Sistema Nerviós6c (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomofiologia
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 03/01/2015
Descargas 22
Subido por

Vista previa del texto

SISTEMA NERVIÓS 3.0 Els nervis cranials i els nervis espinals formen el sistema nerviós perifèric. La única excepció que hi ha és el nervi òptic, ja que és una part del cervell que surt cap a fora i la retina serveix per diagnosticar els problemes del sistema nerviós central.
TRONC DE L'ENCÈFAL Tenim 12 nervis cranials i reben aquest nom ja que travessen forats dels ossos cranials.
Aquests es difereixen per els seus noms, funcions i els números romans que indiquen el seu ordre.
● Tres nervis cranials (I, II i VIII) tenen axons sensitius, es denominen nervis sensitius especials. Estan associats amb els sentits especials de l'olfacte, vista i audició.
● Cinc nervis cranials (III, IV, VI, XI i XII) es classifiquen com nervis motors perquè tenen axons de neurones motores quan abandonen l'encèfal. Poden ser de dos tipus: ▪ Axons motors branquial ▪ Axons motors somàtic: ● Els quatre nervis motors restants (V, VII, IX i X) són nervis mixtes que contenen axons tant de neurones sensitives que entren en el tronc de l'encèfal com de neurones motores que l'abandonen.
NERVIS CRANIALS COMPONENTS Olfactori (I) Sensitiu especial Òptic (II) Sensitiu especial Oculomotor (III) Motor(somàtic o motor) Troclear (IV) Motor (somàtic) Trigemin (V) Mixt (sensitiu i motor branquial) Abducent (VI) Motor (somàtic) Facial (VII) Vestibulococlerar (VIII) Glossofaringi (IX) Mixt (sensitiu, motor branquial o autònom) Sensitiu especial Mixt (sensitiu, motor branquial o autònom) FUNCIONS − Olfacte − Visió − − − Moviment de la parpella superior i del globus ocular.
Acomodació del cristal·lí.
Constricció de la pupil·la.
− Moviment del globus ocular.
− − Conduir impulsos de sensacions.
Masticació i control del múscul de l'orella mitja.
− Moviment ocular.
− − − − Gust d'una part de la llengua.
Sensacions del tacte, dolor, temperatura...
Control dels músculs de l'expressió facial i l'orella mitja.
Secreció de saliva i llàgrimes.
− Audició i equilibri − − − − Gust d'una part de la llengua.
Propiocepció en alguns músculs de deglució.
Control e la pressió arterial.
Sensació de tacte, dolor i temperatura de l'orella externa.
Secreció de saliva.
− − − − − Vague (X) Mixt (sensitiu, motor branquial o autònom) Accessori (XI) Motor (branquial) Hipoglòs (XII) Motor (somàtic) − − − − Gust de d'epiglotis.
Propiocepció dels músculs de la caixa vocal.
Control de la pressió arterial.
Sensació de tacte, dolor i temperatura de la oïda externa.
Sensacions provinents de vísceres toràciques i abdominals.
Deglució, tos i parla.
Motilitat i secreció d'òrgans gastrointestinals.
Construcció de les vies respiratòries.
Disminució de la freqüència cardíaca.
− Moviments del cap i de la cintura escapular.
− Parla, manipulació d'aliments i deglució.
− MEDUL·LA ESPINAL I NERVIS ESPINALS Estructura medul·la La medul·la espinal es troba en el conducte vertebral de la columna vertebral .
La trobem des del bulb raquidi (regió inferior de l'encèfal) fins la vora superior de la segona vèrtebra lumbar, per tant, la medul·la no ocupa tota la longitud de la columna vertebral (42 o 45 cm).
Els nervis espinals són les vies de comunicació entre la medul·la espinal i certes regions específiques del cos. Els 31 parells de nervis espinals que se'n originen surten a intervals regulars dels forats intervertebrals.
o o o o o Nervis cervicals (C1-C8).
Nervis toràcics (T1-T12).
Nervis lumbars (L1-L5).
Nervis sacres (S1-S5).
Nervis coxis (Co1) Organització substància gris i blanca SUBSTÀNCIA GRIS: té forma de papallona i està formada per dendrites i cossos neuronals, axons amielínics i neuròglia. En el centre trobem el "conducte central" ple de líquid cefaloraquidi que està connectat per la part superior amb el quart ventricle que està ple de líquid cefaloraquidi.
Un conjunt de cossos neuronals formaran uns nuclis (grups funcionals): − − Nuclis sensitius: reben informació dels receptors mitjançant les neurones sensitives.
Nuclis motors: envien informació als teixits efectes a través de les neurones motores.
La substància grisa està dividida en astes: ● Asta posterior: està format per cossos cel·lulars, axons d'interneurones i de neurones sensitives aferents.
● Asta lateral: està format per nuclis motors autònoms. Regulen la activitat dels músculs llis i cardíac i les glàndules.
✓ Només en els segments toràcics i lumbars de la medul·la.
● Asta anterior: està format per nuclis motors somàtics. Generen impulsos nerviosos per la contracció dels músculs esquelètics.
