Tema 9. Fisiologia gastrointestinal (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9. FISIOLOGIA GASTROINTESTINAL 1. INTRODUCCIÓ Funció general del sistema gastrointestinal (GI) Incorporar aliment complex (polímers) i processar-lo en elements senzills (monòmers). Cosa que fa gràcies a la seva mobilitat i secrecions, mitjançant accions mecàniques, químiques i enzimàtiques.
Funcions específiques tracte GI: 1. Progressió ordenada de l’aliment a través del tracte digestiu.
2. Digestió de l’aliment per desintegració/disgregació.
3. Absorció nutrients processats cap a sang-teixits.
4. Eliminació substàncies de desfet.
2. ANATOMIA FISIOLÒGICA TRACTE GI Transversal (8 capes):  Serosa  Múscul llis longitudinal: fibres musculars llisses que es disposen en mateixa orientació que tub digestiu.
 Plexe nerviós mientèric (d’auerbach)  Múscul llis circular  Submucosa  Plexe nerviós submucós (de meissner): contingut a la submucosa.
 Mucosa muscularis: múscul llis longitudinal i circular.
 Mucosa Longitudinal  Boca: glàndules salivals.
 Faringe  Esòfag  Estómac  Budell prim  Glàndules annexes: fetge, vesícula biliar i pàncrees.
 Budell gros  Recte  Anus.
3. REGULACIÓ FUNCIÓ GI - Hormonal - Nerviosa 1 - Intrínseca: regulació per neurones del propi tub digestiu  sistema nerviós entèric: plexe mientèric (més relacionat amb movilitat) i plexe submucós (més relacionat amb secrecions).
Els dos plexes es troben altament interconnectats i formen circuits neuronals autònoms, que donen lloc a reflexes nerviosos entèrics, que poden venir modulats per l’SNA.
- Extrínseca: neurones de l’SNA (vénen de fora del tub digestiu)  simpàtic en general inhibeix i parasimpàtic en general estimula activitat GI.
4. MOTILITAT GI: TIPUS DE MOVIMENTS 4.1. DE MESCLA Funció: barrejar l’aliment. Consisteixen en anells contràctils que empenyen contingut en ambdós sentits una distància curta; a mida que passa l’aliment la zona relaxada es contrau i la contreta es relaxa, repetint-se el cicle.
4.2. DE PROPULSIÓ O PERISTÀLTICS Funció: progressió aliment en sentit anal. Es forma una ona peristàltica, amb un segment propulsor que progressa i empeny el bolus cap el segment receptor, que encabeix bolus.
Segment propulsor Segment receptor Segment propulsor (calibre petit) i segment receptor avancen en un termini de temps i una distància curta (els dos “junts”).
5. MASTICACIÓ, SALIVA I DEGLUCIÓ (a la boca) 5.1. MASTICACIÓ Acció rítmica de músculs de boca-mandíbula per triturar els aliments a la boca. Aquesta etapa es troba sota control nerviós.
5.2. SALIVA 1-1.5 L/dia que vessen a la boca per glàndules salivals exocrines: - Submaxilars (70%), - Paròtides (20%), - Sublinguals (5%), - Glándules menors de la llengua i cavitat bucal (5%).
Composició saliva: ptialina (α-amilasa, degradació midó), lipasa lingual, mucines (donen viscositat, lubrifiquen aliments, protegeixen boca), lisozim i IgA (funció immune).
Regulació secreció saliva: estimulada per l’SNA parasimpàtic i modulada per l’SNC. Volum i composició variables segons hora del dia, activitat i tipus aliment, i estímuls externs.
2 5.3. DEGLUCIÓ Resposta complexa per empassar el bolus alimentici que es troba sota control nerviós. Esta format per 3 fases: 1. Voluntària: llengua empeny bolus a faringe.
2. Faríngea (automàtica): epiglotis tanca laringe, s’origina peristaltisme 1ari a faringe, s’obre esfínter faringo-esofàgic, s’atura la respiració, i bolus entra a l’esòfag.
3. Esofàgica (automàtica): continua peristaltisme 1ari que ve de faringe per fer arribar bolus a estómac. Si no és suficient, es genera peristaltisme 2ari, que persisteix fins que es buida l’esòfag cap a l’estòmac.
6. ESTÓMAC 6.1. ANATOMIA FISIOLÒGICA Presenta curvatura gran i petita, i un volum variable (50 mL-1.5 L).
Anatòmicament: càrdies, fons, cos, antre i pílor.
Fisiològicament: porció oral o proximal (fons + cos superior): magatzem; i porció caudal o distal (cos inferior + antre): trituració.
6.2. FUNCIONS (respecte de l’aliment) 1. Magatzem.
2. Acció bactericida (pH~1).
3. Trituració i barreja per donar lloc a papilla semifluida i pastosa: quim.
4. Buidat ordenat (del quim) cap el duodè per a una correcta digestió i absorció posteriors.
6.3. SECRECIONS GÀSTRIQUES Criptes gàstriques: invaginacions estómac on hi ha cèl·lules secretores: Endocrines: cèl·lules g (gastrina). Segrega les hormones a la sang.
Exocrines: parietals o oxíntiques (HCl pH<1); principals o zimògenes (pepsinogen, precursor de pepsina: trenca proteïnes aliments en petits pèptids); mucoses (mucines i bicarbonat, formen pel·lícula ph~7 que recobreix i protegeix paret gàstrica).
Suc gàstric: barreja de totes les secrecions de l’estómac (1.5-5 L/dia).
Fases de la secreció gàstrica - Cefàlica: estimulada pre-àpat, masticació, deglució (parasimpàtic).
