIES SIMPÀTIQUES ( DORSO-LUMBARS) Les neurones simpàtica pre-ganglionars comencen en la medul·la espinal dorsal i lumbar, i són curtes. Els ganglis estan connectats i formen una cadena a cada costat de la columna.
PAPER DE LES GLÀNDULES SUPRARRENALS: és un gangli simpàtic, és estimulada i secreta ADRENALINA I NORADRENALINA FUNCIÓ DEL TO SIMPÀTIC: -En repòs, manté el funcionament normal dels efectors doblement innervats ( S i PS) Ex: cor = on el PS baixa la freqüència cardíaca i el S l’augmenta -SISTEMA D’URGENCIA/ DE LLUITA I FUGIDA -ACTIVACIÓ SIMULTÀNIA DE GAIREBÉ TOT EL SISTEMA VIA PARASIMPÀTICA O CRANI-SACRA: les neurones pre-ganglionars comencen en el tronc de l’encèfal i en la medul·la espinal sacra. Són molt llargues. Les neurones PS post- ganglionars són curtes i solen estimular un sol efector.
*Els ganglis PS són a prop o a dins dels efectors del tòrax i abdomen. Es diuen ganglis terminals SISTEMA PARASIMPÀTIC: -MESENCÀFAL -ROMBENCÈFAL -NERVI OCULOMOTOR (III) -FACIAL ( VII) -GLOSSOFARINGI ( IX) -VAGUE ( X) NIVELLS ESPINALS -NERVIS S2, 3,4 FUNCIÓ DEL TO PARASIMPÀTIC: -És el controlador dominant de gairebé tots els efectors.
-Predomina durant els temps de “descans i reparació”, alimentació.
-No s’activa en bloc.
SNA TIPUS DE NEUROTRANSMISORS RECEPTORS: -ADRENÈRGICS: NORADRENALINA (NA) : neurona S post- ganglionar (exceptuant glàndules sudorípares i alguns vasos sanguinis) -COLINERGICS: ACETILCOLINA (Ach): neurona S pre-ganglionar (SIMPÀTICA pre-ganglionar), neurona PS pre-ganglionar i neurona PS post-ganglionar NEURONES PARASIMPÀTIQUES RECEPTORS: són els que marquen l’efecte del neurotransmissor, i no les característiques del propi neurotransmissor.
*RECORDEM QUE LA MAJORIA D’ORGANS TENEN INNERVACIÓ DOBLE, SIMPÀTICA I PARASIMPÀTICA.
FÀRMACS: Alguna fàrmacs són AGONISTES o ANTAGONISTES dels diferents receptors. Per al tractament d’arítmies, HTA, patologia digestiva o respiratòria.
SALBUTAMOL: Agonista Beta adrenèrgic (beta-2), BRONCO DILATACIÓ PER EFECTE ESTIMULANT DE L’ACCIÓ ADRENALINA- beta 2 HIPOTÀLEM BULB RAQUIDI ( rep aferències i eferències) SN AUTÒNOM ...