TEMA 2 LES ACTIVITATS I ELS MATERIALS (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 3º curso
Asignatura Intervenció en alteracions del llenguatge oral i escrit
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 05/08/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2 LES ACTIVITATS I ELS MATERIALS 1. LA DIFERENCIA ENTRE ACTIVITAT I MATERIAL ACTIVITAT MATERIAL - Suport per l’activitat, es a dir, es un suport per - Acció amb el llenguatge o Comprendre un missatge per a seguir: fer l’activitat.
 un ordre - El material és el suport amb el que jo faig  Conversar l’activitat. Poden ser:  Denominar o Lúdics  Descriure o Significatius  Narrar o Coneguts  Les activitats tenen que estar ajustades al o Manipulables perfil del nen - És allò que fan el nen amb el llenguatge, es a dir, comprendre un missatge per seguir un ordre, conversar, denominar, descriure i narrar. Hi haurà activitats especifiques per dificultats i objectius específics.
Per exemple, per explicar un conte, es pot utilitzar un conte com a suport de totes les activitats de comprensió, denominació, descripció d’imatges: això es el material. En el moment en que nosaltres li diem al nen/a que expliqui el conte, això ja és l’activitat.
Un altre factor important és el temps; Aquest ha de ser variable segons l’activitat, s a dir, ha de ser variable per l’atenció del nen. Nosaltres també decidirem l’activitat.
 EX: si el nen està cansat nosaltres parem l’activitat, en cada sessió haurem de allargar l’activitat fins que el nen/a pugi ver tota la sessió sencera sense cansar-se ATENCIÓ SOSTINGUDA IMPORTANT; l’activitat no té que superar que el temps de la sessions.
TEMPS TEMPS haurà d’anar en funció: - Objectiu - Nen - Atenció 1.1. MATERIALS Els materials poden ser de 4 maneres diferents: - LÚDICS: els materials han de ser divertits, quan el nen s’ho passa bé, es quan vol participar i tindrà una bona atenció dirigida per nosaltres. Es buscarà que l’activitat sigui lúdica a partir del material.
 EXEMPLE un nen que no està mai quiet i que no presta atenció. No cal que li fem fer una activitat de denominació amb un material d’imatges, ja que el nen no prestarà atenció (atenció sostinguda).
Aquesta mateixa denominació, en nens d’aquest tipus, la podrem fer mentre ens passem una pilota i anem dient noms de fruites, animals, etc. Estarem treballant la denominació d’una manera lúdica i el nen s’ho passarà bé - MANIPULABLES: En nens ( no tant en adolescents). Quan son petits és essencial, perquè amb la manipulació aprenen i s’afavoreix la construcció del seu coneixement cognitius, lingüístic, social, emocional que seran necessaris per els objectius de treball. Sempre que es pugui, el material haurà de ser manipulable.
- SIGNIFICATIU: Si el material no es significatiu per el nen, no hi haurà comunicació, es a dir, el material haurà de ser significatiu, així el nen podrà tenir interès, hi haurà un afavoriment de la comunicació.
 Nens petits  material manipulable i conegut  Nens grans  material manipulable i conegut, però amb menys manipulació, dependrà del nen i dels objectius.
- CONEGUTS: hi haurà més atenció al llenguatge si el material es conegut, ja que així no estarà tan pendent del material.
En el material lúdic, haurem de tenir molt en compte que els logopedes no juguen amb el nens, li farem saber als pares que només utilitzem el joc, per poder arribar a desenvolupar el llenguatge. Els logopedes no juguem amb els nens, treballem els llenguatge amb ells.
1.2. ACTIVITATS Les activitats no es faran totes alhora. Treballem objectius prioritzats i seqüenciats, però si alguna cosa apareix transversalment s’ha de treballar, per tant: 1) Directa: - Dissenyada per un objectiu concret  EX: activitat de descripció per a augmentar la producció sintàctica - Buscar una situació per treballar aquest objectiu 2) Transversal: - Treballar una dificultat que apareix en el transcurs d’una activitat  EX: s’està treballant la longitud estructural i el nen fa una ruptura comunicativa / ruptura comunicativa mentre s’està treballant l’augment de la producció sintàctica - En aquell moment s’haurà de corregir la ruptura que ha fet el nen en aquell moment.
1.2.1.
ACTIVITAT: DISSENYADES PER A OBJECTIUS COMPRENSIÓ D’ORDRES - - S’utilitzarà aquesta tasca quan el nen presenti dificultats freqüents en comprensió. Si les dificultats de comprensió són freqüents es farà de manera l’objectiu de manera directa, en canvi si les dificultats de comprensió són ocasionals, es treballaran amb els objectius de producció.
