Temari Sociologia (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Economía + Filosofía - 1º curso
Asignatura sociologia
Profesor C.
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 20/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Resum de Sociologia de la FCEE.

Vista previa del texto

Sociologia​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Georgina​ ​Balaguer​ ​-​ ​Grup​ ​D Introducció La sociologia neix amb la Il·lustració, amb el canvi de paradigma de teocentrisme a antropocentrisme. Es necessita​ ​un​ ​ciència​ ​per​ ​explicar​ ​la​ ​societat.
Anàlisi​ ​de​ ​la​ ​realitat​ ​social El que és important és la perspectiva d’anàlisi emprada, no pas els temes. De tots els temes socials es pot fer una​ ​anàlisi​ ​sociològica.​ ​No​ ​és​ ​l’única​ ​perspectiva​ ​possible.
La​ ​perspectiva​ ​sociològica La​ ​realitat​ ​es​ ​construeix​ ​socialment.​ ​“Tot​ ​allò​ ​que​ ​sembla​ ​natural​ ​és​ ​construït”.​ ​→​ ​“El​ ​món​ ​donat​ ​per​ ​descomptat” En​ ​el​ ​nostre​ ​món​ ​tot​ ​és​ ​construït,​ ​tot​ ​i​ ​que​ ​el​ ​donem​ ​per​ ​fet.​ ​Ex:​ ​Edat​ ​biològica/edat​ ​social,​ ​sexe/gènere El​ ​paper​ ​del​ ​sociòleg​ ​és​ ​ser​ ​crític,​ ​desenmascarador​ ​i​ ​relativitzador.
Perspectiva​ ​crítica,​ ​relativitzadora​ ​i​ ​desenmascaradora ● S’han​ ​de​ ​tenir​ ​en​ ​compte​ ​totes​ ​les​ ​explicacions,​ ​totes​ ​les​ ​versions​ ​i​ ​postures.
● Defugir​ ​tot​ ​allò​ ​que​ ​és​ ​evident.
● Dubtar​ ​davant​ ​de​ ​les​ ​certeses.
● Anar més enllà del que hi ha en un primer pla. És a dir, buscar les estructures internes de poder, interessos​ ​i​ ​desigualtat.
Com​ ​assolir-la? (Wright Mills) Lliurar-se de la immediatesa de les circumstàncies personals: pensar prenent distància, veure les coses habituals com si ho féssim per primera vegada. ​Un problema social no és el mateix que un problema sociològic.​ ​Una​ ​bona​ ​eina​ ​és​ ​la​ ​c​omparació​ ​històrica​ ​i​ ​antropològica​.
Anàlisi​ ​sociològica ● Coneixement​ ​científic​ ​de​ ​la​ ​realitat:​ ​base​ ​teòrica​ ​i​ ​anàlisi​ ​empírica​ ​(quantitativa​ ​i​ ​qualitativa).
● Comprensió​ ​i​ ​explicació​ ​de​ ​la​ ​realitat​ ​social.
● Aproximació​ ​crítica:​ ​treball​ ​sistemàtic​ ​i​ ​metodològicament​ ​contrastat.
Sociologia​ ​i​ ​ciència La producció social del coneixement ve condicionada per la política, cultura, societat i economia. Només coneixem​ ​aquella​ ​realitat​ ​que​ ​expliquem.​ ​Ex.​ ​Els​ ​esquimals​ ​tenen​ ​40​ ​paraules​ ​que​ ​volen​ ​dir​ ​blanc.
Quan​ ​expliquem​ ​els​ ​que​ ​ens​ ​pot​ ​semblar​ ​la​ ​realitat​ ​la​ ​modifiquem​ ​conscient​ ​o​ ​inconscientment.
Ciència Conjunt de coneixements sobre la realitat observable, obtinguts amb el mètode científic. Ús de mètodes sistemàtics d’investigació, pensament teòric i examen lògic d’arguments per a desenvolupar un cos de coneixement​ ​sobre​ ​un​ ​objecte​ ​particular.
1 Sociologia​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Georgina​ ​Balaguer​ ​-​ ​Grup​ ​D Objectius:​ ​analitzar,​ ​explicar,​ ​preveure​ ​i​ ​actuar​ ​sobre​ ​la​ ​realitat.
Límits​ ​del​ ​coneixement​ ​científic ● El​ ​coneixement​ ​científic​ ​per​ ​definició​ ​no​ ​és​ ​neutre​ ​ideològicament​ ​parlant.
● La​ ​ciència​ ​ha​ ​establert​ ​un​ ​monopoli​ ​del​ ​coneixement.
1.
Objectivitat a.
Separació​ ​entre​ ​el​ ​subjecte​ ​i​ ​l’objecte:​ ​principi​ ​de​ ​no​ ​contaminació.
b.
Procés d’objectivació (procés pel qual una definició social de la realitat amaga la seva dimensió subjectiva i és percebuda com a objectiva i independent de la voluntat individual).
Tenim una lent (sistema de valors/ideologia) que deforma la nostra capacitat de veure la realitat,​ ​que​ ​mai​ ​coneixerem.
c.
Neutralitat valorativa: vigilància i trencament epistemològics, obstacles epistemològics: (obstacles per al coneixement) prejudicis i prenocions. Tot i que no podrem saber mai si som objectius.
2.
Neutralitat​ ​valorativa a.
