TEMA 6. El canvi feudal i les noves bases de poder (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 32
Subido por

Descripción

BLOC 2. CATALUNYA: TERRITORI FEUDAL (987-1149)

Es recomana mirar, del meu perfil, ''Història Medieval Universal'', el tema del feudalisme.

Vista previa del texto

TEMA 6. El canvi feudal i les noves bases de poder - Feudalisme comporta canvis profunds en la mentalitat i societat de l’època. efectivament és un fenomen europeu, i que també té incidència a Catalunya. El territori català esdevé un exemple paradigmàtic del procés de feudalització i de colonització de noves terres.
- Es passa d’un sistema mal anomenat de ‘’subsistència’’ a un de creació d’existències, d’excedent, que passen al circuit comercial. Pau Castell proposa el terme d’autoabastiment o d’autogestació. Parlem d’unes comunitats humanes que s’abasteixen de tot allò que necessiten.
- Mina de l’autoritat central i de la proliferació de les senyories. Decisions polítiques al marge de l’autoritat comtal. Desaparició de la justícia pública, amb un monopoli jurídic per part dels senyors feudals.
Senyorialització i feudalització - Durant els segles XI-XII es produeix la revolució feudal, que implicà dos processos:  Procés socioeconòmic, que converteix els camperols en dependents dels grans propietaris (senyors nobles i eclesiàstics).
 Procés sociopolític, que va fragmentar el poder públic, ja que aquests senyors feudals assumiren part d’aquest poder en nom del comte.
- Mitjan segle XI: culmina el procés de concentració de terres en mans de la noblesa i de l’Església, en perjudici de la petita propietat camperola característica de l’estructura agrària anterior.
- Aquest canvi fonamental de l’estructura de la propietat rural s’explica per diversos factors.
- Es produeixen donacions constants de terres a l’Església, que concentrarà grans extensions territorials que li proporcionaven importants beneficis (rendes) i poder polític (jurisdicció).
- Les petites parcel·les dels pagesos, atomitzades pel costum de repartir l’herència entre tots els fills, no podien competir amb els grans dominis territorials de l’alta noblesa i de l’Església.
- Els camperols eren més dèbils vers tota mena de problemes (males collites, deutes, situacions bèl·liques) i arbitrarietats (abusos de poder per part dels nobles).
- Als segles XI-XII, la paralització de la conquesta i de la repoblació i l’expansió demogràfica van produir una situació de superpoblació relativa que accentuà el procés: els pagesos van perdre les seves terres en mans dels senyors.
- Tot aquest procés està molt relacionat amb la minva de l’autoritat central i amb la subsegüent fragmentació del poder polític, que es va produir durant la primera meitat del segle XI.
- Els vicaris, antics funcionaris públics, es convertiren en senyors privats dels territoris de les seves demarcacions, usurpant béns i drets públics, i els pagesos que hi vivien van caure sota el seu domini personal.
- Els senyors van concentrar tota l’autoritat dels seus territoris (castell i districte): governar, jutjar, castigar, reclamar rendes i serveis i rebre el jurament de fidelitat de tots els homes del seu domini.
- A mesura que perdien la propietat de la terra, els camperols anaven perdent també la llibertat: s’anaren convertint en serfs. A la Catalunya Vella, els senyors imposaren en els seus territoris l’adscripció forçosa i hereditària dels camperols a la terra que treballaven.
- L’enfortiment de la noblesa i la seva usurpació de prerrogatives públiques provocaren la fragmentació de l’autoritat pública i la formació d’una estructura sociopolítica de caràcter feudal.
- A la primera meitat del segle XI s’anava consolidant el poder econòmic de la noblesa a la vegada que el seu poder polític.
- Els vicaris privatitzen els seus dominis i infeudaven1 a individus amb els quals establien vincles militars de caràcter privat.
- D’aquesta manera, es va convertir en feu tot bé lliurat per un home noble a un altre a canvi d’obligacions i serveis.
- Canvis en el vocabulari: feu. Ja no és una terra de la qual s’obté rendes, sinó ara una terra cedida a un senyor a canvi de fidelitat. Privatització d’allò públic.
- Els veguers incorporen les rendes de diverses terres a la seva propietat: esdevenen els senyors castellans, els senyors dels castells. El castell esdevindrà un element central d’aquest nou ordre o règim feudal.
1 Infeudar: Un rei, un comte, un senyor, cedeix en feu (un bé immobiliari, un càrrec públic o una senyoria amb jurisdicció) a un vassall o a una persona de rang nobiliari o de condició lliure. Infeudar una terra. (Definició de l’IEC).
- Exaccions banals. El ban, o jurisdicció. El ban representa el poder del senyor de manar, jutjar i castigar sobre el seu territori. La jurisdicció senyorial sobre un territori.
- La noció d’autoritat pública es va perdre i la justícia també es privatitzà (els senyors s’encarregaven d’administrar-la en els seus dominis).
- Amb tot, a mitjan segle XI, el comte havia perdut el control directe sobre una part important dels recursos, però mantenia la seva autoritat gràcies als ingressos de les pàries.
- Els barons de Barcelona i d’altres comtats (amb un potencial militar important) es revoltaren contra el poder comtal.
Vocabulari - Emfiteusi: contracte de cessió perpetual o a llarg termini d’un bé immoble mitjançant el pagament d’un cànon anual o d’altres prestacions a qui fa la cessió, el qual en conserva el domini directe.
...