Tema 5 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2013
Páginas 12
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 17
Subido por

Descripción

Tema 5. Televisió

Vista previa del texto

Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     35       Tema  5.  Televisió   5.1.  Introducció   Històricament   la   televisió,   dins   dels   mitjans   de   comunicació   de   masses,   va   ser   l’última   en   aparèixer  i  es  va  convertir  ràpidament  en  el  centre  dels  mitjans  de  comunicació  de  masses.   Les  emissions  regulars  de  televisió  comencen  a  Gran  Bretanya  (BBC)  i  a  Alemanya  a  mitjans   dels   anys   30   (1935-­‐1936).   Al   1936   hi   va   haver   jocs   olímpics   a   Berlín,   que   van   ser   per   primera   vegada  coberts  amb  televisió.   Aquests  inicis  d’emissions  regulars  es  veurà  interromput  a  la  majoria  dels  països  degut  a  la   Segona  Guerra  Mundial.  Per  aquest  motiu,  l’inici  oficial  de  les  emissions  regulars  (la  represa   de  les  emissions  regulars)  serà  a  partir  dels  anys  50.   Als  anys  60  la  televisió  es  converteix  en  el  mitjà  dominant  en  el  sistema  comunicatiu.     Primer  és  una  televisió  generalista,  però  molt  aviat  es  converteix  en  el  mitjà  d’entreteniment   per  excel·∙lència,  ja  que  porta  l’entreteniment  a  casa.  Aquesta  tendència  afectarà  a  tots  els   continguts.   La   centralitat   de   l’entreteniment   fa   que   tots   els   continguts   de   la   televisió   (no   solament   els   que   eren   d’entreteniment)   quedaran   impregnats   d’entreteniment.   Fins   i   tot   els   informatius   presentaran   una   dimensió   d’entreteniment,   ja   que   t’expliquen   amb   imatges   (que  tenen  un  component  d’espectacle)  allò  que  ha  passat.   La  centralitat  en  la  televisió  ha  acabat  afectant  a  la  ràdio  i  la  premsa,  que  es  van  haver  de   ressituar  per  situar-­‐se  davant  la  televisió.     5.2.  Organització:   Neix  amb  transmissió  per  ones  (hertziana),  ara  ja  no  és  així  (des  de  l’any  2010),  però  ho  ha   estat   molts   anys.   Per   aquest   motiu   hi   ha   una   alta   regulació   d’aquest   espectre   per   l’estat   i   pels  organismes  internacionals.   En   televisió,   hi   acabarà   havent   un   duopoli   mitjançant   l’explotació   de   les   freqüències   mitjançant   el   sector   públic   (a   Europa   va   néixer   com   a   TV   pública   únicament)   i   també   del   sector  privat  (influenciats  pel  model  liberal  d’EEUU).       1ra   fase:   TV   Analògica   à   Des   d’un   punt   (en   cas   d’Espanya   era   Madrid)   s’emet   per   tot   el   territori  un  programa  o  un  canal.  Com  no  arriba  a  tots  els  territoris,  s’ha  d’instal·∙lar  una  xarxa   de  repetidors  per  tal  que  arribi  a  tothom.   Limitacions:   • Nombre  emissores   • Econòmica:  és  molt  cara.   • Territorial:   es   poden   unir   xarxes   amb   altres   països   però   no   es   pot   transmetre   una   cosa  que  passi  a  EEUU,  fora  del  continent  Europeu.   Finançament:   § EUA  à  publicitat   § EUR  à  Ingressos  públics  /  cànon     Internacionalització:   En  una  primera  etapa  la  dimensió  internacional  és  entre  televisions  (TV   espanyola  i  la  italiana  es  posen  d’acord  per  transmetre  alguna  cosa).  En  una  segona  etapa,  es     36   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       crea   la   UER,   integrat   per   organismes   majoritàriament   públics   per   tal   de   fomentar   les   col·∙laboracions  entre  televisions).   Degut   a   les   limitacions   de   les   televisions   analògiques   s’introdueixen   als   anys   60   per   tal   de   produir  una  internacionalització  de  les  televisions.   Els  jocs  olímpics  de  Tokio  seran  els  primers  que  es  transmetran  per  satèl·∙lit  per  tal  que  EEUU   els  pugui  veure.  Progressivament  els  satèl·∙lits  s’aniran  introduint  per  a  tots  els  països.   Als   anys   80   s’introdueixen   un   nou   tipus   de   satèl·∙lits   anomenats   DBS,   “de   difusió   o   de   distribució   directa”.   Això   permetrà   introduir   al   costat   de   la   televisió   analògica,   la   televisió   per  satèl·∙lit  ara  sí  directament  a  l’audiència  i  no  a  unes  antenes  gegants  no  comparables  a  les   antenes  de  dimensió  reduïda.  Això  farà  que  hi  hagi  més  canals  (generalistes  i  especialitzats)   ja  que  l’espectre  d’abans  té  un  límit,  i  això  no.   Amb  tot,  el  satèl·∙lit  va  tenir  una  introducció  bastant  lenta  i  és  a  partir  de  la  segona  meitat   dels   anys   90   que   a   través   de   la   digitalització   aplicada   al   satèl·∙lit   s’estén   aquest   tipus   de   televisió.     Finançament:   Subscripció   i/o   pagament   per   visió   (pay   per   view)   i   més   possibilitats   en   la   publicitat.     Localització:  TV  per  cable   Va   néixer   com   a   un   complement   de   la   televisió   analògica,   ja   que   hi   ha   zones   que   per   la   orografia  que  tenen  especials  dificultats  de  cobertura.     A  l’inici  (anys  40  a  EEUU  i  anys  80  a  EUR)  s’instal·∙la  una  antena  a  una  zona  alta  del  territori   que  capta  el  senyal  de  les  ones  i  que  a  través  d’una  xarxa  de  cable  arriba  a  totes  les  cables   del  territori  (Vilada  és  el  primer  lloc  de  Catalunya  que  rep  cable).   