Aquestes ordres han d’estar seqüenciades i es treballaran unes o unes altres segons les dificultats que presenti el nen.
1. Ordres simples (directes) o Vo (nen)  verb + objecte centrat en el nen; tanca la porta o Complexes S + V + O; pon la cadira dins de la caixa o SVO (agent extern) ; La nena agafa la fruita.
2. Ordres encadenades (directes): abans era només una ordre, ara són dos.
o primer han de ser relacionades entre elles, per tant, dependents; obre la motxilla i agafa un got o desprès han de ser independents entre elles; obre la motxilla i agafa un got 3. Ordres inferencials; les que no es diuen en llenguatge explícit o - Són ordres que fas al nen que no es diuen amb un llenguatge explícit; fer el gest amb la mà de que tens calor, el nen té que interpretar que tens que obrir la finestra. Aquelles ordres que han d’inferir el que han de fer; ara menjaria una poma. El nen ha de fer una interpretació.
Tot això en una situació comunicativa. Es a dir, parlant amb el nen, interaccionant amb el nen, etc. Per tant, es treballen de forma transversalment les habilitats comunicatives.
SCRIPS - - - - Nosaltres des de que som petits estem adquirint coneixements, aquests coneixements els tenim agrupats a la memòria en formants de coneixements.
Són formats de coneixements construïts gradualment a partir de l’experiència, organitzats en memòria i que hi ha unes accions prototípiques entre referents relacionats A mesura que el nen comença a tenir coneixements d’aquests scrips ( que anem adquirint amb la experiència) augmentarem el nombre de scrips. Aquests es van incorporant en el coneixement i al vocabulari (lèxic) i a les frases (relacions)  Un nen amb un Retard Del Llenguatge, si que té scrips però el que li falta és col·locar el llenguatge en aquest coneixement que ell té.
EX: un nen amb Síndrome de Down que li agraden molt els policies i els lladres. Doncs es treballarà amb l’script de policies i lladres (presó, pistola, manuelles, uniformes, persecució, cotxe de policia, etc.) El nen quan es treballa amb un scrip manipula els elements d’aquell tema.
El scrip es pot utilitzar per: o Millorar habilitats comunicació i comprensió o Reduir dificultats comprensió lèxiques i sintàctiques o Disminuir dificultats de producció.
COM ES DESENVOLUPA UN SCRIPT MATERIALS - Cases S’iniciarà la intervenció amb un script simple, adaptat al - Granges nivell cognitiu i lingüístic del nen i poc a poc l’anirem - Escoles ampliant amb més personatges, més accions, més  En general, les joguines que puguin objectes... i representant situacions més complexes, representar scripts.
amb la qual cosa també es requerirà un llenguatge més  També es pot representar amb el joc complex ( EX: mentre el mestre escriu la pissarra el nen simbòlic ( jugar a mestres, policies, metges.
reparteix fulls) Etc.)  Pot ser interesant que el nen porti les Quan la situació progressi, anirem introduint nous joguines de se casa, encara que haurem scripts relacionant-los entre ells(EX: escola i família). Es d’explicar a la mare que a la sessió no facilitarà el treball en els diferents contexts d’expressió: vindrà a treballar, sinó que treballarem simple i complex.
amb ell els scripts.
DENOMINACIÓ - - 1.
2.
3.
4.
Quan el problema el tenim en el component de magatzem lèxic. Aquest magatzem lèxic s’ha de treballar quan: o Volem reduir les dificultats de comprensió (vocabulari i comprensió semàntica)  Tasca de reconeixement. Nosaltres posem un làmina del nen i li demanem que assenyali la mare que menja, que parla, que camina, etc.
o Volem reduir les dificultats en la producció (semàntica, evocació i accés)  Evocació lexical El material de suport del material de denominar serà escollit en funció dels interessos del nen, de la seva edat, però també en funció de les característiques del lèxic que volem treballar, per el que la varietat de opcions que li presentem deurà ser complementat per els objectius plantejats El propi nen, treballant alternativament amb el context present i Ausent, amb el lèxic nomina, verbal i atributs  Exemple descriure el seu cos, amb que menges, amb que olores, etc.
Ninots per reproduir accions sobre ells (vestir-les, pentinar-les, etc.
Imatges per assenyalar o descriure els elements nominals, verbals.
