Creences socials (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Psicologia humana
Año del apunte 2013
Páginas 9
Fecha de subida 19/09/2014
Descargas 55

Vista previa del texto

Creences socials.
1. Raonament vs. Intuïció.
Pensament: activitat mental associada amb el processament, la comprensió i la capacitat per recordar i per comunicar la informació.
1.1. Formes de pensament.
  Raonament: pensament deliberat i amb esforç de forma formal i reflexiva.
Pensament intuïtiu o automàtic: és més espontani, no es calcula i molts cops no hi ha una pretensió conscient. Serien la major part dels pensaments i accions de la vida quotidiana. Exemples: esquemes i patrons automàtics com la percepció de les paraules, reaccions emocionals, habilitats específiques per a resoldre problemes, memòria implícita(pacient H.M.), lesions a l’escorça visual, reconeixement i interpretació d’imatges (il·lusions visuals, il·lusió lunar de veure la lluna més gran o més petita tot i ser sempre de la mateixa mesura...) 1.2. Memòria implícita.
Pacient H.M.: epilèptic jove que va patir una intervenció quirúrgica molt gran i posteriorment va tenir problemes en la memòria.
Una de les probes que li fien fer per mesurar la memòria era: Havia de resseguir entre dos linees el contorn de una estrella mentre via la seva ma en un mirall. Inicialment va fer molts errors però a mesura que passava el dia millorava els resultats. Al dia següent havien de tornar-li a explicar la prova de nou ja que aquest no recordava conscientment haver anat el dia anterior.
Resultats.
Va anant millorant els resultats dia a dia, millorant la seva habilitat per tal de dur a terme aquesta tasca, tot i que no recordava haver fet la tasca anteriorment.
Deducció.
M.H. va manifestar una clara millora en qualsevolt tasca relacionada amb l’aprendicatge d’habilitats motores, de manera que es pot afirmar que existeixen memòries implícites per aquet tipus de tasca. Queden gravats aprenentatges motors de manera inconscient i que van de forma paral·lela a la memòria que nosaltres tenim conscientment.
2. Els biaixos cognitius.
Tendència a filtrar la informació que processem en funció de la nostra experiència o de les nostres creences. Es troben provocats per errors en les atribucions socials, en la memòria i en la interpretació estadística. Erros de la nostra intuïció. De manera que són el resultat de processos heurístics que ens ajuden a processar la informació amb rapidesa i eficiència.
2.1. Experiment sobre la píndola placebo.
 De vegades negligim factors que tenen molta influència i percebem com a poc influents factors que tenen poc efecte.
Nisbett i Schacter van dur a terme un experiment sobre els efectes de la píndola placebo.
Es van escollir a un grup de universitaris als quals s’administrarà una seqüència creixent de carregues elèctriques. Aquests, els dividiren en dos grups: - Al grup 1 no van administrar cap tipus de píndola Al grup 2 van donar-los a més a més una píndola amb la informació següent: la índole provoca palpitacions, tremolors i respiració irregular.
La hipòtesis principal era que els subjectes del segon grup tolerarien intensitats més altes de descàrregues.
Resultats.
Els participants del grup dos van suportar intensitats quatre vegades més altes. 9 de 12 subjectes sotmesos van atribuir-ho a altres causes diferents d’haver ingerit la píndola.
Deduccions.
Negligim els factors que son importants, mentre que atribuïm els successos a causes irrellevants.
3. Els heurístics.
Regles cognitives que apliquem de forma no conscient quan processem la informació que rebem de l’exterior que ens permeten reduir les tasques complexes d’assignació de probabilitat i de predicció de valors a operacions de judici més simples.
Per exemple, si en sortir del cinema ens pregunten si ens ha agradat la pel·lícula la millor manera de jutjar-la seria analitzar-la per parts. Quines parts estan ben fetes, quines altres no, en quin grau es pot arribar a millorar, etc. Però de forma general podem no tenir tota la informació, una manca de temps etc. I finalment, fem un judici de forma general, més simple i més ràpida a partir dels heurístics.
