US COMPARAT (2017)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura US COMPARAT CAT-ES
Año del apunte 2017
Páginas 33
Fecha de subida 27/04/2017
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

ÚS COMPARAT CATALÀ- ESPANYOL 2º TRADUCCIÓN E INTERPRETACIÓN SANDRA MORENO SAEZ CURSO 2016 – 2017 UNIVERSITAT POMPEU FABRA 1 ÍNDEX TEMA 1: REPÀS DE CONEIXEMENTS PREVIS..................................................................... 3 TEMA 2: L’ORDRE DELS MOTS EN CATALÀ I CASTELLÀ: LA POSICIÓ DE L’ADJECTIU ..... 11 TEMA 3: ELS RELATIUS.................................................................................................... 15 TEMA 4: ELS POSSESSIUS................................................................................................ 22 TEMA 5: ELS DEMOSTRATIUS ......................................................................................... 26 TEMA 6: INTERFERENCIA EN LES PREPOSICIONS ........................................................... 30 2 TEMA 1: REPÀS DE CONEIXEMENTS PREVIS LES NOCIONS DE TEMA Y REMA: - Tema: información conocida que el hablante supone conocida por el interlocutor, tanto si ha sido presentada expresamente como si no. (Va de esto) Rema: información nueva que se proporciona como relevante en alguna situación discursiva ara completar la información temática. (lo nuevo que voy a decir del tema) El tema constituye la base sobre la que se apoya la información que se presenta como nueva.
Exercici 1 L’oració següent presenta un ordre de mots no marcat i podria constituir el començament d’un discurs sense causar estranyesa: Leo el periódico en el metro todos los días.
En canvi, totes les oracions següents presenten una opció marcada, bé per l’ordre de mots, bé per la presència de pronoms. Escriu un context en què aquestes oracions siguin possibles i indica quina part de l’oració és tema i quina és rema. Sempre que sigui possible, fes-ho mitjançant una pregunta; és a dir, aplica la prova de la contextualització interrogativa per determinar el tema i el rema: - El periódico, todos los días, lo leo en el metro.  orden alterado (¿dónde lees el periódico?).
- El periódico, yo, lo leo en el metro todos los días.  orden alterado (¿tú, dónde lees el periódico?).
- Yo, en el metro, todos los días, leo el periódico.  orden alterado (¿qué haces tú todos los días en el metro?).
- Leer, leo el periódico en el metro todos los días.  orden alterado (¿tú lees? O ¿tú normalmente lees?).
- En el metro, leo el periódico todos los días.  orden alterado (¿qué haces cuando vas en el metro?).
- Yo, el periódico lo leo en el metro todos los días.  orden alterado (¿tú, lees el periódico?) - Yo leo el periódico en el metro todos los días.  orden neutro (énfasis en el que soy yo la que leo el Periódico en el metro todos los días).
DISLOCACIONS: - Tematització: els complements argumentals del verb apareixen dislocats a l’esquerra.
Ex. Els llibres els va regalar a la biblioteca.
ORDRE NEUTRE: ell va regalar els llibres a la biblioteca.
3 Els complements del verb es poden dislocar a la dreta. EN CASTELLÀ NO ES POT.
Ex. Els va regalar a la biblioteca, els llibres.
ORDRE NEUTRE: ell va regalar els llibres a la biblioteca.
La tematització apareix en un lloc perifèric (fora de l’oració) dins de l’oració que acostuma a coincidir amb la posició inicial (EN CASTELLÀ). Quan hi hagi algun pronom feble que pugui recordar el nom dins de la frase s’ha de posar, tot i que el nom aparegui a la perifèria de la frase; es un pronom de repesca que recorda que allà hi estava l’element inicialment.
Ex. Els llibres, va regalar-los a la biblioteca.
Poden haver-hi més d’una dislocació en una mateixa frase.
Ex. Aquests futbolistes, als seus seguidors, de disgustos no els (petja de: els seus seguidors) en (petja de: disgustos) donen mai.
- Focalització: col·locació a l’esquerra del rema, en posició preverbal d’un sintagma focalitzat.
Ex. La ràdio, escolto.
Els elements focalitzats acostumen a pronunciar-se amb un accent emfàtic. La focalització no admet pronom de repesca i no van separats per una pausa del segment del que procedeixen.
Exercici 2 Les següents oracions presenten diferents elements que no apareixen en el seu ordre canònic o no marcat. Indica en quins casos es tracta de dislocacions. (Tingues en compte que no s’ha marcat l’èmfasi prosòdic de les focalitzacions amb majúscules.) Argumenta la teva resposta: - En Joan, de problemes, en (petja de problemes) té molts.  Dislocació o tematització amb pronom de represa.
- En Joan en té molts, de problemes.  Tematització a darrera amb pronom de represa.
- Problemes, té el Joan, i no motius per estar tranquil.  Focalització de problemes posició preverbal i no té clític de represa.
- Problemes, és el que en Joan té.  Focalització de problemes posició preverbal i no té clític de represa.
- ¿Quan li vas fer el sopar, a la Maria?  Tematització o dislocació amb pronom de represa.
- L’hi faré demà, el sopar, a la Maria.  Tematització de la Maria i el sopar amb pronom de represa.
- Demà li faré el sopar, a la Maria.  Tematització de la Maria amb pronom de represa.
- A la Maria, faré demà el sopar.  Focalització perquè no hi ha clític.
4 Exercici 3 1. Tradueix al castellà les oracions següents.
- No hi fem res, nosaltres, aquí.  Nosotros aquí, no hacemos nada.
- Els ganivets, he perdut.  Los cuchillos, he perdido.
- No ho hagués dit mai, això.  Esto, no lo habría dicho nunca.
- De manies, no en té pas, en Joan.  Juan, manías, no tiene.
ELS PRONOMS EN I HI: - Absència de pronoms en castellà: o Quan hi ha una dislocació a l’esquerra d’un sintagma nominal sense article o una pronomització, el pronom de represa és en/ne, però a l’element dislocat se li prefixa, de forma opcional però molt preferent, la preposició de.
Ex. (De) faves no en tinc També representa els sintagmes preposicionals encapçalats per de que funcionen com a complement de règim (i alguns adjunts).
Ex. De /*Ø la negociació no n’hem tret gairebé res.
o El cas dels circumstancials de lloc, de mode i d’instrument [...] és idiosincràtic: els pronoms febles (hi, etcètera).
o El castellano carece de equivalentes pronominales.
Ex. Jo d’això no me’n recordo El español opta por las construcciones de tematización sin marca pronominal.
o El español carece de clítico locativo; por lo tanto, un complemento locativo dislocado carece de copia pronominal dentro de la oración.
Exercici 4 Tradueix al castellà les oracions següents: - Nosaltres, de sintaxi, en sabem molta.  Nosotros, sintaxis, sabemos mucha.
- Nosaltres, de sintaxi, en parlem molt.  Nosotros, de sintaxis, hablamos mucho.
- Estic segura que, de pomes, en Pere en menja cada dia.  Estoy segura de que, manzanas, Pedro come cada día.
- De solucions fàcils, no crec que n’hi hagi.  No creo que haya soluciones fáciles.
- En aquesta casa, hi viurem molt bé.  En esta casa, viviremos muy bien.
- Aquesta casa m’agrada; hi viurem bé.  Esta casa me gusta, viviremos bien aquí.
5 - Funcions dels pronom en i hi: PRONOM FUNCIÓ SINTÀCTICA en SUBJ.
SINTAGMA / VERB SN indefinit Ahir va arribar un vaixell; avui també n’arribaran.
OD partitiu en SN indefinit Tinc quatre pomes i tu en tens tres.
en CPRV SP introduït per de És un tema molt delicat i no vull parlar-ne.
hi SP introduït per a, en, per Sempre pensa en ell. Sempre hi pensa.
CN (en castellà no disloca) CCL en SP introduït per de Posen aigua al vi per disminuir-ne el grau.
en SP introduït per de Era una situació perillosa i se’n va allunyar aviat.
hi SP no introduït per de Anirem a Girona demà a la tarda. Hi anirem en cotxe.
hi CC ATRIBUT CPREDICATIU (en castellà no disloca) en hi S adv. SP El jardí és molt agradable; sempre hi passem la tarda.
