Tema 3 Mankiw (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención + Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 12/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

1. Capítol 3: INTERDEPENDÈNCIA I GUANYS DERIVATS DEL COMERÇ Com a punt de partida d’aquest anàlisi, examinarem les causes de la interdependència econòmica. Segons un dels deu principis de l’economia, el comerç pot millorar el benestar de tot el món. Què guanyen exactament els individus quan comercien entre sí i per què decideixen tornar-se interdependents? - Una paràbola per a l’economia moderna Imaginem que hi ha únicament dos béns en el món: carn i patates, i dues persones: un agricultor i un ramader i als dos els hi agradaria poder menjar tant patates com carn. Els guanys derivats del comerç són evidents si el ramader només produeix carn i l’agricultor només produeix patates. Ara bé, aquesta independència que tenen no és tan favorable com sembla. El comerç els permet gaudir d’una major varietat. Aquest exemple de la carn i les patates mostra d’una manera molt senzilla com el món pot beneficiar-se del comerç, els guanys serien similars si ambdues persones fossin capaces de produir els dos productes, únicament hi hauria un gran cost. Els guanys derivats del comerç són menys evidents quan a una persona se li dóna millor produir tots els béns. Ø LES POSSIBILITATS DE PRODUCCIÓ En el panell (b) es mostra la frontera de possibilitats de producció (mostra les diverses combinacions de productes que pot produir una economia) de l’agricultor. Aquesta frontera justifica un dels deu principis de l’economia: els individus s’enfronten a disjuntives. En aquest cas, l’agricultor s’enfronta a una disjuntiva entre produir carn i produir patates. La frontera de possibilitats de producció d’aquest panell és una línia recta. En el panell (c) es mostra la frontera de possibilitats de producció del ramader. Si l’agricultor i el ramader decideixen ser independents en lloc de comercialitzar, cada un consumeix exactament el que produeix. En aquest cas, la frontera de possibilitats de producció també és la frontera de possibilitats de consum. No obstant això, aquestes fronteres no ens diuen què és el que realment decidiran. Per saber-ho, necessitem conèixer els seus gustos. Ø L’ESPECIALITZACIÓ I EL COMERÇ El comerç ens permet a cada un especialitzar-nos en allò que millor sabem fer. Gràcies a l’especialització i al comerç, en l’exemple, les dues persones poden consumir més carn i patates sense treballar més hores. - El principi de l’avantatge comparatiu: la força motriu de l’especialització Ø L’AVATATGE ABSOLUT Els economistes empren el terme avantatge absolut quan comparen la productivitat d’una persona, una empresa o un país amb la de l’altre. Aquest terme és la capacitat per a produir un bé utilitzant menys factors que un altre productor. En el nostre exemple de patates i carn, l’únic factor que ens permet conèixer l’avantatge absolut és el temps, és a dir, observant quant temps necessita cadascú per cada tipus de producció. à el cost més baix de produir patates correspon al ramader. Ø EL COST D’OPORTUNITAT I L’AVANTATGE COMPARATIU També, en lloc de comparar els factors necessaris, es pot comparar el cost d’oportunitat (allò a què s’ha de renunciar per obtenir una cosa). El cost d’oportunitat mesura la disjuntiva entre els dos béns als quals s’enfronten cada un dels productors. El cost d’oportunitat de la carn és la inversa del cost d’oportunitat de les patates. L’agricultor necessita 15’ per 1kg patates, Com 1kg de patates li costa al ramader ½ kg de carn, 1kg de carn li costa 2kg per tant, el seu cost de patates. Així mateix, com 1kg de patates li costa a l’agricultor ¼ kg de carn, d’oportunitat, sabent que necessita 60’ per 1kg de carn li costa 4kg de patates. fer 1kg carn, 15’ serien ¼ kg de carn. à 1kg patates és ¼ kg carn. L’avantatge comparatiu és la capacitat per a produir un bé amb un cost d’oportunitat menor que el d’un altre productor. Els economistes utilitzen aquest terme quan descriuen el cost d’oportunitat de dos