APARELL DIGESTIU (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura farmacologia
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 01/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Fàrmacs per l'aparell digestiu

Vista previa del texto

TEMA 9: FARMACOLOGIA DE L’APARELL DIGESTIU: CLASSIFICACIÓ: 1. Inhibidors o neutralitzadors de la secreció gàstrica:  inhibidors de la bomba de protons (IBP)  Antihistamínics H2  Antiàcids 2. Protectors de la mucosa gàstrica 3. Antiemètics  Antidopaminèrgics  Antihistamínics H1  Antagonistes dels receptors de la serotonina (5-HT3),  Altres 4. Antidiarreics 5. Laxants 1. INHIBIDORS O NEUTRALITZADORS DE LA SECRECIÓ GÀSTRICA: Efecte químic on si hi ha àcid es dóna una base, o s’intenta que hi hagi menys àcid.
Indicacions: - Úlcera pèptica (duodenal i gàstrica) - Esofagitis per refluxe - Síndrome de Zollinger – Ellison (càncer ubicat a la orofaringe) 1.1.
- Inhibidors de la bomba de protons (IBP) Omeprazol (té disposició de la molècula R (no tenen tanta acció) i S (tenen l’acció farmacològica). Té forma activa i inactiva, no es tant eficaç.
- Esomeprazol (només té la disposició S  molt més potent). Casi bé tot el fàrmac és efectiu.
- Lansoprazol - Pantoprazol - Rabeprazol Inhibició de forma irreversible de la bomba de H+/K+ATPasa, que fa que entri l’HCl a l’estomac.
Via oral o via intravenosa.
Efectes indesitjables: dolor abdominal, cefalees, agitació, diarrea i exantemes, marejos...
Interaccions: Cit. P450 Més concentració  fenitoïna, diazepam, acenocumarol Menys concentració  azols, sals de ferro, teofi·lina NIC: - Administració medicació intravenosa - Vigilància de la pell - Monitorització neurològica - Maneig electròlits - Maneig intestinal *Els inhibidors de la bomba de protons ens augmenta les fractures òssies  per tant vigilar a donar en persones grans. S’ha d’anar alerta (benefici – risc) *Infeccions per clostridium difficile i IBP  aquest medicament disminueix l’acidesa de l’estomac per tant possibilita que bacteris que no podrien viure en un medi tant àcid, ara hi pugin viure, com el Clostridium Difficile. Estàs canviant el pH de l’estomac.
*interacció clopidogrel i IBP  el clopidorgel és un antiagregant plaquetari. L’omeprazol pot provocar un efecte cardiovascular. L’omeprazol redueix l’eficàcia d’aquest medicament.
1.2.
Antihistamínics H2: - Bloquegen la secreció gàstrica de l’HCl (actuen abans de la bomba) - Administració via oral i via intravenosa (ranitidina) - Està indicat per a úlceres pèptiques, estrès, i reflux gastroesofàgic.
*La ranitidina és la segona opció després de l’omemprazol. Si hi ha reflux, té més efecte terapèutica la ranitidina que l’omeprazol. Accions que podem recomanar si té reflux: - No fer ingestes gaire abundants - No menjar aliments que produeixen més àcid gàstric (cafè, tabac, pebrot...) - No anar dormir tant bon punt has fet la ingesta RANITIDINA: Indicacions: - Tractament simptomàtic del reflux esofàgic - Tractament de pirosi - Tractament en cas que no es tolerin els inhibidors de la bomba de protons, sobretot tenir en compte en persones grans.
Posologia: 300mg/24h a la nit o bé 150mg/12h EI: - Confusió, i desorientació en edat avançada. Pot produir fotosensibilitzat, bradicàrdia...
Valorar benefici – risc en pacients de problemes ossis.
NIC: - Monitoritzar els signes vitals - Cures cardíaques - Vigilància de la pell - Monitoritzar neurològica 1.3.
