Contabilitat tema 3 i 4 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura Contabilitat l
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 28/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3: LA VALORACIÓ COMPTABLE 3.1 Els principis de valoració La valoració és el procés pel que s’assigna un valor monetari a cada un dels elements integrants de la comptabilitat. Criteris “marc” de la valoració comptable:  Criteri del “cost històric o cost” d’un actiu que representa el cost d’adquisició o cost de producció:  Preu d’adquisició: import pagat o pendent de pagar més totes les altres despeses compromeses derivades de l’adquisició  Cost de producció: inclou el preu d’adquisició imputable a l’actiu i altres matèries consumides i costos de producció indirectes relacionats  Cost històric d’un passiu: és el valor que correspongui a la contrapartida rebuda a canvi de contraure un deute  Valor raonable: és l’import pel qual pot ser intercanviat un actiu o ser liquidat un passiu entre parts interessades i degudament informades, que realitzin una transacció en condicions d’independència mútua.
 Es calcula en referència al valor de mercat. En el cas que no hi hagi un mercat comparable s’utilitzaran mètodes alternatius.
 Valor net realitzable: és l’import que l’empresa pot obtenir d’alienar-lo en el mercat, deduint els costos estimats necessaris per portar a terme l’alienació.
 Valor actual: és l’import dels fluxos d’efectiu a rebre o pagar en el curs normal del negoci, actualitzats a un tipus de descompte adequat.
 Valor en ús: és el valor actual dels fluxos esperats, pel fet d’utilitzar-lo en el curs normal del negoci.
 Cost amortitzat d’un instrument financer: valor inicial menys el reemborsament del principal.
 Valor comptable o en llibres: és l’import net pel qual un actiu o un passiu es troba registrat en balanç, una vegada deduïda la seva amortització acumulada i altres correccions valoratives.
 Valor residual: és l’import que l’empresa estima que podria obtenir en el moment actual per vendre’l, una vegada deduïts els costos de la venda, prenent en consideració que l’actiu ha arribat al final de la vida útil.
3.2 Els principis comptables La comptabilitat de l’empresa, es desenvolupa aplicant obligatòriament els principis comptables que s’indiquen a continuació:  Empresa en funcionament: es considera que la gestió de l’empresa continuarà en un futur previsible.
 Meritació (Devengo): els fets de les transaccions o fets econòmics es registraran quan tinguin lloc, les despeses i els ingressos s’imputaran a l’exercici en que es produeixin, amb independència de quan es paguin.
 Uniformitat: adoptat un criteri dins de les alternatives que es permetin, cal mantenir-lo en el temps i aplicar-lo de manera uniforme per a transaccions homogènies. En cas que s’alterin els criteris s’ha d’informar en la memòria.
 Prudència: caldrà ser prudent en les estimacions i valoracions a realitzar en condicions d’incertesa, però sempre reflexant l’imatge fidel de la realitat empresarial.
 No compensació: no es podran compensar les partides d’actiu amb les de passiu o les de despeses amb les d’ingressos.
 Importància relativa: s’admet la no aplicació d’alguns criteris en els casos que no afecti a la imatge fidel de la comptabilitat.
En casos de conflicte entre principis comptables, prevaldrà el que millor expressi la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa.
TEMA 4: FUNCIONAMENT DEL SISTEMA COMPTABLE 4.1 El mètode comptable El mètode comptable determina la forma de captar modificacions de la realitat econòmica amb la finalitat d’obtenir una representació d’aquesta realitat, el qual conté els següents passos:  Captació de dades: es realitza mitjançant tota una sèrie de documents que són els portadors originals de la informació objecte de tractament de la realitat.
 Principi de dualitat: el principi de dualitat o de partida doble és l’eix sobre el que pivota la observació comptable de totes les transaccions econòmiques.
 Medició i valoració: la medició és el procés pel qual es valoren les transaccions, és l’equivalència lògica entre els béns o drets heterogenis que s’intercanvien. La valoració és la monetarització dels intercanvis.
 Registre o representació: la tècnica de registre generalment acceptada, s’instrumenta en dos registres materials que són:  El llibre diari: consisteix en un registre cronològic de totes les transaccions que tenen lloc a l’empresa.
 Llibre major: registre específic per cada concepte o element de l’empresa, precedents del registre previ en el llibre diari. Cada un dels elements de l’empresa els anomenarem comptes.
 Agregació de la informació: el conjunt de dades obtingudes de l’exterior i tractades mitjançant els passos anteriors, agregarem totes les dades en uns estats comptables, estats financers o comptes anuals, que representin sintèticament la informació financera necessària per la presa de decisions.
 Balanç de situació: informa de la situació economico-financera del patrimoni empresarial en un moment donat.
 Compte de pèrdues i guanys: de caràcter dinàmic, representant fluxos o corrents econòmics, durant un temps determinat, que ens donarà el resultat empresarial.
...

Tags:
Comprar Previsualizar