Tema 26-Rehabilitació neurològia-Terpàpia ocupacional, cognitiva i reinserció social (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Fisioterapia en neurologia I
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 08/01/2015
Descargas 14
Subido por

Descripción

Malaltia del parkinson explicada amb fotos

Vista previa del texto

TEMA 26: REHABILITACIÓ NEUROLÒGICA: TERÀPIA OCPUACIONAL, TERÀPIA COGNITIVA I REINSERCIÓ SOCIAL: 1. TERÀPIA OCUPACIONAL: La teràpia ocupacional té com a objectiu afavorir la conservació o l’adquisició de la màxima autonomia o independència en el seu entorn.
- AVD bàsiques - AVD instrumentals (telèfon, ordinador,…) - Ajudes tècniques i adaptacions personals.
La teràia ocupacional té un grau d’evidència alt: A  tots els pacients amb dificultats en les AVD han de ser tractats per un equip multidisciplinari que inclogui un professional expert en matèria. Hi ha revisions sistèmiques d’assaigs clínics publicades al BMJ que diuen que la teràpia ocupacional ha deser possible per tothom qui hagi fet un ictus perquè la teràpia ocupacional focalitzada en millorar les AVD després d’un ictus poden augmentar la seva qualitat de vida i reduir el risc de detoriorament en aquestes habilitats.
SENSOPERCEPTUAL: PRocessament sensorial i perceptual. Rols, valors, interessos, entonr social... Estan entre ells interectuant-se, no estan tancats cadascú al seu món.
2.1 CARACTERÍSTIQUES: - Es basa en l’us terapèutic de les activitats d’autocura, treball o productivitat i joc per a incrementar la independència funcional, i prevenir la discapacitat; pot incloure l’adaptació de de l’entorn per aconseguir la màxima independència possible.
- L’essència de la teràpia ocupacional (TO) radica en l’us de les activitats com a medi de tractament, buscant una participació més activa del pacient durant el tractament.
- Permet als pacients realitzar activitats quotidianes d’una manera el més normalitzada possible.
- Augmenta el seu benestar i millora l’autonomia.
- Facilita la reinserció domèstica mitjançant l’ocupació en tasques diàries.
Potencia les activitats de la vida diària que bàsicament són higiene, vestir i alimentació; les activitats de treball com el maneig de la llar i la reubicació social; i finalment les activitats de joc o lleure.
1 2.2 COMPONENTS DEL TREBAL L FUNCIONAL: Motor i neuromuscular: control postural, to, arc de moviment, força, tolerància, coordinació, pràxies, integració bilateral, lateralitat.
Cognitiu: orientació, memòria, atenció, concentració, rapidesa de respostes.
Sensoperceptual: processament sensorial i perceptual Psicològic i psicosocial: rols, valors, interesos, entorn social.
2. PRODUCTES DE SUPORT: Ortesis (“orthosis”= posar recte): producte aplicat externament a una part del cos per a millorar la funció. Milloren l’aliniació articular, menys contractures, milloren el posicionament del pacient i confort durant les AVD, faciliten el moviment i milloren la mobilitat i patró de marxa.
Una altra definició: aparell mèdic aplicat al voltant d’un segment corporal que redueix les deficiències o alteracions funcionals.“aparells que supleixen funcions”.
Les anomenarem segons les articulacions en les quals es situin (Classificació de Harris 1973), per exemple, FO: food ortesis, AFO: ankle food ortesis, KAFO: knee ankle food ortesis, HKFO: hip knee food ortesis, WHO: wrist hand ortosis.
Les condicions per poder aplicar una ortesis a un pacient seran: que sigui poc pes, que el pacient ho acepti i entengui la utilitat i que la prescripció sigui individualitzada.
2 2.1 PRODUCTES PER AL SUPORT PRE SONAL: Adaptacións bany Ajudes marxa Caminadors amb o sense rodes Crosses axilars (normalment utilitzada en el cas que hi hagi patologia a la ma com artritis), de mà amb recolzament d’avantbraç (la més tulitzada), tripodal, quadripodal (molt utilitzades en marxes atàxiques perquè aporten molta estabilitat).
Bastó de puny.
Manipulats amb un braç o dos i milloren l’equilibri i l’estabilitat tot i i que provoquen una menor velocitat.