Que n’és, d’interessant, això.
La majoria de verbs predicatius (excepte els que se substitueixen per en) com ara tornar-se, quedar-se, trobar-se, presentar-se, romandre, aparèixer, anar, considerar En Joan s’ha tornat molt dolent. En Joan s’hi ha tornat.
en Verbs dir-se, fer-se, elegir, nomenar, esdevenir T’has fet mal? Te n’has fet? INHERENT (VERBS en PRONOMINALS) En aquest cas el pronom no hi fa cap funció.
Verbs pronominals que regeixen prep. de Se’n va anar corrents.
Se n’ha sortit prou bé.
Verbs pronominals que regeixen una prep. dif.
a de Sense llum no t’hi veuràs.
És molt vell i ja no hi toca gaire.
Exercici 5 Disloca al final de l’oració, precedits d’una coma, els complements subratllats, digues si aquesta dislocació comporta l’ús del pronom en o hi i tradueix al castellà les frases amb els complements dislocats al final de l’oració.
Ex: Parlem de tu > En parlem, de tu.
Vaig a Barcelona > Hi vaig, a Barcelona 6 1. Només queda un entrepà.  Només en queda un, d’entrepà. (SN indefinit  en)/ Bocadillo, sólo queda uno.
2. No em puc acostumar a Barcelona.  No m’hi puc acostumar, a Barcelona (SPREP que no comença per de  hi) / A Barcelona, no consigo acostumbrarme.
3. Aprèn molt amb aquest mètode.  Hi aprèn molt amb aquest mètode/ Con este método aprende mucho.
4. Se n’han anat de casa.  Se n’han anat, de casa (hi ha preposició  en, però no ho posem perquè causa cacofonia)/ Se han ido de casa.
5. No van trobar el llibre que buscaven a la fira del llibre.  No hi van trobar el llibre que buscaven a la fira (CCL  hi)/ En la feria no encontraron el libro que buscaban.
6. Em nomenaran president la setmana vinent.  Me’n nomenaran, president, la setmana vinent. (predicatiu  en, quan el subjecte pot canviar de gènere)/ Presidente, me nombraran la semana que viene.
7. Demà ja no passarem per aquest pont.  Demà, ja no hi passarem per aquest pont (SNPREP  hi)/ Mañana ya no pasaremos por este puente.
8. Posa les flors al damunt de la taula.  Posa-hi les flors al damunt (pronominalitza però no disloca)/ Pon las flores encima de la mesa.
9. Llegiu atentament les instruccions d’aquest aparell.  Llegiu-ne atentament les instruccions/ Lee atentamente las instrucciones de este aparato (el CN i el PREDICATIU no disloquen) 10. No tornaré a viatjar mai més amb Joan.  No en tornaré a viatjar mai més amb en Joan/ Con Juan no volveré a viajar nunca más.
11. Em sento molt feliç.  Me’n sento molt de feliç/ Me siento muy feliz.
12. Encara no han tornat de València.  Encara no n’han tornat/ Todavía no han vuelto 13. No puc dormir amb llençols sintètics.  No hi puc dormir amb llençols sintètics / No puedo dormir con sabanas sintéticas.
14. Ens ha sortit un bon ram de flors.  Ens n’ha sortit un bon ram de flors/ Nos ha salido un buen ramo de flores (CN  no disloca) 15. Els nens de l’Albert no es van portar gaire bé.  Els nens de l’Albert no s’hi van portar gaire bé / Muy bien, los niños del Albert no se portaron.
16. No hi veig gaire amb aquestes ulleres.  No hi veig gaire amb aquestes ulleres / No veo muy bien con estas gafes.
17. El Jordi no vol portar el fill a una escola privada.  El Jordi no vol portar-hi el fill, a una escola privada/ Jordi no quiere llevar a su hijo a una escuela privada.
LA DUPLICACIÓN PRONOMINAL EN FRASES CON ORDRE NEUTRO Ex. A en Joan li ha dut una carta al carter.  (li  pronom de represa a en Joan) TEMATITZACIÓ Ex. El carter li ha dut una carta a en Joan.  (li  incorrecte perquè està en ordre neutre i no cal pronom de represa) ORDRE NEUTRE = PLEONASME (duplicació pronominal innecessària) 7 - Pleonasme estructural o datiu anticipat: Ex. El carter li ha dut una carta a en Joan.  (li  incorrecte perquè està en ordre neutre i no cal pronom de represa) ORDRE NEUTRE = PLEONASME (duplicació pronominal innecessària).
o En castellà és correcte i no obligatori, però en català no.
o Duplicacions incorrectas: ▪ CI meta: la realització del complement indirecte en la seva posició canònica NO exigeix que aquest sigui doblat pel clític datiu.
- Construccions amb duplicació de clític: o Datiu benefactiu: introduïts per la preposició a que no formen part de l’estructura argumental del verb.
▪ Datius possessius: amb un pronom feble. Fan referència a la persona o la cosa a la que s’atribueix alguna cosa en una relació de possessió o inclusió. Ex. La Fina ha pessigat les galtes a l’Elvira (o amb duplicació, La Fina li ha pessigat les galtes a l’Elvira).
Verb inacusatiu (caure, sortir, etc.) o d’un verb intransitiu: expressa una activitat relacionada amb una propietat inherent del subjecte (tremolar, pudir, etc.), la presència del pronom de datiu és obligatòria.
o CI experimentador: verbs psicològics i pseudoimpersonals. La duplicació és obligatòria.
Exercici 6 1. Identifica el tipus de datiu de les frases següents: - Le ha sabido mal a Mercè que salierais.  verb psicològic (experimentador). Li ha sapigut malament a la Mercè que sortissis.
- Le encarga el trabajo a Maria.  datiu benefactiu. Li ha encarregat el treball a la Maria.
- Le crece pelo blanco a Juan.  datiu possessiu. Li creix el cabells blanc a en Juan.
- Le diré a tu mujer que la engañas.  CI meta. Diré a la teva muller que l’enganyes.
- Le regaló un ordenador nuevo a su hijo.  datiu benefactiu. Li va regalar un ordinador nou al seu fill.
- A su madre le gusta que llegue temprano.  verb psicològic (experimentador). A la seva mare li agrada que arribi aviat.
- Se le cayó la pelota al niño mientras jugaba.  verb possessiu. Se li va caure la pilota al nen mentre jugava.
8 FOCALITZACIONS (ORACIONS CLIVELLADES)/(ORACIONES ESCINDIDES): CONSTRUCCIÓN: S + V (ser) + ORACIÓN DE RELATIVO (sin antecedente expreso) + SEGMENTO FOCALIZADO La estructura siempre es la misma tanto para el catalán como para el castellano, pero hay dos excepciones: - En castellano, es obligatorio que el relativo diga algo de la semántica del elemento focalizado. El relativo ha de ser semánticamente concluyente con el sujeto. En catalán, el relativo puede ser o no semánticamente concluyente con el elemento focalizado.
- Cuando hacemos la estructura, si el elemento focalizado lleva delante una preposición, el relativo lleva ha de llevar esa preposición obligatoriamente. Esto en catalán no pasa.
Exercici 7 Tradueix al castellà les oracions següents : - Va ser llavors que ho vaig saber.  FUE ENTONCES CUANDO LO SUPE.
- Ha estat aquí que l’han agafat.  AQUÍ ES DONDE LO HAN COJIDO.
- Va ser per casualitat que ho vaig saber.  FUE POR CASUALIDAD QUE ME ENTERÉ.
- No has estat tu sinó ell que ho ha dit.  NO HAS SIDO TÚ, SINÓ ÉL.
Exercici 8 Corregeix els errors de normativa que hi ha en les oracions següents: - Es por eso que nos estamos equivocando.  ES POR ESO POR LO QUE NOS ESTAMOS EQUIVOCANDO.