Això  permetia  més  canals,  més  qualitat  (no  hi  ha  interferències)  però  té  més  costos  per  la   construcció  de  l’antena  i  per  el  manteniment  d’aquesta  i  de  la  línia  de  cablejat.   També   funciona   per   abonament.   Desenvolupament   desigual   d’aquest   sistema   segons   el   territori.     Interrelació  de  models:  1990   A  partir  dels  anys  90  els  models  es  comencen  a  interrelacionar.  Això  provocarà:   § Multiplicació  de  l’oferta   § Diversificació  dels  models  de  programació  i  continguts.   § Diversificació  de  les  formes  de  finançament     5.2.1.  Organització  en  el  cas  d’Espanya   La  televisió  pública  a  Espanya  comença  amb  una  televisió  estatal:  TVE,  durant  els  anys  80  i   l’adapten  al  sistema  democràtic.   La   segona   forma   de   televisió   pública   que   neix   és   l’autonòmica:   1983-­‐1985.   Comença   en   paral·∙lel  a  TVE  a  Euskadi,  Catalunya  i  Galícia.   A   finals   dels   anys   80   hi   haurà   una   segona   onada   de   desenvolupament   de   la   televisió   autonòmica  pública  de  dues  maneres:   § D’una   banda   comunitats   on   no   existia,   la   posaran   en   marxa   en   aquest   estadi.   Ex:   Madrid,  País  Valencià,  Andalusia...   § Al   mateix   temps,   aquelles   comunitats   autònomes   que   havien   creat   un   canal   durant   els  anys  80,  creen  un  segon  canal.       Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     37     A   finals   dels   80   està   ja   en   marxa   la   introducció   de   la   televisió   privada   a   Espanya.   Existeix   alguna  televisió  local  per  espectre  (ones  hertzianes),  la  de  Cardedeu  al  1980.  El  terme  que  es   va   fer   servir   per   referir-­‐se   a   la   televisió   local   és   Alegal   perquè   la   llei   no   les   preveia,   no   va   tenir  un  marc  legal  complet  fins  a  la  introducció  de  la  TDT  local  pública  i  privada.     Entre  finals  dels  anys  80  i  principis  dels  90  s’introduirà  la  situació  d’un  duopoli,  és  a  dir,  la   coexistència  d’un  sector  públic  i  un  privat.   Llei  de  la  televisió  privada:  Estatal  (Llei  10/1998;  1990).  La  llei  es  recorre  davant  el  TC  però   finalment  és  aprovada  i  comença  a  funcionar  al  1990.   Es  van  fer  3  concessions  via  concurs  públic  per  emetre  a  abast  estatal:   § Tele5  (privada  en  obert)  à  Mediaset     § Antena  3  (privada  en  obert)  à  Planeta/Atresmedia   § Canal  +  (codificat/pagament;  part  obert)  à  Sogecable/Prisa     TDT-­‐  Televisió  Digital  Terrestre   A  partir  dels  anys  90  va  avançant  la  digitalització,  ja  que  la  televisió  passarà  a  ser  digital  per   contra   de   l’emissió   de   la   televisió   en   analògic.   S’introdueix   la   Televisió   Digital   Terrestre,   modalitat   de   TV   digital   que   continua   utilitzant   l’espectre   radioelèctric   (continuem   en   el   sistema  on  l’Estat  decideix  qui  pot  explotar  l’espectre).     Es   segueix   utilitzant   la   xarxa   terrestre   però   digitalitzant-­‐se,   que   permet   que   es   pugui   fer   una   millor  utilització  de  l’espectre  radioelèctric.  Això  es  deu  a  que  entre  canal  i  canal  no  s’han  de   deixar  grans  espais  per  evitar  interferències,  podent  utilitzar  aquests  espais  separadors.  Amb   la   TV   digital,   a   més,   en   l’espai   on   abans   hi   cabia   1   canal,   ara   s’introdueix   un   MUX.   A   cada   MUX   hi   caben   4   programes.   Per   tant,   no   només   s’estalvien   els   espais   separadors   entre   canal   i  canal,  sinó  que  hi  caben  4  programes  on  abans  hi  cabien  1.   Amb   la   TDT,   a   diferència   de   la   TV   per   cable,   no   es   pot   interactuar   amb   l’emissor,   no   té   la   dimensió   d’interactivitat   que   sí   que   té   el   cable.   Un   emissor   decideix   quan   emet   què   i   no   podem  elegir.   La  Unió  Europea  estipula  que  s’ha  de  fer  una  conversió  al  digital  però  no  diu  la  forma  en  què   s’ha  de  fer.  Per  això,  s’ha  de  substituir  la  difusió  analògica  per  ones  terrestres  per  la  difusió   digital   (conversió   digital,   switch   over)   en   un   termini   fixat   à   abans   de   2012:   Espanya   ho   fa   el   3  d’abril  de  2010:  s’acomplien  deu  anys  de  les  concessions  als  canals  privats.     Uns   dels   motius   pels   que   es   va   fer   el   canvi   és   perquè   la   televisió   en   analògic   estava   ocupant   una  banda  de  l’espectre  que  es  volia  alliberar  per  a  que  fos  utilitzada  per  la  telefonia  mòbil   (Canals  61  a  69).   Les   emissions   de   la   TDT   comencen   a   finals   dels   anys   90   al   Regne   Unit   (1998),   Suècia   (1999)   i   a  Espanya  (2000).   En  aquesta  primera  introducció  de  la  TDT  s’opta  per  una  TDT  amb  un  model  diferent.  Tot  i   que   a   Espanya   està   molt   introduïda   la   televisió   per   satèl·∙lit,   s’opta   per   la   introducció   de   la   TDT   de   pagament   mitjançant   un   abonament   i   pagament   per   visió,   com   a   Gran   Bretanya;   acabarà  fracassant  als  dos  llocs.  Per  introduir-­‐se  a  Espanya:   Al  1998  –  Plan  Técnico  Nacional  TDT  (Reial  Decret  2169/1998)  à  A  escala  Estatal  es  posaran   5  MUX:   § 1   MUX   als   operadors   existents:   Tele5,   Antena   3,   Canal   +,   TVE1   i   TVE2   (dificultat   perquè  la  tecnologia  d’incloure  5  programes  a  un  MUX  no  està  desenvolupada).   § 4  MUX  (16  programes)  a  concurs  públic   Primeres  concessions:     38     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació   § §   1999-­‐2002:  Quiero  TV  (14  programes)  de  pagament.  Fracàs  del  model  de  la  TDT.   2000:  Segon  concurs  públic  per  dos  programes  de  cobertura  estatal  però  en  obert,   no  de  pagament:  VEO  TV  (Unidad  Editorial)  i  NET  TV  (Prensa  Española).     Degut  al  fracàs  de  la  TDT:   2005  Pla   d’impuls   TDT:  Modificació  PTN  (Reial  Decret  944/2005)  à  canvi  de  plantejament   mitjançant  emissions  en  obert.   § Es   fan   unes   reserves   pel   període   de   transició   i   una   previsió   de   la   implantació   el   3   d’abril  de  2010.   § Canvi  de  condicions  de  la  concessió  de  Canal  +  à    Emissió  en  obert:  canvia  el  nom  a   Cuatro  (novembre).   § Redistribució   de   l’espectre   alliberat   per   Quiero   TV:   A   partir   de   2005,   de   l’espectre   alliberat,   es   dedicarà   a   ampliar   els   programes   per   tal   que   hi   hagi   més   oferta   i   que   augmenti  l’interès  de  que  la  gent  es  passi  a  la  TDT:   o RTVE  tenia  2  i  se  li  donen  3.  Per  tant  5  programes.   o Antena  3  (1),  Tele  5  (1)  i  Cuatro  (1)  se  li  donen  2  més  a  cada  una  (3  cada  una).   o Net  (1)  i  Veo  (1)  se  li  donen  una  més  a  cada  una  (2  cada  una).   Al  desembre  es  fa  una  resolució  de  concurs  públic  i  s’atorguen  2  programes  a  La  Sexta.  Per   tant,   les   privades   tindran   15   programes   (7   via   concurs   i   8   “regalats”   o   donats   a   canvi   de   promoure  les  emissions  de  la  TDT).     Al  2005  a  més:  Previsió  à  cada  concessionària  privada  podrà  accedir,  un  poc  acabades  les   emissions  en  analògic,  a  un  MUX  digital.   Al  2010:  Migració  digital  completada  à  1  MUX  per  prestador.  Total:  24  programes  (15  +  9  à   aquests   9   són   els   que   s’han   tancat   al   maig   de   2014).   Acord   del   Consell   de   Ministres   que   una   empresa  va  recórrer  per  tal  que  hi  hagués  concurs  públic.     Degut  a  que  es  va  recórrer,  hi  ha  un  procés  judicial  i  al  final  de  l’any  2012,  el  Tribunal  Suprem   considera   que   l’última   ampliació   es   podia   fer   però   no   d’acord   al   procediment   que   es   va   utilitzar,   sinó   mitjançant   concurs   públic.   Al   2013   el   Consell   de   Ministres     permet   que   els   canals  continuïn  emetent  fins  a  acabar  el  procés  d’alliberament  de  l’espectre.  L’empresa  ho   torna  a  recórrer  i  el  Tribunal  Suprem  anul·∙la  la  moratòria  i  posa  una  data  límit  pel  tancament   d’aquests  9  programes  pel  6  de  maig  de  2014.   Atresmedia  ha  de  tancar  3  programes,  Mediaset,  Veo  TV  i  Net  TV  2  cada  un.   § Atresmedia:   Antena   3,   Neox,   Nova,   laSexta,   GolTV   [TDT   de   pagament]   ha   perdut   Nitro,  Xplora  i  LaSexta3.   § Mediaset:  Telecinco,  Cuatro,  FDF,  Boing,  Dividnity,  Energy  perd  La  Siete  i  Nueve.   § Vocento   (Net   TV)   Paramount   Channel   [Viacom],   Disney   Channel   perd   EHS   TV   [MTV]   i   LTC  [Intereconomia].   § Unidad  Editorial  (Veo  TV)  Discovery  Max  i  13  TV  perd  AXN  [Sony]  [TDT  de  pagament]  i   LTC     Anàlisi   i   comentari   argumentat   de   dos   mitjans   tancats.   à   Sistema   de   mitjans,   Actors,   oferta   (continguts,  programació)  audiència,  aspectes  tecnològics,  altres...     Procés  de  concentració  (es  donen  sempre  en  el  model  liberal):   2008:  Autorització  TDT  pagament     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     39     2011:  Fusió  i  absorció  Cuatro  i  Telecinco  à  integrats  a  Mediaset   2012:  Fusió  d’Antena  3  i  LaSexta  à  Atresmedia   Atresmedia  i  Mediaset  (duopoli)   5.2.2.  Televisió  autonòmica   Espanya   va   seguir   un   model   d’abast   estatal   només   pública   i   quan   comença   el   procés   de   transició  es  crea  una  adaptació  de  la  televisió  dins  les  autonomies.   Quatre  etapes:   1. Naixement  de  la  televisió  autonòmica:  En  el  context  de  principis  dels  anys  80  (1982-­‐ 1985)   es   posen   en   marxa   tres   televisions   públiques   autonòmiques   governades   per   partits   diferents   del   que   hi   havia   al   govern   central,   amb   una   llengua   pròpia,   per   aquest   motiu   plantegen   la   televisió   com   un   element   de   normalització   lingüística.   Euskadi   (1982),   Catalunya   (1983)   i   Galicia   (1985).   Aquestes   televisions   autonòmiques   trenquen  amb  el  monopoli  de  RTVE  (La  1  i  La  2).   2. Dos   processos:  D’una  banda,  els  operadors  històrics  posen  en  marxa  un  2n  canal  (per   exemple  a  Catalunya  el  canal  33  i  a  Euskadi  ETB2).  D’altra  banda,  en  aquest  context,   es  posa  en  marxa  la  televisió  autonòmica  a  altres  territoris:  Andalusia,  Comunitat  de   Madrid  i  País  Valencià.  Les  sis  comunitats  que  ara  posseeixen  televisió  autonòmica,   constitueixen   la   FORTA   (federació   d’organismes   de   radiotelevisió   autonòmica)   a   Bilbao   al   1989.   La   FORTA   els   permet   contractar   publicitat   conjunta,   intercanviar   notícies,  etc.   3. Digitalització   i   privatització:   L’any   1988   el   govern   de   l’Estat   aprova   el   Plan   Técnico   Nacional   de   la   TDT.   