Tema 6 endocitosi (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura biologia cel·lular
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 19/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6 ENDOCITOSI Captació de porcions de membrana plasmàtica cap a l’interior que contindran molècules , nutrients, etc arriben els endosomes primerencs i aquí es distribueixen cap a altres localitzacions.
Hi ha una vía d’endocitosi que s’anomena pinocitosi i una altra que es diu fagocitosi.
Funcions : • • • • • Nutrició Defensa Moviment Proliferació Cel·lular Relació Cel·lular Tipus d’endocitosi : pinocitosi i fagocitosi La fagocitosis forma vesícules de gran tamany , del tamany de la partícula La pinocitosi forma vesícules de tamany petit. Per exemple, les vesícules que provenen de la clatrina tenen una mida de 100-150nm, les que provenen de caveoles tenen un tamany de 5080 nm La fagocitosi només la presenten algunes cèl·lules ( no és constitutiva) és regulada.
La pinocitosi és constitutiva i continua: totes les cèl·lules la presenten.
Pinocitosi ( dependent de clatrina) Al principi es pensava que només la clatrina era capaç de formar vesícules però es va veure que si es deixava d’expressar clatrina moltes molècules continuaven entrant a la cèl·lula , per tant, hi havia altres vies d’entrada independents de clatrina.
Això ha donat lloc a que dintre de les vies de pinocitosi hi hagin les depenents de clatrina i les independents de clatrina.
Dintre de les independents de clatrina hi han les dependents de caveoles on la proteïna més important serà caveolina.
Fins i tot hi ha vesícules que es formen sense necessitat de proteïnes de coberta com la clatrina.
Recordem: les vies dependents de clatrina i les vies independents de clatrina.
Sovint, la captació de porcions de membrana a la cèl·lula comença per socs recoberts de clatrina.
En qüestió d’ 1 minut es formarà aquesta invaginació de la membrana, i per tant, aquesta porció de membrana podrà ser escindida de la membrana plasmàtica per acció de la dinamina.
Un cop aquesta vesícula s’ha produït , en qüestió de segons es desprèn de la clatrina, la qual ja estarà en disposició d’anar a la primera estació : endosomes primerencs o early endosomes. A partir d’aquí , a través de transport vesicular aniran a parar a diferents regions de la cèl·lula.
La clatrina és una estructura molt geomètrica, formada per hexàgons i pentàgons.
La clatrina pot formar aquests socs perquè té tres braços .
De fet, esta formada per tres subunitats pesades i tres subunitats lleugeres.
Les vesícules depenets de clatrina transporten nutrients, molècules, etc. Aquestes molècules es capten gràcies a receptors específics que s’uneixen a aquestes partícules. Llavors tindrem: -Endocitosi depenent de receptor ( es dona de manera específica) -Enfocitosi de fase fluída ( es dona de forma inespecífica ) Per a que les vesícules es puguin transport necessiten unes proteïnes adaptadores ( AP2) que interaccionen amb la clatrina. Per tant, aquesta proteïna AP2 interacciona amb el receptor i amb la clatrina. Així, que l’AP2 s’uneix amb el receptor la vesícula serà internalitzada. De fet quan s’ha format la vesícula , l’AP2 s’ha de dissociar. En definitiva, les proteïnes adaptadores fan de pont entre el receptor i la clatrina. Hi ha diferents proteïnes que intervenen en la formació de vesícules.
Participació de la dinàmina La dinàmica és una proteïna molt important que intervé en el procés de fissió de la vesícula . és una GTP-asa ( es troba activa unida a GTP i inactiva unida a GDP). De fet, quan es troba unida a GTP pot oligomeritzar , pot unir-se entre ella i formar una cadena, polimeritzar. Es situat en el coll del que és la vesícula que s’està formant i permet estrangular aquest coll per tal que es pugui produir la fissió d’aquestes vesícules i així separar-les de la membrana plasmàtica.
Podem veure vies depenents de dinamina o independents de dinamina.
Pinocitosi (depenent de caveoles) És una de les pinocitosis independent de clatrina Les caveoles tenen forma omega ( Mc  cabdell de llana) i fan 50-70nm.
La caveolina és una proteïna que tant el seu extrem C terminal com l’N terminal es troben en contacte amb el citosol. Es troba inserida a la membrana gràcies a que té un extrem hidrofòbic que permet que entri i torni a sortir. Gràcies a què pot oligomeritzar permet que es formin les caveoles.
Les caveoles també són riques en esfingolípids i colesterol i a més a més tenen caveolina tipus especial de raft lipídic.
Les caveoles són vies d’entrada tant de nutrients com de toxines Un cop el material s’ha vesicularitzat pot seguir diferents rutes endocítiques : • • • Early endosomes late endosomes  lisosomes Reciclatge ( retornar a la membrana , p.ex. els receptors) : directament i endosomes de reciclatge ( compartiment intermedi) Cèl polaritzades transcitosis Els endosomes tenen diferents cossos vesiculars o multivesculars , bodies per invaginació de la membrana.
El receptor no es pot hidrolitzar en la seva totalitat en els lisosomes perquè la part del receptor en contacte amb el citosol no li serà accessible : en els endosomes tardans es produeixen processos d’intravesicularització : els receptors ja els tindrem totalment dins dels lisosomes per degradar.
A la membrana dels compartiments tenim bombes de protons. Per tant, a mesura que anem avançant en aquesta ruta endocítica caps als lisosomes MIRAR pag 42 Això és important perquè els enzims hidrolítics només són actius a PH baixos ( en els lisosomes).
