Tema 3 - Reproducció (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 15/03/2015
Descargas 34
Subido por

Vista previa del texto

REPRODUCCIÓ ANIMAL 1. REPRODUCCIÓ ANIMAL La reproducció asexual és aquella en què només intervé un progenitor. Es creen còpies genèticament idèntiques. No solen haver òrgans reproductors.
SIMPLE, DIRECTA I RÀPIDA La reproducció sexual és aquella en què, generalment, intervenen dos progenitors. S'hi implica l'existència de cèl·lules sexuals especials (gàmetes) que en fecundar formen el zigot, generant així una descendència genèticament diferent al progenitor.
GRAN VARIABILITAT 1.1. REPRODUCCIÓ ASEXUAL Divisió binària o bipartició: el cos dels progenitors es divideix en dues parts més o menys iguals mitjançant divisió mitòtica. És propi dels organismes senzills.
Ex: bacteris, protozous i de forma molt limitada en metazous.
Divisió múltiple o pluripartició: el nucli es divideix per mitosi diverses vegades abans de la divisió del citoplasma, donant lloc a moltes cèl·lules filles simultàniament.
Ex: protozous (formació d'espores "esporogonia") Gemmació: divisió desigual de l'organisme (diferent mida). Sorgeix un rovell del progenitor, que desenvolupa òrgans semblants a ell i es pot separar o romandre unit formant colònies.
Ex: protozous, porífers, cnidaris, etc.
Gemulació: formació d'un individu a partir d'un agregat de cèl·lules envoltades per una càpsula resistent (gémula), que origina un organismes com el progenitor.
Ex: esponges 1 Fragmentació: un individu es divideix en dos o més fragments, cadascun dels quals és capaç d'esdevenir un animal complet.
Però, l'animal no es divideix a voluntat, la segmentació sol ser un accident. Per tant estaria millor parlar de regeneració.
Ex: equinoderms, cnidaris i anèl·lids.
1.2. REPRODUCCIÓ SEXUAL 1.2.1. Cèl·lules germinals: gàmetes Es poden classificar el gàmetes per: - Isogàmia: els dos gàmetes son semblants de mida.
- Anisogàmia: els gàmetes són de mides diferents, sent el femení més gran.
- Oogàmia: cas extrem d’anisogàmia, on el gàmet femení ha perdut el flagel.
1.2.2. Processos característics de la reproducció sexual La meiosi és un procés de divisió cel·lular en el qual una cèl·lula diploide (2n) experimenta dues divisions successives, amb la capacitat de generar quatre cèl·lules haploides (n) (gàmetes).
La fecundació és el procés pel qual dos gàmetes es fusionen per crear un nou individu amb un genoma derivat d'ambdós progenitors (zigot).
2 El passos que segueix la fecundació són: 1. Reconeixement de l'òvul i l'espermatozoide gràcies a factors quimiotàctics (proteïnes de reconeixement): secreció de molècules solubles que atreuen l'espermatozoide. Aquest pas és important en la fecundació externa (medi marí).
2. Impediment de la poliespermia (no més d'un espermatozoide fecundi l'òvul): - Con de fecundació (bloqueig ràpid, 2 segons)  unió d'una membrana externa de l'òvul amb una membrana externa de l'espermatozoide.
- Membrana de fecundació (bloqueig lent, 30 segons)  entra un líquid al con de fecundació amb substàncies (enzims, etc.) que impedeixen el pas d'altres espermatozoides.
3. Fusió dels pronuclis i activació de l'ou (formació del zigot diploide).
Fecundació externa  es dóna en animals menys evolucionats i, en general, en medi aquàtic.
Els individus alliberen els ous i l'esperma del cos, i aquest nedarà cap al oòcit. No hi ha cura de la descendència ja que hi ha una gran producció d'ous.
Fecundació interna  dos tipus de gàmetes són alliberats a l'interior de la femella, de manera que es pot produir en zona terrestre.
Normalment, es té cura de la descendència per part dels progenitors.
No és necessària la còpula, pot transferir-se un espermatòfor (paquet d’esperma).
1.2.3. Tipus de reproducció sexual Reproducció dioica (gonocorisme, reproducció biparental): inclou mascles i femelles, individus diferents i separats (dioics).
Hermafroditisme: es dóna en animals amb òrgans sexuals (testicles i ovaris) en un mateix individu (monoics).
3 Es poden observar diversos tipus d’hermafroditisme: - Hermafroditisme simultani: la maduració de les gònades (masculines i femenines), es dóna al mateix temps.
- Hermafroditisme successiu: la maduració de les gònades es dóna en temps diferents, evitant així la autofecundació.
Si primer maduren els mascles, protandria; si primer maduren les femelles, protoginia.
L'hermafroditisme aporta facilitat reproductora per als invertebrats sèssils (fixos), excavadors (cucs), endoparàsits, o hàbitats de baixa densitat on és difícil trobar la parella.
Partenogénesis: desenvolupament d'un embrió sense la participació de l'espermatozoide.
Es poden observar diversos tipus de partenogènesi: - Partenogènesi ameiòtica: no hi ha meiosi, l'òvul de forma per mitosi. El gàmet es diploide, és a dir, sorgiran clons.
- Partenogènesi meiòtica: l'òvul es forma per meiosi (major variabilitat d’òvuls) que poden o no ser activats per la influència d'espermatozoides.
L’haplodiploidia és el fet de que el sexe és determinat segons si l’organisme es diploide o haploide. Com per exemple, en les abelles.
4 2. MODELS DE REPRODUCCIÓ Ovípars: animals la modalitat de reproducció inclou el dipòsit d'ous al medi extern, on completen el seu desenvolupament abans de l'eclosió.
Ex: insectes, peixos, amfibis, rèptils i aus. També monotremes (ornitorincs i equidnes).
Vivípars: animals el embrió es desenvolupa, després de la fecundació, en els conductes genitals de la femella, on rebrà l'aliment i l'oxigen necessaris per formar els seus òrgans i per créixer i madurar fins al moment del naixement.
Ex: en mamífers (monotremes no), en alguns rèptils, peixos i amfibis urodels.
Ovovivípars: animals que posen ous que romanen dins del cos de la femella fins a la seva eclosió. A diferència dels vivípars, aquests no els donen aliment a les seves criatures, només protecció.
Ex: en taurons i altres peixos, alguns rèptils i en invertebrats.
3. SIGNIFICAT ADAPTATIU DELS DIFERENTS PATRONS REPRODUCTIUS Desavantatges de la reproducció sexual: - Lenta  és gasta temps - Formació d'estructures especialitzades  es gasta energia - Trobar parella  despesa energia - Un individu sol transmet el 50% dels seus gens  cost de la meiosi - Producció de mascles que no arriben a reproduir-se i consumeixen recursos  cost de la producció de mascles Avantatges de la reproducció sexual: - Redueix l'expressió de mutacions de gens no adequats.
- Augmenta la variabilitat de la descendència  major diversitat El 99% dels animals presenten reproducció sexual en algun moment de la seva vida 5 ...