Evidència 3 (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 2º curso
Asignatura Psicologia Social
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 19/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Sentència sobre violència domèstica

Vista previa del texto

Guillem Campillo Camps unybook.com Dret+Criminologia Evidència 3 1- Identifica els processos cognitius relatius a la categorització social i l’atribució que apareixen a la sentència.
En la sentència tractada es poden apreciar diversos processos cognitius referents a la categorització social, definida per Ibañez (2004) com el conjunt de processos psicològics que fan ordenar l’entorn en termes de categories, que són considerades equivalents per les accions, intencions i actituds d’un individu. Entre les categories socials construïdes farem referència a les que s’atribueixen a la senyora Latifa i al senyor Yilali, ja que és mitjançant aquesta categorització que es dicta sentència. Podríem dir que trobem dues categoritzacions socials atribuïdes a la dona en qüestió, la primera és la que es desenvolupa a partir de la versió que dóna dels fets ella mateixa, la qual simplificada seria la de dona immigrant maltractada. A través d’aquesta versió, construïm una identitat social de l’acusant, que ens transmet una forta debilitat i patiment, a causa del fort maltractament que sofreix continuadament (presumptament) . A més a més, se’ns presenta com una immigrant inadaptada sense coneixements ni suports del món occidental de la gran ciutat, motiu pel qual es veu reclosa a casa seva, on és martiritzada no només pel seu marit sinó també per la mare d’aquest. En conjunt, el perfil encaixa a la perfecció amb el d’una víctima de violència domèstica. D’altra banda, la categorització que es fa a través dels processos cognitius que deixen veure les llacunes en la versió de la senyora Latifa, juntament amb l’actitud i aparença que presenta durant les declaracions, és la d’una noia clarament adaptada a occident (segueix les moda, vesteix bé), segura d’ella mateixa, amb una actitud vers els homes que no fa pensar que sigui maltractada per un d’ells. En conclusió, aquest segon perfil encaixa amb el d’una adaptada immigrant, que no pateix cap mena d’abús físic o psicològic per part del seu marit.
Ara parlant del senyor Yilali, si l’haguéssim de categoritzar socialment a partir dels fets que exposa la seva dona, segurament dibuixaríem el perfil d’un home violent i masclista, amb tendències obsessives i controladores. De manera oposada, si s’analitza el cas de manera més subjectiva, prestant atenció als fets que realment poden ser demostrats, l’acusat no és més que un bon pare de família, un home treballador que manté la seva dona i mare. A més a més, del seu comportament no se’n desprèn cap indici que tingui odi o aversió vers el sexe femení. Finalment, la trucada que realitzà denunciant la desaparició de la seva muller, indica que sent un fort afecte i preocupació per aquesta.
Guillem Campillo Camps unybook.com Dret+Criminologia 2- Comenta quins efectes tenen sobre la construcció dels fets que es jutgen i sobre la identitat de las persones que es mencionen a la sentencia.
L’efecte que té la categorització social de l’acusat i la denunciant sobre els fets que es jutgen, és pràcticament absoluta. Les dues parts intentaran formar durant tot el procés judicial una identitat que encaixi amb la versió que els beneficiï i que s’allunyi molt del que intenta mostrar la versió que els perjudica. Al final del procés, triomfarà la part que realitzi una identitat més creïble, més objectiva i més perceptible des del punt de vista imparcial del jutge. Al cap i a la fi, qui aconsegueixi doblegar la imparcialitat del jutge serà qui venci. Fins i tot quan les proves semblin clarament inculpatòries cap a la part acusada, sempre hi haurà maneres i arguments per canviar la versió dels fets.
Com veiem en l’article de Jenny Cubells (2004), ens presenta dos perfils de la mateixa persona, un jove d’aspecte skin acusat d’haver comès un robatori amb intimidació.
Mentre que la el perfil defensa construït per la defensa ens dibuixa la ment un jove noi esportista, que té una bona relació amb els seus amics, companys de feina i família, amb una feina estable de gran responsabilitat i parella estable. D’altra banda, a partir de les acusacions del fiscal, ens imaginem un membre d’una banda Skin amb tendències violentes (com demostra el fet que practiqui boxa), amb un aspecte problemàtic, antecedents delictius i una feina vulgar. En aquest context, en el que no tenim ni clares proves incriminatòries ni exculpatòries, tot el combat es basarà en desmuntar la versió rival. En un cas diferent, també comentat a l’article de Cubells, una dona és acusada d’haver atracat un banc. En aquesta ocasió hi ha proves concloents que demostren que és ella qui va realitzar l’atrac. Tenint en compte això, seria lògic pensar que construir una identitat de la noia que intentés ser incompatible amb els actes dels que se l’acusen seria absurd ja que al cap i a la fi, les proves demostren que ha estat ella. Tot i això, la defensa si que realitza una categorització social per tal d’exculpar l’acusada. En aquest cas, no es planteja una personalitat idíl·lica sinó la d’una pobre toxicòmana que pateix el síndrome d’abstinència, que va actuar inconscientment i que per tant ha de ser absolta.
