Tema 2 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 2º curso
Asignatura Fisiologia
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 31/12/2014
Descargas 11

Vista previa del texto

HEMODINAMIA Com es produeix la circulació de la sang pel sistema vascular que es un sistema de vasos que es van ramificant i disminueix el calibre dels vasos des de les arteries fins les arterioles. Comença el sistema venós en que els vasos van augmentant els seu calibre. També hi ha canvis en l’estructura dels vasos. Les arteries són més elàstiques i tenen paret gruixuda.
Els paràmetres fonamentals de la circulació de líquid són el flux, la pressió i la resistència: FLUX SANGUINI Volum de sang que passa per un punt fix de la circulació durant un període de temps determinat (ml/min).
1.-DIFERÈNCIA DE PRESSIÓ ENTRE DOS PUNTS: El flux sanguini depèn del gradient de pressió que s’estableix entre dos punts. És a dir que depèn de la diferencia de pressió entre dos punts.
En el primer cas els 90mmHg determinen el flux, és el gradient de pressió. És la diferencia de pressió que hi ha entre l’inici i el final (100mmHg – 10mmHg).
Si hi ha un trombó la pressió al punt de sortida augmenta i això implica que el flux sanguini en aquests sistema disminueix, perquè la diferencia de pressió serà menor. Com més gran és la diferencia de pressió entre dos punts més gran serà el flux sanguini. En un batec cardíac la pressió a l’aorta s’eleva molt i automàticament implica una augment del gradient de pressió vs un punt més distant. El gradient de pressió del nostre sistema vascular és la diferencia entre la pressió venosa central (PVC) i la pressió arterial mitja (PAM). Si tenim una patologia amb una estasi venosa que vol dir que s’acumula la sang a la vena, en un primer moment disminueix el gradient de pressió perquè la diferencia no és tan marcada i el flux disminueix.
2.-RESISTÈNCIA És una força que s’oposa al flux sanguini. Depèn del diàmetre del vas. Com més calibre més resistència. El flux és inversament proporcional a la resistència. No podem mesurar de forma directa la resistència que oposa un vas i utilitzem un paràmetre que és la conductància vascular que és el flux de sang que passa per un vas per un determinat gradient de pressió.
Si aïllem la resistència de la fórmula, veurem que és la Pressió/flux. La conductància és inversament proporcional a la resistència. Com més alta sigui la resistència, més baixa serà la seva conductància vascular. Els mecanismes de vasoconstricció i vasodilatació afecten a la conductància. La dilatació l’augmenta i la constricció la disminueix.
La resistència és inversament proporcional al radi, com més radi més baixa és la resistència. És inversament proporcional a la resistència elevada a 4. La conductància és directament proporcional al radi elevat a 4. Tenim dos vasos i el nº2 té el doble de radi que el nº1. Com que la resistència és inversament proporcional al radi elevat a 4 això implica que la resistència del vas nº2 és 1/16 vegades la del vas nº1 i per tant la conductància del vas nº 2 és 16 vegades superior a la del nº1. Petits canvis de vasoconstricció i vasodilatació tenen un impacte important en la conductància.
Un altre factor que crea resistència és la viscositat de la sang. La gràfica ens mostra la viscositat de la sang respecte d’hematòcrit. La viscositat augmenta molt per a hematòcrits superiors. Moure un líquid viscos costa més que moure un líquid fluid. Implica que el flux sigui més petit. No hi ha mecanismes establerts que regulin la viscositat de la sang en funció de les necessitats de l’organisme i per això es té en poca consideració quan parlem de circulació sanguínia.
La viscositat de la sang té impacte en el flux sanguini durant les deshidratacions. Els compartiments estan interconnectats i en perdre líquid d’un en perdem de tots. En processos de deshidratació disminueix el flux sanguini.
TIPUS DE FLUX El tipus de flux és important.
1. Flux Laminar: En general la nostra sang circula en un flux laminar que és una circulació ordenada dels components sanguinis. Es desplaça en capes concèntriques ordenades on el flux central circula a major velocitat que el que toca les parets, a causa de la fricció.
2. Flux turbulent: Moviment irregular dels components sanguinis. La presència de turbulències depèn de diferents factors.
 Velocitat  Si el flux va a una velocitat molt elevada, la probabilitat de xoc és molt més gran i per això es formen turbulències.
 Diàmetre dels vasos  Com més petit més probabilitat de xoc i per tant de turbulències.
 Viscositat de la sang  Si disminueix com per exemple en anèmies on es perden glòbuls vermells i per tant la viscositat és menor, la sang és més fluida i va més ràpid, per tant més turbulències.
 Presència de trombosi o èmbols  Redueix el flux sanguini i per tant hi ha menys turbulències.
Requereix un major treball cardíac per moure un flux desordenat i turbulent que no pas un de laminar. És a dir es necessita més pressió.
VELOCITAT DEL FLUX SANGUINI El sistema cardiovascular es va ramificant i va disminuint el seu calibre.
Àrea de secció dels capil·lars  És el diàmetre de tots els vasos sumats d’una zona determinada, per exemple el diàmetre de tots els capil·lars. L’àrea de secció del sistema arterial és la suma de tots els diàmetres de les arteries. El calibre disminueix però l’àrea de secció és superior. La sang té més espai per distribuir-se i circular per això disminueix la velocitat. La velocitat cau en picat des de l’arteria aorta fins els capil·lars on la velocitat sanguínia és molt més baixa. És fonamental la disminució de la velocitat perquè a la zona dels capil·lars es produeix l’intercanvi de substancies i si la sang anés massa ràpid no es podria fer correctament.