- Es a que llegues que estamos esperando.  A QUE LLEGUES ES A LO QUE ESTAMOS ESPERANDO.
- Ellos son a los que no les agrada mi imagen.  A ELLOS SON A LOS QUE NO LES AGRADA MI IMAGEN - El hijo de mi vecino es con quien me iré de vacaciones.  ES EL HIJO DE MI VECINO CON QUIEN ME IRE DE VACACIONES.
- Lo que nos animan es a que lo intentemos.  A LO QUE NOS ANIMAN ES A QUE LO INTENTEMOS.
- Es que el problema se resuelva a lo que urgen.  ES A QUE EL PROBLEMA SE RESUELVA LO QUE URGE.
9 LA POSPOSICIÓ DEL SUBJECTE: la inversió estilística.
- En català no es posposa el subjecte en ordre estilístic. Es pot quan el subjecte està format per un sintagma nominal llarg o pesant.
Els verbs inacusatius i els verbs psicològics afavoreixen porten el subjecte en posició postverbals.
En les interrogatives neutres el subjecte apareix en posició perifèrica, dislocat a la dreta o a l’esquerra de l’oració. Si és un pronom personal, també ha d’anar en posició perifèrica. És incorrecte en català situar el subjecte entre el verb i el complement. En castellà, el subjecte de les interrogatives parcials acostumen a anar després del verb, immediatament o no.
Exercici 9 1. Indica en quines de les oracions següents es produeix una inversió estilística indeguda i corregeix-la.
- En ser preguntat, ha afirmat l’entrevistat que no ho veia bé.  INCORRECTA. En ser preguntat l’entrevistador, ha afirmat que no ho veia bé.
- Surten avions cap a París cada dia.  CORRECTA - Venia un cotxe per la carretera quan vaig tenir l’accident.  CORRECTA. verb inacusatiu, sempre té el subjecte posposat.
- En començar l’acte, va adreçar-se l’orador al públic assistent.  INCORRECTA. En començar l’acte, l’orador va adreçar-se al públic assistent.
- Hi havia una vegada...  CORRECTA - Em sembla a mi que això no és cert.  INCORRECTA. Em sembla que això no és cert.
2. Tradueix les oracions següents al català: - Opinan los expertos que estos resultados constituyen un éxito.  Els experts opinen que aquests reslutats consitueixen un èxit.
- Llegan malas noticias de todas partes.  Arriben males notícies de totes parts (verb inacusatiu).
- El verbo, lo antepone el español con mucha naturalidad.  El verb l’espanyol l’anteposa amb molta naturalitat LA COMA EN LES DISLOCACIONS - - Tematitzacions: o Darrera: és obligatòria en català. En castellà no es pot.
o Davant: tant en català com en castellà, són opcionals.
Rematitzacions: o Davant: en català és obligatòria i en castellà va sense coma.
10 TEMA 2: L’ORDRE DELS MOTS EN CATALÀ I CASTELLÀ: LA POSICIÓ DE L’ADJECTIU TIPUS D’ADJECTIUS: - Adjectiu relacional o classificador: són modificadors restrictius que es caracteritzen per derivar de bases nominals o associar-se semànticament amb elles. No admeten gradació, comparació ni superlatiu, i en general, acostumen a anar posposats tant en català com en castellà.
o No accepten anteposició. Excepció: en castellà, en el llenguatge periodístic s’anteposen els adjectius gentilicis quan formen part d’un grup nominal que conté un nom propi. En català no existeix, només si té la funció de substantiu (Ex. El gironí Carles Puigdemont). Ex. El bogotano presidente Samper vs. el presidente Samper bogotano.
Exercici 2 1. Tradueix al català les oracions següents: - La gerundense fiesta de Sant Narcís.  La festa gironina de Sant Narcís.
- El italiano Sandro Berlusconi.  L’italià Sandro Berlusconi.
- La tan admirada Sagrada Familia.  La tan admirada Sagrada Familia.
- La barcelonesa Sagrada Familia.  La Sagrada Família Barcelonina.
- El madrileño escritor.  L’escriptor madrilenc.
- El madrileño Javier Marías.  El madrilenc Javier Marías - El madrileño escritor Javier Marías.  L’escriptor madrilencJavier Marías - Adjectius qualificatius o qualitatius: els qualificatius expressen qualitats de les entitats i es poden usar amb les dues funcions característiques de l’adjectiu: la de modificador d’un nom i la d’atribut o predicatiu. El seu comportament dins de la frase determina si significa una cosa o una altra, això com pot fer diferents funcions sintàctiques (adjectiu classificador o adjectiu de qualitat subjectiva).
o Van posposats al nom que modifiquen, alguns poden aparèixer anteposats.
▪ Subjectius, afectius o valoratius: • Els valoratius poden anar davant o darrera i el significat no varia.
• Els afectius o subjectius poden anar davant o darrera sense diferència apreciable en el contingut, l’anteposició accentua la funció subjectiva o valorativa.
▪ Qualitatius objectius: 11 • ▪ Té una funció de modificador nominal, es pot anteposar o posposar, però canvia el significat (els posposats restringeixen el significat).
Contextos exclamatius: tenen posició prenominal. Tenen una connotació irònica, en català no hi ha equivalents.
Exercici 3 Tradueix al castellà les frases següents: - ¡Menuda canallada les estás haciendo!  Quina canallada els hi estàs fent! - ¡En buen momento has ido a nacer!  En quin bon moment has anat a néixear! - ¡Bonita forma de ayudar!  Quina bona forma d’ajudar! - Con tu dichosa compasión...  Amb la teva malaida compasió - ¿Hasta cuándo va a durar tu famoso secreto?  Fins quan durarà el teu famós secret? - Parece una soberana tonteria  sembla una tonteria com una casa - ¡Está frío este condenado brebaje!  Està fred aquest joyos brebatge! Exercici 1 Demostra si els adjectius següents són qualitatius o relacionals.
- Una anàlisi química/ ADJ. REL - Una anàlisi correcta/ ADJ. QUAL - Una anàlisi sorprenent/ ADJ. QUAL - El domini territorial absolut/ ADJ. REL I QUAL - L’energia eòlica francesa/ ADJ. REL I RELACIONAL - Una línia telefònica moderna/ ADJ. REL I QUAL - Adjectius adverbials (modals): no expressen qualitats ni estableixen relacionats amb cap entitat. Expressen un valor modal, aspectual, de localització espacial o temporal, focal etc. Un mateix adjectiu pot ser adverbial o qualificatiu segons el context en que s’utilitzi.
o Tenen posició anteposada. Excepció: la interpretació qualificativa es relaciona amb la posició posposada. Canvien de significat quan es posposen.
o Vari / vario: es fa servir després d’un nom. Pot ser expressat amb l’adjectiu divers, etc. És incorrecte fer servir l’adjectiu com a indefinit o quantificador.
o Adjectius de localització espacial o temporal: poden aparèixer anteposats o posposats encara que, segons els casos, és més habitual la posposició.
o Mateix: anteposat al nom, pot expressar identitat i indicar que hi ha diferents elements que presenten una característica en comú que els 12 o o iguala. No es pot emprar mateix precedit d’article definit per a representar un complement del nom. A vegades, podem representar el CN amb el pronom en. Tampoc es pot emprar per representar anafòricament un complement o un adjunt de predicat en lloc d’un pronom feble. Anteposat al nom pot tenir un ús intensificador. També pot aparèixer posposat al nom o bé a un pronom, a un adverbi demostratiu o a una expressió equiparable a un adverbi.
Mateix / propi: propi no té un ús intensificador deslligat del significat d’identitat (si puc posar el possessiu podem utilitzar-lo com intensificador, marca propietat). No és acceptable en lloc de mateix en alguns contextos.
Mismo: es recomana substituir-lo per demostratius, possessius o pronoms personals quan s’utilitza amb valor anafòric.
Exercici 4 Tradueix al català les oracions següents: - Hay que considerar los siguientes datos.  Hem de considerar les dades següents.
- Ha caído pura nieve.  Ha caigut només neu.
