Mètodes de Recerca en Comunicació. Examen 1 (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes de recerca en comunicació
Año del apunte 2016
Páginas 19
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 57
Subido por

Vista previa del texto

Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 Mètodes de Recerca en Comunicació Tema 1: Introducció a la investigació de la comunicació i el periodisme 1. La formació investigadora dels comunicadors i el seu paper en les institucions i en les empreses Àmbits de desenvolupament de la formació i recerca en comunicació ECONOMIA I POLÍTIQUES DE COMUNICACIÓ PRODUCTORS I CREADORS Com creen ells les noticies,... S’hi deriven 3 teories: - Estructura de la comunicació - Newsmaking - Economia de l’empresa - L’Agenda Setting informativa/cultural - Les rutines - Indústria de la TEXTOS, DISCURSOS, MISSATGES, PRODUCTES I CONTINGUTS (Estudia el MISSATGE) - Els productes/textos comunicatius - Els discursos de la comunicació productives comunicació/indústria cultural - L’anàlisi de contingut - Els sistemes comunicatius - Economia política de la comunicació AUDIÈNCIES, RECEPCIÓ, OPINIÓ PÚBLICA, PROPAGANDA I INFLUÈNCIA (Estudia l’AUDIÈNCIA) - Anàlisi d’audiència - Anàlisi de recepció (com rep l’audiència el missatge) - La compressió del discurs i la producció del sentit (si s’entenen o no) - Els estudis culturals (com s’influeix a les audiències segons les cultures, edats,..) - L’Agenda Building - Indicadors culturals i Teoria del cultiu - Influència i persuasió Normalment els últims dos estudis van lligats, els dos primers estudis es fan en menor mesura, però també es fan. El més important és que no es confonguin.
2. El camí de la recerca, la seva importància, oportunitat i eficàcia 1. Etimologia del terme Es defineix l’etimologia com el total: l’estudi de tot el que engloba els mètodes de recerca científica. [Metà = cap a, al llarg de. Odos = camí] 2. Definició de Metodologia Aplicació pràctica d’una investigació: partim d’uns objectius, ens plantegem una hipòtesi, apliquem unes tècniques i obtenim uns resultats.
3. Definició de mètode Tècnica: tècniques que usem (quantitativa, qualitativa: experiments,...) 2.1. Les diferents formes d’aproximació al coneixement científic EL MÈTODE CIENTÍFIC. És la recerca en comunicació: la manera de conèixer i procedir que té la ciència. Té unes normes establertes per totes les disciplines (naturals, ciències pures, Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 periodisme, etc.), que són sempre les mateixes, i que s’han de seguir. I aquestes normes o característiques són el que diferencien el mètode científic de la investigació quotidiana.
Aquestes característiques són: - Que és fàctic - Transcendeix els fets (es fa una cerca per establir una llei general: s’agafarà una mostra però serà representativa, parlarem en general, tot i només haver analitzat una mostra. Si es fa bé la metodologia, es poden fer prediccions generals).
- Segueix normes metodològiques formalitzades - Es verifica empíricament i “problematitza” - És autocorrectiu i progressiu. S’expliquen els mètodes i mostres usats, però com s’utilitzarà una mostra, pot ser que hi hagi una altre mostra que acabi negant la nostra recerca, que acabi dient que els nostres resultats no són certs. Per tant és autocorrectiu, sempre hi haurà algú que utilitzarà els nostres mètodes o tècniques, però les enfocarà diferent, amb diferents contextos, etc. i modificaran els nostres resultats. Si el que diem és definitiu, ja no és una ciència.
- Les seves formulacions són de tipus general - És objectiu TIPUS DE RAONAMENT CIENTÍFIC a) Abducció: és sobre casos particulars, poden ser o no. Són raonaments lògics, però poden ser falsos. “Els homes són mortals. Sòcrates és mortal. Per tant, Sòcrates és un home”.
b) Inducció: és la base, el que fem sempre que realitzem una investigació científica. S’extreu una conclusió de casos particulars per establir una llei general. Els casos particulars són sempre vàlids (al contrari que l’abducció), i com més casos particulars, més vàlida serà la llei general.
