TEMA 8, PRODUCCIÓ, CREIXEMENT I DESOCUPACIÓ (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura economia política
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 20/04/2016
Descargas 43
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 8: PRODUCCIÓ, CREIXEMENT I DESOCUPACIÓ 8.1 La producció i el creixement 8.1.1 El creixement econòmic al món 8.1.2 El paper de la productivitat i els seus determinants 8.1.3 Creixement econòmic i política monetària 8.2 La desocupació 8.2.1 La desocupació i la manera de mesurar-la 8.2.2 La taxa natural de desocupació i la desocupació cíclica. Causes i costos de la desocupació Bibliografia: Mankiw, cap. 25 i 28.
8.1 LA PRODUCCIÓ I EL CREIXEMENT    El nivell real del PIB per càpita és un bon estimador del nivell de vida d’un país.
Per tant, el nivell de vida d’un país depèn de la seva capacitat per produir béns i serveis.
Els nivells de vida canvien al llarg del temps en un mateix país; en un moment donat, els nivells de vida divergeixen molt entre diferents països.
8.1.1 El creixement econòmic al món    El nivell de vida, mesurat amb el PIB real per càpita, varia significativament entre països.
La taxa anual de creixement mesura quant augmenta el PIB real per càpita en un any normal Taxes de creixement que semblen petites són grans quan s’acumulen any rere any: amb un 2 % de creixement anual, el nivell de vida mitjà es duplica cada 35 anys.
Petits canvis en el PIB per càpita any rere any donen lloc a grans canvis.
Agafem un període llarg de temps (+100 anys). Les petites taxes acumulades al llarg del temps en donen canvis importantíssims al llarg del temps.
En el cas dels països més pobres, com que les taxes de creixement són més modestes tenen un canvi en el nivell de vida, més modest.
Petites diferències en les taxes anuals donen lloc a diferències entre els països al llarg del període molt importants.
8.1.2 El paper de la productivitat i els seus determinants  La productivitat és la quantitat de béns i serveis produïts per un treballador en una hora.
  El nivell de vida d’un país està determinat per la productivitat dels seus treballadors.
A més productivitat, nivell de vida més alt.
El PIB per habitant dependrà de la productivitat de treballadors (quantitat de béns i serveis que els treballadors poden produir en una unitat de temps).
- A + productivitat + nivell de vida i + PIB per càpita.
¿Que determina la productivitat?  Els determinants de la productivitat: - Capital físic o Són les estructures (edificis), maquinària i eines que s’utilitzen per produir béns i serveis. Tot allò que hem produït i que ens permet produir altres béns i serveis (output del procés productiu).
o És un factor de producció produït:  Un input del procés productiu que en el passat va ser un output del procés productiu - Cos humà o Coneixement i habilitats que els treballadors adquireixen per l’educació, l’entrenament i l’experiència que hem adquirit al llarg del temps i per part dels treballadors en el seu procés de formació.
 El que estem fent ara a classe és produir capital humà.
 També pot haver-hi formació dins l’empresa, no té per que acabar amb un títol universitari, curs de formació professional… o Es tracta d’un altre factor de producció produït.
- Recursos naturals o Inputs utilitzats en la producció que són subministrats per la naturalesa  Renovables: boscos  No renovables: petroli i carbó  costa moltísim de regenerar. Són finits.
o Poden ser importants, però no són necessaris perquè una economia sigui molt productivitat (no és molt important per explicar la productivitat dels països, amb excepcions com és el d’Arabia Saudita ja que la seva producció depèn del petroli).
- Coneixements tecnològics o Coneixements sobre les millors maneres de produir béns i serveis o Coneixement tecnològic i capital humà són semblants, però hi ha una diferència important:  El coneixement tecnològic es refereix a la comprensió per part d’una societat de les millors maneres de produir  El capital humà es refereix al grau d’aquesta comprensió que assoleixen els treballadors d’una societat 8.1.3 Creixement econòmic i política econòmica  Els governs poden fer moltes coses per augmentar la productivitat i millorar els nivells de vida: - Potenciar l’estalvi i la inversió - Potenciar la inversió estrangera - Potenciar l’educació - Establir drets de propietat, garantir la seva seguretat i mantenir l’estabilitat política - Promoure el lliure comerç - Promoure la recerca La importància de l’estalvi i la inversió  Una manera d’augmentar la productivitat futura és invertir més recursos presents en la producció de capital. Invertir per tal de millorar la productivitat en el futur.