Tversky i Kahneman afirmen que els judicis de les persones es basen en heurístics més que en mètodes formals d’anàlisi. I descriuen aquest com regles practiques informals que proporcionen dreceres per a reduir la complexitat i poder fer judicis de manera més senzilla.
Existeixen tres tipus d’heurístics.
3.1. Heurístic de disponibilitat:  Decidim coses en base a l’accés i la disponibilitat de la informació en la memòria.
Exemples.
- - - Si es pregunta a una sèrie de persones si hi ha més paraules amb la lletra k al principi o al final, aquestes tendeixen a respondre al principi ja que ens és més fàcil recordar aquestes. Però la resposta correcta és en mig.
En demanar d’ordenar 4 països de major a menor població. A mida que els subjectes sabien més coses sobre un país, major població hi col·locaven. Dins i tot havia una correlació positiva entre el coneixement del país i les vegades que aquest s’havia mencionat en articles del New York Times en un any.
Es van realitzar uns tests de personalitat a 30 enginyers i 70 advocats, tots persones exitoses en les seves respectives carreres. Tenint en compte això es va considerar la següent descripció escollida a l’atzar de les 100 disponibles, i van dir quina era la probabilitat de que aquesta correspongués a un enginyer: “Ricard és un home de 35 anys. Es troba casat i amb fills. És una persona de gran capacitat i potivació que promet tenir èxit en el seu treball. És molt ben vist per els seus companys”. En aquest cas, la major part dels examinats, que eren psicòlogues que havien cursat un curs de estadística van contestar que la probabilitat de que Ricar fos enginyer era del 50%, tot i realment aquesta és del 30% (30 enginyers i 70 advocats).
Exemples en l’àmbit de la salut.
- Tenim una percepció exagerada del risc de contraure una malaltia o de la seva gravetat perquè constantment ens en parlen als mitjans de comunicació.
Influencia dels casos més freqüents, mes recents o més espectaculars quan fem un tractament.
Lesions amb recuperacions més fàcils d’aconseguir poden semblar més probables que altes lesions més difícils de recuperar.
3.2. Heurístic de representativitat.
 Suposem que si alguna cosa o algú té les característiques que es consideren pròpies d’una categoria és membre d’aquesta categoria.
 Jutjar la probabilitat d’un esdeveniment en funció de la seva concordança o semblança amb determinats prototips, tot ignorant altres informacions rellevants. És a dir, fem judicis per raons de semblança.
o Usat per jutjar la probabilitat de pertinença a una classe.
o Es jutja la semblança als estereotips.
o Tendim a ignorar la taxa de base dels esdeveniments.
Exemples.
- En previsions del temps, d’indicadors econòmics, etc.
“Un advocat exitós de Jerusalem. Els seus companys diuen que els seus desplantes l’impedeixen treballar en equip i li atribueixen el seu èxit a la seva competivitat. Prim i - sense ser alt, vila el seu cos i és engreït. Dedica varies hores de la setmana al seu esport favorit. ¿Quin és l’esport? A. Caminada. B. Joc de pilota. C. Tenis. D. Un deport de pista i camp.” Davant d’aquesta pregunta la majoria de persones sol escollir la A. o la C. ja que quan parlem de esports parlem més habitualment amb aquest termes.
Però realment, el la B. engloba la C. i la D. la A. així que seria més lògic escollir una d’aquestes.
La majoria de persones, en escollir un número per la loteria, evita triar números amb dígits repetits perquè no semblen representants de una seqüència aleatòria. Però el 28% de les vegades un numero de 3 xifres (cada dígit agafat a l’atzar d0un fons de 0 a 9) tindrà una xifra repetida. En 15 dies en Irlanda, només un 12,6% dels jugadors, van apostar a números amb dígits repetits.
3.3. Heurístic d’ancoratge.
 Ajustament insuficient, capa a dalt o cap a baix, del punt de partida. Marca la importància de les primeres impressions, que marcaran notablement el nostre punt de vista.
Exemples.