“Sòcrates és un home i és mortal. Aristòtil és un home i és mortal. Per tant, és probable que tots els homes siguin mortals”. Pot ser que algú faci una investigació i descobreixi un home que és immortal, però de moment no ha passat per tant és cert.
c) Deducció: parteix d’un cas que sempre està ja verificat. Per tant, la conclusió és al 100% verídica. El problema d’aquest és que no ens avança en el coneixement. “Els homes són mortals. Sòcrates és un home. Per tant, Sòcrates és mortal”.
 Quan fem una recerca científica fem: Anàlisi, Síntesi i Analogia.
2.2. Relació entre teoria, metodologia, mètodes i tècniques d’aplicació Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 Mai partim del no res, hem de partir d’alguna teoria. Després decidim una metodologia, apliquem mètodes i tècniques, i amb tot això obtenim la nostra RECERCA CIENTÍFICA.
Teoria Tècniques Recerca Metodo logia Mètodes 3. Paradigmes i teories en Ciències de la Comunicació: les principals orientacions i àrees de recerca en comunicació Hi ha disciplines molt antigues de les quals surten els estudis en comunicació.
Àmbits de les disciplines: Antropologia Lingüística Història Estructura i polítiques de comunicació Sociologia Teoria del periodisme Filosofia Psicologia i psicologia social En treballs propis, podem utilitzar estudis previs d’altres camps, sobretot sociologia i lingüística.
 Paradigmes empíric - analítics: basats en el procés (procedents de la sociologia)  Perspectiva interpretativa: són més subjectius, venen més de l’antropologia i la psicologia (Escola de Palo Alto)  Teoria Crítica: té en compte el context social, històric i geogràfic. Teoritza (Escola Frankfurt) 4. La investigació en comunicació i les seves demandes socials Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 Les demandes socials estan als centres d’investigació (d’audiències o investigacions sociològic unes), a les investigacions a les universitats (professors que han de dedicar certes hores del seu temps a investigació i recerca,...), a les organitzacions i a les empreses (en el seu departament d’I+D o altres departaments especialitzats en investigacions: què agrada a l’audiència, què no,...).
5. Centres d’investigació en comunicació/grups de recerca LAPREC http://grupsderecerca.uab.cat/laprec/es Observatorio Mediterráneo de la Comunicación (OMEC) http://omec.uab.cat/ Observatorio Iberoamericano de la Comunicación http://centresderecerca.uab.cat/oic/ OITVE – Observatorio Internacional de Televisión http://oitve.uab.es/ Laboratori de Comunicació Pública http://www.labcompublica.info/index.htm Gabinete de Comunicación y Educación http://www.gabinetecomunicacionyeducacion.com/ Laboratori de Comunicació Estratègica http://www.labce.es/ 6. Centres d’investigació en comunicació/Associacions ALERI-IAMCR (International Association for Media http://iamcr.org and Communication Research) ECREA (European Communication Research & http://www.ecrea.eu/ Education Association) ALAIC (Asociación Latinomericana de http://www.alaic.net/portal/ Investigación de la Comunicación) SEP (Sociedad Española de Periodística) http://www.periodistica.es/ AIMC (Asociación para la Investigación de Medios http://www.aimc.es/ de Comunicación) Els resultats de les investigacions més importants no estan a llibres, Internet o revistes aleatòries divulgatives, sinó a ponències, congressos o revistes especialitzades en l’àmbit concret d’estudi.
7. Publicacions especialitzades i recursos en xarxes (les més imp. són en anglès) Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura http://www.analisi.cat/ojs/index.php/analisi/ De Signis http://www.designisfels.net Estudios sobre el Mensaje Periodístico http://www.ucm.es/info/emp/Portad_0.htm Comunicar http://www.revistacomunicar.com/ Comunicación y Sociedad http://www.unav.es/fcom/ comunicacionysociedad/es/ Revista Conexiones http://centresderecerca.uab.cat/oic/ Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 content/revista-conexiones European Journal of Communication http://ejc.sagepub.com/ Communication Research http://crx.sagepub.com/content/current INFOAMÉRICA. Revista Latinoamericana de http://www.infoamerica.org/ Comunicación Public Opinion Quarterly http://poq.oxfordjournals.org/ Communication Monographs http://www.tandf.co.uk/journals/rcmm/ MIRAR LINKS PER A L’EXAMEN (Revistes, associacions i estudis, els noms) 8. La investigació en comunicació i periodisme en l’era digital.
