TEMA 3. MALFORMACIONS CARDIAQUES (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Morfologia II
Año del apunte 2014
Páginas 11
Fecha de subida 13/10/2014
Descargas 8

Vista previa del texto

SISTEMA CICRULATORI 2014 TEMA 3. MALFORMACIONS CARDÍAQUES Les malformacions congènites són produïdes per una mala cavitació del cor. La taula següent expressa el percentatge de deformacions que tenen segons l’espècie: CLASSIFICACIÓ DE LES MALFORMACIONS CARDÍAQUES ACIANÒTIQUES No provoquen falta d’oxigen a la sang i per tant són menys greus. Segons la gravetat, poden acabar sent cianòtiques.
CIANÒTIQUES Provoquen falta d’oxigen a la sang. Provoca un color blavós de les mucoses. Podem veure en l’animal que totes les seves mucoses estan d’un color més blavós per una falta d’oxigen.
Normalment és produeixen per:    Dilatació de les cavitats: Pot estar produïda perquè hi ha un augment del reg sanguini en aquella cavitat, perquè la sang no surti de la cavitat o perquè arriba més sang de la que toca.
Hipertròfia de les parets: Degut a un augment del miocardi perquè ha d’impulsar més quantitat de sang de la normal, és a dir, hi ha més sang el miocardi ha de fer més força i es desenvoluparà més.
Valves: estenosi o insuficiència: A l’estenosi la valva està més tancada del normal; o bé perquè no s’hagin separat bé les vàlvules, l’orifici estigui més tancat o fibrosat. La insuficiència és quan la valva no tanca bé l’orifici quedant una mica obert i provoca que la sang s’escapi, això últim provocarà un soplo o murmuri cardíac.
1 SISTEMA CICRULATORI 2014 MALFORMACIONS CARDÍAQUES ACIANÒTIQUES ESTENOSI PULMONAR És de les malalties congènites cardíaques més freqüents, sobre tot en gossos ( la segona més freqüent), seguida del conducte persistent. La valva pulmonar està més tancada del normal, i la sortida de la pulmonar també. Com la sang fa més força per sortir provocarà el soplo. Les turbulències que causarà la sang al sortir poden provocar, si és molt greu, un thrill cardíac depèn de la gravetat pot arribar a produir una vibració palpable al tòrax de l’animal. Es classifica en:    Infundibular: que hagi un problema en la sortida del tronc pulmonar.
Valvular: que afecta a la vàlvula, és el més freqüent.
Subvalvular: que la afectació estigui abans de les valves.
En beagles té un comportament hereditari. També és molt freqüent en races com; Bulldog, Fox terrier, Chihuahua, Samoyedo, Schanauzer miniatura. Aquest tipus de malformacions sempre són més freqüents en gossos de races pures que no en mestissos.
Que passa si no surt tota la sang del ventricle dret? Que es provocarà una dilatació del ventricle dret i posteriorment una hipertròfia del mateix perque ha de fer més força per impulsar aquella sang que li costa sortir. Si el problema persisteix i continua de manera crònica, això provocarà que cada vegada costi més de treure la sang del atri dret, que no la podrà buidar perquè no tindrà lloc on vessar-la.
Que passa si l’atri dret no pot drenar tota la sang que li arriba? Que les caves, que arriben al atri dret i porten la sang de tot el cos, es produeix un edema; extremitats inflades ( líquids acumulats a tot el cos), ascitis ( cúmul de líquids dins de la cavitat peritoneal).
ESTENOSI AÒRTICA Produïda quan la valva aòrtica està més tancada del que hauria. Pot ser a nivell:   Valvular: Afecta a la pròpia vàlvula Subvalvular: Més freqüent, just abans de la sortida de la valva Es produeix a totes les espècies. En el gos , per exemple, s’ha vist que té un component hereditari en Boxer i Terranova. També és freqüent en Pastor Alemany, Bulldog, Foxterrier...
SÍMPTOMES:     Podrem escoltar soplos en el moviment de sístole, quan es contrauen els ventricles.