Antiàcids - Derivats de magnesi i/o alumini - Són bases dèbils que reaccionen i redueixen la secreció àcida - No s’absorbeixen els derivats d’alumini i magnesi. Es prenen per via oral.
- El bicarbonat sòdic (l’únic que s’absorbeix): s’absorbeix i pot augmentar el pH de la sang i orina.
- Indicats en l’embaràs.
- Els antiàcids neutralitzen el pH. S’han de prendre després de l’àpat. En canvi l’omeprazol i la ranitidina abans de l’àpat.
Indicacions: - Tractament simptomàtic de malaltia ulcerosa o el reflux - Simptomàtic dispèpsia - Hidròxid d’alumini pot provocar restrenyiment - Hidròxid de magnèsic pot provocar diarrea EA: 2. PROTECTORS MUCOSA GÀSTRICA: Estimulen els mecanismes protectors de la mucosa o bé formen una barrera física sobre l’úlcera.
- Compostos de bismut (tractament H.Pylori). Alerta amb la insuficiència renal. Poden provocar nàusees, vòmits, i color negre a la llengua i femta (avisar prèviament al pacient).
- Sucralfat: forma una pasta viscosa a l’estomac. Redueix l’absorció de fluorquiniolones, teofil·lina, tetraciclina, digoxina. Té interaccions amb molts fàrmacs.
- Misoprostol: Anàleg de PGE1 (prostaglandina e1) i teratogènic (protector de la mucosa gàstrica)i avortiu – molta gent ho fa servir per pílodra del dia de després, perquè es molt més barato. El nom comercial es diu fitotec. Quan s’ha d’induir al part, s’utilitza també.
Dóna to a nivell gàstric i a nivell uterí.
Normalment no s’utilitza el bismut, però en alguns casos pot ser necessari.
Normalment es donen 2 antibiòtics + IBP, però si cap cap d’un mes i mig segueix sent resistent es canvien els antibiòtics i s’afegeix al bismut.
3. ANTIEMÈTICS: Antivòmits *Cinetosi  mareig de quan vas amb cotxe.
*Segons on ve l’estímul, l’efecte es produeix a diferents zones del sistema nerviós. Per això es donen antiemètics diferents al mateix moment, perquè actuen a diferents nivells, i fan sinèrgia. Ex: quimioteràpia.
Els estímuls que provoquen vòmits són dolor, imatges i olors repulsives, factors emocionals, mareig, excés d’alcohol, estímuls de faringe i estomac, per tant, que actuen sobre el sistema nerviós. Així doncs, els fàrmacs hauran d’actuar sobre aquest.
3.1.
Antiemètics – antidopaminèrgics D2 (baixo els nivells de dopamina) Dopamina  Si una persona amb Parkinson li dones un antiemètic que és antidopaminèrgic li agreuges el Parkinson.
Metoclopramida (primperan): via oral, via intramuscular, i via endovenós.
Indicacions: Vòmits per urèmia, radiació, trastorns digestius i citotòxics.
Efectes indesitjables: Síndrome extrapiramidal: trastorns del moviment, astènia, inquietud motora, girs involuntaris del coll, moviments oculars ràpids. També augmenta la prolactina.
Provoca diarrea,...Travessa la barrera del sistema motor central i té afectacions a nivell central, per això està contra indicat amb persones amb Parkinson. Aquestes persones han de prendre Domperidona.
Contraindicada: amb nens, amb gent que té parkinson, amb esclerosis múltiples molt avançades...
NIC: - Administració de medicació IM i EV.
- Monitorització neurològica - Monitorització de signes vitals - Maneig intestinal.
Domperidona: Citotòxics i símptomes gastrointestinals. No travessa tant fàcilment la barrera hematoencefàlica (BHE) i per tant no es produeix tant el síndrome extrapiramidal  disminueixen els efectes indesitjables.