CARACTERÍSTIQUES DELS VASOS SANGUINIS: Arteries: Parets gruixudes, més que les venes. Tenen fibres elàstiques i parets més gruixudes que les venes. El sistema arterial ha de mantenir la pressió necessària per a que la sang arribi a tots els òrgans. Per això tenen fibres elàstiques.
1. Grans arteries: Tenen exclusivament teixit elàstic perquè la seva única funció és la conducció i mantenir la pressió.
2. Artèries musculars de mitja i petit calibre: La seva funció és la de distribuir la sang en diferents òrgans, tenen teixit muscular llis.
3. Arterioles: Regulen el flux de sang que passarà a traves dels òrgans. Els mecanismes de vasoconstricció i vasodilatació només poden produir-se on hi ha múscul llis, és a dir a les de petit i mitja calibre y a les arterioles. Mai als capil·lars Capil·lars: Són els de menor calibre. Tenen parets amb porus per a l’intercanvi de substancies, no tenen teixit muscular llis i no poden variar la seva conductància. Els que regulen el flux de sang a traves dels òrgans son les arterioles o els capil·lars. Afavoreixen l’intercanvi de substancies entre la sang i l’espai extracel·lular.
Venes: Tenen parets fines i teixit elàstic. El seu calibre és 3 vegades superior al de les arteries. La vena cava és més gran que l’aorta. Totes tenen teixit muscular llis. Els mecanismes de vasoconstricció i vasodilatació les afecten.
*Múscul llis endotelial: El SNA regula la vasoconstricció i la vasodilatació. Nomes té receptors α per tant nomes actua el simpàtic perquè són receptors de noradrenalina. El to vascular és regulat per un sistema adrenèrgic. Si disminueix tenim vasodilatació. En el cor tenim receptors de tipus β només. D’aquesta manera podem regular per separat els vasos i el cor.
Pressió: Determinada pel volum de líquid i la capacitat de distensió del sistema.
Distensibilitat vascular  Augment de volum que podem afegir en augmentar la pressió. Si tenim dos vasos amb la mateixa capacitat, un el tenim ple (5ml) i l’altre no (2ml). Si exercim la mateixa pressió sobre els dos el que no està ple podrà augmentar més el seu contingut (Fins posem 8ml, n’augmentarà 6ml) i el que està ple podrà augmentar menys (Fins 8ml augmentarà només 3ml). Depèn del contingut original de líquid.
Compliància vascular  Quantitat de líquid que pot emmagatzemar-se en una àrea determinada per una pressió concreta, és a dir per cada mmHg d’augment de pressió. Depèn de la distensibilitat que depèn de l’elasticitat del sistema a banda del volum que tingui. A més depèn del volum que pugui arribar a tenir el sistema.
És el gradient de pressió el que permet la distribució de la sang. Les venes són més distensibles que les arteries, unes 8 vegades superior. Les venes tenen un volum superior a les arteries perquè tenen més calibre. Tenint en compte això la seva compliància és 24 vegades major (8x3) que la de les arteries. La major part del nostre volum sanguini es troba a les venes. Els canvis de conductància vascular es poden produir en totes aquelles estructures on hi ha múscul llis. La regulació del flux sanguini és a càrrec de les arterioles perquè tenen múscul llis. La velocitat del flux sanguini és més baixa als capil·lars, perquè ve determinada per l’àrea de secció.
Si tenim en compte la resistència que ofereix un òrgan al flux sanguini, un capil·lar ofereix molta resistència però la suma de tots ofereixen poca resistència. Per tant poca resistència.
La gràfica relaciona el diàmetre del vas sanguini amb l’àrea de secció i el volum total.
RETORN VENOS: La pressió venosa depèn del volum total sanguini i de la distensibilitat venosa. Si tenim una hemorràgia el volum sanguini venós disminueix i per tant la pressió també. El retorn venós és important perquè determina el volum sistòlic, si el cor expulsa sang és perquè li arriba. Els factors que intervenen són: 1. Diferencies de pressió entre l’aurícula i la vena  La pressió de l’aurícula en diàstole és inferior a la de la vena. Encara que la pressió sigui baixa la de l’aurícula buida ho és encara més.
2. Contracció del múscul esquelètic  En el sistema venós les venes tenen vàlvules que s’obren en un sentit únicament. Quan caminem i ens movem els nostres músculs pressionen les venes i amb cada pressió la sang puja una miqueta, quan es relaxa la sang baixaria però la valva es tanca i impedeix el retrocés. La sang puja fent salts. És la contracció del múscul esquelètic la que afavoreix el retorn venós.
3. Bomba respiratòria Tenim un altre mecanisme que és la bomba respiratòria; quan inspirem expandim el tòrax i per tant la pressió de les venes del tòrax disminueix. A banda d’això el nostre diafragma baixa i pressiona les estructures abdominals. A nivell abdominal la pressió augmenta i aquesta diferencia de pressió afavoreix el retorn venós.
SISTEMA LINFATIC: És una xarxa de nòduls i vasos que drenen la limfa del sistema circulatori.
No té bomba. Els vasos limfàtics que tenen teixit muscular llis també tenen fenòmens de vasoconstricció i vasodilatació. El flux es produeix en una única direcció gràcies a que hi ha vàlvules. També amb el nostre moviment afavorim la circulació de la limfa. També actuen la bomba respiratòria i la contracció del múscul esquelètic. És igual però més lenta perquè no té la bomba, la qual dóna velocitat al sistema. Els capil·lars limfàtics tenen parets amb porus.
...