- Su propio hijo la repudió.  El seu propi fill la va rebutjar.
- Ciertos individuos no deberían entrar aquí.  Alguns individus no haurien d’entrar aquí.
- Esto es una simple tontería.  Això és una mera ximpleria.
- Quiero hablar de varios temas en esta reunión.  Vull parlar de diversos temes en aquesta reunió.
- El propio jugador del Alavés ha admitido que era penalti.  El mateix jugador de l’Alavés ha admitit que era penalti.
- Los agentes forestales estudiarán el tamaño real de esta nueva población con el fin de averiguar la viabilidad de la misma.  Els agents forestals estudiaran l’escala real d’aquesta nova població amb la finalitat d’esbrinar la seva viabilitat (no podem emprar el demostratiu aquesta).
- Se compró varios libros.  Es va comprar diversos llibres.
- Hay que leer las conclusiones de los precedentes capítulos.  S’han de llegir les conclusions dels capítols precedents.
Exercici 5 (de síntesi) Tradueix al català els SN que presenten un adjectiu en les frases següents: 1. La rutilante estrella de Julio Iglesias brilló ayer noche más que nunca sobre la Plaza de las Ventas.  La rutilant estrella... ADJ. QUAL. SUBJ.
2. Julio Iglesias se ganó desde el primer momento al numeroso público que esperaba sus canciones.  nombrós públic ADJ. QUAL. OBJ.
13 3. Pero no fueron los únicos rostros conocidos que acudieron al recital del artista.  únics rostres ADJ. QUAL. OBJ.
4. Una gran noche.  una gran nit ADJ. QUAL. OBJ.
5. La guapa holandesa Miranda Rijnsburger ocupa el primer lugar entre las mujeres más atractivas de esta semana en HOLA.COM.  ADJ. QUAL. OBJ. = L’holandesa guapa 6. Desde la madrileña plaza de Cibeles, TVE recorrerá junto a SS.MM. de Oriente, la calle Alcalá y Mayor hasta la plaza Mayor.  ADJ. RELACIONAL (sempre posposats en castellà, només davant amb ús periodístic, en català no es fan construccions d’aquestes només quan funciona com a nom ex.
gironí) = la plaça de Cibeles de Madrid 7. Itinerario largo y duro que nos proporciona una espectacular visión del valle de Pineta, el glaciar de Monte Perdido y el circo de Gavarnie, lo que compensa el notable esfuerzo a realizar. Descripción detallada de esta excursión por la zona de Pineta, en la comarca del Sobrarbe (Huesca).  espectacular visió (ADJ. QUAL. SUBJ.) / notable esforç (ADJ. QUAL. SUBJ.) / detallada descripció o descripció detallada (ADJ. QUAL. OBJ.).
8.
imbuir (del lat. «imbuere») tr. Comunicar a alguien ciertas ideas o sentimientos.  certes idees (ADJ. QUAL. OBJ.) 9. Implementación de COBWEB, se pueden utilizar los siguientes ejemplos […].  10. Se han comparado cuatro sujetos esquizofrénicos durante períodos de alucinaciones y en ausencia de las mismas.  en la seva absència 11. Son claves en la determinación crítica de determinadas ideas.  ADJ. QUAL. OBJ.
12. Para quienes (como los budistas) creen que el complejo mental es algo impermanente, que solo es una sucesión de ideas determinadas sucesivamente por cada objeto […].  oració passiva 13. Tendremos un Gobierno mucho más preocupado en cómo confrontarse al Gobierno central y muy poco ocupado en gestionar los enormes recursos financieros que tendrá la Generalitat, en el extraordinario presupuesto que tiene.  enormes recursos (ADJ. QUAL.
SUBJ.) / extraordinari pressupost (ADJ. QUAL. OBJ.) 14. LEY 3/1983, DE 19 DE FEBRERO, DE PRESUPUESTO EXTRAORDINARIO PARA LA ADQUISICIÓN DE PATRIMONIO DE LA DIPUTACIÓN REGIONAL, POR IMPORTE DE 29 MILLONES DE PESETAS.
15. Varios alumnos no han entregado la práctica.
16. Los subdelegados del gobierno sustituyen a la figura de los gobernadores civiles pero, a diferencia de estos, no son altos cargos y son nombrados por el propio delegado del gobierno.
14 TEMA 3: ELS RELATIUS ORACIONS SUBORDINADES: Està encapçalada per un pronom, adjectiu, adverbi o quantificador relatiu que complementa un element nominal o pronominal. El relatiu fa de connector entre l’oració principal i la subordinada i, a més, té una funció sintàctica dins de la subordinada (cosa que no passa en les completives, com la de l’exemple, on el que és només connector).
- Tipus: o Sub. Substantives completives: Ex. La Maria li va dir que no hi havia res a fer.
o Sub. De relatiu o relatives: Ex. La notícia que li va donar la Maria el va deixar destrossat.
ORACIONS DE RELATIU: - Especificatives (restrictives) i explicatives (no restrictives).
Amb antecedent explícit o implícit (elidit): Ex.
La paret que va caure era la nostra.
ANTECEDENT EXPLÍCIT Els nois d’Hostafrancs i els  que viuen a l’Eixample s’han de matricular demà.
ANTECEDENT IMPLÍCIT (ELIDIT) - Oracions amb relatius lliures: relatius que es poden usar sense cap antecedent explícit; com el pronom qui (designa persona) i l’adverbi on (designa lloc).
Relatius del català: que, qui, què (pronoms); qual (adjectiu) precedit d’article determinat; on, quan, com (adverbis relatius).
Relatius en castellà: que, quien i cuanto (pronoms); el cual, la qual, lo cual, los cuale, las cuales, el que, la que, lo que, los que i las que (relatius amb determinants); cuyo, cuya, cuyos i cuyas (relatius possessius).
CONTRASTOS I INTERFERÈNCIES ENTRE EL CATALÀ I EN CASTELLÀ EN ELS RELATIUS: - Relatiu que precedit de preposició i article: o En català no convé.
o No confondre l’article i el relatiu amb el compost el qual, propi del castellà. Amb la seqüència en què l’article va seguit del relatiu que perquè entre l’un i l’altre s’ha elidit el nom que funciona com a antecedent del relatiu [relatives amb antecedent elidit]. Ex. Pon los libros nuevos con los 15 que compramos el año pasado  Posa els llibres nous amb els que vam comprar l’any passat.
o Els grups el que, la que, els que, les que poden ser correctes o incorrectes quan: ▪ Correcta quan l’article té valor de pronom demostratiu o equivalen als grups aquell que, allò que, aquella que, aquells que.
Ex. Pots venir amb el tren del migdia o amb el que surt a les set del vespre. (=aquell que surt..., el tren que surt...).
▪ Incorrecta quan l’article precedit de preposició no té valor de pronom demostratiu o equivalen a el qual, la qual, els quals, les quals i s’han de substituir per aquestes altres combinacions per qui o què. Ex. *Un problema del que molts fugen / Un problema del qual (o de què) molts fugen.
Exercici 1 1. Corregeix els pronoms relatius de les oracions següents que siguin incorrectes o no recomanables: - No sé si et refereixes al primer dia de classe o al que vam coincidir per primer cop.  està bé, està elidit o es substituïble per aquell que per la qual cosa puc dir al que.
- Es tracta d’un professor del que tothom parla bé.  de qui / del qual - He anat a veure aquella pel·lícula de la que vam llegir la crítica.  de la qual - És un problema del que molts fugen.  del qual / de què - Pots venir amb el tren del migdia o amb el que surt a les set del vespre.  correcta, està elidit (el tren).
2. Tradueix al català les frases següents: - Fue la primera mujer de verdad con la que tuve una relación.  amb qui - Una tierra de la que solo tienen recuerdos borrosos o recuerdos trágicos.  de la qual / de què - Exige un nivel de educación y de conocimientos del que se hallan lejos determinados grupos sociales.  del qual - Esto es para el que lo quiera.  per a qui - Detesto a la gente de la que no puede uno fiarse.  de la qual - Qui: o Sense preposició: només s’usa en oracions de relatiu lliures.
o Pot anar precedit de preposició.