productes. El que renuncia a una quantitat menor d’uns altres béns per produir el bé X té el menor cost d’oportunitat de produir aquest bé i es diu que posseeix un avantatge comparatiu en la producció d’aquell bé. En el nostre exemple, l’agricultor té un cost d’oportunitat més baix que el del ramader en la producció de patates: un kg de patates només li costa ¼ kg de carn, mentre que al ramader li costa ½ kg de carn. En canvi, el ramader té un cost d’oportunitat més baix que l’agricultor en la producció de carn: 1kg de carn li costa 2kg de patates, mentre que a l’agricultor li costa 4kg de patates. Per tant, l’agricultor té un avantatge comparatiu en la producció de patates i el ramader en la producció de carn. Tot i que és possible que una persona tingui un avantatge absolut en la producció d’ambdós béns, és impossible que tingui un avantatge comparatiu en la producció dels dos béns. L’avantatge comparatiu reflecteix el cost d’oportunitats relatiu. Ø L’AVANTATGE COMPARATIU I EL COMERÇ Els beneficis de l’especialització i del comerç no es basen en l’avantatge absolut, sinó en l’avantatge comparatiu. Quan cada persona s’especialitza en la producció del bé en el qual té un avantatge comparatiu, la producció total de l’economia augmenta. Aquest augment de la mida de “la tarta económica” es pot utilitzar per millorar el benestar de tot el món. <<El comercio puede beneficiar a todos los miembros de la sociedad porque les permite especializarse en las actividades en las que tienen una ventaja comparativa>>. Ø EL PREU DEL COMERÇ El principi de l’avantatge comparatiu estableix que és possible beneficiar-se de l’especialització i del comerç, però deixa sense resposta a un parell de preguntes relacionades: • De què depèn el preu al qual es comercialitza? • Com es reparteixen els beneficis del comerç entre les parts que comercialitzen? Podem establir una regla general: per a que ambdues parts es beneficiïn del comerç, el preu al qual es comercialitza ha de trobar-se entre els dos costos d’oportunitats. - Aplicacions de l’avantatge comparatiu El principi d’avantatge comparatiu explica la interdependència i els avantatges del comerç. Com la interdependència està tan estesa en el món modern, aquest principi té nombroses aplicacions. Dos exemples: Ø HA DE TALLAR ELL MATEIX LA GESPA DEL SEU JARDÍ EN TOM BRADY? Per a respondre aquesta pregunta, podem utilitzar els conceptes de cost d’oportunitat i avantatge comparatiu. Suposem que en BRADY pot tallar la gespa del seu jardí en 2 hores. Aquelles mateixes 2 hores les pot utilitzar per gravar un anunci de televisió que li farà guanyar 20.000$. En canvi, en FORREST GUMP, que viu a la casa del costat, pot tallar-li la gespa en 4 hores. En aquelles mateixes 4 hores, podria treballar al McDonald’s i guanyar 40$. En aquest exemple, en BRADY té un avantatge absolut tallant la gespa perquè pot fer la feina en menys temps. Però, com per a en BRADY el cost d’oportunitat de tallar la gespa és de 20.000$ i per a en FORREST és de 40$, FORREST té un avantatge comparatiu tallant la gespa. En aquest exemple els avantatges del comerç són múltiples. En lloc de tallar la gespa del seu jardí, en BRADY hauria de fer l’anunci i contractar a en FORREST per a que li talli la gespa. Sempre i quan li pagui més de 40$ i menys de 20.000$, ambdós gaudiran d’un major benestar. Ø HA DE COMERCIALITZAR AMB ALTRES PAÏSOS, ESTATS UNITS? Beneficiar-se de l’especialització i del comerç també pot resultar l’activitat de la població de diferents països. Els béns produïts a l’estranger i venut en el nostre país s’anomenen importacions. Mentre que els béns produïts en el nostre país i venuts a l’estranger són coneguts com exportacions. Naturalment, les qüestions que planteja el comerç internacional són, realment, més complexes. La més important és que a tots els països hi ha moltes ciutats que tenen interessos diferents. El comerç internacional a vegades, pot empitjorar el benestar d’alguns, tot i que millorar el país en el seu conjunt. El comerç permet augmentar la prosperitat d’un país. ...

Comprar Previsualizar