Aquest   pla   regula   la   TV   estatal,   autonòmica   i   local.   Sobre   la   televisió  autonòmica  es  preveu  que  per  cada  televisió  autonòmica  hi  haurà  un  MUX   (4   programes)   i   que   2   programes   siguin   públics   i   2   que   passaran   a   ser   d’explotació   privada  mitjançant  concurs  (no  es  preveu  només  per  les  comunitats  que  ja  tenen  la   llei  aprovada  sinó  per  les  comunitats  que  la  poden  aprovar  en  un  futur).  Aquest  pla,   per   tant,   introdueix   a   escala   autonòmica   la   televisió   privada.   A   partir   del   2005,   s’introdueix   que   per   cada   comunitat   hi   podrà   haver   2   MUX.   Entre   1999   i   2006   es   posen  en  marxa  7  televisions  públiques  autonòmiques  noves:  Illes  Canàries,  Castella   la   Manxa,   Astúries,   Illes   Balears,   Extremadura,   Murcia   i   Aragó   (Cantàbria,   Castella   i   Lleó,  Navarra  i  La  Rioja  no  tenen  televisió  autonòmica  pública).  El  model  que  apliquen   és   que   externalitzen   serveis   fora   (privatització).   Com   són   públiques,   no   poden   externalitzar   els   informatius,   però   sí   la   resta   de   coses.   Això   vol   dir   poca   producció   pròpia,  pressuposts  més  baixos...  En  quant  a  la  televisió  autonòmica  privada,  s’anirà   introduint   entre   el   1999   i   2009:   es   convoquen   concursos   a   totes   les   comunitats   autònomes.  La  primera  en  concedir  el  concurs  és  Madrid.  A  Catalunya,  actualment,   compta  amb  2  MUX  (1  públic  i  1  privat).   4. Un   pas   més   en   el   procés   de  liberalització   (2010-­‐2012):  Des  de  l’any  2012  s’han  obert   les  formes  de  gestió  de  la  TDT  autonòmica  à  S’aprova  una  llei  que  modifica  alguns   aspectes  de  la  Llei  General  de  la  Comunicació  Audiovisual  de  l’any  2010.  El  que  fa  és   obrir  totes  les  possibilitats  en  la  gestió  de  la  televisió  digital  autonòmica.  Es  permet   externalitzar   els   informatius,   la   publicitat...   Fins   i   tot   es   pot   privatitzar   la   mateixa   televisió  pública.  En  aquesta  etapa,  s’utilitza  “la  crisi  econòmica”  per  justificar-­‐ho  tot.   Tendències:   a. Tancaments:  Castella-­‐la  Manxa  (2011)  à  segon  canal  públic;  Canàries  (2012)   à  segon  canal  públic;  País  Valencià  (2013)  à  RTVV   b. Reducció  plantilles:  Euskadi,  Catalunya...     40     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     c. Privatització:  Múrcia  à  gestió  de  la  TV  pública  per  empreses  privades     Catalunya  –  TV  autonòmica   TV  pública:  CCRTV  à  CCMA  (2007)   TV:  2  MUX   2010:  7  programes  (6  +  1)       La  TV  pública  ocupa  al  principi  1  MUX  sencer.  Per  tant,  no  es  poden  posar  els  dos  programes   privats  a  concurs.  Això  els  fa  demanar  l’autorització  per  posar  2  canals  més  i  els  hi  donen  2   MUX.   Al  2010,  la  CCMA  a  través  de  2  MUX  té  7  programes:  6  programes  diferents  i  1  és  la  versió  en   alta  definició  d’un  dels  programes  (HD).   A  partir  d’aquí  començarà  un  procés  de  supressió  de  programes.  Al  juliol  de  2010  desapareix   un  d’aquests  6  programes:  TVVi  (Televisió  Valenciana  Internacional).  Al  novembre  de  2012   desapareix  d’aquesta  oferta  el  IB3  Sat.  A  més,  hi  ha  una  reordenació  dels  programes  Super  3,   Super  3  (3XL)  i  Canal  33  à  passen  a  ser  1  (Super  3/300)  i  al  Desembre  de  2012:  5  programes.     Evolució:   2008  à  TV3,  33,  3/24  i  K3/300  (1  MUX)   2010  à  TV3,  33,  3/24,  Super  3/300,  TV3HD  (proves),  TVVi  (fins  al  juliol),  IB3   2012   à   TV3,   Super   3/300,   3/24,   Esports   3,   TV3HD,   espai   reservat   per   RTVV   i   IB3   (fins   novembre).   2014  à  TV3,  Super  3/33,  3/24,  Esports  3  i  TV3HD.     TV   privada:   adjudicació   al   final   de   2003   d’1   MUX   (4   programes)   a   Emissions   Digitals   de   Catalunya,  SA  (Grup  Godó)   • 8  tv  (generalista)   • 105  TV/RAC  105  (clips  musicals)   • BOM  (gener  2013)   • Barça  TV  (arrendament  a  FC  Barcelona)     5.2.3.  Televisió  local   La  primera  experiència  amb  televisió  local  a  Espanya  es  produeix  a  Cardedeu  a  l’any  1982  i  a   partir   d’aquí   es   comença   a   estendre   per   tot   el   territori,   especialment   per   Catalunya   al   principi.   Era   una   televisió   “alegal”,   no   era   il·∙legal,   ja   que   no   està   incorporat   dins   un   marc   legal,   i   durant   un   llarg   període   és   estructural,   durant   1980-­‐1985.   La   legalització   no   s’implantarà  fins  a  la  introducció  de  la  TDT.  Al  1988  ja  hi  havia  46  televisions  locals  que  no   eren  públiques  ni  privades,  són  iniciatives  de  ciutadans  en  la  seva  majoria.   Al   1995,   s’aprova   la   primera   llei   de   televisió   local   per   ones   terrestres.   La   llei   diu   que   la   televisió   local   haurà   d’emetre   preferentment   per   un   municipi.   Es   prioritza   el   públic   i   se   li   dóna  una  freqüència,  si  l’ajuntament  no  ho  vol,  pot  anar  a  iniciativa  privada  però  sense  ànim   de  lucre  (no  té  com  a  finalitat  guanyar  diners).  Aquesta  llei  (1995  –  llei  41/1995  de  TVL  per   ones  terrestres)  s’aprova  quan  hi  ha  un  munt  de  televisions  locals  funcionant  a  Espanya.   