No s’utilitza en funció de subjecte ni en relatives restrictives ni en les no restrictives.
16 - Quien: o Pot tenir diverses funcions sintàctiques com la de CD, CI o de preposició dels CRV. No pot fer de subjecte si la relativa es especificativa. [castellà].
o Amb antecedent explícit. Si va sense preposició només pot introduir oracions explicatives. No s’utilitza sense preposicions en oracions especificatives. [castellà].
Exercici 2: 1. Corregeix els pronoms relatius de les oracions següents que siguin incorrectes o no recomanables: - És en Joan el qui ens ho ha explicat.  qui (oració de relatiu lliure, fa de subjecte) - En Joan, qui ja ens ho ha explicat tot, està molt decebut.  fa funció de subjecte, no correcta. / que / el qual - El chico quien se sentaba a su lado era de la asociación de vecinos.  quien se sentaba - Aquellos alumnos quienes hayan estudiado aprobarán.  - No tiene amigos con quien compartir sus penas.  correcta/ con quienes o con los que, ha de concordar 2. Tradueix les oracions següents al català: - Quien diga eso miente.  qui digui aixo menteix (amb antecedent lliure i fa referencia a una persona) - Todo el mundo envidiaba al pariente lejano a quien donó toda su fortuna.  tothom envejava al prent llunyà el qual va donar tota la seva fortuna.
- Este que ha llegado es mi hermano.  aquest que ha arribar es el meu germà - Este a quien ves es mi hermano.  aquest que veus es el meu germà - El escritor invitado, quien trató largamente esta cuestión, resultó ser un impertinente.
 l’escripton invitat, el qual/que va tractar llargamet aquesta questió va resultar ser un imprtinent.
- He dejado el asunto en manos del abogado en quien confío.  he deixat l’assunt en mans de l’advocat en qui confio.
- Cuyo: o Ha de tenir antecedent explícit que expressa la persona que el posseeix i s’anteposa al substantiu que denota el que es posseeix.
o Concorda en gènere i nombre.
o Un substitut és la seqüència que i su. S’utilitza en oracions en que s’associa distancia o en contigüitat en relació amb la cosa referida.
o Un altre substitut es que + article determinat. S’utilitza amb valor possesiu.
17 Exercici 3 1. Tradueix al castellà: - Destruiran els pilars sobre els quals s’aguantava el pont.  Destruiran los pilares sobre los que se aguantava el Puente.
- Els filòsofs dels quals parteixes ja no són vàlids.  los filósofos de los que partes ya no son válidos.
- A l’assemblea van assistir-hi 60 delegats, la meitat dels quals havien estat elegits recentment.  a la assemblea asistieron 60 delegados, la mitad de los cuales habian sido elegides recientemente.
2. Tradueix al català: - En la corte eran asiduos hombres de negocios y banqueros, con cuya relación me perjudiqué.  a la cort eran asidus homes de negocis y banquers, relacio amb la qual em vaig perjudicar.
- Aquello fue un lento y dulcísimo jaque mate cuyos detalles Irene se veía obligada a rememorar a modo de bálsamo.  els detalls del qual - Al llegar se ve una plaza en cuyo centro hay una fuente.  en arribar, en el centre de la qual - Todos querían olvidar ese acontecimiento, cuya memoria tan dolorosa era.  - El decreto cuya autoría reivindicas no existe.  - Una persona según la cual no hay nada fácil.  3. Tradueix al castellà fent servir el relatiu cuyo sempre que sigui possible: - Només ho va saber en Manel, un germà del qual li ho havia explicat.
- Hi havia diversos feixos de bitllets, la suma dels quals era molt elevada.
- Em vaig trobar aquell amic teu amb el cotxe del qual vam tornar de la festa.
- Aquesta és la novel·la de la qual acaba d’aparèixer la traducció al francès.
- Aquesta és la novel·la de la qual acaben d’aparèixer diverses traduccions a idiomes estrangers.
- És una anàlisi brillant, els aspectes centrals de la qual, però, encara no entenc del tot.
- El relatiu oracional (relatiu neutre): o La qual cosa / cosa que: en les oracions explicatives, l’antecedent or ser tota una oració. Com la oració no te gènere el relatiu que la representa també. El català no el té, però el castellà sí lo cual. El català recorre al sintagma la qual cosa amb preposició o sense segons la funció.
Exercici 4 1. Corregeix els pronoms relatius de les oracions següents que siguin incorrectes o no recomanables: 18 - Quan ell entrà a la sala tothom es posà dret, el que em va fer veure que era algú important.
- L’aeroport estava sota mínims, el que va provocar diverses cancel·lacions de vol.
2. Tradueix al català les oracions següents: - Fermín insistió en viajar en el asiento de delante, lo que le dio ocasión de enzarzarse en una discusión con el conductor.
- Decidió mantener su reclamación, lo cual le iba a producir posteriores sinsabores.
- Formes col·loquials del relatiu (construccions analítiques): són les oracions en les quals l’oració es desglossa i el relatiu fa de nexe i els possessius o pronoms febles fan les altres funcions sintàctiques: de complement, anafòriques, etcètera. Ex. Vaig cobrar uns diners que no hi comptava.
Exercici 5 1. Corregeix els pleonasmes de les oracions següents: - Volen anar a veure una pel·lícula que ja l’han vista.
- El noi a qui li vas donar el mòbil va trucar ahir.
- No m’agrada tornar als llocs on ja hi he estat abans.
- És una ciutat on hi viu molta gent.  es una Ciudad donde vive mucha gente 2. Tradueix les oracions de l’exercici anterior al castellà.
3. Converteix les oracions de relatiu col·loquials (analítiques) següents en oracions de relatiu formals: - Iba con un muchacho que le dicen el Gordo.  cuyo apodo, al que llaman, a quien llaman - Se trata de una idea que ayer daba vueltas sobre ella.  sobre la cual, sobre el que - Mi cuñada, que se murió su marido, ha sufrido muchos aprietos.  - Las encimas son unas moléculas que su función principal es la de bajar la energía de las - reacciones químicas.  cuya función - Conocimos a una mujer que se le murió el marido en la guerra.  a quien/ cuyo marido - És una noia que la coneixem molt bé.  que - És una noia que els pares són amics dels meus.  els pares de la qual - És una noia que en coneixem els pares.  de qui/ els pares de la qual - És el noi que vaig donar-li un cop per error.  a qui/ al qual - S’ha comprat un pis que totes les seves finestres donen al carrer.  del qual - És el llibre que parlaven l’altre dia a la ràdio.  del qual/ de que - Volen reformar la cruïlla que hi ha mort tanta gent d’accident.  19 Exercicis de repàs: 1. Tradueix les oracions següents al català: - Te será concedido todo cuanto pidas.  - Problemas, cuantos menos haya, mejor.  de problemas, quants en té - Cualquiera que lo intente es capaz de resolverlo.  qualsevol que ho intenti - A quienquiera que lo escuche, se lo cuenta todo.  ho explica a qualsevol qu el’escolti.