També es pot produir un thrill cardíac, en aquest cas el notaríem per la part dreta dle tòrax ( depenen de la gravetat) Tindrem una dilatació del ventricle esquerre, que amb el temps s’acabarà hipertrofiantm si el problema persisteix també es veurà afectat l’atri esquerre A l’atri esquerre desemboquen les venes pulmonars, per la qual cosa es produirà un edema pulmonar ( problemes respiratoris, cansanci, dispnea) 2 SISTEMA CICRULATORI 2014  Com surt poca sang de l’aorta també poden haver problemes nerviosos: convulsions, marejos, pèrdua de coneixement, etc. Per falta d’irrigació de l’encèfal.
DEFECTE SEPTE INTERVENTRICULAR Quan no es tanca el foramen de Paniza. És la malformació més freqüent en remugants i en el Husky. En équids, són poc freqüents però quan es produeix normalment són mortals igual que en el cas dels gats.
SÍMPTOMES: Sempre hi ha més pressió al ventricle esquerre, que ha d’impulsar la sang cap a tot el cos. Podrem escoltar un soplo quan és produeix la sístole ventricular i passi la sang del ventricle esquerre al ventricle dret.
Es produeix una dilatació del ventricle dret i una posterior hipertròfia. Si el problema persisteix, el atri dret es veurà afectat, i es produirà un edema generalitzat. Sortirà menys sang del normal per l’aorta: debilitat, fatiga, problemes nerviosos.
DEFECTE DEL SEPTE INTERATRIAL Entre els dos atris es forma el septum primum, on després apareixia el forament secundum.
Les causes possibles d’aquest defecte poden ser:    No fusió: el foramen primum i el foramen secundum en condicions normals s’haurien d’haver fusionat. Però pot ser que aquesta fusió no s’hagi produït. No dóna símptomes.
Persistència del foramen primum Persistència del foramen secundum: provocant el pas de la sang És un problema que s’ha vist en totes les espècies, més freqüent en races com Boxer i Samoyedo.
Passarà la sang del atri esquerre cap a l’atri dret, el soplo és continu, la sang va passant contínuament no només a la sístole. Depèn de la gravetat tindríem el problema que es produeix per la dilatació de la part dreta del cor.
DEXTROCARDIA (SITUS INVERSUS) És un problema on el cor es troba al revés, girat. Normalment no provoca problemes. Pot ser que sigui només el cor o que estigui relacionat amb una altra anomalia anomenada situs inversus , que significa que totes les visceres estan al revés.
Això es deu a una sèrie d’agents que marquen els costats esquerra i dret de l’organisme. A la línia primitiva, al costat esquerre s’expressa el Shh, després la Caronte, després el BMP que expressarà els gens nodal i lefty.
3 SISTEMA CICRULATORI 2014 DEFECTES VALVA ATRIVENTRICUALR ESQUERRE ( VALVA MITRAL O BICUSPIDE) Pot estar causat per una insuficiència o per atrèsia/ estenosi ( la valva està més tancada del normal) de la valva.
S’ha vist en totes les espècies, en el gos és més freqüent en el bulldog, Gran Danès, Chihuahua.
ECTOPIA CORDIS El cor està fora del lloc on li pertoca. Això és degut a una anomalia embrionaria, en què en el moment que descendeix el cor, les costelles es tanques i el cor és queda fora, a nivell cervical o toràcic. És més freqüent en remugants.
COR TRILOCULAR S’ha descrit en bòvids i suids. El cor només té tres cavitat en comptes de quatre. Pot ser que tingui 2 atris i un ventricle ( biatriuem), o 2 ventricles i 1 atri (biventricular). Aquesta malformació és molt estranya. Segons la gravetat és mes o menys viable.
MALFORMACIONS CARDÍAQUES CIANÒTIQUES TETRALOGIA DE FALLOT Produeix un conjunt de malformacions al cor. S’ha vist en totes les espècies, sobretot en remugants i gossos. En keeshond té un caràcter hereditari. En princpici per una malformació en el septe espiral.