Però alerta amb arítmies ventriculars greus  contraindicat amb problemes cardíacs.
3.2.
Antiemètics – antihistamínic H1 Indicacions: Nàusees i vòmits, associades a cinetosi i vertigen. Es dona pels marejos...
EI (efectes anticolinèrgics, ja que s’uneix amb un receptor colinèrgic  ja que el nostre fàrmac no es només específic per allà on l’envio, sinó que de rebot, em fa aquests efectes).: Sequedat de boca, retenció urinària, visió borrosa, depressió respiratòria.
1ra generació: Inici acció ràpida. Són molt lipòfils  BHE. Són poc selectius. EA: somnolència.
- Difenhidramina (biodramina)  adormen perquè travessen molt la barrera hematoencefàlica.
- Clemastina: són els mateixos antihistamínics. Ex: varicel·la perquè no rasqui tant i dormi millor.
- Clorfenamina 3.3.
Antiemètics – antagonistes receptors serotonina 5HT3: Actuen en els receptors de la serotonina i són típics de donar abans d’un tractament de quimioteràpia. EL preu és elevat però tenen una gran potència.
Ondansetron, granisetron, tropisetron: Vòmits per citotòxics per a prevenció o tractament. Via oral i via venosa (IM i SC ondansetron) Efectes indesitjables: freqüents cefalees, mareig, flushing.
3.4.
Antiemètics – altres: Dexametasona: Sol emprar-se també per a citotòxics però habitualment combinat Cannabinoides: Tenen una potència emetitzant semblant als corticoides però no s’utilitzen pels seus efectes adversos: al·lucinacions...
4. ANTIDIARREICS: El tractament de la diarrea és buscar solucions de rehidratació oral. Si amb una diarrea, la persona té febre o sang a la femta s’ha d’anar al metge. Però sinó es un virus. NO deshidratar-se.
La lopermida (no s’ha de prendre)  només té una funció molt concreta. Fa un tap, fa que la diarrea s’aturi, però el virus es queda a dintre. Només ha de ser si hem de viatjar. Per tant la loperamida, disminueix el peristaltisme (no tracta el problema del perquè tens la diarrea) i a més a més provoca nàusees i somnolència.
5. LAXANTS: 5.1.
Formadors de massa  retenen líquids  augmenten la massa fecal. Cal ingesta important de líquids. Efectes Indesitjables: flatulències i distensió abdominal. Donar-los aquelles persones que es mobilitzen.
 Metilcel·lulosa  Agar  Plantatge: és fibra, per tant necessita aigua i moviment.
5.2.
Osmòtics  Augmenta la pressió osmòtica i la retenció de líquids en el colon. Efectes indesitjables: Deshidratació. La lactulosa està indicada per l’encefalopatia hepàtica  perquè laxi i per catpar les toxines degut a que el fetge no funciona.
 Lactulosa  Sulfat de magnesi i hidròxid de magnesi 5.3.
Lubricants:  Oli d’oliva  pot provocar diarrea  Glicerina  els supositoris s’han d’introduir per la part plana i no la que fa punxa.
5.4.
Emol·lients o estovadors de la femta Actua com un detergent estovant les femtes.
 Docusat sòdic 5.5.
Irritants de colon  Actua sobre les terminacions nervioses i això fa que augmenti la motilitat intestinal. Efectes indesitjables: Diarrea, deshidratació, depleció sodi i potassi...Interacciona amb la digoxina. Fa de rasclet, et carregues tota la flora intestinal.
Creua una gran dependència.
Utilitzar-los en un moment determinat.
 Senòsids A i B  Bisacodil  Picosulfat Fàrmacs que causen restrenyiment: - Antiepilèptics - Antihistamínics - Antiparkinsonians - Antidepressius tricíclics - iMAO - Opiacis - Simpaticomimètics - Antipsicòtics - Antiàcids de calci i alumini ...

Comprar Previsualizar