Procés de fagocitosi Es dona en cèl·lules especialitzades ( macròfags, neutròfags, cèl·lules dendrítiques, ...) En el cas dels fagòcits , els anticossos són els receptors més ben caracteritzats. S’uneixen a la superfície de la partícula que s’ha d’ingerir formant una coberta en la que les cues d’anticossos queden exposades a l’exterior i són reconegudes pels receptors Fc de la superfície de macròfags i neutròfils. Aquesta unió indueix a la cèl·lula fagocítica a estendre pseudòpodes formant un fagosoma. Els fagosomes no estan associats ni a clatrina ni a caveolina.
Els protozous per alimentarse ho fan per processos de fagocitosi : agafen l’aliment , el passen als lisosomes , el fraccionen , s’hidrolitzen i cap al citosol surten els sucres i les proteïnes En els animals , la fagocitosi es dona normalment en cèl·lules de defensa : glòbuls blancs , neutròfils, macròfags que gràcies a que tenen aquesta capacitat de fagocitosi poden eliminar cèl·lules velles. Cèl·lules que ja no funcionen correctament han de ser eliminades. Cada dia 10^14 eritròcits són eliminats pels macròfags Senyals : perdre la simetria de la membrana. Els macròfags tenen receptors que interaccionen amb les senyals. Per a que es dugui a terme la fagocitosi es donen processos de polimerització d’actina. Hi ha una molècula molt important que ho permet: fosfatidilinositol ( 4,5) difosfat Un cop s’han format el pseudopodis d’actina per a que es puguin fusionar aquest PI ( 4, 5 ) P2 ha de ser fosforilat també en posició 3. Per tant, s’haurà d’activar la PI-3 kinasa que fosforilarà el fosfatidilinositol en la posició 3 per formar PI (3,4, 5) P3. Un cop s’ha produït el fagosoma, viatja cap al centre de la cèl·lula i aqu es fusionarà amb els lisosomes i formarà els fagolisosomes. Els lisosomes portem enzims hidrolítics, que el que faran és degradar i destruir la partícula que hi arribi.
Endocitosi depenent de receptor : Captació de colesterol (LDL) Les cèl·lules necessiten colesterol per sintetitzar noves membranes El colesterol viatja cap a la cèl·lula a través d’una partícula que s’anomena LDL ( low denstity lipoproteins) una lipoproteïna de baixa densitat Les cèl·lules necessiten captar aquestes partícules LDL, per tan, tenen receptors específics : receptors d’LDL De fet , el receptor d’LDL té seqüències que interaccionen amb l’AP2 i fa que l’LDL pugui ser reclutat , el PH al voltant de E, 5 fa que l’LDL perdí afinitat pel seu receptor i es desenganxa.
El receptor es recicla passant per endosomes de reciclatge o bè directament i torna a la membrana.
La partícula LDL ha d’arribar als lisosomes per ser degradada i així alliberar el colesterol que la cèl·lula necessita.
La cèl·lula pot secretar una gran quantitat d’LDL i inactivar els receptors perquè la cèl·lula ja té el colesterol que necessita. Tambè pot passar el contrari. Pot haver poc colesterol a la cèl·lula i llavors es produeixen més receptors d’LDL.
Si el receptor no funciona correctament no reconeix l’AP2, la qual cosa aquest receptor s’acumula a la membrana plasmàtica i no és internalitzat, no entra dins de la cèl·lula.
Això produeix que s’acumuli LDL en els capil·lars sanguinis produint arteriosclerosis.
Encocitosi depenent de receptor : Captació de ferro ( transferrina) Les cèl·lules no necessiten captar ferro La proteïna que transporta el ferro és la transferrina Les cèl·lules tenen receptors específics: receptors de transferrina El receptor també té seqüències d’interacció amb AP2 Quan arriben la transferrina i el receptor en els endosomes primerencs. En comptes de dissociar-se la transferrina del receptor el que es dissocia és el ferro.
Ara la transferrina es dirà apotransferrina perquè ha perdut el ferro.
L’apotransferrina unida al receptor viatjarà a la membrana plasmàtica on , degut al PH neutre , es dissociaràn.
Endocitosi depenent de receptor : EGF-EGFR EGF és una hormona que es diu factor de creixement epidèrmic.
-l’hormona s’uneix al seu receptor ( receptor d’EGF) i la unió de l’hormona al receptor activa processos d’internalització. Això activa diferents processos cel·lulars , un d’ells és la proliferació de les cèl·lules.
Per tant, les senyals que activa aquest receptor són proliferatives El receptor activat s’ubiquitinitza i això és una senyal per a que vagi cap a zones on es formen els cossos multivesiculars i així ser degradat en la seva totalitat. És important eliminar la cua citosòlica.
De fet, el receptor d’EGF està sobre activat en la majoria de tumors. De manera que es dona a la cèl·lula senyals contínues de proliferació.
Endocitosi depenent de receptor: Captació d’Ig Gs, Ig A ( plgR) Transport d’anticossos en cèl·lula polaritzada endotelial des de l’intestí cap al torrent circulatori Receptor d’anticossos : receptors d’Ig Gs Receptors captaran aquest Ig Gs a Ph àcid del tracte digestiu El receptor entra a la cèl·lula , als endosomes primerenc i es destinat cap a la membrana que està en contacte amb el torrent circulatori a través de transcitosi.
En el torrent circulatori hi ha ph Neutre i el receptor es dissocia de l’anticós.
Transportadors de glucosa s’emmagatzemen en endosomes de reciclatge Una peculiartitat dels endosomes de reciclatge és que poden servir de magatzem de certes proteïnes , com els transportadors de glucosa.
Aquests transportadors de glucosa seran destinats cap a la membrana plasmàtica quan arribi una senyal determinada , com per exemple la insulina . La senyal afavoreix la incorporació de sucres cap a dins de les cèl·lules.
...

Comprar Previsualizar