Malformacions :  Dextroposició de l’aorta: l’aorta està una mica desplaçada cap a la dreta, s’ha produït per un problema en el septe espiral  Estenosi pulmonar: està associada a que totes les pulmonars són més petites i a la sang li costa sortir per elles, a més de que la valva pulmonar està poc desenvolupada.
 Defecte septe interventricular  Dilatació i hipertròfia ventricle dret: no és una malformació com a tal, sinó que és com a conseqüència de les malformacions descrites.
Hipertròfia del ventricle dret, l’esquerre la paret el té més fina. Provoca que arribi poca sang cap a l’oxigenació pulmonar i passa sang del ventricle dret cap a l’aorta , és sang no oxigenada.
4 SISTEMA CICRULATORI 2014 COMPLEXE EISENMENGER Semblant a la de falot. Transposició de l’aorta però no tant marcada, com sempre també hi ha defecte del tàbic interventricular, en aquest cas es més ampli provoca el pas del ventricle esquerre al dret. El que no hi ha és estenosi pulmonar. També es produirà la hipertròfia del ventricle dret, arriba més sang del normal a la circulació pulmonar i provoca una hipertensió pulmonar.
Això provocarà més sang del normal en els vasos pulmonars, es trencan els vasos i provoca una mala oxigenació de la sang.
TRANSPOSICIÓ GRANS VASOS Per defecte de la formació del septe espiral( separa els ventricles i la circulació pulmonar).
L’aorta surt del ventricle dret en lloc del esquerre i la pulmonar del esquerre en lloc del dret.
S’ha vist en alguns suids, però és molt raro.
Provoca que la ciruclació pulmonar va per una banda i la general per un altra. Si que viurà un cert temps depenen de si hi ha comunicació, si no existeix comunicació es morirà al moment.
Perquè no hi ha intercanvi entre els tipus de circulació.
TRONC ARTERIÓS PERSISTENT El septe espiral no s’ha separat bé i hi ha comunicació interventricular. Està barrejada la comunicació major i menor. S’ha vist en gossos i suids.
DEFECTES VALVA ATRIVENTRICULAR DRETA CANAL ATRIOVENTRICULAR PERSISTENT Experiment li van treure el gen SIRT1 , està relacionat amb la longetivitat de les persones i els animals.
COR ADULT ESQUELET CARDÍAC És una estructura fibrosa on es fixen els cardiomiocits per donar consistencia al cor i permetre que aquest pugui bategar sobre si mateix. Està situat entre els ventricles i els atris. (foto) s’han tret els atris, i veiem els ventricles.
S’han tret els atris i només veiem els ventricles.
AVD: Té tres cúspides (Parietal, septal, angular).
AVE: A: orifici aòrtic.
P: Orifici pulmonar 5 SISTEMA CICRULATORI 2014 Està format per una sèrie de :    Anells fibrosos: donen constistencia als orificis. On s’estan agafan les cúspides i les valvules. Hi ha de dos tipus: o Arterials o Atriventricualrs Trígons fibrosos: són fibres conjuntives.esquerre: entre l’aorita i el AVE, dret: aortic i atrioventricular dret septal: entre l’aorta i la pulmonar.
Cartílag del cor: A vegades es formen un cartílags sobre tot a remugants que tenen dos cartílags (dret i esquerre). En la vaca dos, ovella un. També el poden tenir porcs i cavalls. Aquests cartílags es poden ossificar.
MIOCARDI Les fibres miocardiques en els atris són fibres que surten del esquelet cardíac que aniran cap els ventricles o els atris.
 Miocardi atrial: o Trobem fibres superficials : unes longitudinals que van agafen els dos atris, i per sota unes arquejades que van agafan un atri.
o Fibres profundes: una també arquejada una per cada atri, unes que es diuen circulars que estan al voltant dels orificis de les venes i unes pectinades que són les fibres musculars que estan formant els músculs pectinats( aquells que estan formant el interior de les aurícules)  Miocardi ventricular: o Fibres superficials: Són unes fibres que surten del atriventricular dret passarien per un ventricle donen la volta i acaben en el atriventricular esquerre. Són les que provoquen una certa rotació del cor cada vegada que es contrauen.
o Fibres mitges: Formen el propi miocardi dels ventricles, són de forma circular formant les parets del ventricle, són independents per cada ventricle.
o Fibres profundes: Són les que troben a l’interior de la paret formen els músculs de la paret dels ventricles ( trabècules carnoses i músculs papil·lars).