Procés epistemològic de vigilància i trencament: trencament amb el món del sentit comú i el coneixement​ ​imperant​ ​(prejudicis​ ​i​ ​prenocions).
b.
Posició​ ​crítica​ ​davant​ ​la​ ​pròpia​ ​teoria​ ​científica.
c.
Conèixer, declarar i vigilar contínuament: el nostre posicionament davant de la investigació, les condicions​ ​en​ ​les​ ​que​ ​investiguem,​ ​la​ ​intenció​ ​o​ ​motiu​ ​de​ ​l’encàrrec​ ​i​ ​els​ ​interessos​ ​creats.
3.
El​ ​procés​ ​d’investigació a.
Formulació​ ​d’una​ ​pregunta:​ ​alguna​ ​cosa​ ​que​ ​ens​ ​preocupa​ ​o​ ​volem​ ​saber.
b.
Cos​ ​teòric:​ ​anàlisi​ ​bibliogràfica​ ​sobre​ ​el​ ​tema,​ ​amb​ ​teories​ ​i​ ​estudis.
c.
Hipòtesi:​ ​“resposta​ ​possible​ ​o​ ​suposada”.
d.
Metodologia: estratègia de contrastació hipòtesi amb “realitat i tècniques d’anàlisi (quantitatives​ ​i​ ​qualitatives).
e.
Interpretació​ ​dels​ ​resultats.
Les​ ​tècniques​ ​d’anàlisi​ ​social ● Serveixen​ ​per​ ​interrogar​ ​la​ ​realitat.
● Mai​ ​són​ ​neutres.
○ Les​ ​dades​ ​no​ ​es​ ​poden​ ​només​ ​recollir,​ ​s’han​ ​de​ ​produir.
○ L’analista​ ​mai​ ​està​ ​prou​ ​separat​ ​de​ ​la​ ​realitat​ ​que​ ​investiga.
● No​ ​sempre​ ​són​ ​adequades​ ​totes​ ​pera​ ​tot​ ​tipus​ ​d’estudis.
● Anàlisi de fonts secundàries: dades i documents. Enquesta, entrevista, grup de discussió, història de vida,​ ​observació​ ​(participant​ ​o​ ​en​ ​mostres​ ​al​ ​gust).
Passos​ ​a​ ​seguir 1.
Mirar​ ​diverses​ ​fonts.​ ​Contrastar​ ​informació:​ ​relativitzar.
2 Sociologia​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Georgina​ ​Balaguer​ ​-​ ​Grup​ ​D 2.
Comparar​ ​les​ ​diverses​ ​fonts.
3.
Anar​ ​a​ ​mirar​ ​dades​ ​de​ ​què​ ​significa​ ​el​ ​fenomen.
4.
Mirar​ ​com​ ​està​ ​relatat:​ ​amb​ ​quins​ ​prejudicis​ ​i​ ​prenocions.
5.
Analitzar els efectes socials: fer presuposicions i després confirma-les o negar-les amb dades, destapar els​ ​interessos​ ​de​ ​les​ ​institucions​ ​socials.
L’enquesta Errors​ ​de​ ​medició: ● ● Errors​ ​de​ ​no​ ​observació:​​ ​no​ ​s’obté​ ​tota​ ​la​ ​informació​ ​necessària.
○ Errors​ ​de​ ​cobertura:​ ​gent​ ​no​ ​inclosa​ ​en​ ​el​ ​marc​ ​mostral.
○ Errors​ ​de​ ​no​ ​resposta:​ ​total​ ​o​ ​parcial.
○ Errors​ ​de​ ​mostreig:​ ​extrapolació​ ​del​ ​que​ ​pensen​ ​uns​ ​quants​ ​al​ ​total.
Errors de mesura: l’entrevistat no diu sempre el que pensa o l’instrument utilitzat influeix en la resposta.​ ​Causes: ● ○ Influència​ ​entrevistador​ ​sobre​ ​l’entrevistat.
○ Natura​ ​de​ ​les​ ​preguntes​ ​del​ ​qüestionari:​ ​formulació,​ ​ordre​ ​o​ ​respostes.
○ Paper​ ​que​ ​adopta​ ​l’entrevistat:​ ​tracta​ ​d’agradar​ ​o​ ​no​ ​té​ ​interès​ ​en​ ​dir​ ​la​ ​veritat.
○ Influència​ ​de​ ​la​ ​manera​ ​com​ ​es​ ​recull​ ​la​ ​informació:​ ​porta​ ​a​ ​porta,​ ​telefònic​ ​o​ ​al​ ​carrer.
Errors​ ​de​ ​càlcul​ ​o​ ​postmedició:​​ ​tenen​ ​a​ ​veure​ ​amb​ ​el​ ​tractament​ ​estadístic​ ​de​ ​les​ ​dades.
○ Errors​ ​de​ ​processament​ ​de​ ​les​ ​dades:​ ​gravació,​ ​depuració​ ​i​ ​transformació.
○ Errors d’anàlisi de les dades: ús erroni dels paquets estadístics, interferències, posicionament ideològic​ ​de​ ​l’analista.
Preguntes​ ​d’enquesta ● Obertes:​ ​cadascú​ ​respon​ ​allò​ ​que​ ​vol​ ​i​ ​es​ ​transcriu​ ​el​ ​text.
● Tancades: les opcions de resposta estan prefixades i han de ser universals (tothom s’hi ha de poder col·locar)​ ​i​ ​excloents​ ​(que​ ​una​ ​elimini​ ​a​ ​una​ ​altra).
