Neuroanatomia Tema 7: Diencèfal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

Clàudia Ribas TEMA 7: DIENCÈFAL 1. Localització i principals subdivisions Encèfal = prosencèfal (telèncefal + diencèfal) + tronc de l'encèfal i cerebel Format per 4 regions: • Tàlem (abanda i banda del 3er ventricle).
• Hipotàlem (per sota del tàlem).
• Subtàlem.
• Epitàlem.
Càpsula interna → axons que comuniquen l'escorça cerebral amb regions subcorticals.
Per sobre dels colicles superiors (tèctum) es troba la glàndula pineal (epífisi) a la part posterior del 3er ventricle.
2. El tàlem 2.1. Classificació dels nuclis Els dos tàlems estan units per uns axons anomenats comissura gris intertalàmica. Projecta els seus axons cap a l'escorça cerebral.
Classificació anatòmica: La làmina medul·lar interna està formada per axons i també alguns nuclis i divideix el tàlem en 3 regions: • part anterior • zona medial • part lateral Aquestes 3 regions estan formades per diferents nuclis.
Classificació funcional: • Nuclis específics (nuclis de relleu) → reben informació específica sensorial o motora i envien aquesta informació a regions específiques de l'escorça cerebral que processen informació sensorial o motora.
1. Sensorials (nuclis de relleu sensorials): Són els nuclis ventral posterolateral (tronc i extremitats) , nuclis ventral posteromedial (cara) → reben tota la informació somatosensorial de tot el cos.
També ho és el nucli geniculat/ cos lateral que rep informació de la visió i el nucli geniculat medial, que rep informació de l'audició.
2. Motors (nuclis de relleu motor): Clàudia Ribas Ho són el nucli ventral anterior i el nucli ventral lateral. Els dos reben informació motora del cerebel i dels nuclis estriats.
• Nuclis d'associació → projecten els axons a regions de l'escorça cerebral que són associatives. Ex; nucli dorsomedial (emocions i memòria).
• Nuclis inespecífics → inclouen els nuclis de la línia mitja i els nuclis intralaminars. Aquests tipus de nuclis projecten de forma difusa per tota l'escorça cerebral i controlen l'activació cortical. Són la continuació del SARA a nivell del tàlem.
2.2. Principals aspectes funcionals 1. Estació de relleu sensorial i motor cap a l'escorça cerebral.
2. Control dels nivells d'activació cortical i dels estats de consciència.
3. Relacionat amb memoria i emocions.
3. L'hipotàlem Està situat a banda i banda del 3er ventricle, per sota del tàlem.
La part més anterior ve marcada pel quiasma (no forma part de l'hipotàlem) òptic (lloc on es creuen algunes fibres del nervi òptic). El quiasma està just quan comença l'hipotàlem (però a sota).
La part més posterior ve marcada pes cossos mamil·lars (estructures que sobresurten; nuclis de l'hipotàlem que marquen el final).
Entre el qiasma i els cossos hi ha la hipòfisi (només n'hi ha 1) o glàndula pituitària (unida/connectada amb l'hipotàlem). La hipòfisi és la principal glàndula del cos perquè controla l'alliberament d'hormones d'altres glàndules.
3.1. Aspectes funcionals • Control del sistema endocrí (l'hipotàlem controla la hipòfisi i aquesta controla aquest sistema).
• Principal centre de control vegetatiu (controla el SNA).
• Control de les respostes motivacionals (gana, conducta sexual, son, sed).
• Organtzació de respostes emocionals (respostes perifèriques conducutals, vegetatives i endocrines).
• Control dels ritmes circadians (nucli supraquiasmàtic).
Totes aquestes funcions es poden resumir en una sola: • Homeòstasi (regulació de l'equilibri intern de l'organisme) i supervivència.
Clàudia Ribas 4. Subtàlem i epitàlem Subtàlem Format pel nucli subtàlamic (per sota del tàlem i lateral a l'hipotàlem).
El nucli subtàlamic està relacionat amb el control motor i forma part d'un grup anomenat gangli basal (juntament amb els nuclis estriats i substància negra).
Epitàlem Format principalment per la glàndula pineal (epífisi) i per sobre del tèctum (colicles superiors).
La glàndula pineal és una estructura imparell (només n'hi ha 1) i està formada per unes neurones anomenades cell neurosecretores (quan s'activen produeixen l'alliberament de melatonina). La melatonina sobretot s'allibera durant les hores de foscor. Per això està relacionada amb ritmes biològics (rellotge circadià i estacional).
...