- Comoquiera que sea, esto no es admisible.  sigui com sigui - Llámense comoquiera, su comportamiento no es admisible.  com vulgui - Lo encontraremos dondequiera que se haya escondido.  sigui on sigui que s’hagi amagat - Te acompañaré adondequiera que vayas.  allí on sigui/ allá on vagis - Deben perseguirse estos comportamientos, cuandoquiera que se produzcan.  2. Tradueix al català els sintagmes següents (quan sigui possible fer servir més d’un relatiu, fesho): - El día en el que lo conocimos.  en el qual - El coche del que me enamoré.  del qual - La cárcel de la que han escapado.  de la qual - El futuro en que todos soñamos.  amb el qual 3. Tradueix al català: - Los capítulos en los que aparecen afirmaciones polémicas han sido retocados.  en els quals - Tiene un hijo con el que no sabe qué hacer.  amb el qual - La hipótesis en que te basas no es demostrable.  en la que - Los niños a los que vemos ahora son hijos de un amigo mío.  que veiem ara - Esta cuestión, de la que no quiero hablar, es muy complicada.  de la qual - Estas son las carpetas de los que han llegado primero.  dels quals - Pon los libros nuevos con los que compramos el año pasado.  amb els quals - Los alumnos de primero y los que hayan suspendido asignaturas tienen que pasar por secretaría.  els alumnes que - Decidió mantener su reclamación, lo cual fue problemático.  en els quals - Cataluña podrá competir en deportes en los que España no tenga federación.  en els quals - Estados en los que se aplican los acuerdos internacionales citados.  en els quals - Es un billete con el que se puede viajar en metro y en tren.  - Windows 8, el sistema con el que Microsoft quiere recuperar terreno.  - La lista interminable de les que no pagan el IBI.  dels que 20 - La fiscalía italiana investiga las causas por las que se han derrumbado tantas industrias.  per les quals - Facebook recolecta más datos de los que nos imaginamos.  dels que - El perro, cuyo nombre científico es Canis lupus Familiaris, es un mamífero carnívoro doméstico de la familia de los cánidos.  del qual - Toda organización puede mejorar su manera de trabajar, lo cual significa un incremento de sus clientes y gestionar el riesgo de la mejor manera posible.  4. Explica els contrastos següents: *La noia a què et refereixes és la meva germana  a que no es pot fer servir per parlar de persones La proposta a què et refereixes no va prosperar *Els jugadors contra qui vam jugar no eren prou bons  a qui no es pot fer servir perquè contra es una preposició tònica (de més d’una síl·laba) i sempre hi ha d’anar el qual.
Els jugadors contra els quals vam jugar no eren prou bons *Era un túnel per dins de què passaven els cotxes  de que no es correcte perquè per dins es una preposició composta.
Era un túnel per dins del qual passaven els cotxes 5. Corregeix les oracions següents: *He tornat a llegir el llibre que ja l’he llegit tantes vegades  que ja he llegit *El metge va parlar amb el senyor a qui li havia receptat aspirines  sobre el li 21 TEMA 4: ELS POSSESSIUS LA POSICIÓ DELS POSSESSIUS EN CASTELLÀ: En castellà els possessius ocupen la posició dels determinants.
Característiques: - No s’utilitzen a la vegada els determinants i els possessius, excepte en les expressions de caràcter formal.
Els possessius es comporten com adjectius restrictius y, per tant, són compatibles amb determinants prenominals, siguin definits o indefinits.
Els grups introduïts per possessius no es combinen amb el predicat impersonal haver, el qual exigeix un complement indefinit.
Exercici A. Tradueix al castellà les frases següents : - Que hi ha el teu germà?  esta tu hermano? - Sempre hi ha les teves sabates al mig del passadís.  tus zapatos - Hi havia un llibre teu damunt la taula.  havia un libro tuyo - Hi ha coses teves que mai no entendré.  hay coses tuyas que nunca entenderé - B. Tradueix al català les frases següents: - Tan grata nueva la hemos celebrado en esta su casa  a casa seva - En aquella mi sexta mañana de soledad en el mar.  al meu sisè - De alguna manera, esta mi visión pesimista lastimosamente se ha confirmado.  la meva visió - Existe una realidad trascendente que justifica los fenómenos de este nuestro mundo.  del nostre món ALTERNANÇA POSSESSIU / DE + SN: Si hi ha un adverbi, una locució adverbial o un participi darrera d’un possessiu, la construcció és Adv + SP [CASTELLÀ Ex. Delante mio  incorrecta].
Si no es un adverbi, hem d’afegir de + pronom personal o un SN (Ex. De parte de ...).
[CASTELLÀ: «adverbio + [de + pronombre personal]»: delante de ella; PREFERIBLE «adverbio + posesivo tónico masculino: delante suyo; COL·LOQUIAL «adverbio + posesivo tónico femenino»: delante suya; COL·LOQUIAL].
debajo. […] 2. Por su condición de adverbio, no se considera correcto su uso con posesivos.
delante. […] 2. Por su condición de adverbio, no se considera correcto su uso con posesivos.
22 detrás. […] 2. Por su condición de adverbio, no se considera correcto su uso con posesivos.
en contra. Lleva normalmente un complemento introducido por de: «No diré nada, va en contra DE las reglas».
encima. […] 2. Por su condición de adverbio, no se considera correcto su uso con posesivos.
Exercici Tradueix al castellà les frases següents: - Aquesta idea covava dins seu.  dentro de él - Sentíem passar l’aigua sota nostre.  por debajo de nosotros - Els fets es van posar en contra seu.  en contra de él - Totes les observacions eren fetes meves.  fueron hechas por mi - Truca-li de part meva.  de mi parte - He sentit un soroll darrere meu.  detras de mi ALTERNANÇA POSSESIU / EN: El pronom feble en por substituir els possessius quan expressen pertinença o especificació si el terme possessiu determina el CD, el predicat nominal o el subjecte compliu. (Ex. El castell era tancat; el guarda me n'obrí les portes (millor que ... m'obrí les seves portes). No havia visitat mai aquell país ni en coneixia el nom (millor que ... ni coneixia el seu nom).) - No es pot substituir per en si després no tenim un sintagma preposicional començat per de.
És un greu error fer servir en i seu alhora.
El possessiu pot expressar: - - Possessió en sentit estricte. (Ex. La billetera de Javi  su billetera).
Inclusió, pertinença o atribució. (Ex.el color de la nuve  su color).
Parentesc, relacions personals o socials. (Ex. Mi primo).
Relació part-tot. (Ex. El lado oscuro de la luna  su lado oscuro).
Argument d’un substantiu deverbal: (Ex. Mi paseo).
o Agent (Ex. La traducción de Luis  su traducción).
o Objecte/pacient (Ex. La traducción del libre  su traducción).
o Complement regit (Ex. La carència de vitamines  su carencia).
Argument de nominalització de qualitat. (Ex. Tu belleza).
Argument de nom de representació. (Ex. Mis fotos).
Exercici A. Tradueix al català les frases següents: - Se trataba de una montaña muy alta. Alcanzamos su cima tras varias horas de camino.
 es tractava d’una muntanya molt alta. Vam assolir-ne el cim després de varies hores caminant.
23 - Hay que estudiar los problemas fiscales que puedan plantearse y abordar su solución.
 S’han d’estudiar els problemes fiscals que puguinplantejar-se y abordar-ne la solució.
Es un libro confuso y basta leer su prólogo para verlo.  és un llibre confús i basta amb llegir-ne el pròleg per ver-lo.
- Es necesario tomar vitamina C, pues su carencia debilita los huesos.  es necessari prendre vitamina C, ja que la seva carència debilira els óssos.
- Adoro este valle; me fascinan su amplitud y su belleza.  adoro aquesta vall; me’n fascina l’amplitud i la bellesa.
- Este proyecto es bueno, pero su nivel de concreción es insuficiente. Deberías profundizar en su desarrollo.  el seu nivell B. Tradueix al castellà els exemples següents: - Sé que ha patit un greu accident, però en desconec les causes.  sus causas En coneixes els detalls, d’aquesta teoria?  sus detalles He viatjat molt per França i en conec tots els racons.  sus rincones No l’havia vist mai ni en sabia el nom.  su nombre Va fundar el club i en va ser el primer president.  su primer presidente Quan vaig informar-me sobre aquell personatge en vaig entendre la importància.  su importància AMBIGÜITAT I CONTRASTOS AMB ALTRES LLENGÜES: LA POSSESSIÓ INALIENABLE Pot donar peu a situacions d' ambigüitat. Si es vol fer constar la participació del subjecte en l'acció, i fins i tot la seva relació de possessió, farem servir l'anomenat «datiu ètic», que s' expressa mitjançant el pronom nom reflexiu i que també ens permet de prescindir d'una construcció poc genuïna del possessiu. (Ex. no sabia fer-se el nus de la corbata / *no sabia fer el nus de la seva corbata).