- Cadires de rodes: BASTONS I CAMINADORS: ORTESIS DE EXTREMITAT SUPERIOR: De diversos tipus. bastó angles: muleta. Axilar EEUU, més estable, es mes ferregos i pot provocar compressions vasculars i nervioses.
Hi ha altres pacients que poden tenir complicacións en segons quins bastons. ex: reumàtics amb la muleta tots fan la força amb les mans. Per repartir el pes es posa a sobre una plataforma i així podem repartir el pes.
Hemiplègic amb afectació del braç és difícil que pugui adaptar un bastó.
WHO Canell i ma (wrist i hand) Està molt encoixinada ja que els malalts tenen espasticitat. si posem una superficie dura que els faci mal doncs l'espasticitat augmenta i amb poc temps pots tenir una llaga. Hem de vigilar molt els pacients espàstics.
Cuines adaptades: sense part de baix per si va amb cadira de rodes.
3 2.2 PRODUCTES DE SUPORT DE L’ENTORN : CUINA: Taules de taula per a facilitar la manipulació de aliments (tallar i pelar), “tapetes” antirelliscants per a traballs de cuina unimanualment, cuberts amb empuñadures i fulles especials. La cuina no sol tenir part de baix per a poder cuinar amb la cadira de rodes.
3. TERÀPIA COGNITIVA: Els dèficits cognitius i conductuals constitueixen una causa important de discapacitat desprès d’un ictus.
Poden interferir negativament en la implicació del pacient en la rehabilitació, en la realització de les activitats de la vida diària (AVD), en la participació de l’individu en la societat i en la qualitat de vida tant del pacient com de la família. Alteracións neropsicològiques, tots els pacients amb aquest tipus de problema han de tenir la possibiltat de poder-se recuperar.
Tot pacient que ho requereixi ha de tenir accés a una avaluació neuropsicològica feta per un professional expert en neuropsicologia.
L’avaluació i rehabilitació neuropsicològica ha d’anar dirigida a diferents àrees cognitives: nivell de consciència, atenció, llenguatge, percepció, pràxies, gnòsies, memòria, raonament i funcions frontals, juntament amb els trastorns emocionals i de conducta.
3.1 ATENCIÓ: L’atenció és un requisit essencial per l’execució de moltes tasques cognitives i motores. Poden afectarse diferents tipus d’atenció: sostinguda, selectiva o dividida (capacitat per atendre i respondre a dues activitats simultànies). Es pot mesurar mitjançant els moviments oculars.
Grau B: Els pacients amb dèficits d’atenció han de rebre tractament dirigit a millorar el nivell d’alerta i l’habilitat per mantenir l’atenció.
3.2 MEMÒRIA: L’ictus pot afectar diferents aspectes de la memòria. Els pacients poden tenir dificultat per aprendre informació nova o habilitats, per recordar i recuperar la informació i per recordar què ha de fer en el futur (memòria prospectiva).
Grau B: Es recomanen intervencions especifiques dirigides a facilitar l’adquisició d’estratègies compensatòries (alarmes auditives, agendes...) en els pacients amb dèficits de memòria.
3.3 NEGLIGÈNCIA: 4 L’ictus, especialment de l’hemisferi dret, pot alterar la capacitat del pacient de dirigir l’atenció a l’espai que l’envolta i al seu propi cos, limitant la capacitat de respondre i orientar-se als estímuls que provenen de la banda contralateral a la lesió. La rehabilitació dels dèficits visuoespaials millora la independència en les activitats de vida diària i en la capacitat de conduir vehicles. Hem de combinar fàrmacs i tractaments psicologic. La psicoteràpia no és ordinària en tos els pacients.
Grau B: Els pacients amb negligència/inatenció espacial persistent i discapacitant han de ser tractats amb tècniques específiques com indicacions, activació d’extremitats, ajudes i adaptacions de l’entorn.
3.6 PRAXIS: L’apràxia és una alteració de les habilitats motores apreses, o pràxies, en un pacient amb bona comprensió del llenguatge i sense dèficit motor primari que impedeixi realitzar el moviment. L’apràxia pot resultar de la lesió tant de l’hemisferi dret com de l’esquerre.