- Els recursos en xarxa - Les tècniques digitals de recerca - La cerca en Internet Tema 2: El procés d’investigació i les seves etapes: la seva aplicació a la investigació en comunicació 1. Introducció: el treball de recerca ÉS NO ÉS Síntesi dels descobriments que hem fet Resum Original Repetició d’idees Fonts Sèrie de cites Comunitat acadèmica o científica Opinió personal Còpia sense reconèixer autoria S’ha de citar tot, tant si copiem directament (posant cites) com si utilitzem idees d’altres autors, interpretades i escrites per nosaltres mateixos. Mirar web www.plagiarism.org 2. Els dos grans estils de recerca  ENQUESTES Són quantitatives, i es necessita tenir, per fer-les, una mostra àmplia i representativa. S’han de marcar unes preguntes ja codificades prèviament, parteix d’unes hipòtesis.
 ENTREVISTES Són qualitatives. Amb elles es pretén aprofundir i descobrir hipòtesis noves, perquè el que les fa no ha marcat totes les preguntes i respostes.
Avantatges de les enquestes: són més objectives, es guanya en rapidesa, es pot utilitzar una mostra molt més gran que en les entrevistes i a més, es dona una representativitat ràpida (el Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 que es diu és molt representatiu, no com en les entrevistes). No es poden extrapolar els resultats amb les entrevistes, cosa que sí podem fer amb les enquestes. Es té molta més facilitat per analitzar els resultats, perquè són numèrics (gràfiques, interpretacions,...), mentre que a les entrevistes s’hauria de transcriure entrevistes, treure idees claus.
Els avantatges de les entrevistes (qual.) és que anem a l’opinió, a allò subjectiu, i que permet aprofundir més i descobrir noves hipòtesis o plantejaments que nosaltres no havíem pensat.
QUANTITATIU QUALITATIU Empíric-analític Recerques crítiques Dades estadístiques Significat actor humà Significats objectius Significats intersubjectius Control de la realitat Investigar processos de construcció social Uniformitat conducta Reconstruir conceptes i accions de la situació estudiada Ho són les entrevistes, els grups de discussió, l’observació Construccions simbòliques: cerca dels significats i símbols Interpretatiu Ho són: l’enquesta, l’anàlisi de contingut, els experiments Exemples: índex d’audiència TV, lloc de procedència esportistes, opinions sobre temes determinats,...
Positivista QUANTITATIU QUALITATIU Objectivitat Subjectivitat Neutralitat Empatia Precisió Riquesa Representativitat (són extrapolables) Comprensió Informació Significat Replicabilitat Proximitat COMPARACIÓ QUANTITATIU QUALITATIU Marc Disseny, Tècnica i marc teòric Natural o artificial A priori Mostreig Probabilístiques univers Natural Emergent; Canvi, contrast experimental Mostreig “opinàtic” (significatius) Interpretació Generalitzar, universalitzar extrapolar, Especificar. Localista, universals concrets Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 Aplicació replicativa Dades mesurables i observables Estudi de fets/casos Unitats d’estudi fragmentables Elements bàsics Contrastar dades concretes Context, espai, entorn: aplicació contextual, localista Casos. Aprofundir en el significat Captar sentit, elaborar una teoria contrastada Sembla que el qualitatiu ens dona més, perquè el quantitatiu ja l’hem hagut de preparar prèviament, estem marcant una mica el resultat. Tot i així, s’utilitza més quantitatiu, perquè és més “científic”, ja que és més representatiu i fiable (dintre de la ciència). Però en estadis inicials d’una recerca, seria més interessant fer qualitatiu, perquè ens aporta més riquesa i l’opció de contemplar altres hipòtesi, tot i que no podrem dir que sigui representativa. Hem de pensar abans de començar quin mètode volem aplicar en el nostre projecte.
3. Tipologia d’investigacions Hi ha dos grans tipus de recerca: - Investigació pura (pure research): una investigació que es va desenvolupant sempre. Hi ha un tema que afecta als processos socials i que es va investigant per la seva rellevància social. I questa rellevància fa que el tema sempre s’estigui investigant i actualitzant. Això es fa sobretot en administracions públiques, centres de recerca i universitats. Es va desenvolupant sempre al llarg del temps.