 Com que els recursos són escassos, una societat que inverteixi més en capital ha de consumir menys i estalviar una part més important dels seus ingressos. Això implica una renúncia, si volem dedicar recursos en la inversió, hem de reduir el consum present. Renunciar a cert benestar avui per millorar el nivell de vida demà (cost d’oportunitat).
 En la gràfica  període de temps llarg. A la part de l’esquerra diferents taxes de creixement anuals en aquest període. A la part de la dreta tenim la inversió. Qui més inverteix, més creix.
- Hi ha excepcions ja que com més gran eres, més et costa créixer.
Inversió estrangera:  Pot prendre diverses formes: - Inversió directa  Una entitat estrangera posseeix inversions de capital i hi opera.
 L’empresa estrangera ve al país i s’instal·la.
- Inversió indirecta (o de cartera)  Inversions finançades per diner estranger però gestionades per residents o empresa local.
Educació:  Per al creixement d’un país a llarg termini, l’educació és tan important com la inversió en capital físic.
- Als EUA, un any addicional d’escolarització eleva el salari de la persona un 10 %, de mitjana.
- Una manera d’elevar el nivell de vida és subministrar educació pública i animar la població a beneficiar-se’n.
-  Una persona educada aprèn a utilitzar noves eines i pot generar noves idees per produir béns i serveis.
Un problema de molts països: la fugida de cervells.
Drets de propietat i estabilitat política:  El dret de propietat es refereix a la capacitat per exercir autoritat sobre els recursos propis.
- El respecte a aquest dret és un prerequisit fonamental per al funcionament del sistema de preus.
- És necessari que els inversors sentin que les seves inversions són segures.
Definit en termes econòmics  Dret a gaudir de tot allò que defineixes. Si aquest dret no esta ben assegurat, en la inversió per ex desapareix.
Lliure comerç:  Un país que elimina les barreres al comerç experimenta el mateix tipus de creixement econòmic que hi hauria després d’un avenç tecnològic important.
 El que fem quan practiquem el lliure comerç és exportar i importar. És com un intercanvi, podem transformar els béns que hem produït nosaltres en els béns que rebem de fora.
Millorar la productivitat perquè cada país faci el que millor se li doni així la productivitat serà més gran.
 Cada individu s’especialitza en allò on el cost de producció és més baix (el que pot produir millor).
Recerca i desenvolupament:  L’avenç del coneixement tecnològic ha permès nivells de vida més elevats.
- La majoria dels avenços provenen de la recerca privada.
- Els governs incentiven el desenvolupament de noves tecnologies mitjançant beques de recerca, deduccions fiscals i el sistema de patents.
   RESUMINT… La prosperitat econòmica, mesurada amb el PIB per càpita, varia substancialment arreu del món.
La renda mitjana dels països més rics és més de deu vegades la dels països més pobres.
El nivell de vida d’un país depèn de la seva capacitat per produir béns i serveis.
8.2 LA DESOCUPACIÓ    Juntament amb la inflació, la desocupació és un dels problemes macroeconòmics bàsics.
És necessari considerar el problema de la desocupació des d’una doble perspectiva: a curt termini i a llarg termini. L’explicació del fenomen (i les seves causes) són diferents.
Començarem considerant com es mesura la desocupació.
8.2.1 La desocupació i com es calcula  El càlcul de la desocupació el realitzen les oficines estadístiques nacionals. A Espanya, l’INE entrevista al voltant de 180.000 persones a l’EPA (enquesta de producció activa).
 En funció de la seva situació laboral, podem classificar la població de la manera següent: 1. Població en edat de treballar: 16 anys o més. Dins d’aquesta: 1.1 Població ACTIVA: població que, estant en edat de treballar, pot i vol treballar.
1.1.1 OCUPAT: persona amb feina (a l’EPA es considera persona amb feina aquella que va treballar almenys una hora durant la setmana anterior a l’entrevista o també la persona que estava de vacances durant aquella setmana).