SISTEMA CARDIONECTORS El cor té el seu propi marcapassos tenen fibres que s’encarregen de la contració. Està format per un:   Nòdul sinoatrial ( Keith- Flack): cèl·lules especialitzades en el sinus atrial. És el que produeix les primeres contraccions. Quan es produeix la contracció d’aquestes cèl·lules, aquesta contracció es transmessa pel propi atri ( aquestes celules tenen una unió molt característica que fa que es transmetri d’una cèl·lula a l’altra).
Nòdul atriventricular: es`ta just a sota de la fosa oval. A vegades es veu com un teixit més blanquinós. Entre el septe interatrial i el septe atriventricular.
A partir d’aquí hi ha un sistema conductor, abans era comunicació cel-cel .
6 SISTEMA CICRULATORI 2014  Fascicle atriventricular: es separa en una branca dreta i esquerre pe rles paret de cada ventricle, fins que acaba donant una xarxa de branques més petites que es el que es diu xarxa de purkinje d’aquesta manera es contrauen els ventricles es alhora. Permet que la contracció sigui més lenta i permet el cuidat dels atris i que es produeixen posteriorment la contracció dels ventricles.
El soroll del bàtec és el tancament de les vàlvules aòrtica i pulmonar. Si tenen una insuficiència es quan s’escoltarà aquest buf cardíac. El principi de la sístole i el final.
En el ventricle dret, la branca dreta passa per la paret i la trabècula septomarginal.
EVOLUCIÓ DELS ARCS AÒRTICS Les grans artèries es desenvolupen a partir dels arcs aòrtics. Hi ha dues aortes ventrals que continuaran amb dues dorsals. De les bosses es desenvoluparan la faringe i laringe.
D’arcs aòrtics hi ha 5:   Sac aòrtic: és el més cranial, de ell surten les dues aortes i acabaran fusionant-se, i a la part caudal tindrem la aorta.
Arcs aòrtics: Les connectant les dues aortes dorsals.
El 5è arc aòrtic només el trobem en vertebrats més primitius que tenen fins a 6 o més arcs aòrtics. En mamífers domèstics el 5è no existeix.
El I i II arc aòrtic desapareixen molt ràpid, només donaran restes de les artèries. Els arcs aòrtics formaran:     I: part de l’artèria maxil·lar II: varies artèries petites; l’artèria tiroidea caudal i l’artèria estilomastoidea III : artèries caròtides comuns IV: arc aòrtic esquerre donarà lloc a l’arc de l’aorta que es continuarà amb l’artèria aorta comú. Arc aòrtic dret dona lloc a l’artèria subclàvia dreta.
7 SISTEMA CICRULATORI 2014  VI: esquerre dona l’artèria subclàvia esquerre ( variable segon l’espècie) i la dreta i esquerre donen lloc a les dues artèries pulmonars En les aus, l’arc de l’aorta es forma del IV arc aòrtic dret, l’aorta quedarà situada més a la dreta que en mamífers que es forma a partir del VI arc aòrtic esquerre.
En general en èquids i remugants el tronc braquiocefalic es separarà en les dues artèries caròtides comuns i les dues artèries subclàvies. En suids i carnívors la subclàvia esquerre surt separada del tronc braquiocefàlic. En carnívors no hi ha tronc bicarotidi.
8 SISTEMA CICRULATORI 2014 MALFORMACIONS CARDÍAQUES CIANÒTIQUES DELS ARCS AÒRTICS CONDUCTE ARTERIÓS PERSISTENT És bastant freqüent en gossos, representa el 30% de les seves malalties cardiovasculars. Queda un petit abultament en l’aorta on es troba el conducte arteriós. La sang passa per l’arc de l’aorta, hi ha connexió amb l’artèria pulmonar.