SUBSTÀNCIA BLANCA: és la que rodeja la substància gris. Els "surcos" separen la substància blanca en dos sectors (dreta i esquerra).
Tenen fascicles d'axons amb un origen i destí comú. A més a més porten informació similar.
− − Tractos sensorials (ascendents): condueixen els impulsos nerviosos fins l'encèfal.
Tractos motores (descendents): envien impulsos nerviosos des de l'encèfal.
La substància blanca està dividida en regions (columnes): ● Columna blanca posterior ● Columna blanca lateral ● Columna blanca anterior Terminació de la medul·la Els nervis es ramifiquen des de la medul·la i a través dels forats intervertebrals de les vertebres.
Tot i això com que la medul·la és més curta que la columna vertebral, els nervis abandonen la columna vertebral a la mateixa atura en que surten de la medul·la amb un angulació concreta i això provoca la disposició amb forma de cua de cavall.
Formació de plexes i nervis perifèrics Després d'haver travessat el forat intervertebral, els nervis espinals es divideixen en arrels.
❖ Arrel posterior: innerva es músculs profunds i la pell de la superfície dorsal del tronc.
Les arrels posteriors innerven els músculs més profunds del dors i la pell de la regió posterior del tòrax.
❖ Arrel anterior: innerva els músculs i les estructures dels membres superiors i inferiors, i també la pell de la superfície externa i ventral del tronc.
Les arrels anteriors dels nervis espinals (excepte els nervis toràcics T2-T12) no penetren directament en les diferents estructures a les que innerven sinó que formen xarxes a ambdós costats del cos. Aquestes xarxes axòniques que es denominen plexes (cervical, braquial,, lumbar i el sacre).
Les arrels anteriors dels nervis espinals toràcics T2-T12 que no formen plexes es coneixen com a nervis intercostals o toràcics. Innervem als músculs intercostals i als músculs abdominals o a la pell que els cobreix.
Fisiologia de la medul·la La medul·la espinal té dos funcions: 1. Propagació d'impulsos nerviosos 2. Integració d'informació (reflexes) TRACTES DE SUBSTÀNCIA BLANCA SUBSTÀNCIA GRIS 1. Els impulsos nerviosos es propaguen des de els receptors sensitius per la medul·la fins l'encèfal per dos camins: − Tracte espinotalàmic: condueix impulsos nerviosos vinculats amb la sensibilitat: dolor, calor, fred, picor, tacte, pessigolleig i pressió.
− Columna poserior: transmeten impulsos nerviosos vinculats amb: pressió lleu, vibració, tacte discriminatiu i propiocepció (posició i moviment de músculs, tendons i articulacions).
Dos tractes: ✓ Fascicle gràcil ✓ Fascicle cuneïforme INFORMACIÓ SENSITIVA: es processa a través d'interneurones de la medul·la espinal i l'encèfal.
INFORMACIÓ MOTORA (=resposta): s'expressa mitjançant l'activitat motora (contracció muscular i secreció glandular). Tenim dos vies descendents al llarg de la medul·la: ● VIA DIRECTA ● VIA INDIRECTA * Tenen una importància en la funció d'equilibri i també en el manteniment del to muscular i la contracció dels músculs.
Cada segment de la medul·la espinal controla una part del cos. La part sensitiva controla una part sensitiva del cos i la part motora controla una sèrie de músculs.
❖ Aquell area de pell que està controlada per el nevi espinal d’un segment medul·lar s’anomena dermatoma.
❖ Aquells músculs als quals aporten nervació motora s’anomena un miotoma.
2. Els reflexes són seqüències d'accions involuntàries que succeeixen de manera ràpida i perceptible, com les interaccions musculars o secrecions glandulars, i tenen lloc en resposta a certes modificacions.
− Reflex espinal: integració de la informació mitjançant la substància gris.
− Reflex cranial: integració pel tronc encefàlic i no el la medul·la espinal.
− Reflex somàtic: contracció de la musculatura esquelètica.
➢ Estirament: ➢ Tendinós: ➢ Flexor: ➢ Extensió creuada: − Reflex autònom: no es perceben demanera conscient.
MENINGES Les meninges són tres capes de teixit conjuntiu protectores que revesteixen/cobreixen la medul·la espinal i l'encèfal, és a dir, donen suport estructural a tot el sistema nerviós i als vasoso o Meninges espinals: rodegen la medul·la i els nervis espinals. Tot i que la medul·la també està coberta per una capa de greix i de teixit conjuntiu, que es troba a la cavitat o espai epidural.
o Meninges cranials: envolten l'encèfal (dintre del crani).
Les tres capes de les que parlàvem són: 1. Duramàter: és la capa més superficial i gruixuda, la que està enganxada a l'ós.
Està formada per teixit conjuntiu dens irregular (la més forta).
2. Aracnoides: és un revestiment prim i avascular format per cèl·lules, fibres de col·lagen i fibres elàstiques.
3. Piamàter: és la capa més interna, fina i transparent. És una capa de teixit connectiu que s'adhereix a la superfície de la medul·la espinal i a l'encèfal.
● Hi ha un espai entre l'aracnoide i la piamàter per on circula el líquid cefaloraquidi. S'anomena espai subaracnoidal.
...