1.1.2 PARAT (o desocupat): persona sense feina que busca feina activament i que està disponible per treballar.
Així doncs: Població activa = nombre d’ocupats + nombre de parats 1.2 Població INACTIVA: població que, estant en edat de treballar, no pot o no vol treballar (estudiants a temps complet, mestresses de casa, jubilats…)  Taxa d’atur: percentatge de la població activa que està parada: - Taxa d’atur = (nombre de parats / població activa) · 100  Taxa d’activitat: percentatge de la població adulta que pertany a la població activa. És a dir, percentatge de la població en edat de treballar que pot i vol treballar: - Taxa d’activitat = (població activa / població adulta) · 100   L’atur registrat és una altra mesura de la desocupació, que està constituïda per les persones que estan inscrites a les oficines d’ocupació com a buscadores de feina.
Es considera que la taxa d’atur registrat és menys fiable com a mesura de la desocupació (enquesta sobre una mostra d’individus) que la taxa obtinguda a partir de l’EPA.
Problemes en el càlcul de la desocupació:  A vegades és difícil distingir entre parats i inactius.
 Les persones desanimades no són considerades població activa, tot i que en realitat són persones que voldrien treballar però que han renunciat a buscar feina. Això afecta en  particular a l’atur registrat. Pot ser que només estiguin registrades per cobrar el subsidi i que no estiguin buscant feina o treballin en economia submergida.
Altres persones diuen estar desocupades per cobrar els subsidis corresponents, fins i tot quan no estan buscant feina o quan estan treballant de manera informal. Com més temps aturat més difícil trobar una feina. Les empreses els hi costarà més contractar-lo perquè poden pensar que ha perdut productivitat.
La durada de la desocupació:  Per tal d’esbrinar la gravetat del problema de la desocupació, ens hem de preguntar si aquest és de curta o de llarga durada.
 L’atur de llarga durada és més preocupant. Ceteris paribus, la probabilitat d’abandonar la desocupació és menor com més llarg és el període de temps durant el qual s’està desocupat.
 Els estudis realitzats han arribat a la conclusió següent: la majoria dels períodes de desocupació són breus i la major part de la desocupació observada en un determinat moment és la desocupació de llarga durada.
La majoria de períodes de desocupació són relativament breus, però la major part de desocupació és atur de llarga durada. Tot i semblar una contradicció  si nosaltres anem un dia qualsevol a una oficina d’ocupació pública la majoria d’individus que trobem seran aturats de llarga durada i n’hi haurà uns quants que seràn de curta durada. Aquets últims troben feina més fàcilment per tant aquets van rotant. Llavors, si analitzem tots els individus i anem cada dia a l’oficina tindrem una majoria d’individus en un període breu i els desocupats de llarga durada sempre estaran allà.
8.2.2 La taxa natural de desocupació i la desocupació cíclica. Causes i costos de la desocupació Desocupació a curt i a llarg termini  Sempre existeix una certa desocupació en una economia, per bo que sigui el seu funcionament. Es podria dir que existeix una taxa normal de desocupació que una economia tindria si estigués produint en la seva frontera de possibilitats (producció potencial). És el que es coneix com a taxa natural de desocupació.
TAXA NATURAL DE DESOCUPACIÓ: taxa normal de desocupació a llarg termini al voltant de la qual fluctua la taxa de desocupació.
En un moment donat, i a causa de les fluctuacions cícliques de l’economia, la taxa de desocupació pot estar per damunt o per sota de la taxa natural. És el que es coneix com a desocupació cíclica.
- DESOCUPACIÓ CÍCLICA: desviació de la desocupació respecte de la seva taxa natural.
Desocupació de curt termini.
Nota: Veurem més endavant en aquest tema les causes de la desocupació natural i deixarem per a altres temes les causes de la desocupació cíclica.
Taxa de desocupació als EUA des de 1960.
Càlcul de la mitjana (línia blava  taxa natural de desocupació) de les diferents taxes de desocupació. Aquí és a llarg termini (consideren que es la taxa normal quan les coses van bé).
Desocupació observada = desocupació natural + desocupació cíclica La desocupació cíclica serà positiva en les èpoques de crisi i negativa durant les èpoques d’expansió.
 Per què sempre hi ha desocupats? Causes de la desocupació natural: - Desocupació friccional.
- Desocupació estructural: tres possibles explicacions 1. Desocupació friccional: desocupació deguda al fet que els treballadors tarden un temps a trobar la feina que s’ajusta millor als seus gustos i a les seves qualificacions.