Es   reconeix   el   dret,   queden   legalitzades   totes   les   TV   locals   públiques,   gestionades   per   un   ajuntament  i  també  se  li  reconeix  el  dret  a  la  que  vulgui  funcionar.     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     41     També   es   reconeix   el   dret   a   totes   les   privades   que   estaven   en   funcionament   abans   de   l’1   de   gener   de   1995   i   el   que   hauran   de   fer   és   que   quan   es   posi   en   funcionament   la   llei,   seguir   uns   tràmits.   Les   que   vulguin   emetre   després   de   l’aprovació   de   la   llei,   hauran   de   demanar   primer   un  permís.   Al   2004   à   Plan   Técnico   Nacional   de   la   Televisión   Digital   Terrestre   Local.   Final   de   la   legislatura   d’Aznar.   El   primer   Plan   Técnico   divideix   Espanya   en   265   demarcacions,   agrupacions   de   municipis.   D’aquestes,   21   són   a   Catalunya.   Van   preveure   per   Catalunya   21   demarcacions,   el   mateix   nombre   que   hi   ha   avui   dia.   Es   va   preveure   que   cada   demarcació   tendria  un  MUX,  és  a  dir  4  programes.  Només  es  fa  una  excepció,  a  la  demarcació  de  Madrid   se  li  assignen  8  programes  (2  MUX).   La  demarcació  és  una  agrupació  de  municipis  però  que  no  responen  a  cap  lògica  específica.   En   el   cas   de   Catalunya   es   procura   unir   i   per   tant,   es   demanen   canvis   per   fer   coincidir   les   demarcacions  amb  comarques  o  unió  de  comarques.   Hi   ha   dues   comunitats   autònomes   que   convoquen   concurs   públic.   Una   és   les   Illes   Balears,   que  convoquen  i  resolen  la  TDT  local  privada  i  l’altre  es  Madrid,  que  el  convoca  però  no  el   resol   fins   al   2005.   Mallorca   convoca   el   concurs   tots   per   privat,   per   tant,   a   partir   de   2004,   inicialment   només   hi   ha   TDT   local   privada   allà.   A   Madrid   se’n   reserva   un   per   explotació   pública.  Al  final  de  2004,  al  govern  del  PSOE,  es  fa  algun  canvi  en  el  model  del  Plan  Técnico.   Manté   les   demarcacions   i   el   que   fa   és   que   atorga   algun   MUX   més:   Madrid   (que   ja   tenia   2   MUX),  Màlaga  i  Sevilla  (argumentant  que  tenen  molta  població)  i  3  més  a  Catalunya.   Els  de  Catalunya  són  21  demarcacions,  24  MUX,  les  3  demarcacions  que  reben  1  MUX  més   són  Barcelona,  Cornellà  i  Sabadell.  Per  tant  a  Catalunya  li  corresponen  96  programes.   L’any  2005,  es  fa  el  pla  d’impuls  a  la  TDT  en  obert.  Això  comporta  el  pla  d’extensió  de  la  TDT   en   obert   i   que   el   govern   anunciés   més   programes   a   Cuatro,   Telecinco...   i   això   també   comporta  que  s’introduís  la  TDT  variant  de  cobertura  insular,  Illes  Canàries  i  Balears  tenen   TDT  local,  estatal  i  TDT  local  de  cobertura  insular.  A  les  Illes,  un  MUX  de  TDT  de  cobertura   insular   a   Mallorca,   Menorca,   Eivissa   i   Formentera   (12   programes).   Les   Illes,   reserven   dos   programes  públics  i  dos  privats  (a  concurs).  Entre  2005  i  2006,  s’acaba  resolent  el  2007.  La   televisió  de  Mallorca  passa  a  ser  pública  i  neix  a  partir  de  2005.  Aquesta  modalitat,  en  més   d’un  cas,  ha  hagut  de  tancar.     Què  ha  passat  amb  la  TDT  local?   Era   una   posada   en   marxa   molt   lenta   i   dificultosa,   i   podem   parlar   de   crisi   de   model.   El   que   passa   es   que   pensen   en   uns   diners   però   hi   ha   un   període   de   crisi   que   comporta   a   la   complexitat   del   model.   Al   2010,   4   anys   després   de   l’arrancada,   dels   96   programes   inicials,   n’hi   havia   56   en   emissió.   Des   de   finals   de   2008,   comencem   a   parlar   de   tancament,   desaparició  o  reorganització:   § Públics:  Una  de  les  dificultats  és  organitzar-­‐se  en  consorcis   § Privades:   hi   ha   hagut   una   sèrie   de   prestadors   que   han   renunciat   a   la   llicència   (Granollers,  Palafrugell,  Cornellà,  Figueres,  etc.)   5.3.  Audiència  en  TV   La   manera   en   com   s’ha   estudiat   l’audiència   en   TV   ha   canviat   al   llarg   del   temps,   però   sempre   s’ha  fet  quan  hi  havia  televisió  privada  (a  EEUU  n’hi  ha  hagut  des  de  l’aparició  de  la  televisió  i   a  Europa  després  de  la  introducció  de  la  televisió  privada).   Sempre  la  publicitat  ha  estat  el  motor  que  ha  estudiat  l’audiència.   La  audiència  de  TV  s’ha  estat  estudiant  amb  un  sistema  d’enquestes.       42   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació       En   el   cas   d’EEUU   es   fan   unes   enquestes   molt   particulars   d’acord   amb   les   quals   es   seleccionava  una  mostra  i  els  individus  d’aquesta  mostra  se’ls  demanava  que  cada  setmana   enviessin  per  correu  postal  un  “diari  de  visionat”,  un  paper  que  en  franges  de  15  min  s’ha   d’emplenar  quin  programa  s’està  veient  i  quin  membre  de  la  família  ho  està  veient.     En  el  cas  d’Europa  eren  enquestes  però  personals  (sistema  EGM)  amb  mostra  repartida  en   tres  etapes  al  llarg  de  l’any.     Aquests   dos   sistemes   s’han   mantingut   fins   a   finals   dels   anys   80,   principis   dels   90.   Els   publicistes,  agències,  volien  aspirar  a  més.  