En les construccions que s’utilitza l’article per expressar possessió es denoina possessió inalienable perquè la cosa poseida no pot enajenar. (Ex. Regine cierra los ojos y sonríe con un aire doctoral […]; El gobernador se lava las manos […].).
Els substantius que no poden aparèixer amb l’article possessiu són els que denoten parts del cos. Aceptren l’article possessiu els substantius que designen objectes de l’esfera personal. També s’utilitza l’article possessiu davant de substantius que denoten accions corporals y els seus efectes (mirar, sonreir...) així com certes capacitats o dificultats (ánimo, ilusión, memoria...). [CASTELLÀ] Ara bé, de vegades els adjectius possessius no són pas necessaris en català.
Exercici Tradueix al català i a l’espanyol les frases següents: - I put my wallet in my back pocket.  em vaig posar la cartera a la butxaca/me meti la cartera en el bolsillo 24 - He broke his right arm.  es va trencar el braç/se romió el brazo This happened before me.  això va pasar davant meu /pasó delante de mi I did a test but I don’t know the results.  pero no en conec els resultats / no conozco sus resultados - I am a supporter of this team but I'm not his partner.  no en sóc soci / no socio I don’t know their names.  no sé cóm es diuen/ no sé cómo se llama My parrot lives in a cage. It always chews on its bars.  sempre en mossega les barres/ siempre muerde los barrotes LA FORMA LLUR: Es pot usar en lloc de seu significant d' ells o d' elles, però mai en lloc de seu significant d' ell o d' ell.
25 TEMA 5: ELS DEMOSTRATIUS ANÀFORA: Mecanismo lingüístico de señalamiento mediante el cual un elemento de un texto adquiere su referencia por alusión a otro elemento que está presente en el discurso enunciado; se trata, por lo tanto, de una referencia «endofórica» o «intratextual».
Tipos de referencia: - Anàfora del discurso: diferencia entre lejos, cerca en el discurso (aquel, este, esto).
Catàfora: anticipa parte dek discurso (este, esto).
Anàfora de sentido: resume algo ya mencionado anteriormente (eso, ese).
Ejercicio Traduce al español las oraciones siguientes: - El PSOE haurà de resoldre aquest problema: les enquestes auguren uns mals resultats electorals.  este problema - La davallada de popularitat de Zapatero que reflecteixen les enquestes fa augurar uns mals resultats electorals. Aquest problema preocupa els dirigents del PSOE.  ese problema - El que li has de dir és això: “Deixa’m en pau”.  esto - “Deixa’m en pau”. Això és el que li has de dir.  eso - Aquests són els arbres que hem d’estudiar: l’alzina, el roure i l’alzina surera.  estos - Ens va mirar ofès, va fer mitja volta i se’n va anar. Aquesta reacció ens va sorprendre a tots.
 esa DEIXIS: Mecanismo lingüítico que hace referencia a la realidad, al contexto de afuera. Definida como referencia «exofórica» o «extratextual».
Tipos de referencia: - - - Exofórica: denotar significados que dependen de la localización tempoespacial de los interlocutores.
Textual: en los usos en los que los demostrativos no identifican su referencia por la asimilación a la de su antecedente, sino que se refieren a la palabra misma en un uso metalingüístico (Ex. Irene no logró deletrear mentalmente esta palabra, cla-ri-ne-te).
Cognitiva: aconocimientos que el emisor asume como compartidos con el destinatario. Es predominante el uso de ese/eso, pero puede aparecer también aquel en narraciones en pasado.
Temporal: se refiere al contexto real. Este sirve para el presente, futuro o para el pasado proximo. Aquel sirve para el pasado. Cuando aparece en el texto o discurso ese/eso evoca información y aquel marca lejania.
26 Ejercicio: Elige el pronombre demostrativo adecuado en estas oraciones y explica el motivo de tu elección: - ¡Mi bolso! ese hombre me lo ha robado.
- Cada noche me acostaba temprano, pero justo aquella/esa noche me acosté tarde.
- El portavoz de la oposición atacó duramente al presidente del Gobierno. A todo el mundo le sorprendió aquella intervención tan ácida.
- Es uno de esos hombres que siempre tiene algo que contar.
- Recuerdo la habitación en la que vivía en París. Pasé muchas horas entre aquellas cuatro paredes.
- Me encantan esos bares del casco antiguo en los que el tiempo parece haberse detenido.
- ¡Qué cansado es esto de ir a pie! Por eso me quiero comprar un coche.
Traduce las siguientes oraciones al español: - Arribarà un dia que ho veuràs clar, i aquest dia t’enrcordaràs de mi  llegarà un día que lo verás claro y ese dia pensaras en mi - Aquest dilluns no vindré a classe.  este - Aquest dilluns no vaig venir a classe.  este - Ho van explicar dilluns de la setmana passada, però aquest dia no vaig poder venir a classe.
 aquel - Totes aquestes estrelles de la música pop van començar a cantar als 80. Aquesta va ser una dècada d’or a la música pop.  estas - Just en aquest moment va arribar la meva amiga i m’ho va explicar.  ese EL USO DE LOS DEMOSTRATIVOS: - Deixis exofórica: o Pronombres y adverbios: este / ese / aquel; aquí / ahí / allí. Indican proximidad o distancia con el hablante o el oyente. También, los demostrativos este, y aquí denotan proximidad con el hablante; ese y ahí indican proximidad con el oyente, y aquel y allí expresan lejanía respecto a ambos. Otra interpretación, es que este, denota cercanía al hablante, y aquel, indica lejanía. El demostrativo ese sería un elemento no marcado que puede tomar ambos valores y que se usa en situaciones en las que la relación de proximidad no es relevante. Se alternan con frecuencia ese y aquel en función de interpretaciones particulares. Usan, por ejemplo, expresiones como esos montes, aun si las montañas a las que se hace referencia están a varios kilómetros del hablante, si este desea que parezcan cercanas. También se utiliza la expresión aquellos libros si solo son unos pocos metros los que los separan del que habla, pero este 27 quiere sugerir que la distancia es mayor. Así pues, la distancia respecto del centro deíctico que los demostrativos ponen de manifiesto en las series ternarias no es tanto física como perceptiva o valorativa.
o Verbos con interpretación deíctica: los verbos ir, venir, llevar y traer aportan información deíctica. Comunican que cierta persona no se desplazó al punto en que se situaba el que habla en cierto momento del pasado, o bien al punto en que se sitúa en el momento de pronunciar estas palabras.
CUADRO RESUMEN: DEIXIS : remite a la situación comunicativa - Este/aquí  prox. Hablante Ese/ahí  prox. Oyente Aquel/allí  lejos hablante / oyente VERBOS CON INTERPRETACIÓN DEÍCTICA: - llevar / ir  donde no estoy yo traer / venir  donde estoy yo Ejercicio Traduce al español las oraciones siguientes: - [Parlant per telèfon] Quan vingui a casa teva portaré els meus apunts.  cuando vaya a tu casa te llevaré los apuntes.
- Espera’t un moment, que acabo això i vinc.  y voy - [Conversa per telèfon] «Vindràs tard?» «No. Ara mateix plego i vinc.»  voy - «Me’n vaig. M’acompanyes?» «Sí, vinc amb tu.»  me voy, me acompañas, voy contigo - [Dos amics parlant a la porta del bar]  vendras –Vindràs avui a casa?  vaya –Ho sento, no podré venir. Vols que vingui demà?  trae –D’acord, però porta unes cerveses.  trae –Sempre les porto jo!  llevo - –Estic esperant que vinguis a veure’m.  vengas - Es passa el dia esperant que vingui a veure-la.  esperando a que vengas - [Carta] Si vostè ve a la nostra botiga, l’obsequiarem amb un regal. Si ho prefereix, però, podem venir nosaltres a portar-li el regal a casa seva.  viene/ir nosotros a llevarle el regalo a casa - –Porta’m un boli, que se m’  traeme –Ara mateix te’l porto.  llevo - He vingut, he vist, he vençut.  venido/ido 28 Mal ús dels demostratius en català: - - Els pronoms demostratius serveixen per distingir entre dos antecedents possibles.