En la sentència que estem treballant, si fem un paral·lelisme ha de ser amb el primer cas que s’ha explicat, on els únics indicis d’un maltractament són uns hematomes d’origen dubtós que no poden ésser atribuïts amb claredat al marit de la senyora Latifa. Tenint en compte això, la sentència es dictarà a partir de la credibilitat que prenguin les dues Guillem Campillo Camps unybook.com Dret+Criminologia categoritzacions socials que s’han fet tant de l’acusat com de la denunciant. A causa de les contradiccions i incoherències trobades en l’actitud i declaracions de la muller de l’acusat, el jutge acaba per considerar no creïbles les greus acusacions i el senyor Ylali acaba absolt. Així doncs podríem dir que triomfen les categoritzacions socials següents: en el cas de l’home, queda clar que no és violent ni masclista, en canvi la dona queda com una persona poc sincera, fins i tot manipuladora. Però, què hauria passat si les categoritzacions socials que haguessin triomfat haurien estat les d’un home violent i masclista i les d’una dona inadaptada, amb un perfil que encaixés amb el d’una víctima de violència domèstica? (Per exemple com a conseqüència d’una actitud diferent d’ambdós implicats, o de petits canvis en les seves versions dels fets). L’home hauria estat condemnat molt possiblement, però els fets que van succeir realment haguessin estat exactament els mateixos, i l’únic indici real de violència física haguessin sigut sent els hematomes d’origen dubtós.
En conclusió, la categorització d’identitats convertida en una prova, és tan o més important que les proves “reals” i imparcials, a l’hora de dictar sentència.
3- Reflexió personal sobre la lectura de l’article: Gestión de identidades en la práctica jurídica de J. Cubells i sobre l’exercici realitzat.
Tenint en compte els diversos materials i articles utilitzats per realitzar aquesta evidència, he desenvolupat una sèrie d’opinions molt diverses respecte als diferents àmbits que s’han abordat.
Per una banda considero que d’ambdós articles se’n desprèn una realitat sobre el Dret bastant ignorada, que és el fet que una ciència aparentment tan objectiva com és aquesta, on teòricament només té importància la veritat i res més que la veritat (els fets són els fets, el que es pot demostrar és el que s’utilitzarà per dictar sentència), hi tenen una gran influència d’altres ciències com poden ser la psicologia i la sociologia, que tot i ser teòricament també objectives (ja que també són ciències) comporten una fortíssima càrrega subjectiva pel que respecta a la veritat, la qual no és única ni invariable sinó que depèn completament del punt de vista, del context i de la manera en què s’analitza. En conclusió, la veritat es veu habitualment contaminada per els estereotips socials que formen les categoritzacions. En la sentència treballada, per exemple, es considera que la Guillem Campillo Camps unybook.com Dret+Criminologia dona no pot ser víctima de violència perquè presenta una actitud massa segura, massa “normal”, massa forta, quan realment una víctima de violència domèstica pot amagar de manera sistemàtica les seves emocions, com es sol fer en matrimonis on qualsevol emoció sospitosa pot desencadenar en una terrible pallissa. En definitiva, el que vull transmetre és que s’hauria de prestar més atenció i donar més importància a les proves contemplades de manera imparcial, les proves i fets que seran iguals sense importar el punt de vista, estereotipat o no, des d’on siguin analitzades. En el present cas s’hauria d’haver donat més importància als hematomes d’origen dubtós, per determinar si realment podrien haver estat causats per l’acusat. Trobo molt malament que pel simple fet d’encaixar en un estereotip, se’t atribueixin una sèrie d’actes i que se’n descartin uns altres. Com digué Heider (citat en l’article de J.cubells, 1994) la pressuposició de l’existència d’una relació d’unicitat entre acte i actor, pressuposa que la naturalesa de l’acte depèn de la naturalesa de l’actor. Aquesta mena de pressuposicions comporten la ignorància de les excepcions, cosa que pot suposar que un innocent sigui condemnat o que un culpable sigui absolt.
Per concloure, em reafirmo en el fet que s’hauria de prestar més importància a la càrrega de les proves irrefutables, i deixar de banda les proves derivades dels punts de vista estereotipats.
Bibliografia Cubells, J. (2004). Gestión de identidades en la práctica jurídica. Atenea Digital, 6, 88-111.
Disponible en http://antalya.uab.es/athenea/num6/cubells.p Ibáñez, T. (Coord.) (2004) Introducció a la Psicologia Social. Barcelona: UOC Jaspars, J. i 7962 caràcters ...

Tags:
Comprar Previsualizar