Volien  saber  minut  a  minut  si  l’audiència  mira  o   no   mira   els   anuncis   publicitaris.   Per   tant   consideren   que   aquest   sistema   d’enquestes   és   obsolet.   Per  tant  als  principis  dels  90  s’introdueix  el  sistema  d’avui  dia  (a  EEUU  encara  es  segueixen   utilitzant  les  enquestes)  que  funciona  mitjançant  audímetres  (people  meter).   En   cas   dels   EEUU   qui   fa   les   mesures   d’audiència   és   l’empresa   Nielsen   que   elabora   l’estudi   amb  un  panel  format  per  9000  llars  amb  audímetres  situats  a  les  ciutats  més  poblades  dels   EEUU.   A  Espanya  ho  fa  Kantar  Media  des  del  final  dels  anys  80.  Kantar  Media,  cada  any,  identifica   quin   és   l’univers   que   vol   estudiar,   l’audiència   sobre   la   que   vol   tenir   coneixement   per   vendre   als  anunciants.  La  mostra  d’individus  s’amplia  en  comparació  amb  EGM,  que  no  contempla  la   mostra  amb  menors  de  14  anys,  per  contra  de  Kantar,  que  ho  fa  fins  a  nens  de  4  anys.     Espanya:  44.444.000  à  11758  persones  /  4625  llars   Catalunya:  7.061.999  à  1537  persones  /  530  llars     Sempre  hi  ha  objeccions  sobre  els  resultats  de  la  mostra,  això  és  degut  a  que  els  panels  no   estan   situats   a   les   llars,   no   a   segones   residències,   que   és   on   es   consumeix   més   audiència.   Altra   queixa   ha   estat   que   es   sobrerrepresentava   de   les   llars   dels   catalanoparlants   i   en   una   votació  van  baixar  la  proporció  de  llars  catalanoparlants.   Els  resultats  que  Kantar  fa  públics  són  els  que  tenen  menys  importància,  ja  que  els  altres  són   venuts  a  les  empreses.   Un  exemple  de  públics  són  els  resultats  de  consum  de  televisió  (ex:  abril  2014  à  237  minuts   diaris  per  persona  i  dia  de  mitjana).   Barlovento   comunicación:   del   1992   al   2013   ha   agafat   les   dades   de   Kantar   Media   i   ha   fet   una   evolució  del  consum  de  televisió  per  persona  i  dia.  Amb  aquesta  gràfica  comprovem  que  ha   augmentat   cada   vegada   més   el   consum   de   televisió   a   mesura   de   la   incorporació   de   la   digitalització  i  amb  la  introducció  de  la  TDT.   Dues  mesures:   • Audiència   mitjana   (Rating):   En   %.   Mitjana   telespectadors   d’un   programa   (franja   horària).  Univers  o  audiència  potencial.  A  partir  dels  audímetres,  es  veu  quina  és  la   mitjana  de  telespectadors  d’un  programa  determinat  sobre  l’audiència  potencial  (  =   els  que  tenen  audímetre).   • Share  (quota   de   pantalla/de   mercat):   Telespectadors   d’un   programa   (franja   horària).   Persones  que  en  aquell  temps  (programa/franja)  miren  la  televisió.  En  aquest  cas  no   es   mira   en   relació   amb   els   que   tenen   audímetre   (audiència   potencial)   sinó   amb   les   persones  que  tenen  audímetre  que  estan  mirant  la  televisió.  També  és  en  %.       Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     43     Funcionar   amb   ratings   et   dona   recursos   però   a   mesura   que   hi   ha   més   canals,   hi   ha   més   competència  i  les  xifres  de  rating  de  tothom  baixen.  Per  aquest  motiu  també  es  va  veure  la   necessitat  de  mesurar  mitjançant  el  share.     Altres  conceptes:   • Prime  time:  Franja  horària  de  màxima  audiència.           5.4.  Tendències  en  TV   Incidència  específica  en  una  d’aquestes  modalitats  à  televisió  per  ones:  es  caracteritza  per   utilitzar  l’espectre  radioelèctric.  Ha  passat  den  aquests  darrers  anys  d’analògic  a  coexistència   amb  el  digital  i  finalment  solament  digital.   Canvis  que  s’estan  produint  en  la  TDT  en  l’ús  de  l’espectre  radioelèctric:   L’agència   de   Nacions   Unides   competent   en   l’àmbit   de   telecomunicacions   decideix   com   s’utilitza  l’espectre  à  UIT:  Funciona  amb  un  nombre  determinat  d’Estats  i  el  propi  sector.  La   UIT   adopta   un   conveni   on   tots   els   membres   es   posen   d’acord   amb   com   s’utilitza   aquest   espectre.  L’any  2007,  en  un  context  de  desenvolupament  de  la  digitalització,  es  decideix  que   una  part  de  l’espectre  que  abans  servia  per  la  TV  (broadcasting)  es  destina  a  comunicacions   mòbils.   Aquesta   decisió   s’haurà   de   migrar   un   cop   s’hagi   consumat   l’apagada   analògica   (dividend  digital:  “alliberament”  d’aquest  espai  de  l’espectre  que  era  utilitzat  per  la  TV  per   ser  utilitzat  per  telefonia  mòbil).     2010:  La  UE  complirà  les  condicions  de  la  UIT  i  fixen  un  termini  per  al  dividend  digital  à  1  de   gener  de  2015.   La   UE   pren   una   segona   decisió:   al   2010   la   telefonia   mòbil   s’ha   estès   considerablement   i   consideren   que   s’ha   d’aplicar   el   principi   de   neutralitat   tecnològica   à   no   separació   per   tecnologies  de  mòbil  com  2G,  3G,  4G....  sinó  tot  l’espectre  per  mòbils,  sense  separació  per   generacions  de  mòbils  (aquest  procés  pren  el  nom  de  refarming  o  reassignació).   Espanya:   al   2011   completa   la   migració   i   pren   dues   decisions:   una   sobre   el   dividend   digital   (alliberament  de  l’espectre  per  a  telefonia  mòbil  igual  que  la  UE)  i  una  altra  de  reassignació   de  l’espectre,  aplicar  la  neutralitat  tecnològica  també  com  la  UE.   