Història Inicis:​ ​s.​ ​XIX Context polític, social i econòmic en plena transformació: ​revolucions polítiques​, ​revolució industrial (canvi de l’organització social del treball) i ​revolució social (urbanització, secularització, noves ideologies: socialisme, anarquisme…,​ ​ciència) Canvi​ ​d’una​ ​societat​ ​tradicional​ ​a​ ​una​ ​moderna.​ ​Canvi​ ​de​ ​paradigma:​ ​religió​ ​→​ ​ciència.
3 Sociologia​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Georgina​ ​Balaguer​ ​-​ ​Grup​ ​D Tradicional Moderna Comunitat​:​ ​abans​ ​era​ ​imprescindible​ ​per​ ​tal​ ​de sobreviure.
Individu​:​ ​(Èxode​ ​rural:​ ​trencament​ ​de​ ​lligams comunitaris).​ ​Canvi​ ​de​ ​la​ ​concepció​ ​de​ ​la​ ​societat.
Això​ ​crea​ ​unes​ ​personalitats​ ​més​ ​competitives​ ​i individualistes.
Família​ ​extensa:​​ ​dos​ ​o​ ​més​ ​nuclis​ ​de​ ​convivència​ ​en una​ ​llar.
Família​ ​nuclear:​​ ​ara​ ​només​ ​un​ ​2%​ ​de​ ​famílies​ ​viuen amb​ ​l’extensa.
Poble Ciutat Treball​ ​agrícola​ ​i​ ​artesà:​ ​l’empresari​ ​no​ ​controlava les​ ​matèries​ ​primeres,​ ​el​ ​procés​ ​de​ ​producció​ ​ni​ ​el producte​ ​acabat.
Fàbriques​ ​i​ ​taylorisme​​ ​(organització​ ​científica​ ​del treball):​ ​Taylor​ ​decideix​ ​controlar-ho​ ​tot,​ ​sobretot​ ​el temps.​ ​Es​ ​necessita​ ​molta​ ​mà​ ​d’obra​ ​desqualificada perquè​ ​s’estandaritza​ ​i​ ​simplifica​ ​el​ ​procés​ ​productiu, amb​ ​sous​ ​baixos​ ​i​ ​prescindibles.
Valor:​ ​la​ ​terra Valor:​ ​indústria Monarquia​ ​(aristocràcia) Democràcia:​ ​els​ ​que​ ​tenen​ ​diners​ ​(burgesia)​ ​volen guanyar​ ​poder.
Tradició​:​ ​“les​ ​coses​ ​es​ ​fan​ ​com​ ​es​ ​fan​ ​perquè sempre​ ​s’han​ ​fet​ ​així”.
Raó:​ ​capacitat​ ​crítica.
Religió​:​ ​s’ha​ ​apropiat​ ​la​ ​moral.
Ciència:​ ​passa​ ​a​ ​ser​ ​la​ ​nova​ ​“veritat”.
Comte​ ​(1798-1867) Volia aplicar els procediments analítics de les ciències naturals a l’estudi de la societat, per tant, buscar-ne lleis, utilitzar la teoria de l’empirisme i analitzar grups, estructures i canvis. Ell va intentar aplicar aquests principis, tot i que​ ​no​ ​se’n​ ​va​ ​sortir.
Evolució​ ​social:​ ​llei​ ​dels​ ​tres​ ​estadis 1.
Estadi​ ​teològic:​​ ​abans​ ​de​ ​1300​ ​s’explicava​ ​el​ ​món​ ​a​ ​partir​ ​de​ ​la​ ​religió.
2.
Estadi​ ​metafísic:​​ ​entre​ ​1300​ ​i​ ​1800​ ​s’explicava​ ​el​ ​món​ ​a​ ​partir​ ​de​ ​la​ ​naturalesa.
3.
Estadi​ ​positiu:​​ ​després​ ​de​ ​1800​ ​s’explica​ ​el​ ​món​ ​a​ ​través​ ​de​ ​la​ ​ciència.
Marx​ ​(1818-1883) Per molts ell és l’únic pare de la sociologia. Defensa que les relacions de producció tenen canvis en la organització del treball, deguts a la plusvàlua i l’alienació, i en les classes socials, per antagonisme i lluita per al canvi​ ​social.
La societat està composta per una ​superestructura ​composta per les polítiques, ideologies, religió.. que amaga una ​infrestructura ​composta per l’economia, que és la que realment mou la societat. Sempre hi ha dues classes socials: la dominant i la dominada. Els interessos de les dues classes socials són antagònics. Sempre hi ha un mecanisme d’explotació i apropiació de la plusvàlua (en el capitalisme). Et fa ric el mecanisme social que s’estableix.
4 Sociologia​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Georgina​ ​Balaguer​ ​-​ ​Grup​ ​D Durkheim​ ​(1858-1917) Defineix​ ​les​ ​Noves​ ​regles​ ​del​ ​mètode​ ​sociològic,​ ​i​ ​en​ ​aquestes​ ​l’anàlisi​ ​de​ ​“fets​ ​socials”.
Explica la divisió social del treball, el pas de la solidaritat mecànica a l’orgànica. La ​solidaritat ​és el mecanisme que regula la convivència entre els individus. La ​solidaritat mecànica és la que es produeix de manera instantània​ ​entre​ ​iguals​ ​i​ ​la​ ​solidaritat​ ​orgànica​​ ​és​ ​la​ ​que​ ​explica​ ​la​ ​societat​ ​moderna,​ ​s’ha​ ​d’organitzar.