- - A alumnes de la High School se’ls va demanar que fessin dues multiplicacions de una sèrie de números, els mateixos ordenats de forma diferent, de manera que tenien el mateix resultat. En la primera multiplicació el primer número era l’1 de manera que el resultat tendia a ser més petit que en la multiplicació dos, on el número inicial era el 9.
En presentar a enquestats la informació A: “El preservatiu és fiable per prevenir el virus del SIDA en un 95% dels casos”, el 90% d’aquest creien que aquest és efectiu. En canvi en presentar la informació B: “El preservatiu no és fiable per prevenir el virus del SIDA en un 5% dels casos”, aquest percentatge disminueix fins el 40%. Tot i ser la mateixa informació descrita de diferent manera.
4. Els límits de la intuïció.
La intuïció ens pot portar a decisions o valoracions incorrectes.
4.1. El biaix del coneixement retrospectiu.
 Tendència a considerar, després de conèixer les conseqüències d’una acció, que aquestes eren previsibles des del començament.
Els esdeveniments semblen molt més obis i predictibles en retrospectiva que per endavant. Desprès de conèixer el resultat es produeix un canvi de perspectiva en el subjecte fins al punt que el resultat li sembla inevitable. De manera inconscient tendim a oblidar quan ens equivoquem i a recorda el que encertem.
El nou coneixement es projecta automàticament cap al passat sense que siguem capaços de reconèixer la influencia que aquest procés ha tingut en el judici de les coses que han succeït.
Exemple.
Dos companys de feina comenten com se senten en el seu ambient laboral i tots dos estan d’acord en que haurien de cobrar més per la feina que fan un d’ells aconsella a l’altre que demani un augment del sou, quan l’acomiaden, el company que el va aconsellà li diu que no ho havia d’haver demanat en aquest moment, que hi ha molts problemes econòmics a la empresa.
4.2. Excés de confiança.
 Sobreestimem la precisió dels nostres judicis.
Aquest excés de confiança s’incrementa encara més amb la ignorància i el desconeixement, que són les situacions en les quals seria més recomanable que disminuís.
També augmentarà quan més lluny s’està del moment.
Aquesta confiança excessiva afecta a la veracitat de les nostres opinions. Confiem que estarem menys temps fent una tasca, que una obra costarà menys diners, que serà mñes fàcil que guanyi una determinada posta, etc.
Exemple.
En l’experiment de Kahneman i Tversky del 1970, els subjectes havien de completar la seguent frase: “Estic el 98% segur que la distància entre Barcelona i Nova York és més gran de ___km però menor de ___km.” Els resultats donaren que el 30% dels casos quedaven fora de la distancia real, tot i que havien afirmat que es trobava entre aquest dos valors amb el 98% de seguretat. Tenien un excés de confiança.
4.3. El biaix de confirmació.
 Tendència a buscar informació que confirmi les nostres creences i a no buscar la que no les confirmi.
De manera que tenim preferència per la informació confirmatòria i per les persones que confirmen les nostres creences. I aquesta informació ens acaba conduint a sobreestimar la precisió dels nostres judicis.
Exemples en el camp de la salut.
- Pot influenciar en diagnòstics mèdics i en projectes d’investigació. Aquest cas va ser estudiat a partir de un grup de psiquiatres de 6 anys d’experiència i un segon grup d’alumnes de 4t any de carrera. Se’ls va donar un cas clínic en el qual el 97% dels psiquiatres i el 95% dels estudiants diagnosticaren depressió. Posteriorment podien accedir a 12 ítems d’informació clínica, que podien ser per confirmar o per desconfirmar la seva elecció. El 13% dels psiquiatres i el 25% del estudiants van escollir més del primer tipus. I finalment el 59% dels psiquiatres i el 64% dels estudiants van fer el diagnòstic correcte d’Alzheimer, mentre la resta s’havia quedat condicionat per el seu primer diagnòstic, que a primer cop d’ull si que semblava més clar de depressió.
4.4. Idees preconcebudes, interpretacions i records.
Les idees (expectatives o creences) percebudes guien les nostres interpretacions i records.
