Tema 17 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia medicoquirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 1
Fecha de subida 19/03/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Fractures de coll de fèmur Comunes en pacients vells per osteoporosi senil mes freqüent en dones, alt cost social i econòmic i una de les causes més freqüents d’ingrés hospitalari. La incidència es del doble per cada dècada a partir dels 50 anys. La fractura pertrocantèria es dona en gent més vella i te major mortalitat. Fractures subtrocantèries  patològiques o traumatismes d’alta energia. Molts cops és patològica per un context osteoporòtic. Molts cops no se sap si primer s’ha trencat el maluc i hi ha caiguda o si al caiguda provoca la fractura.
Factors de risc de la fractura: osteoporosi, àmbit urbà, tabaquisme.
Anatomia del maluc: articulació molt estable i mòbil. Important saber que el coll femoral te un angle cervicodiafisari de 125º amb 15º d’anteversió. La capsula articular amb potents lligament i lligament rodó. Irrigació per arteries retinaculars que van pel coll del fèmur, branques de la circumflexa lateral i medial. Si es trenca el coll moltes vegades es talla aquesta vascularització. L’arteria femoral profunda dona les branques circumflexes medial i lateral que donen les branques retinaculars que irriguen el cap seguint el recorregut del coll del fèmur.
Etiologia: - Caiguda al terra.
Osteoporosi.
Traumatisme indirecte: rotació externa de maluc. Com la fractura de l’esquiador.
Traumatisme directe sobre trocànter.
Traumatismes d’alta energia en gent jove.
Classificació: - Intracapsulars: del cap, subcapitals, transcervicals i basicervicals.
Extracapsulars: o Pertrocanteries.
o Subtrocanteries.
Classificació de Garden segons el desplaçament.
Classificació de Pauwels segons la inclinació.
Clínica: antecedent de caiguda, dolor de maluc, rotació dolorosa, poca afectació del estat general, hematoma al trocànter.
Diagnòstic: radiografia amb rotació interna que desplega l’anteversió del coll i ajuda al diagnòstic.
Tractament: totes tenen tractament quirúrgic i el requereixen. Quan no es fa així es per evitar maniobres agressives en pacients molt vells que no aguantarien la intervenció. El més important es el risc de mort del cap del fèmur.
El tractament inicial es basa en la analgèsia, la profilaxi trombó-embòlica, hi ha un equilibri entre fer-ho com abans possible i que el malalt es trobi en les condicions més òptimes per afrontar la cirurgia  Optimitzar el pacient.
CIRURGIA PRECOÇ PERÒ NO IMMEDIATA. És més important que el pacient suporti la cirurgia que no pas a operar-lo abans d’hora.
Normalment s’utilitza osteosíntesi: intentar salvar el cap femoral, osteosíntesi amb tres cargols canul·lats i descàrrega de dos mesos. Si estan desplaçades hi ha un alt percentatge de necrosi del cap del fèmur i normalment es col·loca una pròtesis de cap del fèmur o una artroplàstia total de maluc (pròtesi de cap i coll de fèmur). En un pacient jove cal intentar conservar el cap del fèmur.
Tractament de fractures extracapsulars: risc de necrosi del cap i de pseudoartrosi nul·la. Reducció de la fractura, col·locació de síntesi i compressió interfragmentaria dinàmica. Ferulització endomedul·lar rígida.
Pronòstic: alta morbilitat degut a l’edat avançada dels pacients (46%). Risc màxim entre els 4 i els 6 mesos. A partir de l’any el risc es igual a la població normal. Relacionat amb la funció cognitiva, viure en un centre, nutrició i malaltia sistèmica. Aquesta morbilitat es pot reduir amb la optimització del pacient.
...