Quan hi ha un pas d’un tipus de societat a un altre, en què les regles socials canvien, es produeix l’​anòmia​, que és​ ​el​ ​no​ ​saber​ ​el​ ​referent​ ​social​ ​al​ ​que​ ​atenir-se.
El suïcidi és una patologia social, causada pel fracàs, l’empobriment, el canvi de classe social...(​El suïcidi​, Durkheim) Weber​ ​(1864-1920) Ell té un diàleg directe amb Marx: diu que també és important l’acció individual i la superestructura, no només l’infraestructura. L’estatus és cultural. Diu que el sistema de classes no és dual. La classe és una qüestió de poder,​ ​oportunitat​ ​de​ ​mercat,​ ​en​ ​conjunt​ ​amb​ ​l’estatus​ ​i​ ​el​ ​partit​ ​polític.
Valora​ ​la​ ​importància​ ​de​ ​la​ ​cultura,​ ​sobretot​ ​de​ ​l’ètica​ ​protestant​ ​i​ ​l’esperit​ ​del​ ​capitalisme.
Corrents​ ​actuals ● Funcionalisme:​ ​teoria​ ​de​ ​l’acció ● Marxisme:​ ​teoria​ ​del​ ​conflicte​ ​i​ ​teoria​ ​crítica ● Interaccionisme simbòlic: ​etnometodologia ​(corrent europeu que triomfa a EEUU, comencen un corrent​ ​que​ ​aplica​ ​els​ ​conceptes​ ​sociològics​ ​al​ ​discurs,​ ​llenguatge) Funcionalisme Marxisme La​ ​societat​ ​com​ ​un​ ​tot.
La​ ​societat​ ​com​ ​a​ ​col·lectivitats.
L’individu El​ ​grup Igualtat​ ​d’interessos Interessos​ ​antagònics Igualtat​ ​d’oportunitats Desigualtat​ ​d’oportunitats Ordre​ ​i​ ​consens Conflicte Ordre:​ ​pels​ ​valors​ ​comuns Ordre:​ ​pel​ ​poder​ ​i​ ​la​ ​coerció Les​ ​institucions​ ​socials 5 Sociologia​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Georgina​ ​Balaguer​ ​-​ ​Grup​ ​D Definicions​ ​d’autors Luckmann Organitzen la solució dels problemes humans fonamentals, en la mesura que governen l’acció social i disposen d’un aparell coercitiu. Alliberen l’individu gràcies a un patró de solucions més o menys evidents i conservant al mateix​ ​temps​ ​amb​ ​això​ ​la​ ​permanència​ ​de​ ​l’ordre​ ​social.
Peter​ ​L.​ ​Berger Proporcionen mecanismes i maneres de fer mitjançant els quals la conducta humana esdevé modelada, pautada, i es veu obligada a seguir unes pautes que la societat considera desitjables, de manera que l’individu només​ ​vegi​ ​aquestes​ ​com​ ​úniques​ ​possibles.
Definició​ ​bàsica Les ​institucions socials són formes col·lectives d’actuar, de pensar i de sentir, proposades i freqüentment imposades​ ​als​ ​individus​ ​en​ ​una​ ​societat​ ​determinada.
Aspecte​ ​clau ● Donen​ ​patrons​ ​de​ ​comportament​ ​social ○ Fan que tota conducta humana sigui significativa i coherent, per la seva referència a una estructura​ ​de​ ​regles​ ​o​ ​de​ ​normes​ ​col·lectives.
○ Orienten​ ​normativament​ ​l’acció​ ​dels​ ​subjectes.
○ Exerceixen​ ​coerció​ ​sobre​ ​els​ ​subjectes.
Una​ ​altra​ ​definició Una institució és un conjunt estructurat de rols i estatus que es cristal·litzen en el desenvolupament d’una funció social​ ​rellevant.
● Un ​rol ​és una resposta tipificada a una expectativa simbòlica. Són respostes proporcionades per la societat,​ ​que​ ​s’actualitzen​ ​mitjançant​ ​la​ ​interacció​ ​social.
○ Els rols representen l’ordre institucional. Les institucions es materialitzen a través dels rols i representen​ ​el​ ​que​ ​se​ ​suposa​ ​que​ ​un​ ​ha​ ​de​ ​fer​ ​i​ ​un​ ​nexe​ ​institucional​ ​del​ ​comportament.
● El​ ​estatus​ ​és​ ​la​ ​posició​ ​social​ ​associada​ ​a​ ​un​ ​rol.
Les​ ​institucions​ ​i​ ​l’ordre​ ​social Les ​institucions socials atorguen patrons de conducta mitjançant els quals és modelada l’acció humana, en el marc del que la societat considera com “el més convenient”. Ens defineixen i delimiten les fronteres del nostre món,​ ​ens​ ​orienten​ ​(prescriuen)​ ​i​ ​ens​ ​constrenyen​ ​(proscriuen).
L’​imperatiu institucional​, segons Berger, coerciona a actuar segons el que la societat ha definit prèviament com​ ​a​ ​“l’acció​ ​correcta”,​ ​trencant​ ​les​ ​altres​ ​possibilitats​ ​d’acció.