Resultat:  el  ministeri  d’Indústria,  Turisme  i  Comerç  durant  el  2011  fa  un  procés  de  licitació  de   l’espectre  radioelèctric.  Fa  una  sèrie  de  lots:   • Dividend  digital  (800  Mhz)   • Refarming  (900  Mhz)   • Refarming  (1800  Mhz)   • Refarming  (2.6  GHz)   Aquesta   reassignació   la   fa   en   un   90%   ho   posa   a   subhasta   i   un   10%   a   concurs   públic.   Resultat   à  1.800  milions  d’euros  aprox.  Principals  operadors:  Movistar,  Vodafone  i  Orange.   “Els   costos   derivats   de   la   reorganització   de   l’espectre   radioelèctric   que   cal   realitzar   per   alliberar   la   banda   de   freqüències   790   a   862   MHz   seran   sufragats   per   l’Administració   amb   els   ingressos   obtinguts   en   les   licitacions   públiques   que   es   convoquin   per   assignar   espectre   radioelèctric”  (Llei  2/2011  d’Economia  sostenible,  art.51)   Per  tant,  podem  pensar  que  hi  havia  recursos  amb  1800  milions  d’euros  per  sufragar  aquests   costos,  tal  com  diu  la  llei,  però  el  Govern  els  utilitza  per  reduir  el  dèficit  a  l’any  2011.       44   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació         2012:   24   d’agost.   Pla   TDT   alta   definició   (aprovació   d’aquest   pla)   +   espectre   4G   abans   de   01/01/2014.     2012:  “Se  reducen  las  frecuencias  asignadas  para  prestar  el  servicio  de  TV,  garantizando  un   uso   más   eficiente   del   espectro,   aunque,   gracias   a   los   avances   tecnológicos   se   garantiza   la   emisión  del  mismo  número  de  canales  nacionales  de  TV  que  los  actuales”  à  això  no  ha  estat   així.   “En   el   caso   de   las   televisiones   autonómicas,   el   marco   es   lo   suficientemente   flexible   como   para  permitir  acomodar  las  diferentes  realidades  de  desarrollo  de  este  servicio  existente  en   las   diferentes   Comunidades   Autónomas,   y   facilitar   la   evolución   hacia   las   emisiones   de   alta   definición,   en   el   contexto   general   de   un   aprovechamiento   más   eficiente   del   espectro”   à   menys  espectre  per  les  TV   “El  Plan  de  impulso  de  la  TDT  cuenta  con  el  respaldo  de  las  televisiones  privadas  asociadas   en  UTECA,  que  han  culminado  un  acuerdo  para  el  impulso  de  la  televisión  digital  terrestre  en   el   que   se   incluye   una   apuesta   decidida   por   la   televisión   de   alta   definición   de   elevada   calidad   y  por  la  introducción  de  servicios  innovadores  en  la  TDT.  Igualmente,  se  han  establecido  las   bases   para   que   la   televisión   privada   afronte   en   las   mejores   condiciones   el   proceso   de   liberación  del  dividendo  digital”  à  les  televisions  privades  donen  suport  a  aquest  pla,  a  les   quals  se’ls  garanteix  les  mateixes  condicions.     Febrer  de  2013:  Agenda  Digital  para  España:  “Lograr  un  uso  más  eficiente  del  espectro  con   una  perspectiva  a  medio  y  largo  plazo,  es  uno  de  los  objetivos  fundamentales  (...)  Para  ello   es  necesario  impulsar,  por  un  lado,  medidas  que  fomenten  un  uso  más  dinámico  y  flexible   del   espectro,   y   por   otro,   la   revisión   del   estado   actual   de   las   bandas   de   frecuencia,   identificando  aquellas  infrautilizadas  y  evaluando  aquellas  bandas  de  frecuencia  que  puedan   satisfacer  la  demanda  creciente  de  tráfico  de  datos  en  las  redes  móviles”  -­‐-­‐>  encara  al  2013   es  seguia  dient  que  s’alliberarien  a  l’1  de  gener  de  2014,  cosa  que  tampoc  ha  estat  així.   Línies  d’actuació:   • “Adelantar   la   puesta   a   disposición   a   los   operadores   de   telecomunicaciones   de   los   bloques   de   espectro   del   dividendo   digital   para   servicios   de   comunicaciones   electrónicas”  à  termini  1/1/2015  (termini  de  la  UE,  ja  que  no  s’ha  acomplert  el  de   Espanya)   • Aprovació   d’una   llei   de   telecomunicacions   el   2013,   que   es   va   acabar   aprovant   al   2014:  9/2014,  de  9  de  maig,  de  telecomunicacions.     “Televisor  connectat”  /  convergència:     Unió   amb   el   receptor   de   televisió   de   serveis   audiovisuals   amb   internet   i   amb   telecomunicacions.  La  Unió  Europea  ha  anat  actuant  en  aquesta  matèria  comença  un  procés   de  prendre  posició  davant  d’aquest  entorn  de  convergència.     L’any   2013   aprova   un   llibre   verd:   “propuestas   para   la   convergència   plena   del   mundo   audiovisual,  crecimiento,  competència  y  valores”.  à  el  llibre  planteja  un  procés  de  consulta   oberta  per  veure  si  en  aquest  nou  entorn  s’ha  de  regular  i  intervenir  més  o  menys  en  quant  a   pluralisme,  protecció  de  menors...   El   Parlament   Europeu   ha   aprovat   un   document   sobre   “els   reptes   de   la   televisió   connectada”   i  ha  enviat  unes  recomanacions  a  la  Comissió  Europea  sobre  televisió  connectada.     Apunts  Estructura  de  la  Comunicació     45     Per  tant,  presa  de  posició  inicial  de  la  comissió  europea  per  tal  de  veure  si  s’ha  de  regular  o   no  sobre  aquest  àmbit.     “La   convergència   pot   entendre’s   com   la   fusió   progressiva   dels   serveis   de   radiodifusió,   tradicionals   i   internet.   