Quan no hi ha la necessitat de fer cap distinció, s’ha d’evitar el pronom (generalment en funció de subjecte). És aconsellable elidir el subjecte, substituirlo per un pronom relatiu o, si volem començar una oració nova, buscar un substantiu equivalent.
També es troba el mal ús del pronom demostratiu exercint altres funcions sintàctiques (complement directe, complement del nom, complement de règim verbal, etc.). En aquests casos, s’ha de fer servir el pronom feble corresponent.
29 TEMA 6: INTERFERENCIA EN LES PREPOSICIONS LA PREPOSICIÓ A DAVANT DEL CD: CATALÀ: - Davant de tothom, tots, ningú, algú, el qual, qui.
Davant d’un CD d’un verb expressat o sobreentès.
Davant dels pronoms personals forts usats com a CD.
Quan el CD designa una persona i va immediatament al darrera del subjecte de la proposició si no es troben separats per una coma.
Per simetria.
En contextos ambigus.
CASTELLANO: - - - - Ante nombres propios de persona o animal.
Ante nombres col·lectives de persona cuyo referente es determinado o consabido Ante nmbres comunes de persona cuyo referente es un individuo concreto, y no uno cualquiera entre varios possibles.
Ante nombres comunes de persona que, aun siendo inespecíficos o no consabidos, son complemento directo de verbos que suponen afectación física o psíquica (acompañar, admirar, afectar, alabar, amar, empujar, engañar, golpear, maltratar, matar, odiar, perjudicar, saludar, etc.).
Ante nombres comunes de persona precedidos de un indefinido, cuando son complemento directo de verbos de percepción como mirar, observar y oír.
Ante las formas tónicas de los pronombres personales mí, ti, sí, él, ella, usted, nosotros/as, vosotros/as, ustedes, ellos/as.
Ante pronombres demostrativos o posesivos cuyo referente es una persona.
Ante los pronombres indefinidos cuyo referente es una persona (alguien, alguno, nadie, ninguno, todos, uno, etc.), salvo cuando funcionan como complemento directo del verbo haver. Con verbos como buscar, encontrar, hallar, necesitar o tener, la preposición puede aparecer o no.
Ante los relativos de persona quien, el que, la que y sus plurales, cuando ejercen la función de complemento directo del verbo subordinado. A diferencia de quien, el relativo que, cuando tiene antecedente de persona y se usa sin artículo, nunca lleva preposición en función de complemento directo.
Ante el pronombre interrogativo de persona quién.
Ante nombres de cosa, para evitar ambigüedades, cuando el sujeto y el complemento van pospuestos al verbo. No obstante, es preferible en estos casos anteponer el sujeto, lo que permite prescindir de la preposición ante el complemento directo.
No se hace uso cuando: 30 - - Ante nombres comunes que designan objetos inanimades.
Ante nombres comunes de persona en plural que carecen de determinante. Sin embargo, cuando el complemento está formado por dos sustantivos coordinados, aun careciendo de determinante, llevan la preposición por ser consabidos.
Con el verbo impersonal haber, el complemento directo, aun denotando persona, se construye sin preposición.
Con el verbo tener, el complemento directo de persona, si es indeterminado, se construye sin preposición; pero si va acompañado de un adjetivo en función de complemento predicativo que denota estados transitorios, se construye con preposición.
Ejercicio A. Tradueix al castellà les frases següents : - - Vaig veure la Marta ahir a la tarda.  vi a Marta La noia que estimo és la Maria.  que quiero/ a la que quiero...
Té una filla ingressada a Sant Pau.  tiene a una hija (OBLIGATORIA) Vaig trobar unes nenes que anaven soles pel carrer.  encontre unas Vaig sentir una dona que parlava malament de tu.  sentir a una dona B. Tradueix al català les frases següents: - Mis padres nos vinieron a buscar a mí y a mi hermano.  a mi i al meu germà A los estudiantes, los han avisado a todos.  a tots Han convocado a los estudiantes.  als estudiants Los profesores expulsaron a los alumnos que se portaban mal.  als alumnes Tuvieron que atender a todos los estudiantes heridos.  a tots els estudiants LES PREPOSICIONS EN Y A DAVANT DELS LOCATIUS: CATALÀ: - A: (llocs físics) o Davant dels noms propis, l'article definit i l'adjectiu interrogatiu.
EN: (llocs no físics) o Davant dels adjectius demostratius i els indefinits un i algun, en canvi.
CASTELLÀ: - A: (indret envers el qual té lloc un moviment) EN: (indret en el qual esdevé una cosa) Ejercicio Tradueix al castellà les frases següents: - La vaig trobar en aquella festa.  en aquella fiesta Viu a l’Avinguda Gaudí.  en la avenida Sóc a París.  en París Viu en una casa unifamiliar.  en una casa 31 - Em vaig comprar aquest vestit al Bulevard Rosa.  en el Bulevard Rosa LES PREPOPOSICIONS EN I A EN COMPLEMENTS TEMPORALS: CASTELLANO: - A: o A + sustantivos que designan partes del día.
o A + sustantivos que expresan unidad de tiempo.
o Para expresar distributivamente una cantidad en relación con una unidad de tiempo (o POR).
o Se prefiere el uso de a con unidades de tiempo como día, mes, semana o año.
- EN: - o Para introducir los complementos de tiempo relativos a las partes del día (o POR).
POR: o Con hora y unidades de tiempo inferiores, como minuto o segundo, cuando expresan frecuencia asociada a velocidad.
CATALÀ: - A: o Davant d'article determinat, en expressions usuals de temps, com són les locucions adverbials i les que signifiquen elements puntuals dels cicles temporals.
o - EN: PER: o Davant de noms de mesos, festes i similars.
Ejercicio Tradueix al català les frases següents: - Va a clase de música tres veces a la semana.
Si corres, tendrás unas 130 pulsaciones por minuto.
Por la noche, llegó a mi casa muy cansada.
Este coche tiene una velocidad máxima de 160 km por hora.
CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIÓ (QUEÍSMO I DEQUEÍSMO): No se debe suprimir la preposición en estos casos: - Con verbos pronominales que se construyen con un complemento de régimen: acordarse DE algo, alegrarse DE algo, arrepentirse DE algo, fijarse EN algo, olvidarse DE algo, preocuparse DE o POR algo, etc. Algunos de estos verbos, cuando se usan en forma no pronominal, se construyen sin preposición.
32 - - - Con verbos no pronominales que se construyen con un complemento de régimen: convencer DE algo, insistir EN algo, tratar DE algo (en el sentido de ‘procurarlo, intentarlo’), etc.
Con sustantivos que llevan complementos preposicionales.
Con adjetivos que llevan complementos preposicionales.
En locuciones como a pesar DE QUE (no a pesar QUE), a fin DE QUE (no a fin QUE), a condición DE QUE (no a condición QUE), en caso DE QUE (no en caso QUE), etc.
En la construcción hasta el punto DE QUE (no hasta el punto QUE).
En las locuciones verbales caber, o haber, duda DE algo, caer en la cuenta DE algo, darse cuenta DE algo, etc.
Certs verbs, com accedir, contribuir, excitar, procedir, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se, admeten un complement introduït mitjançant la preposició a, d'altres, com pensar, tardar, vacil·lar, delitar-se, exercitar-se, entossudir-se admeten un complement introduït mitjançant la preposició en.
Ejercicio A. Tradueix al català les frases següents: - Me alegro de que hayas aprobado la asignatura.
Cada día me entretengo en contar los perros que pasan por la calle.
Todo el mundo se ha acostumbrado a que haya paro.  s’ha acostumat que hi hagi...
Todavía piensa en que no es capaz de hacerlo.  encara pensa que no es capaç de fer-ho.
Se obstina en arreglar aquella máquina vieja.  s’obstina a arreglar B. Tradueix al castellà les frases següents: - Em vaig oblidar que tenies dentista.
El preocupa que encara no hagis arribat.
Tot consisteix a tenir pràctica.
Podeu confiar que us portaran els encàrrecs a les 5.
Penso que guanyarem el campionat.
33 ...