6 Sociologia​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Georgina​ ​Balaguer​ ​-​ ​Grup​ ​D Les​ ​seves​ ​funcions ● Socialització: El procés pel qual l’ésser humà interioritza durant la seva vida uns esquemes de conducta que li permeten actuar d’acord amb les convencions i les normes del medi sociocultural al qual​ ​pertany.​ ​Els​ ​agents​ ​socialitzadors​ ​són: ● ○ Socialització​ ​primària:​​ ​(agents​ ​educadors​ ​o​ ​bàsics)​ ​família​ ​i​ ​escola ○ Socialització​ ​secundària:​​ ​estat,​ ​mitjans​ ​de​ ​comunicació,​ ​amics Control social: Regulació de la conducta dels membres d’un grup social mitjançant l’establiment d’un valors ideològics i d’unes normes de comportament. Delineen el possible i l’impossible, el permès i el prohibit.
Característiques ● Les​ ​institucions​ ​estan​ ​interrelacionades: ○ La​ ​institució​ ​política​ ​repercuteix​ ​sobre​ ​la​ ​resta.
○ La societat és un sistema estructurat en el que els seus elements estan interconnectats i​ ​són​ ​interdependents.
● Estableix​ ​els​ ​canals​ ​anònims​ ​de​ ​participació​ ​social: ○ Són relativament permanents i indiferents a les variacions individuals, transcendeixen als individus.​ ​Els​ ​individus​ ​s’integren​ ​al​ ​sistema​ ​social​ ​i​ ​es​ ​troben​ ​amb​ ​institucions​ ​preexistents.
○ Això​ ​permet​ ​la​ ​simplificació​ ​de​ ​la​ ​vida​ ​quotidiana.
○ La participació dels subjectes es realitza a través de l’acceptació d’un conjunt de rols institucionals​ ​que​ ​el​ ​subjecte​ ​no​ ​ha​ ​inventat​ ​ell​ ​mateix.
● Les​ ​institucions​ ​actuen​ ​com​ ​agents​ ​de​ ​l’ordre​ ​social​ ​(estabilitat​ ​social): ○ La seva existència garantitza la continuïtat cultural de la societat i aporta als individus la sensació​ ​de​ ​seguretat​ ​de​ ​saber​ ​que​ ​la​ ​seva​ ​actuació​ ​s’ajusta​ ​a​ ​allò​ ​socialment​ ​acceptat.
○ Les expectatives d’ell sobre els demés i dels demés sobre ell no depenen de l’atzar, sinó​ ​que​ ​estan​ ​socialment​ ​regulades​ ​a​ ​priori.
○ Tenen un poder coercitiu: ​obliguen els individus a circular per uns canals determinats, bé perquè​ ​se’ls​ ​presenten​ ​som​ ​els​ ​únics​ ​possibles​ ​o​ ​per​ ​força.
○ Tenen autoritat moral: les institucions no tan sols reclamen els dret de la legitimitat. de coaccionar​ ​els​ ​que​ ​es​ ​desvien,​ ​sinó​ ​de​ ​reprimir-los​ ​moralment.
■ Coerció​: forma constrictiva que actua sobre tot el conjunt de la societat o només sobre​ ​una​ ​part​ ​d’aquesta​ ​per​ ​tal​ ​d’obligar-la​ ​a​ ​actuar​ ​d’una​ ​manera​ ​determinada.
■ Legitimitat​: creença compartida per la majoria dels individus que un ordre de coses és​ ​vàlid​ ​i​ ​correcte.
● Les​ ​institucions​ ​són​ ​experimentades​ ​com​ ​si​ ​tinguessin​ ​realitat​ ​externa: ○ La realitat de les institucions se’ns presenta com quelcom extern i aliè a l’individu, com quelcom​ ​que​ ​existeix​ ​fora​ ​de​ ​nosaltres​ ​i​ ​que​ ​continuarà​ ​existint​ ​quan​ ​nosaltres​ ​jo​ ​no​ ​hi​ ​siguem.
● Objectivitat:​ ​les​ ​institucions​ ​són​ ​experimentades​ ​com​ ​si​ ​fossin​ ​coses.
○ Una cosa és objectiva, real, quan tothom està d’acord que la “cosa”, és allà i hi és d’una determinada​ ​manera,​ ​amb​ ​independència,​ ​a​ ​més​ ​de​ ​si​ ​jo​ ​o​ ​algú​ ​altre​ ​en​ ​té​ ​coneixement​ ​o​ ​no.
● Historicitat​: 7 Sociologia​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Georgina​ ​Balaguer​ ​-​ ​Grup​ ​D ○ Les institucions tenen la qualitat de ser històriques. El món és una herència dels avantpassats, que​ ​alhora​ ​és​ ​canviant.
○ El caràcter relativament estable i permanent de les institucions és un dels obstacles més​ ​importants​ ​per​ ​al​ ​canvi.
○ Tanmateix és evident que les institucions poden canviar, i de fet canvien i han de canviar perquè​ ​no​ ​són​ ​altra​ ​cosa​ ​que​ ​l’acció​ ​d’inidivus.
Com​ ​actuen? ● Les institucions actuen com a forces que modelen la nostra conducta: ens orienten i ens constrenyen.
● Però no és una relació determinística, ja que el subjecte és un agent actiu en la relació individu-societat, i construeix significats en un context interactiu, té intencions, interpreta les situacions i els​ ​atribueix​ ​un​ ​significat.
● Les institucions ens ofereixen bases sòlides des de les quals podem construir la nostra identitat i​ ​el​ ​nostre​ ​projecte​ ​de​ ​vida.
