Tema 21 Derecho de Sucesiones (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho de Sucesiones
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 13/12/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 21. COMUNITAT HEREDITARIA 1.- CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES DEFINIDORES.
És la situació de comunitat que es crea sobre el patrimoni hereditari com a conseqüència que l’herència és acceptada per una pluralitat d’hereus, de manera que cada cohereu té una quota sobre el patrimoni hereditari en situació de comunitat, mentre no s’extingeix pel mecanisme típic d’extinció que és la partició de la herència.
La novetat del CCCat és que per primera vegada (al CC no hi es) hi ha una regulació sistemàtica de la comunitat hereditària als art 461-1 a 461-6. Al CC no hi és:  Pel seu caràcter d’ incidentalitat: no naix de la voluntat dels cridats, ja que ells malgrat acceptin no poden modificar la delació i per tant, no hi ha una voluntat de crear la comunitat simplement coma conseqüència de com han estat cridat, naix la comunitat.
 Pel seu caràcter de la transitorietat: està fatalment determinada a extingir-se. Hi ha la partició de la herència que determina que un moment o altre s’extingirà.
Requisits per a què naixi la Comunitat: - Cal una pluralitats de cridats a títol d’hereu: Entre hereu i legatari NO hi pot haver comunitat i tampoc entre legitimari i hereu i tampoc entre hereus en cosa certa que - s’equiparin al legatari quan concorrin amb hereus universals.
Han d’estar cridats hereus simultàniament (per tant no hi ha comunitat entre - fiduciari i fideïcomissari) Han d’estar cridats a una mateixa herència indivisa, (No dividida) perquè el primer que pot fer la partició és el causant. Això no vol dir que no es pugui modificar la composició, perquè les quotes hereditàries són disponibles i per tant, qualsevol dels cohereus originaris es pot vendre la quota i entrar en la comunitat un no cohereu però SÍ causahavent d’un cohereu.
2.- L’OBJECTE DE LA COMUNITAT HEREDITÀRIA: “Nomina hereditària ipso iure divisa sunt”.
L’art.411-1 descriu el fonament successori i estableix que: “l’hereu succeeix en tot el dret del seu causant”, i En canvi, l’art 463-1 l’aplica a la situació de comunitat hereditària, i estableix que: “Si concorren a la successió, simultàniament, una pluralitat d’hereus, aquests adquireixen el patrimoni hereditari en proporció a les quotes respectives. No obstant això, les obligacions i les càrregues hereditàries es divideixen entre els cohereus en proporció a les quotes respectives, sense solidaritat entre ells”.
¿Per què no diu que succeeixen en tot el dret deu seu causant?.
En primer lloc perquè el passiu hereditari no constitueix objecte de la comunitat hereditària, ja que el causant NO transmet el passiu sinó que el transmet la llei. El causant no pot dir “deixo tots els meus deutes a X” sinó que el transmet la llei i el que estableix és que els deutes es divideixen, de manera que cada cohereu és deutor només d’una porció del passiu.
A més a més, l’article estableix que les obligacions i les càrregues hereditàries “es divideixen”, (conegut amb l’aforisme: “Nomina hereditaria ipso iure divisa sunt”) i per tant, en aquests ja no hi ha una comunitat, només existeix sobre els béns, ja que els deutes es divideixen i amb aquests ja no n’hi ha. I per això no pot dir tot el dret del causant, perquè el passiu segueix un camí i l’actiu un altre.
El problema és que l’art. diu “sense solidaritat entre ells” i això crea confusió perquè aquesta només es pot predicar en un règim de cotitularitat d’un deute, i per tant, si no hi ha cotitularitat NO cal que digui solidaritat, perquè no hi pot ser.
-. Per acabar, la divisió –quan diu en proporció a les quotes respectives- s’ha de distingir la quota d’institució (la quota en què institueixo) de la quota de partició (si després repudies i hi ha acreixement, es modifica) perquè sinó els creditors hereditaris es trobarien que no podrien cobrar. Per tant, la quota de que parla és la de partició i no la d’institució.
3.- NATURALESA JURÍDICA DE LA COMUNITAT HEREDITÀRIA.
Si són diversos els hereus cridats, adquireixen el patrimoni hereditari en proporció les seves quotes. (NO els concrets béns de la herència), per tant la comunitat ho és sobre tota la herència.
Això significa que mentre no es divideix la herència no es pot transmetre amb efectes reals la part d’un hereu d’un bé concret, ja que no existeix aquesta part, només es pot vendre la quota hereditària, que es sobre el patrimoni hereditari. (No la ¼ del cotxe).
Quan un cohereu decideix vendre la seva quota hereditària, la llei reconeix als altres un dret de tanteig i retracte, per afavorir el nombre de quotes i que la gestió sigui més fàcil.
Mentre es manté la comunitat, funciona pel principi de majoria (Art.463-4) i els actes de disposició requeriran la unanimitat.
4.- LA USUCAPIÓ D’UN BÉ DE LA HERÈNCIA PER UN DELS COHEREUS.
Mentre la herència està amb comunitat, un dels cohereus pot usucapir l’herència a favor seu? (Ex. Causant de muntanya amb fills a la ciutat i un que s’ha quedat fent de pagès. Passen 20 anys i diu que ha usucapit perquè només ell està posseint.) En primer lloc cal tenir en compte que per usucapir cal una possessió en concepte d’amo. Es presumeix que s’ha posseït d’una manera i es continua d’una mateixa manera. Per tant, si comences posseint com a cohereu es presumeix que segueixes igual, llevat que passi a posseir com a amo exclusiu. Per tant, mentre no s’acrediti que en algun moment s’ha invertit el concepte possessori en concepte d’amo exclusiu i NO en concepte de cohereu, no s’hauran acreditat els requisits de la usucapió.
Per tant, sí que es podrà usucapir sempre que s’inverteixi el concepte possessori i es passi a posseir com a amo exclusiu.
...