- És, doncs, la desocupació resultant del procés d’emparellament dels treballadors amb els llocs de treball. És a dir, el resultat del procés de cerca de feina.
- S’acostuma a considerar que explica els períodes de desocupació relativament breus.
- Bàsicament és per canvi de feina. Individus que per la seva capacitat poden aconseguir una altre feina en un període breu de temps.
2. Desocupació estructural: desocupació deguda al fet que el nombre de llocs de treball existents en alguns mercats de treball és insuficient per donar feina a tothom qui vol treballar.
- Es considera que explica els períodes més llargs de desocupació.
- Aquesta desocupació es produeix quan, per alguna raó, es fixen uns salaris superiors al nivell que fa que l’oferta i la demanda estiguin en equilibri.
- No tots els que volen treballar poden fer-ho. No hi ha oferta de feina. El salari que es paga és més alt al nivell d’equilibri.
3. Explicació desocupació fraccional      El procés de cerca de feina per part dels treballadors (i també de les empreses) requereix temps.
L’economia es troba permanentment en canvi: els canvis en la demanda causen desplaçaments sectorials (reducció de la producció i l’ocupació en uns sectors a canvi de l’augment en altres).
Com que els treballadors tarden temps a buscar una altra feina, temporalment els desplaçaments sectorials causen desocupació friccional.
L’assegurança d’atur pot augmentar la desocupació friccional. La raó és que redueix l’esforç de cerca de feina per part dels desocupats.
(No hi ha dubte, però, dels efectes positius de l’assegurança d’atur: per exemple millora la situació dels desocupats i disminueix la gravetat de les crisis econòmiques).
4. Explicació de la desocupació estructural (o motius pels quals el nombre de llocs de treball és inferior al nombre de treballadors).
 La legislació sobre el salari mínim.
 Els sindicats i la negociació col·lectiva.
 La teoria dels salaris d’eficiència.
1. La legislació sobre el salari mínim     Tot i que els salaris mínims no són la causa fonamental de la desocupació que hi ha en una economia, influeixen considerablement en alguns grups que tenen unes taxes de desocupació especialment altes.
S’ha de tenir en compte que la majoria dels treballadors que hi ha en una economia tenen salaris molts superiors al mínim legal.
Si el salari mínim es manté per sobre del d’equilibri, el resultat és la desocupació.
Salari que fixa el govern i que per sota del qual no es pot pagar al treballador.
2. Els sindicats i la negociació col·lectiva    Un sindicat és una associació de treballadors que negocien amb els empresaris els salaris i les condicions de treball.
Els sindicats i les empreses acorden les condicions de feina durant el que s’anomena negociació col·lectiva.
El resultat de l’actuació sindical pot ser també un salari més alt que el salari d’equilibri i, per tant, pot generar desocupació.
3. La teoria dels salaris d’eficiència  Segons aquesta teoria, les empreses poden ser més eficients si els salaris són superiors als d’equilibri.
   Això és així perquè es considera que uns salaris més elevats poden augmentar la productivitat dels treballadors.
A l’empresa li pot resultar rendible pagar salaris més alts si, a canvi, els seus treballadors són més eficients (o productius).
A vegades les pròpies empreses volen fixar o mantenir un salari alt.
Per què salaris més alts s’associen a treballadors més productius? - Relació positiva entre salaris i salut dels treballadors (argument no rellevant en països rics). Explicació una mica obsoleta.
- Salaris més alts eviten la rotació dels treballadors; és a dir, eviten que els treballadors decideixin marxar. Evitaran que molts treballadors surtin de l’empresa.
- Uns salaris més alts donen un incentiu als treballadors per esforçar-se més. Partim de que els treballadors son uns vagos.
- Les empreses que paguen salaris més alts atreuen els millors treballadors.
Resumint: CAUSES de la desocupació natural: 1. Els processos de cerca de feina.
2. Salaris mínims.
3. Sindicats.
4. Salaris d’eficiència.
COSTOS DE LA DESOCUPACIÓ:     La desocupació, per a una economia, implica que la producció estigui per sota del seu nivell potencial.
Situació econòmica i psicològica desfavorable, per als desocupats.
Si la desocupació és de llarga durada, depreciació de les qualificacions (del capital humà del treballador).
Pagament de l’assegurança d’atur: l’assumeix la societat.
...