- Investigació aplicada (applied research): es fa a la universitat i també a l’àmbit privat (per exemple en televisió). No es durà a terme en el temps, sinó que es un fet concret que una institució determinada o empresa necessita en un determinat moment. Té un límit de temps i s’aplica a un fet concret.
I d’altres, menys destacats: - Investigació acadèmica (scholarly research) - Investigació tècnica o comercial - Investigació de mercat: Aplicada en l’àmbit comercial (quan s’ha de comercialitzar un producte, per exemple).
4. Procés d’investigació Consta de dues etapes: a) Elaboració del projecte de recerca i b) Realització de la recerca PASSOS DEL PROJECTE 1) Es planteja el tema 2) Plantejament del problema de recerca a) Objectius (generals, específics) Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 b) Preguntes de recerca c) Justificació de la recerca 3) Marc teòric a) Antecedents teòrics del tema b) Revisió i justificació documental c) Construcció del marc teòric 4) Definició de la recerca 5) Hipòtesi 6) Disseny de la recerca (no aplicació) 7) Disseny de la mostra 8) Pla de treball, periodització i cronograma 9) Pressupost 10) Índex de la futura investigació 11) Bibliografia A PARTIR DEL PROJECTE DE RECERCA: a. Revisió i ampliació del marc teòric b. Disseny dels instruments d’anàlisi (fem les enquestes de veritat) c. Recollida de dades obtingudes de les enquestes/entrevistes d. Anàlisi de les dades. Prova i elaboració d’instruments de recollida de dades definitiu e. Presentació de resultats f. Elaboració de conclusions g. Presentació i difusió de la recerca EL PROJECTE 1) Delimitar i definir l’objecte d’estudi (específicament el que estudiarem, el més concret possible).
2) Àmbit disciplinari, teòric i metodològic (ens hem de situar en la perspectiva, el tractament, perquè tot farà variar la metodologia que apliquem).
4.1. El tema - Concepció de la idea - Definició. Primera aproximació a la realitat a investigar.
- Origen i sorgiment de la idea: Font Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 - Característiques de la idea: vaguetat inicial, antecedents, perspectiva científica, grau de coneixement dels temes,...
4.1.1. Determinar el tema..
 Ha de ser oportú i actual  Ha de tenir implicacions pràctiques (que serveixin per alguna cosa un cop acabat)  Ha d’afectar a un sector ampli de la societat o a un sector específic i estratègic d’aquesta.
 Ha d’omplir un buit en la recerca  Ha d’aclarir conceptes ambigus (a la part teòrica del treball s’han de definir els conceptes usats)  Ha d’aplicar tècniques diverses  Ha de revelar noves dades. NO estudiar el que ja està estudiat! 4.2. Determinar el problema - Delimitació espai-temporal (circumscripció) - Definir fronteres i límits, acotar, delimitar, i recollir informació - Estat de la qüestió de l’objecte d’estudi (dimensió històrica) Ex: influència de la publi TV en consum moda femenina 4.3. Identificar el problema  Títol i paràgraf introductori  Resum extens i definició del problema PASSOS A SEGUIR  Escollir el tema.
 Recopilació d’informació: Revistes científiques i professionals, revistes no especialitzades, resums d’associacions d’investigadors, bases de dades, situacions quotidianes, coneixements previs, hemeroteca,...
 Avaluació de material  Organitzar idees  Escriure el treball de recerca 1 LES 4 REGLES (d’Umberto Eco) - Que el tema correspongui als interessos de l’investigador (lectures, assignatures preferides, món polític, cultural o religiós).
1 - Fonts assequibles - Fonts manejables - Metodologia a l’abast Això i fins a final de tema, només llegir per sobre, no estudiar molt Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 UN BON TEMA (d’Umberto Eco) 5. Objectius, preguntes i justificació de la recerca És el que farem amb la recerca. Sempre s’escriuen en infinitiu. L’objectiu general és el que és la recerca en general, però que no arribarem a fer-ho del tot. És inabordable, però és el nostre tema general. Els objectius específics ens ajuden a acotar-lo.