● El seu subjecte integra activament aquest món normatiu, hi ha, per tant, possibilitats d’innovació. Si bé la conformitat suposa l’acceptació del subjecte de l’ordre normatiu del seu grup social, aquesta conformitat​ ​no​ ​és​ ​completament​ ​un​ ​acte​ ​passiu.
● Això pot facilitar-se amb una educació alliberadora, que permeti a l’individu abandonar la mirada ingènua​ ​o​ ​determinística,​ ​i​ ​entendre​ ​com​ ​funciona​ ​la​ ​societat​ ​és​ ​el​ ​primer​ ​pas​ ​per​ ​a​ ​transformar-la.
● L’adaptació​ ​social​ ​no​ ​implica​ ​conformitat​ ​total.
● Les​ ​institucions​ ​ens​ ​fan​ ​pensar​ ​d’una​ ​determinada​ ​manera: ○ Obscureixen​ ​certes​ ​zones​ ​de​ ​la​ ​vida​ ​social.
○ No​ ​ens​ ​deixen​ ​pensar​ ​en​ ​determinades​ ​coses.
○ Demarquen​ ​i​ ​delineen​ ​allò​ ​que​ ​és​ ​pensable​ ​i​ ​allò​ ​que​ ​és​ ​impensable.
○ El​ ​que​ ​és​ ​normal​ ​i​ ​el​ ​que​ ​és​ ​rar.
○ Ens​ ​diuen​ ​en​ ​definitiva​ ​què​ ​està​ ​bé​ ​i​ ​què​ ​està​ ​malament.
Els​ ​seus​ ​efectes Murmuració - Ridícul - Oprobi (deshonra pública) - Sancions econòmiques - Sancions legals - Sancions polítiques Família Definició Grup de persones directament lligades per nexes de parentiu. Hi ha diferència importants entre cultures i etapes històriques, amb el nombre de membres o el tipus de nexes. També pateix canvis molt importants amb la industrialització:​ ​la​ ​família​ ​deixa​ ​de​ ​ser​ ​una​ ​unitat​ ​de​ ​producció.
8 Sociologia​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Georgina​ ​Balaguer​ ​-​ ​Grup​ ​D Evolució​ ​de​ ​la​ ​família En el canvi de la societat tradicional a la industrial, la família canvia de l’extensa (més de dues generacions) a la nuclear​ ​(pares​ ​i​ ​fills).​ ​Actualment​ ​existeix​ ​la​ ​família​ ​plural​ ​(pares​ ​separats,​ ​uniparentals,​ ​homoparentals…) Tipus​ ​de​ ​llars No​ ​són​ ​categories​ ​excloents,​ ​conviuen​ ​amb​ ​pesos​ ​diferents: ● Llars​ ​unipersonals ● Llars​ ​de​ ​dues​ ​o​ ​més​ ​persones​ ​sense​ ​nucli ● Llars d’un nucli: parella sense fills, parella amb fills, mare amb fills, pare amb fills, parella sense fills amb altres persones, parella amb fills amb altres persones, mare amb fills amb altres persones, pare amb fills​ ​amb​ ​altres​ ​persones ● Llars​ ​de​ ​més​ ​d’un​ ​nucli Transformacions La família actual esdevé en un procés històric evolutiu: de privatització de la vida quotidiana (anys 60), d’individualització,​ ​de​ ​viriarquia​ ​i​ ​de​ ​canvi​ ​de​ ​rols.
Es​ ​passa​ ​de​ ​complir​ ​la​ ​tradició,​ ​i​ ​haver-hi​ ​més​ ​control​ ​social,​ ​a​ ​fer​ ​el​ ​que​ ​es​ ​vol,​ ​i​ ​haver-hi​ ​més​ ​acceptació.
Funcions​ ​de​ ​la​ ​família 1.
Vida​ ​afectiva​ ​i​ ​sentiments 2.
Procreació:​ ​en​ ​un​ ​primer​ ​moment​ ​sexualitat,​ ​i​ ​procreació,​ ​i​ ​família​ ​eren​ ​indissolubles.
3.
Socialització 4.
Cura​ ​dels​ ​dependents 5.
Treball​ ​reproductiu Escola Definició Organització estable per a la transmissió de coneixements. Al segle XVIII es va fer una reflexió sobre la necessitat d’educar els nens, i al segle XIX es van estendre les escoles, però només de nens (no nenes). Les primeres escoles per a la classe obrera van anar lligades a les fàbriques, no tenien professors titulats, i només ensenyaven​ ​disciplina​ ​per​ ​a​ ​la​ ​formació​ ​de​ ​mà​ ​d’obra.
Funcions​ ​bàsiques 1.
Socialització: com és el món, com són les institucions, com ens hem de comportar, canguratge i cura en comptes​ ​de​ ​la​ ​família 2.
Transmissió​ ​culturals​ ​i​ ​de​ ​coneixements 3.
Legitimació​ ​de​ ​l’ordre​ ​social:​ ​civisme 4.
Formació​ ​per​ ​al​ ​treball:​ ​selecció​ ​i​ ​classificació 5.
Mobilitat​ ​social 9 Sociologia​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Georgina​ ​Balaguer​ ​-​ ​Grup​ ​D L’objectivitat​ ​en​ ​l’escola ● L’escola no és aliena al marc social: grups d’interès, ideologia, poder, acceptació acrítica de l’odre social​ ​i​ ​control​ ​social.