De manera que la interpretació que fem d’allò que veiem està influïda per les nostres expectatives o creences. No responem a la realitat tal com és sinó tal com la construïm nosaltres.
Es produeix l’efecte Kulechov: en el cas d’ambigüitat tendim a reforçar opinions preexistents.
Aquest efecte va ser descrit per H. Wallbott en 1988. En aquest es mostraven tres escenes diferents i posteriorment la cara de una persona amb una expressió facial neutra i els subjectes havien de determinar quina percepció tenien del sentiment d’aquesta última. En tenir en l’escena inicial una dona morta, relacionaren la cara amb tristesa; en tenir un plat de sopa la relacionaren amb un estat pensatiu; i finalment en veure un nen jugant la relacionaren amb un estat de felicitat tot i ser en els tres casos la mateixa cara. De manera que manipulant el context inicial podem tenir un control sobre la percepció emocional de l’estímul.
Per una altra banda trobem la teoria de l’expectativa i de les decisions amb risc que van donar Tversky y Khaneman el 1983. Aquesta es basa en l’aversió o rebuig al risc, és a dir, la preferència per un guany segur respecte a un guany major però no segur.
Aquest efecte es va estudiar a partir de la consideració de una tria entre una probabilitat del 85% de guanyar 100€ (15% de probabilitat de no guanyar res) o rebre 800€ sense apostar.
En aquest cas, la gran majoria de persones prefereixen la seguretat i rebre els diners sense apostar. Tot i que hi ha una minoria que prefereixen el risc, aquesta preferència s’anomena cerca de risc.
Trobem cassos específics d’aquest experiment a partir dels quals s’ha pogut observar que: - - El valor subjectiu d’una pèrdua de 200€ a 100€ és major que el valor subjectiu d’una perdia de 1200€ a 1100€. De manera que amb quantitats més grans de guany el valor subjectiu de un risc disminueix.
Una pèrdua de 100€ produeix més rebuig que l’atracció de guanyar 100€. Això explica que un risc produeix més aversió que l’atracció que provocaria un guany equivalent a aquest.
Per una altra banda aquest investigadors van confirmar que la forma com es planteja una qüestió pot afectar significativament els judicis i les decisions. De manera que tendim a valorar més favorablement les informacions enquadrades en positiu que les enquadrades en negatiu.
Si la decisió està enquadrada en termes de guanys tendim a evitar el risc i preferim un guany petit abans que arriscar per obtenir un gran. En canvi, si aquesta s’enquadra en termes de pèrdues, tendim a arriscar-nos i preferim arriscar abans d’acceptar una pèrdua petita.
Per una altra banda tenim la prevalença de les creences, la persistència de les nostres creences malgrat que tinguem proves de la seva falsedat, sempre que tinguem una explicació per justificar-les. Com més les examinem i les argumentem, més difícil és canviar-les.
També ens trobem amb el problema dels records. Tot i que ens sembla recordar el passat amb total exactitud molts cops aquest és reconstruït utilitzant sentiments i expectatives actuals. De manera que molts cops maquillem els nostres records d’altres persones a mida que canvia la relació amb aquesta.
Això no significa que mai ens puguem fiar dels nostres records, sinó que quan aquests son imprecisos i ambigus són els sentiments i la situació actuals els que guien els nostres records.
Construïm els nostres records en el moment en que els necessitem, ajustant-los a la nostra forma de pensar i a les nostres creences d’aquest moment. Fem la reconstrucció d’actituds passades en funció de les actituds actuals, a l’hora que recordem millor els esdeveniments que donen suport a les nostres idees actuals.
S’ha de tenir compte amb aquesta reconstrucció dels records ja que tenim molt poca consciència dels errors i de les distorsions que introduïm en la reconstrucció dels fets.
Exemples.
- - - - McFlarland i Ross en el 1985 van realitzar un estudi a partir de parelles d’estudiants universitaris, les quals es consideraven que es trobaven molt enamorats a causa de la situació inicial de la relació. Aquestes mateixes parelles, es van escollir les que havien trencat rere un període de dos mesos, i se’ls va demanar que fessin una valoració de l’altra persona. Els resultats foren que la majoria descrivia a la seva exparella com una persona egoista i de mal caràcter.