1) Precisar els objectius de la recerca Definició de Objectiu general Objectius específics (com més acotats millor) 2) Preguntes de recerca. Ens hem de fer unes preguntes per objectius, del que derivaran les nostres hipòtesis.
3) Justificar la recerca i la seva factibilitat. Es justifica per conveniència (saber i dir si és convenient fer aquesta recerca, si val la pena, si és possible fer-ho, factible,...), per rellevància social (servirà per aportar alguna cosa a la societat en general o a un grup específic?), per les implicacions pràctiques (ha de ser útil posteriorment, si es descobreix un problema o es respon una hipòtesi, plantejar com arreglar-ho), per una aportació teòrica (què aportarà teòricament la investigació?) i per aportacions metodològiques.
No cal complir-ho tot, però sí una bona part.
6. Marc teòric i fonts documentals a) Revisar documentació: Antecedents (investigacions prèvies relacionades amb la nostra) i revisió documental (contextualització de les dades que necessito. Sempre segons altres autors, no inventar).
b) Construir el marc teòric (des de quina posició em situï i quins conceptes utilitzaré) Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 7. Tipus d’estudi  Exploratori: Explora temes nous que encara no han estat molt investigats.
 Descriptiu: Descriu una situació.
 Explicatiu: explicar les causes que originen un fenomen.
 Correlacional: comparatiu.
Delimitació OE: Què, Fonts Plantejament del problema: - Per a què? (objectius) - Perquè - On - Rellevància - Factibilitat Hipòtesi Marc teòric Tema 2: El procés d’investigació i les seves etapes - Part II 1. Formulació de les hipòtesis El plantejament de les hipòtesis: a. És el pas entre la teoria i la pràctica; el que marca tota la recerca.
b. És el que determina la resta del projecte, el que ens definirà la metodologia.
c. S’han de poder demostrar. Han de ser possibles i mesurables.
Com es formulen: - Per oposició: si + A, - B.
- Per paral·lelisme: a + A, + B.
- Per relació causa-efecte (No fer-ne d’aquest tipus si no fem un experiment!) - Per recapitulació. Donem varies respostes a la hipòtesi.
- Per interrogació. És més per metodologies qualitatives.
Qualitats i condicions d’una hipòtesi ben formulada 1. Resposta probable. No poder ser preguntes amb respostes obertes o generals, han de ser respostes clares.
Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 2. Claredat conceptual. Relacionat amb les variables. Si parlem d’una cosa a la hipòtesi i pretenem donar-li resposta, l’hem de definir bé al llarg del treball i als objectius.
3. Ha de ser operacional. S’ha de definir bé i s’ha de poder mesurar la hipòtesi, no es pot fer abstracta.
4. Generalitat i especificitat. Ha de ser general perquè tingui sentit, però també ha de ser específica perquè es pugui mesurar.
5. Referència empírica, comprovable i refutable. S’ha de poder mesurar els resultats.
2. Les variables Sistema de variables: - La variable és la propietat mínima de mesura de les hipòtesis. És el que ens permet refusar o aprovar la hipòtesi.
- És el sistema de mesura - És conceptualització i operativització - Els valors i categories les defineix la variable. Les variables és el que utilitzarem després per mesurar. Les categories d’anàlisi sorgeixen de la variable.
- La variable és l’element bàsic de les hipòtesis. Ha de ser operativa (mesurable).
2.1. Classificació de les variables [EXAMEN!] a. Segons la seva escala de mesura: - Nominal. Ens defineix, ens mesura, però no té ordre ni jerarquia. Un exemple és la variable sexe (no té jerarquia, no és més l’home que la dona, simplement mesurem si n’hi ha menys o més homes o dones) - Ordinal. Té ordre i jerarquia. Ex: nivell d’estudis, ordenats segons sense estudis, graduat, etc. Estem ordenant i jerarquitzat els resultats.
- D’escala. Són a les que nosaltres establim un ordre i jerarquia però dintre d’uns intervals que nosaltres creem. Ex: si fem edats o hores, per no fer totes les edats, fem escales o intervals: 0-18, 18-35, etc.
Dins dels d’escala trobem els de raó i els de interval. La diferència és que en el primer el nivell 0 no existeix. Però ara s’agrupen ambdues en ‘Escala’.
b. Segons el paper que compleixen a la recerca - Independents - Dependents: varia a partir de les altres variables.