- Gàstrica: estimulada per la distensió de l’estómac (reflexes nerviosos, gastrina).
- Intestinal: estimulada per entrada quim al duodè (reflexes nerviosos, gastrina), però si és molt àcid o amb moltes grasses, inhibeix secreció gàstrica.
6.4. MOTILITAT I BUIDAT GÀSTRIC Porció oral  buit té contracció tònica (to gàstric); quan hi entra aliment té lloc relaxació receptiva per allotjar-lo.
Porció caudal  s’originen anells contràctils peristàltics que progressen cap el pílor (~3/min) empenyent el quim (propulsió).
Bomba pilòrica: quan anell s’acosta al pílor, aquest es contrau fortament i quim és retropropulsat cap enrere (mescla).
3 Control del buidat gàstric  malgrat la bomba pilòrica, el 20% anells contràctils deixen sortir 50-70 ml de quim a duodè.
Buidat depèn de característiques quim en duodè: ràpid quan ric en carbohidrats; lent quan té volum gran, àcid, hipo- o hipertònic, ric en grasses.
Buidat està sota control nerviós i hormonal.
7. BUDELL PRIM 7.1. ANATOMIA FISIOLÒGICA Estructura longitudinal: duodè (~25 cm), jejúnum (~1 m), íleum (~2 m), vàlvula i esfínter íleocecal.
Estructura transversal: mucosa presenta estructures que incrementen la superfície luminal x600: plecs circulars (o de Kercking), vellositats, i microvellositats de cèl·lules epitelials en raspall.
7.2. FUNCIONS 1. Continuació de digestió, mitjançant secrecions intestinal, biliar (fetge) i pancreàtica exocrina + moviments de mescla.
2. Absorció de majoria de nutrients cap a la sang.
3. Progressió del quim per moviments de propulsió lents. temps de trànsit 3-5 h.
7.3. PÀNCREES EXOCRÍ I SUC PANCREÀTIC Pàncrees (porció exocrina): 1. Acinus pancreàtics segreguen suc pancreàtic a llum acinus.
2. Suc pancreàtic va a parar al conducte pancreàtic 3. Aquest vessa al duodè a través de l’esfínter d’Oddi (en regula el flux).
Suc pancreàtic  1-2 L/dia, conté molt bicarbonat per neutralitzar pH del quim, i enzims digestius per degradar nutrients (proteïnes, carbohidrats, lípids, àc. nucleics).
7.4. BILIS La bilis es forma de manera contínua al fetge (0.6-1.2 L/dia), s’acumula a la vesícula biliar (es concentra) i es vessa de forma discontínua al duodè pel conducte biliar/esfínter d’Oddi.
Funcions 1. Eliminació algunes substàncies residuals del metabolisme (Ex: bilirubina).
2. Preparació de les grasses per a la seva digestió i absorció.
4 Composició - Sals biliars: bàsiques per digestió i absorció de grasses ja que les emulsionen i formen micel·les que contenen lípids, afavorint absorció intestinal (sense micel·les se’n perdrien el 50%).
- Pigments biliars (ft bilirubina).
- Electròlits i lípids.
7.5. SECRECIÓ INTESTINAL La secreció intestinal conté mucines, electròlits i enzims lítics que continuen digestió.
Es formen 2-3 L/dia, és isotònica i té pH=7-8.
7.6. ABSORCIÓ Els nutrients simples passen del budell a sang a través enteròcits (cèl epitelials intestinals), majoritàriament per transport actiu, però també per difusió facilitada i simple difusió.
- Aigua: passen 9 L/dia pel budell prim (2 L d’ingesta, i 7 L de secrecions al tracte GI), dels quals se n’absorbeixen 8.8 L.
- Nutrients: per mecanismes múltiples, diversos, redundants, simples o acoblats entre diferents substàncies, passius, facilitats, actius, i també diferents per a una mateixa substància en diferents trams del budell prim.
- Lípids: micel·les contenint lípids entren a enteròcits. Allà triglicèrids, amb colesterol, fosfolípids i proteïnes formen quilomicrons, que surten per exocitosi cap a sistema limfàtic i d’allà a sang.
8. BUDELL GROS Anatomia fisiològica Cec i apèndix, còlon (ascendent, transvers, descendent i sigmoïdal), recte, anus (1-1.5 m). No té plecs ni vellositats.
Secreta mucines i bicarbonat Taenia coli: capa de múscul longitudinal peculiar, discontínua, formant 3 bandes longitudinals al llarg del còlon Funcions - Control de l’entrada del quim (ascendent), - Magatzem de femtes i absorció d’aigua i electròlits (transvers), - Finalitzar compactació de femtes (descendent i sigmoidal), - Eliminació discontínua femtes (recte i anus).
Motilitat 1. Haustració: moviments de mescla típics que divideixen còlon en cambres.
Hàustres  moviments molt lents amb funció de barreja, compactació i absorció d’aigua de matèria fecal.
2. Moviments en massa: moviments de propulsió (~3/dia), desapareixen hàustres en un tram llarg (~20 cm) i matèria fecal és propulsada aquesta distància.
Haustracions i moviments en massa vénen mediats pels reflexes locals, són moviments tan lents que s’estima que matèria fecal pot estar al còlon 48-72 h.
9. DEFECACIÓ Femtes entren al recte, el distendeixen i provoquen reflex de defecació (automàtic): s’inicia ona peristàltica i es relaxa esfínter anal intern (múscul llis).
Esfínter anal extern sota control voluntari (múscul esquelètic i to elevat). Si no hi ha acte volitiu de defecar, reflex de defecació desapareix en uns minuts.
5 ...