Tema 26. Regeneradors tissulars (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 4º curso
Asignatura Farmacognòsia
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 31/03/2016
Descargas 1

Descripción

Tema 26 de Farmacognòsia: "Regeneradors tissulars."

Descripció de la centella asiàtica i de l'arrel de regalèssia com a drogues que contenen saponines.

Aquests apunts porten imatges de les estructures dels compostos de les diferents drogues ja que són matèria d'examen. Acostumen a sortir un parell a cada parcial.

Vista previa del texto

Farmacognòsia_BLOC 4. Terpenoides 26. REGENERADORS TISSULARS CENTELLA ASIÀTICA També anomenada Gotu Kola i Hydrocotyle asiatica (Apiàcies).
Típica herba petita i vivaç en les regions càlides dels dos hemisferis: Madagascar, Índia, Sri Lanka, Xina...
Necessita clima càlid i humit.
La droga és la part aèria de la centella asiàtica. Està constituïda per: Fulles: amb marge crenat, palmatinèrvies, llarg pecíol (10-15x la limba de la fulla).
Flors: umbel·les amb 3 flors.
Fruit: diaqueni orbicular amb costelles prominents. Amb color de terra / marronós.
Composició de la centella asiàtica: Saponines triterpèniques (1-8%): derivades de l’alfa-amirina. En aquest cas, els sucres no estan units per O-heterosídic, estan units per un enllaç éster. Per tant, són falsos heteròsids i són esters (tot i que es classifiquen com a saponines triterpèniques).
Asiaticòsid: aglicó àcid asiàtic (triterpèpentacícilic amb nucli de alfa-amirina).
Madecasòsid: aglicó àcid medacàsic (és igual que l’àcid asiàtic, però té un hidroxil en C6).
Segons la Farmacopea Espanyola, la centella asiàtica ha de tenir com a mínim un 6% d’asiaticòsid respecte a la droga seca.
Farmacognòsia_BLOC 4. Terpenoides Accions i usos de la centella asiàtica: Cicatritzant: degut a l’acció de l’àcid asiàtic, àcid medacàsic i asiaticòsid estimula la síntesi de col·lagen: fixen l’alanina i la prolina (aminoàcids fonamentals). Afavoreix la regeneració tissular.
Usos de la centella asiàtica: Via tòpica: pomades, pólvores, òvuls vaginals, col·liris Prevenir i accelerar ferides superficials Cremades de 2n i 3r grau Afeccions dèrmiques ulceroses Prevenció de queloides i cicatrius hipertròfiques: això es dóna quan hi ha un creixement excessiu del teixit connectiu.
Via oral: Úlceres gastroduodenals: sobretot les causades per estrés.
Símptomes derivats de venopaties EXPECTORANTS ARREL DE REGALÈSSIA Glycyrrhiza glabra L.
(Lleguminosa). Es troba en països europeus com Itàlia, Espanya (zona del Mediterrani). El fruit de la regalèssia és una llegum. Té arrels bastant profundes. A la G. glabra es distingeixen diverses varietats: var.
typica (dóna la “regalèssia d’Espanya” i és la que es considera de major qualitat ja que és la que dóna més poder edulcorant), var. glandulifera (Europa Central i Oriental, també anomenada “regalèssia de Rússia) i finalment var. violacea (Irán, Iraq).
La droga està constituïda per les arrels i estolons, pelats o sense pelar, de vàries espècies de Glycyrrhiza. La més important és la G. glabra, però n’hi ha d’altres com la G. inflata (Xina) i G.
uralensis (Sibèria).
Les arrels es recol·lecten a la tardor a partir del 3r any i es dessequen. Les arrels es presenten en fragments cilíndrics; quan no estan pelades tenen una superfície de color terrós i estriada longitudinalment. La part interna de l’arrel té color groguenc.
Farmacognòsia_BLOC 4. Terpenoides La fractura de l’arrel és fibrosa, aquest aspecte fibrós és degut a les fibres cristal·líferes.
Composició de l’arrel de regalèssia: Des del punt de vista químic, la regalèssia conté 2 grups importants: 1. Saponòsids triterpènics: el més important és la glicirrizina (també anomenada àcid glicirrízic o àcid glicirrizínic). La glizirrizina és un O-heteròsid: l’aglicó és derivat de la beta-amirina i es coneix com a “àcid glicirrètic / àcid glicirretínic”. La beta-amirina té el nucli de l’oleanat. Es troba més concentrat a la part més externa de l’arrel, per això la droga sense pelar tindrà un contingut més alt en saponòsids.
L’estructura de la glicirrizina està oxidada en la posició 11, que li dóna certa acció sobre els corticoides. Té 2 àcids glucorònics. Al mercat es troba glicirrizina en forma amònica.
El contigut de glicirrizina en regalèssia està entre un 3-12%, tot i que s’exigeix un 4%.
2. Flavonoides (1%): contribueixen al color groc de l’interior de l’arrel. Els principals són: liquiritòsid i isoliquiritòsid. El liquiritòsid és una flavanona. L’isoliquiritòsid és una xalcona. La cadena de sucre està formant un O-heteròsid amb l’anell B (és poc freqüent trobar-la aquí).
Farmacognòsia_BLOC 4. Terpenoides Accions de la regalèssia: Degudes a la glicirrizina: Expectorant: disminueix la tensió superficial del moc i això fa que sigui més fluid i afavoreix la mobilitat del moc i la seva expulsió.
Antiinflamatòria local Protectora de la mucosa gàstrica: casos d’úlcera gàstrica.
Intervé en el metabolisme hepàtic i renal del cortisol: augmenta els nivells de cortisol. Això pot alterar el metabolisme electrolític, provocant una retenció d’aigua, Na i Cl i una eliminació de K. En persones addictes a productes de regalèssia, és freqüent el Síndrome de Cushing. No es recomana l’utilització de productes no desglicirrizinats en un temps perllongat.
Degudes als flavonoides: Antiespasmòdica: coadjuvants d’altres drogues que tenen tendència a produir espasmes, com alguns laxants hidroxiantracènics.
Antiulcerosa El gust dolç de la regalèssia és degut a la glicirrizina i dels flavonoides. Es fa servir com a edulcorant.
Actualment en el mercat hi ha productes edulcorants baixos en contingut de glicirrizina (per evitar la interacció en el metabolisme hepàtic i renal del cortisol).
Aplicacions de l’arrel de regalèssia De la droga i dels preparats galènics: Expectorant Antiespasmòdica Gastritis i úlceres Edulcorant i saboritzant De l’àcid glicirrètic (aglicó) i carbenoxolona (derivat de l’aglicó): Antiinflamatori per via tòpica en dermatologia Aftes bucals La carbenoxolona és un derivat semisintètic de l’àcid glicirrètic. L’hidroxil del que penjaven la cadena de sucres de la glicirrizina està esterificat amb l’àcid succinit.
L’ús per via oral dels preparats de regalèssia està contraindicat en lactància i en casos d’hipertensió, trastorns renals, hipokalèmia i trastorns hepatobiliars i amb fàrmacs com els cardiotònics (que poden afavorir una hipokalèmia), antiarítmics i qualsevol altre fàrmac que pugui alterar el metabolisme electrolític.
...