Grau A: Els pacients amb apràxia han de ser instruïts en l’ús d’ajudes internes i externes (p.e.
verbalització i seguiment de seqüències d’acció escrites o dibuixades).
3.7 FUNCIONS EXECUTIVES : Els dèficits en les funcions executives es presenten sobretot quan s’afecten els lòbuls frontals. Les funcions executives són les que permeten organitzar, planificar, iniciar o inhibir la conducta, resoldre problemes i autoregular-se.
També tenen efecte sobre l’autoconsciència i la conducta social.
Grau B: Als pacients amb alteració de funcions executives se’ls ha d’ensenyar tècniques compensatòries, com l’ús d’agendes electròniques o llistes escrites de necessitats, per tal de millorar l’execució d’AVD.
Grau D: Cal ensenyar estratègies per a la resolució de problemes i la seva aplicació en situacions quotidianes i en activitats funcionals en la fase postaguda de la rehabilitació.
4. ALTERACIÓNS CONDUCTUALS I EMOCIONALS: 4.1 DEPRESSIÓ I ANSIETAT: La depressió és comú després d’un ictus i afecta d’un 20% a un 63% dels pacients. La personalitat premòrbida, el grau d’afectació funcional, el suport familiar i comunitari i la pèrdua de l’autoestima són els factors que hi contribueixen. La presència de depressió té un efecte negatiu sobre el progres de la rehabilitació.
Un 33% dels pacients amb ictus presenta ansietat que es relaciona amb la incertesa sobre la recuperació, els esdeveniments presents, la família i el temor a patir un altre ictus.
Grau C: S’ha d’investigar la presència de depressió i ansietat en el primer mes després de l’ictus. Poden utilitzar-se qüestionaris estandarditzats adequats però el diagnòstic s’ha de confirmar mitjançant l’anamnesi.
Grau A: La persistència de depressió > 6 setmanes després de l’ictus ha de ser tractada amb medicació antidepressiva.
Grau B: Als pacients amb estat d’ànim deprimit persistent se’ls ha d’oferir tractament psicològic per un professional expert.
Grau C: No es pot recomanar l’ús rutinari de psicoteràpia cognitiva conductual en pacients amb estat d’ànim deprimit persistent.
Cal considerar també altres tractaments no farmacològics com les teràpies socials/conductuals en grup.
Grau A: No està recomanat l’ús profilàctic de medicació antidepressiva per a prevenir l’aparició de depressió o millorar altres resultats.
Grau D: Si hi ha bona resposta al tractament antidepressiu, aquest hauria de mantenir-se al menys 6 mesos i ésser revisat periòdicament.
4.2 LABILITAT EMOCIONAL: 5 Tot i que la incontinència emocional és causa de plor o tristesa, no sempre es correspon amb depressió.
Fa referència a la pèrdua de control sobre les emocions i contribueix a l’aïllament social del pacient.
Grau A: Els pacients amb labilitat emocional greu i persistent després de l’ictus han de ser tractats amb fàrmacs antidepressius, monitoritzant la seva eficacia amb la freqüència del plor.
5. REINSERCIÓ SOCIAL I SUPORT SOCIOFAMILIAR: 5.1 SUPORT SOCIO-FAMILIAR: AVALUACIÓ: -precoç -infermeria / treballador social Suport social percebut (ISSB): més i més ràpida recuperació (Barthel) N=46, Tº seguiment 6 m No tenir cuidador augmenta risc d’institucionalització EL CUIDADOR: Proporciona suport físic mitjançant instruments però també emocional. S’intenta ajustar als rols familiars. Ha de rebre una educación sistémica, tant el pacient com la familia i el cudiador ha de poder donar suport i comprensió realista de les conceqüències de l’ictus i dels objectis i mètode de programa rehabilitador.
El major handicap dels cudadros és que estigui deprimit, que no sigui la parella del pacient i que estigui poc informat, per tant, per a assegurar una bona recuperaicó dels pacient també hem de instruir al cuidador ja que aquest és una peça clau en la RHB.
L’entrenament específic dels cuidadors durant la rehabilitació dels pacients que han patit un ictus redueix el cost i la càrrega del cuidador, millorant els resultats psicosocials de cuidadors i pacients a l’any de l’ictus.
6 ...