Ex: volem mesurar el nivell d’estereotips (variable) sexistes a una classe i diem que Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 depèn de si han vist un documental. L’exposició al documental o no és la variable independent. Si la part que no el veu (dependent) ens dóna la raó, podem confirmar-ho.
3. L’experiment Característiques:  És un mètode de recerca quantitatiu.
 Requereix un nivell d’experimentació (en laboratoris o situacions reals)..
 És explicativa  És el millor mètode per determinar la causalitat (i la única que pot definir la variació de causalitats)  Es treballa amb les variables i la manipulació de variables (nosaltres modifiquem les variables independents per veure si les dependents varien o no).
3.1. Procés - L’experiment necessitarà un grup experimental i un grup de control (un grup al qual exposarem al nostre experiment i un grup al que no, per saber si funciona o no). Han de tenir les mateixes característiques, perquè si no les variacions podrien deure’s precisament a aquesta variació. Han de ser de la mateixa edat, sexe, ocupació,...
- Hem de fer un pretest abans de fer l’experiment.
- Un cop fet el pretest, hem d’aplicar la variable dependent i independent.
- I posteriorment, aplicar una estimulació experimental.
- Per últim, farem un postest, per veure si s’ha modificat les reaccions en el grup de control i l’experimental, només en un, si han respost a l’estimulació, etc.
Exemple d’experiment i de manipulació de variables: Milgram’s Experiment Tema 2: El procés d’investigació i les seves etapes - Part III: La seva aplicació a la investigació en comunicació 1. La mostra La MOSTRA ha de ser una part representativa de l’UNIVERS.
1.1. Condicions de la mostra (en cerca quantitativa) - L’amplitud és estadísticament proporcional a la magnitud - És representativa: conté part de la població (representa part de l’univers) - Té prou amplitud Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 1.2. Tipus de mostreig - Mostres probabilístiques: són les que fem a la cerca quantitativa i són representatives.
Tot l’univers té la mateixa possibilitat de ser escollit com a mostra (totes les persones, mitjans, o el que sigui, entraran en el sorteig/procés d’elecció).
- Mostres no probabilístiques: S’utilitzen a la recerca qualitativa i no són representatives.
Decidim nosaltres la mostra (no tothom té possibilitats de ser-ho).
1.3. Selecció del tipus de mostreig per...
- Pels objectius/finalitat - L’esquema de la recerca i l’abast - Mida de l’univers o població - Relació entre costos i eficàcia - Limitacions de temps - Marge d’error permès.
Quan s’utilitza quantitativa però es té molt poc temps, el que es fa es una mostra pilot. No serà per tant un estudi probabilístic, sinó una prova pilot.
1.4. Tipus de mostres probabilístiques  Aleatòria simple: Escollim aleatòriament els components de la mostra dins de la totalitat de l’univers.
 Estratificada: posem condicions prèvies a la mostra perquè volem una representació concreta de la mostra. Es pot fer al 50% o es pot fer seguint els criteris de la mateixa mostra, proporcional a la realitat.
 Mostres successives: per anys.
 Unitat d’anàlisi: unitat mínima d’anàlisi que es té. En una enquesta, seria la persona. Però en una recerca en què s’analitzen diaris digitals, la unitat mínima serà el contingut.
1.5. Tipus de mostres no aleatòries o empíriques Fem una quantitativa quan no volem representativitat però volem aprofundir sobre el tema.
- Mostra intencional: agafem mostres seleccionades prèviament, amb unes característiques concretes.
- Mostra erràtica o circumstancial: la primera persona que trobem.
Si fem això, i fem una prova pilot, hem de dir que és perquè en un futur podríem aplicar-ho a una mostra real i per tant a un experiment real. Això normalment es fa quan no es té suficient temps de buscar una mostra representativa, però depenent del tipus de recerca que fem van bé.
Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 2. Altres parts del projecte a. Pla de treball: es basarà en els nostres objectius b. Periodització c. Cronograma d. Pressupost: si no ens financen la recerca no la podrem fer (equipaments materials fungibles (s’acaben), quant guanyen les persones, costos, material inventariable (no s’acaben), viatges i dietes,...). Hi ha les despeses de personal, despeses tècniques i les de material. * e. Índex de futura recerca i bibliografia BIBLIOGRAFIA OBLIGATÒRIA: a) del Río y Velázquez, “Planificación de la investigación en Comunicación: fases del proceso”. Dins de: Investigar en Comunicación. Guía práctica de…. Cap. III: 43-76 b) del Río “El proceso de investigación: etapas y planificación de la investigación”. Dins de: La investigación en comunicación…Cap.
3:67-93.
Tema 3: Les tècniques d’investigació per a l’anàlisi de la comunicació. Les bases de dades 1. Les bases de dades estadístiques sobre comunicació i la investigació documental - Investigació primària: quan fem tota la recerca (fem l’enquesta, seleccionem la mostra i l’apliquem).
- Investigació secundària: quan no fem nosaltres la recerca: l’enquesta ja està feta i nosaltres només interpretem les dades (Ex: L’enquesta anual del consum del CIS).
Tot això s’extreu de les bases de dades, que estan disponibles en informes ja processats o directament les dades en Excel, per exemple (IDESCAT,...).
Les bases de dades tenen un caràcter documental informatiu i estan basades en l’emmagatzemen de dades estadístiques.
Exemples de bases de dades estadístiques: - Dades demogràfiques (necessàries per seleccionar la mostra), econòmiques, socioculturals, etc. Per àmbits territorials (Catalunya, Espanya, Europa, etc.).
- Per temàtiques o àmbit d’actuació de l’organització (Desenvolupament Humà i Social, Telecomunicacions, Col·lectius professionals, Sectors Econòmics,...) 2. Les dades de consum dels mitjans Justificar per què hem escollit aquests mitjans. Anar a dades d’EGM (enquestes de consum), OJD (índex de difusió),... Per Internet, fer servir Alexa: mostra els llocs webs més visitats per país.
3. Els informes sobre l’estat de la comunicació Recursos – Diagnòstic: Informe de l’Audiovisual a Catalunya, Llibre anual del Pla Europeu,...
Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 4. L’anàlisi i estudi de les dades i la seva aplicació als contextos de la recerca en comunicació i periodisme.
Consulta i extracció. Anàlisi de dades  Instrument. Explotació. Resultats.
5. Periodisme de dades Sorgeix a partir de què tenim Big Data (moltes dades i capacitat per processar-les).
Open Data: moltes dades que estan a l‘abast de tothom.
PROCÉS: HISTÒRIA (story) FILTRACIÓ (filter) DADES (data) *Exemples pràctics al Power Point.
VISUALITZACIÓ (visualize) Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 Tema 4: L’aplicació de les tècniques quantitatives 1. Anàlisi de contingut: disseny, planificació, execució 1.1. L’anàlisi de contingut Requereix de programes informàtics específics, com l’SPSS.
- Què es DIU a) El “Content Analysis” a EEUU: Laswell, Berelson i Krippendorf (Berelson és qui defineix el mètode, al llibre “Content Analysis in Communication Research”).
b) L’adaptació d’aquest mètode a Europa és l’anàlisi hemerogràfica (la tradicional i que s’utilitza més), que va ser definida per Jacques Kayser. Defineix que hem de considerar tota la publicació com un tot: no selecciona unitats independents, sinó que analitza totes les unitats com un tot (tant unitats de publicitat, com de redacció, etc.). S’ha d’entendre la publicació com un mapa i tenir en compte tant noticies com publicitat, imatges, etc.
L’anàlisi hemerogràfica fa un doble anàlisi: un anàlisi del propi contingut i anàlisi del mitjà (la seva història, dades, xifres, etc.) CARACTERÍSTIQUES de l’anàlisi de contingut:  És una tècnica d’indagació  És totalment objectiva  És sistemàtica (a totes les noticies analitzades s’aplica la mateixa tècnica, variable i categories)  És quantitativa (hem de tenir una mostra àmplia i representativa)  S’analitza el contingut manifest (no interpretem, només analitzem el que es diu explícitament)  S’utilitza per diferents disciplines (surt de les ciències de la comunicació però l’han adaptat altres disciplines).
1.2. Aplicació - Descriptiva i comparativa. S’aplica a tots els àmbits que siguin productes comunicatius (formats audiovisuals, textuals, etc.). Descrivim el que surt en el producte analitzat i comparem entre diferents productes. Ha d’haver descripció i comparació.