Això   condueix   a   possibilitats   de   visionat   que  van  des  dels  televisors  amb  connectivitat  a  Internet  afegida,  passant  pels   descodificadors   que   entreguen   continguts   de   vídeo   OTT   (over-­‐the-­‐top   à   continguts   proporcionats   per   algun   prestador   o   operador   que   no   els   ha   produït)   als   serveis   de   comunicació   audiovisual   prestats   a   través   d’ordenadors   personals,   portàtils,   tabletes   i   altres   dispositius   mòbils.   Els   consumidors   utilitzen  tabletes  i  altres  dispositius  mòbils.  Els  consumidors  utilitzen  tabletes  o   telèfons  intel·∙ligents  al  mateix  temps  que  veuen  la  televisió,  per  exemple  saber   més   sobre   el   que   estan   veient   o   interactuant   amb   amics   o   amb   el   propi   programa  de  televisió”     Llibre  verd,  pàgina  3         “Televisor”  +    Serveis  i  funcions  ordinador/web   Característiques  principals  del  televisor  connectat:   • Serveis  audiovisuals  sota  demanda   • Modalitats  múltiples   • Nous  actors     • Multiplicitat  de  dispositius  en  què  rebem  TV:  progressivament  mòbils,  tabletes...   • Canvis  en  el  consum     Multiplicitat  de  formes  de  televisió  connectada  que  cada  una  té  unes  connotacions       Determinades:   - Plataformes   propietàries:   Cada   fabricant   té   el   seu   sistema   i   decideix   en   quin   ordre   posa   els   continguts,   etc.   (Sony,   Samsung   Smart   TV,   LG   Smart   TV...).   Quan   el   fabricant   estableix   el   seu   ordre,   dins   d’aquests   portals   hi   ha   possibilitat   de   fer   compres,   transaccions,  etc.  i  l’empresa  generalment  es  queda  un  percentatge  à  per  tant  qui   controla  aquests  portals  no  és  neutre   - Altre   possibilitat   és   que   alguns   operadors   estan   en   condicions   de   definir   ells   uns   descodificadors  que  et  proporcionen  el  seu  servei  més  la  connectivitat  via  internet:   o iPlus  (Canal  +)   o  Tivo  (ONO)   - Nous   actors   que   busquen   fórmules   per   arribar   a   l’usuari   a   través   de   fórmules   molt   diverses:   o Google  TV   o InOut  TV   - Televisió   híbrida   (Hybrid   Broadband   Television):   Variant   de   la   televisió   connectada   que   ha   estat   promoguda   per   un   consorci   europeu   d’algunes   empreses   de   televisió   (RTVE   està   a   aquest   consorci)   i   alguns   fabricants   d’empreses   d’electrònica.   Això   et   proporciona   accés   a   TDT   +   accés   a   la   xarxa,   amb   diverses   modalitats   (vídeo   sota   demanda,  publicitat,  jocs,  participació  directa,  xares  socials...).  Es  coneix  també  com   a   botó   vermell   perquè   així   s’accedeix   a   la   primera   plana.   Aquest   sistema   ha   estat   adoptat  per  la  majoria  de  països  europeus.  Espanya  estava  en  proves  des  del  2011  i   l’agenda  digital  de  2013  reafirma  que  aquest  és  el  sistema  estàndard.     46   Apunts  Estructura  de  la  Comunicació         Televisió  connectada  per  països  (milions  d’unitats)  al  2012:   Japó  à  21,1   EEUU  à  15,8   Xina  à  13,8     Amb  quina  freqüència  s’utilitzen  les  funcionalitats  de  la  TV  connectada:   Europa:  33%  no  l’utilitza   EEUU:  21%  no  l’utilitza   Per  tant:  es  venen  tv  amb  funcionalitat  de  tv  connectada  però  després  no  s’utilitza.  El  que   més  s’utilitza  és  la  TV  en  directe  i  no  pas  vídeo  sota  demanda.     Consums:  Televisió  social  /  Segones  pantalles:   Interacció   digital   dels   telespectadors   a   l’entorn   dels   continguts   televisius.   La   característica   principal  és  que  es  fa  interacció  centrada  amb  els  continguts  de  televisió.     Multitasking  amb  TV  com  a  eix.   Perquè  puguem  fer  aquest  tipus  de  televisió,  promocionarà  els  serveis  lineals  de  televisió.   Twitter  vs.  Facebook   Va  unida  principalment  a  Twitter  i  és  un  fenomen  relativament  nou  però  que  està  en  auge.   A   Estats   Units   el   juny   de   2012   un   33%   dels   usuaris   de   Twitter   tuitejaven   sobre   continguts   televisius.  A  Rússia  un  40%  de  la  conversa  durant  prime  time  TV.   Per  tant  és  una  nova  forma  de  consum  que  fomenta  el  visionat  en  directe  i  que  especialment   és  important  per  un  segment  de  població  entre  15  i  45  anys.   TV  social  i  visionat  en  directe:  comentar  i  compartir  experiència   Mesura   TV   social:   pràcticament   a   tot   arreu   s’ha   desenvolupat   un   instrument   per   mesurar   l’índex   de   televisió   social.   En   el   cas   d’Espanya   un   grup   d’enginyers   informàtics   i   economistes   van  crear  un  sistema  per  calcular  l’engagement.  Kantar  Media  va  comprar  aquesta  empresa   (Tuitele)  que  van  crear  aquest  sistema.  A  Estat  Units  s’utilitza  un  altre  sistema.   El   que   s’ha   comprovat   és   que   es   continua   fent   comentaris   sobre   els   programes   televisius   durant   les   pauses   publicitàries.   à   Manteniment   comentaris   en   bloc   publicitari:   Cadenes   valoren  positivament  aquest  element  ja  que  es  parla  dels  seus  continguts  però  en  canvi  els   anunciants  consideren  inútil  seguir  invertint  en  aquests  anuncis  si  la  gent  no  els  mira.     Per   tant   el   que   es   fa   es   un   patrocini   d’un   emplaçament   de   producte   integrada   dins   el   contingut  del  programa.       ...