● Té​ ​aparença​ ​d’objectivitat.
● Hi ha un currículum manifest i un currículum ocult, que és aquell que manifesta els valors i actituds que es​ ​transmeten​ ​de​ ​forma​ ​latent.
Teories​ ​sobre​ ​els​ ​seus​ ​efectes Positives: ● Teoria del capital humà ​(G. Becker, 1964): l’escola permet la mobilitat social, ja que tothom és considerat i tractat igual, l’escola és neutra i estableix la meritocràcia i el fracàs escolar és un problema individual.
Crítiques: ● Teories de la reproducció: (​Bordieu i Passeron 1977) l’escola reprodueix la desigualtat social, ja que no té en compte les desigualtat de partença, representa els interessos de les classes socials dominants i els fracàs social és un problema social. Aquesta teoria no té en compte els actors, considera els subjectes​ ​passius.
● Teories de la resistència: ​(Willis, P. 1977) Aquesta teoria considera que els actors són actius i per tant oposen​ ​resistència​ ​a​ ​l’estructura.
Mitjans​ ​de​ ​comunicació Què​ ​són? Són organismes encarregats de la comunicació contínua entre persones separades entre elles (premsa, ràdio, televisió,​ ​cinema,​ ​internet).​ ​Van​ ​evolucionar​ ​amb​ ​la​ ​industrialització​ ​de​ ​pamflets​ ​i​ ​fulls​ ​informatius​ ​a​ ​diaris.
Funcions 1.
Informar 2.
Entretenir 3.
Formar 4.
Interpretar​ ​i​ ​valorar​ ​els​ ​fets 5.
Reforçar​ ​les​ ​normes​ ​socials 6.
Mostrar​ ​altres​ ​formes​ ​de​ ​vida 7.
Proporcionar​ ​prestigi Efectes​ ​sobre​ ​la​ ​població La​ ​mediatització​ ​de​ ​la​ ​societat​ ​pels​ ​mitjans​ ​de​ ​comunicació​ ​de​ ​masses​ ​suposa: ● Estandarització​ ​de​ ​la​ ​cultura ● Control​ ​ideològic​ ​de​ ​la​ ​societat ● Ideologització​ ​dels​ ​mitjans 10 Sociologia​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Georgina​ ​Balaguer​ ​-​ ​Grup​ ​D ● Passivitat​ ​de​ ​l’audiència ● Pensament​ ​únic ● Barreja​ ​realitat​ ​i​ ​ficció Efectes​ ​mitjans​ ​de​ ​comunicació​ ​de​ ​masses Períodes​ ​històrics​ ​d’anàlisi Període Teories 1920-1940 T.​ ​Bala​ ​màgica T.​ ​Agulla​ ​hipodèrmica Model​ ​estímul/resposta T.​ ​Efectes​ ​limitats Model​ ​psicodimàmic M.​ ​estímul/mediació/resposta T.​ ​Percepció​ ​selectiva Carcterístiques A​ ​partir​ ​de​ ​1970 1940-1970 Efectes​ ​omnipotents Els​ ​efectes​ ​els​ ​determinen​ ​els missatges Efectes​ ​limitats Els​ ​efectes​ ​els​ ​determinen​ ​les característiques​ ​dels​ ​receptors T.​ ​Agenda​ ​setting T.​ ​Efectes​ ​selectius T.​ ​Cultivació Efectes​ ​diversos Els​ ​efectes​ ​els​ ​determinen les​ ​variables sociodemogràfiques​ ​i​ ​el context Primer​ ​període:​ ​1920-1940 ● “Strong​ ​effects”:​ ​omnipresència​ ​dels​ ​mitjans ● Efectes​ ​directes​ ​ ​i​ ​uniformes ● La​ ​societat​ ​de​ ​masses​ ​és​ ​uniformada​ ​pels​ ​missatges​ ​dels​ ​mitjans ● Caràcter​ ​passiu​ ​i​ ​uniforme​ ​de​ ​l’audiència ● El​ ​missatge​ ​determina​ ​els​ ​efectes Segon​ ​període:​ ​1940-1970 ● Efectes​ ​limitats​ ​dels​ ​mitjans ● Ús​ ​selectiu​ ​dels​ ​mitjans​ ​de​ ​comunicació​ ​per​ ​part​ ​dels​ ​subjectes ● Les​ ​variables​ ​individuals​ ​dels​ ​subjectes​ ​també​ ​determinen​ ​el​ ​tipus​ ​d’efectes​ ​que​ ​es​ ​produeixen ● Els​ ​mitjans​ ​no​ ​són​ ​causa​ ​suficient​ ​i​ ​necessària​ ​dels​ ​canvis​ ​produïts​ ​en​ ​l’audiència ● Les​ ​característiques​ ​dels​ ​receptors​ ​determinen​ ​els​ ​efectes Tercer​ ​període:​ ​a​ ​partir​ ​de​ ​1970 ● S’estudien altres aspectes a part del missatge: estructura, grandària, estil i organització dels mass media ● Els efectes són diversos i depenen de diferents característiques personals del subjecte (edat, sexe i classe​ ​social).