Holmenrg i Holmes, el 1994, van escollir a 373 noves parelles molt felices. I posteriorment, dos anys més tard, se les va tornar a entrevistar. Els membres de les parelles que havien fracassat diuen que les coses sempre havien anat malament de forma generalitzada.
Ens adolescents de totes les generacions descriuen els seus pares fantàstics o horrorosos en funció de quin és el seu estat d’ànim actual.
Ross i Cols, el 1981, van dur a terme un experiment mitjançant dos grups. En el primer grup control no hi havia cap missatge, mentre el segon grup se li presentava un missatge per tal de convèncer de rentar-se les dents. Posteriorment, el grup dos recordava que es rentava les dents més freqüentment durant les dues setmanes anteriors a la presentació de l’anunci, que el grup control.
La gent diu que fuma molts menys cigarrets dels que es venen.
Ens fixem més en les nostres bones conductes que en les dolentes.
5. Formació i manteniment de creences falses.
Tenim tendència a la percepció de relacions de causa-efecte, de manera que qualsevol qüestió té la seva causa i el seu efecte o conseqüència, que no sempre existeix. Això ens porta a una correlació il·lusòria i a vegades a una il·lusió de control. Però alguns cops les nostres creences poden generar la seva pròpia confirmació.
5.1. Correlació il·lusòria .
 Percebre que existeix una correlació entre dos fenòmens que es produeixen de manera aleatòria.
Aquest fet és resultat de que de forma natural, intentem trobar un sentit al món fins i tot en els esdeveniments aleatoris. A partir d’aquest procés neixen les supersticions.
Exemple en el camp de la salut.
Aquest procés es pot reflectir en la medicina alternativa. On el pacient es pot curar per causes externes al tractament, però són atribuïdes a aquest.
5.2. Il·lusió de control.
 Percepció dels esdeveniments incontrolables com si estiguessin sota el nostre control (o almenys, com a més controlables del que són en realitat).
Aquesta il·lusió es pot veure reforçada per profecies que es compleixin per elles mateixes.
Les nostres expectatives poden acabar provocant una conducta que les confirmi.
- El nostre comportament pot induir en els altres a comportar-se de forma que confirmin les nostres expectatives.
Tendim a complir les prediccions formulades per nosaltres mateixos respecte a la nostra conducta.
5.3. Efecte Rosenthal.
 Influència de les opinions i els prejudicis de l’experimentador en els resultats d’un experiment.
Exemples.
- Les creences dels professors sobre els estudiants poden influir en el seu rendiment.
6. Altres biaixos en la presa de decisions.
6.1. La fixació.
 Incapacitat per resoldre un problema des d’una perspectiva nova. Existeixen dos tipus: - Fixació mental: tendència a repetir solucions que han funcionat en el passat.
- Fixació funcional: tendència a percebre les funcions dels objectes com a fixes i invariables.
Exemples.
- - En mostrar un problema matemàtic on tenim tres gerres de diferents volums i volem mesurar una quantitat exacte, normalment ens fixem en la suma dels diferents volums de les gerres per aconseguir-ho però no ens fixem en que la funció de una gerra no té per que ser únicament mesurar la seva quantitat global, sinó que també la podem omplir per la meitat.
Com s’han de posar els 4 llumins perquè formin quatre triangles equilàters? Normalment per tal de respondre aquesta pregunta ens fixem en quatre llumins en un pla, però realment s’han de col·locar en tres dimensions per tal de poder resoldreho.
6.2. Dificultats per aplicar el pensament estadístic.
 Ens costa aplicar el pensament estadístic i probabilístic en la presa de decisions; de manera que les primeres impressions de les dades poden portar-nos a decisions errònies.
Exemples en el camp de la salut.
- Per tal de saber si un símptoma és indicador d’una malaltia no ens és suficient amb que aquest aparegui en els pacients, sinó que haurem de observar si la seva aparença és significativa per tal d’esbrinar-ho.
...