El conducte arteriós en el període fetal està obert, la sang passarà de les artèries pulmonars cap a l’aorta i cap a la circulació general. També passarà la sang de l’atri dret a l’atri esquerre a través del conducte oval. Les dues vies desvien la circulació pulmonar cap a la circulació general. En el naixement s’ha de tancar el conducte arteriós, es tanca però no es definitiu, en 2/3 es fibrosa i es converteix en el lligament arteriós. Sobretot en angulars, després del naixement hi ha un petit buf cardíac però és completament normal en les primeres setmanes de vida.
Hi ha vegades que no es tanca formant el conducte arteriós persistent, es provoca per falta de musculació provocat per una sèrie de fàrmacs. EX. La prostaglandina-E que evita el tancament.
La aspirina afavoreix que es tanqui contrarestant l’efecte.
En animals que han patit una hipòxia durant el naixement també provocaria que no es tanqués. En el caniche, yorshike, pomerania, pastor alemany la malaltia té un factor hereditari.
Símptomes: La sang passa del ventricle esquerre( hi ha més pressió) cap a l’artèria pulmonar, produint un buf cardíac de tipus maquina, buf continu, durant la sístole i diàstole va passant sang.
Produirà hipertensió pulmonar, aquesta acabarà produint que arribi més sang cap al tronc pulmonar i cap als pulmons, torna més sang dels pulmons cap a l’atri esquerre i produirà una hipertrofia del ventricle esquerre.
Els animals seran més dèbils i petits del normal. A vegades, es pot donar que en gossos joves quan es torna crònic pot revestir-se la situació, per aquesta hipertensió pulmonar es produeix una hipertrofia del ventricle dret ja que cada vegada li costarà més enviar sang cap als pulmons, quan això es produeix pot arribar a compensar la hipertròfia del ventricle esquerre, la sang en comptes de passar de la aorta cap a la pulmonar, passa a ser bidireccional o fins i tot 9 SISTEMA CICRULATORI 2014 passa des de la pulmonar cap a l’aorta. Això es soluciona quirúrgicament o amb una embolització transarterial, s’infla un globus en el conducte arteriós quedant completament tancat.
ANOMALIA DE L’ANELL VASCULAR Hi ha diferents variacions, l’arc de l’aorta en comptes de formar-se del IV arc aòrtic esquerre es formarà del IV arc aòrtic dret.
Fins el moment del naixement les dues aortes dorsals són funcionals. En el naixement es produeix el tancament del conducte arteriós en la primera inspiració, es forma un lligament i provoca que tot l’arc IV esquerre es tanqui.
No provoca cap problema, es tindrà l’aorta desplaçada cap a la dreta. Al quedar el lligament de l’aorta dorsal esquerre provoca una compressió en l’esòfag. Es relativament freqüent en gossos, quan comenci a menjar sòlid es produirà una compressió de l’esòfag vomitant tot el que menja. Es soluciona quirúrgicament tallant el lligament.
SISTEMA VENÓS El sistema venós arriba al cor al sinus venós, la última saculació, tant venes extraembrionaries com intraembrionaries.
Les venes extraembrionaries (venes vitel·lines) estan en contacte amb la placenta de la mare.
Les venes intraembrionaries ( venes al·lantoides, venes cardinals) Hi ha connexions entre les venes cardinals cranials i les cardinals caudals. De la vena cardinal cranial dreta es formarà la vena cava cranial. De la vena vitel·lina dreta es forma la cava caudal i de la vena cardinal caudal esquerre es forma el sinus coronari i la vena azigos..
10 SISTEMA CICRULATORI 2014 De les 4 venes extraembrionàries, només la vena vitel·lina dreta formarà part de la vena cava caudal.
La vena umbilical esquerre fins el moment del naixament és l’única que funciona, en el naixement es col·lapsa i desenvolupa el lligant rodó del fetge.
11 ...