Jocs cognitius, llibres, diferencies DESCRIPCIÓ D’IMATGES - - Hem de tenir molt clar la consigna que li donarem al nen, ja que podrà interpretar li demanem que descrigui una imatge ( on hi haurà el subjecte que fa accions, és descriure que passa no què hi ha) o denominar ( només una paraula, sigui nom o verb).
 EX: a veure, què hi ha en aquesta làmina?, aquí estaríem afavorint la denominació, no la descripció d’imatges. Per fer la descripció, hauríem de dir-li què passa en aquesta làmina? Llavors el nen descriurà el que veu a la imatge.
L’objectiu de la descripció d’imatges es que pugui fer frases que tinguin relacions entre els elements.
La descripció d’imatges serveix per: o Treballar dificultats de comprensió:  Nocions semàntiques i pragmàtiques (anàlisis de situacions i context cognitiu). Són nens que analitzen malament una làmina o la interpreten de forma errònia. També serveix per treballar les inferències.
RESUM DESCRIPCIÓ D’IMATGES: Comprensió Nocions semàntiques - Quan es trobin ruptures comunicatives originades per motius sintàctics relacionats amb la comprensió de les nocions semàntiques expressades pel lèxic funcional. Que el nen arribi a comprendre les nocions en les que hagi manifestat dificultat o Identificació, negació, afirmació, temporalitat, localització.  identificacions semàntiques Pragmàtica - Per presentar dificultats per no situar-se adequadament en el context cognitiu i per analitzar de forma inadequada les situacions representades en les imatges - Treball dificultats de producció morfosintàctica o o Augmentar la longitud estructural Disminuir dificultats morfològiques i sintàctiques INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT  Quan expressa les relacions entre els elements de la imatge mitjançant l’adequada sintaxis i la morfologia, amb l’objectiu d’augmentar progressivament la longitud estructural de les seves frases i disminuir, també progressivament, les seves dificultats pragmàtiques - Les imatges que es poden descriure són molt variables. Podem mirar per la finestra i demanar-li al nen què descrigui el que veu, podem agafar un conte i descriure que passa.
- Sempre en situació comunicativa per afavorir les habilitats comunicatives DISCURS NARRATIU - - És l’activitat més complexa i la última activitat que es realitza. Quan treballem el discurs narratiu, estem que el nen es capaç d’explicar un conte. Si aquest té problemes en el nivell lèxic, sintaxi i no pot fer estructures complexes, no podrem treballar el discurs narratiu, es a dir, només es començarà a treballar aquesta activitat quan el nen sigui capaç d’expressar-se en un context complex.
Els objectius que ens permet treballar el discurs narratiu són: o Llenguatge en un context narratiu: dificultats lingüístiques  Treballar el llenguatge en un context narratiu les dificultats lèxiques, morfològiques i sintàctiques  Per a que elaborin narracions amb producció lèxica i morfosintàctica correcta, es a dir, treballar el llenguatge infantil en el context de major complexitat de producció o Dificultats en la planificació  Quan el context simple i complex són correctes. Treballar la planificació per aconseguir un context narratiu  Per a que sigui produït sense necessitat de realitzar reformulacions i rectificacions, retrocessos, establint pauses inadequades, etc.
o Dificultats de coherència narrativa  Lingüísticament correcte però és un caos perquè es deixa molta informació i no és coherent.
 Per a que els nens elaborin narracions coherents, es a dir, treballar la producció de discursos coherents que requereixen la participació d’habilitats cognitives, lingüístiques i pragmàtiques - - Cap d’aquests objectius són normals treballar-los als 4 – 5 anys, segurament abans s’han de treballar altres objectius. Ara bé, el conte pot ser un bon material per les activitats que s’han dit anteriorment, com a material suport. Això si, no podem confondre discurs amb explicar contes En un nen sense cap problema als 4 o 5 anys ja té el discurs narratiu.
CONVERSA - - - Hem de crear atenció conjunta i sostinguda: començarem conversant durant un temps curt i l’anirem augmentant progressivament (=curt i anem Ens situarem de cara a l’infant, amb contacte físic augmentant progressivament) per potenciar el contacte Inicialment conversarem sobre l’infant i posteriorment ampliarem els temes ocular però sense forçar la de conversa ( no fer una conversa en el que el nen sàpiga que nosaltres situació.
saben la resposta, parlar de temes que l’interessin i el motivin) Parlarem sobre aspectes presents i posteriorment sobre aspectes absents Es parla del nen, de temes propers al nen i desprès es descontextualitza (això és una estratègia) i es busquen altres temes de conversa.