● Tenen​ ​influència​ ​les​ ​variables ● Els​ ​mitjans​ ​reforcen​ ​coneixements​ ​i​ ​actituds​ ​prèvies,​ ​però​ ​molt​ ​difícilment​ ​les​ ​modifiquen ● Les​ ​variables​ ​sociodemogràfiques,​ ​el​ ​missatge​ ​i​ ​el​ ​context​ ​determinen​ ​els​ ​efectes 11 Sociologia​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Georgina​ ​Balaguer​ ​-​ ​Grup​ ​D Estat Definició És un conjunt d’institucions emmarcades en un territori delimitat que monopolitza la creació i compliment de les normes.​ ​Es​ ​caracteritza​ ​per:​ ​l’aparell​ ​polític,​ ​el​ ​territori​ ​i​ ​el​ ​dret​ ​i​ ​l’ús​ ​de​ ​la​ ​força.
La major part de la història de la humanitat ha transcorregut sense estats, es pensa que van aparèixer les primeres formes després de la revolució neolítica. L’aparició de l’estat com el coneixem avui en dia va estar lligada​ ​al​ ​desenvolupament​ ​de​ ​l’economia​ ​capitalista​ ​monetària.
Funcions ● Regulació​ ​de​ ​l’ordre​ ​social ● Defensa​ ​de​ ​la​ ​societat ● Regulació​ ​dels​ ​drets​ ​i​ ​deures​ ​de​ ​la​ ​ciutadania ○ Drets​ ​civils:​ ​dels​ ​individus​ ​en​ ​la​ ​llei ○ Drets​ ​polítics:​ ​vot ○ Drets​ ​socials:​ ​garantir​ ​un​ ​nivell​ ​mínim​ ​de​ ​benestar​ ​i​ ​seguretat​ ​econòmica Evolució​ ​i​ ​transformació 1.
2.
Fins​ ​2a​ ​Guerra​ ​Mundial:​ ​Estat​ ​liberal a.
Estat​ ​de​ ​mínims b.
Laissez-Faire c.
Regulació​ ​i​ ​vigilància:​ ​interna​ ​i​ ​externa Després​ ​2a​ ​Guerra​ ​Mundial:​ ​Estat​ ​social​ ​o​ ​de​ ​benestar a.
3.
Intervenció​ ​de​ ​l’estat​ ​en​ ​tres​ ​grans​ ​temes i.
Polítiques​ ​socials​ ​de​ ​benestar ii.
Regulació​ ​del​ ​mercat​ ​de​ ​treball iii.
Intervenció​ ​de​ ​l’estat​ ​en​ ​l’economia Anys​ ​70​ ​(Crisi​ ​del​ ​petroli):​ ​Crisi​ ​de​ ​l’Estat​ ​del​ ​benestar a.
Qüestionament​ ​neoliberal​ ​del​ ​model Motius​ ​dels​ ​canvi​ ​socials​ ​econòmics​ ​i​ ​polítics Antecedents: ● Moviments​ ​socials​ ​diversos​ ​de​ ​lluita​ ​per​ ​la igualtat ● Comunisme ● Creixent​ ​importància​ ​de​ ​les​ ​organitzacions obreres ● Tensions​ ​entre​ ​el​ ​sistema​ ​democràtic​ ​i​ ​el capitalisme ● Crac​ ​del​ ​29 Després​ ​de​ ​la​ ​II​ ​Guerra​ ​Mundial: ● Partits​ ​socialdemòcrates​ ​al​ ​poder ● Consens​ ​després​ ​de​ ​la​ ​guerra ● Gran​ ​augment​ ​de​ ​desigualtats​ ​anys​ ​30 ● Amenaça​ ​model​ ​URSS ● Necessitat​ ​d’intervenció​ ​de​ ​l’estat​ ​en​ ​la​ ​crisi econòmica 12 Sociologia​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​ ​Georgina​ ​Balaguer​ ​-​ ​Grup​ ​D Estructura​ ​Social:​ ​Desigualtat​ ​i​ ​Classe​ ​Social Cada vegada parlem més de diferència i diversitat i menys de desigualtat entre les cultures, pobles o individus.
He​ ​de​ ​distingir​ ​quines​ ​diferències​ ​són​ ​realment​ ​desigualtats​ ​o​ ​podrien​ ​arribar​ ​a​ ​ser-ho.
Desigualtat ● Diferència​ ​d’oportunitats​ ​socials ● Diferència​ ​de​ ​tracte:​ ​formal​ ​o​ ​informal ● Diferència​ ​d’accés​ ​als​ ​recursos​ ​i​ ​béns​ ​socials ● Diferència​ ​de​ ​condicions​ ​de​ ​vida ○ Inter​ ​i​ ​intra​ ​societat ○ Històrica ○ Problema​ ​social:​ ​grups​ ​socials​ ​privilegiats ○ Base​ ​de​ ​l’entramat​ ​de​ ​la​ ​posició​ ​social ○ Tendència​ ​a​ ​emmascarar-la Oportunitats​ ​socials Quan parlem de desigualtat parlem de diferència d’oportunitats socials, el que implica diferències en les condicions​ ​de​ ​vida.
Una​ ​o​ ​moltes​ ​desigualtats? No hi ha un sol tipus de desigualtat, la posició de cada persona en l’estructura social depèn de més d’un eix de desigualtat.
Col·lectius​ ​socials​ ​alguns​ ​afavorits​ ​i​ ​els​ ​altres​ ​no: ● Homes​ ​i​ ​dones ● Joves​ ​i​ ​vells ● Nascuts​ ​a​ ​Catalunya​ ​i​ ​immigrants ● Classe​ ​mitjana​ ​i​ ​classe​ ​treballadora 13 ...

Tags:
Comprar Previsualizar