- Evolució d’un aspecte al llarg d’un període - Anàlisi comparativa sobre les característiques d’un missatge - Anàlisi de la representació social: fenomen, grup o característica (s’utilitza molt per analitzar diferents grups, com una determinada raça o grup social) Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 - Evolució de la representació social de determinats grups (p.e.: les dones/violència) - L’anàlisi de continguts és un punt de partida per l’estudi sobre els efectes. Hem de parlar de què conté el producte o productes o fer una comparació. Però del producte en sí i del que diu explícitament, no dels efectes ni les conseqüències posteriors, perquè això no ho sabrem amb un anàlisi de continguts.
1.3. Anàlisi de contingut: elaboració DISSENY Disseny 1) Triar la unitat d’anàlisi (unitat mínima que analitzem), per exemple les noticies, els articles d’opinió, reportatges, titulars, etc. Pot Unitat d'anàlisi, variables i categories ser més gran o més petita segons els nostres objectius. Triem també les variables i les categories, i per fer-ho podem utilitzar una taula d’anàlisi.
Construcció de la fitxa d'anàlisi Les categories (o “valor”), són les parts que distribueix la variable. En un anàlisi de contingut les categories poden ser definides prèviament, o Guia de codificació poder recollir literalment el que ens diu el diari i fer les categories posteriorment. Les categories són una agrupació dels resultats. Per Prova pilot i execució exemple, el “nom de diari” és una categoria prèvia, però el “protagonista del titular”, podríem fer o un llistat previ de tots els partits polítics (amb totes les persones que podrien aparèixer), o anar copiant després de Resultats i anàlisi estadística mirar els titulars tots els personatges que surten i posteriorment agrupar-los. Això és més útil i lògic perquè potser que ens surti algú que no havíem pensat que sortiria prèviament. És millor fer una categorització posterior. Ex: les persones que surten poc les posaríem a “altres”.
2) Construcció de la fitxa d’anàlisi UA Nom del diari Variables Localitat Nº pàgines noticia Protagonista Imatge 3) Guia de codificació Si és una anàlisi comparativa a gran escala (que abasta diferents països) s’ha de fer una guia perquè tothom entri als continguts al mateix nivell i tothom ho interpreti igual. P.e.: si posem “jove”, “adult”,... A la guia de codificació hem d’explicar que “jove” va de 15 a 30, “adult” de 30 a 50, etc. S’ha de fer de cada variable i categoria, perquè tothom accedeixi a les dades igual.
4) Prova pilot i execució Tots els investigadors analitzen 3 noticies i d’aquí sorgeixen tots els problemes que han trobat al entrar a les dades i que no s’havien tingut en compte. És obligatori fer-la, per així redefinir el que calgui i fer els canvis pertinents.
Aitana Glasser Martínez Curs 2015 - 2016 5) Resultats i anàlisi estadística Un cop feta l’anàlisi, es passen les dades el programa estadístic.
1.4. Limitacions - NO es pot parlar d’EFECTES. No es permet fer afirmacions sobre els efectes dels mitjans P.e., no podem dir que els mitjans fan que la població sigui homòfoba: hem de dir que els mitjans tracten de X manera un col·lectiu, però no com afecta això a la població.
- Els resultats es limiten a les variables i categories seleccionades. Per això és important que les variables estiguin ben definides i construïdes a partir de les hipòtesis.
- Pot ser que amb anàlisi de continguts trobem escassa referència de missatges o temes determinats. Aleshores hauríem de canviar el tipus d’anàlisi o la mostra, etc.
2. Elaboració del programa d’anàlisi aplicat a l’anàlisi de contingut SPSS (Statistical Package for the Social Sciences) - Definició de variables i categories: nivells de mesura - Elaboració de la matriu de dades (és la fitxa d’anàlisi passada al programa informàtic) 2.1. L’execució del programa d’anàlisi - Anàlisi estadística - Estadística descriptiva (treure una descripció de les dades per número de casos i per percentatges): freqüències i casos.
- Tipologia d’anàlisi: univariable, bivariable i multivariable.
- Relació de variables - Obtenció de dades per freqüències i percentatges ...

Comprar Previsualizar