La conversa pot ser una activitat per ella mateixa, per facilitar INTERRACIÓ I COMUNICACIÓ (activitat per objectiu concret). Pot utilitzar-se per TREBALLAR LES RUPTURS COMUNICATIVES (problema de comprensió) INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT degudes a problemes de producció. També podem TREBALLAR LA PRAGMÀTICA ( context social; torns de parla, màximes de la convers; i context cognitiu; inferències) - La conserva es pot treballar de forma directa o transversal o Directa:  Dificultats de comunicació:  Augmentar intenció comunicativa, interès per la interacció, ampliar habilitats comunicatives  Comprensió  Disminuir ruptures comunicatives  Pragmàtica  Millorar context social i potenciar el context cognitiu o Indirecta:  Dificultats de producció, es molt poc útil per treballar de forma directa.
ACTIVITATS PREFERENTS LA NORA FA SERVIR REFERÈNCIES IMPLÍCITES ACTIVITAT: - REFERÈNCIES IMPLÍCITES: - Denominació o DEÍCTIC  AIXÒ, ALLÒ, AQUELL ( ESTA PRESENT EN EL MOMENT I POT SER ACCEPTAT o REFERENCIES IMPLÍCITES  AIXÒ, ALLÒ, AQUELL ( NO ESTA PRESENT EN EL MOMENT I NO ES DONA PER ACCEPTAT) L’ANDREU NOMÉS FA SERVIR UN NUCLI I VOLEM ALLARGAR L’ESTRUCTURA ACTIVITAT SINTÀCTICA - Scripts - Descripció d’imatges EL MARTÍ PRESENTA DIFICULTATS FREQÜENTS DE COMPRENSIÓ ACTIVITAT - Comprensió d’ordres LA MAR PRESENTA DIFICULTATS EN L’ANÀLISI DE SITUACIONS ACTIVITAT - ANÀLISIS DE SITUACIONS - Descripció d’imatges o NO SAP INTERPRETAR LA SITUACIÓ O LA IMATGE EL GERARD NO SEGUEIX EL TORN DE PARLA ACTIVITAT - Conversa 1.3. MATERIALS Quins materials haurem de tenir per treballar totes aquestes activitats? El materials es poden comprar o crear a la consulta (buscant fotos, imatges a internet, llibres, etc.) Hem de tenir tant dibuixos de objectes com d’accions, perquè s’ha de treballar la denominació, aquest material pot ser d’alta freqüència o baixa freqüència, de totes les nocions semàntiques i de totes les famílies semàntiques. Les imatges d’accions s’utilitzen per treballar les interpretacions incorrectes o descripcions incorrectes.
INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT S’utilitzen fotografies, tant en el llenguatge escrit com en el llenguatge oral. Es treballen molts objectius, com per exemple, la descripció d’imatges, inicis de discurs narratiu, nivell lèxic)  Inici del discurs narratiu, nosaltres ordenarem les imatges (que no tenen res a veure unes amb les altres) com vulguem, seguidament li presentarem al nen aquestes fotografies perquè ens narri una historia i que tingui relació entre elles.
S’utilitzaran també làmines soles o formant part d’un conte. Les làmines del TEO ajuden molt, però poden ser molt caòtiques per nens que tenen dificultats d’atenció, ja que hi ha un excés d’estímuls Utilitzarem també contes. Contes tradicionals, clàssics, temàtics (sentiments, etc.) aquests contes temàtics serveixen per treballar el lèxic autònom abstracte INTERVENCIÓ EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT Les oques serveixen per tot, per escriptura i per oral. La utilitzem en denominació i discurs narratiu Les sèries. Trobar l’intrús, quina treballar camps semàntics (a difícils). Es treballa la semàntica imatge no va amb la sèrie. Això per vegades molt simples i a vegades molt Les joguines que representi scripts (família, casa, granges, etc.) Quan els nens són petits i estem conversant, potser es necessiten marionetes, telèfons, etc. Serveix també per fer comprensió d’ordres (posa el nen a dormir, per exemple) Material escrit també és útil. Hi ha nens que ja tenen lectura i ja poden utilitzar o incorporar la lectura. Pot ajudar per semàntica i per comprensió en la lectura.
Fer dibuixos. Permet saber com el nen està representant allò que se li està dient. Aquests tres dibuixos de continuació són fets per tres nens diferents i a tots ells se’ls demana el mateix, que dibuixin el frutero está lleno de peras i Manzanas.
...

Tags:
Comprar Previsualizar