San Vital de Ravenna (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Art medieval i romànic
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

La pèrdua de mosaics de St. Sergi i St.Bacus i Sta. Sofia es poden compensar amb els que trobem a Ravenna. En època de Justinià es van fer obres i són lles que avui dia podem observar. El mosaic serà important en tota la història de l'art. En època antiga eren bàsicament mosaics de paviment.
Les tessel·les en principi tenien forma cúbica però també s'utilitzen de formes irregulars per tal de poder-se adaptar millor.
Mausoleu de Gala Placidia, Ravenna.
De planta centralitzada, amb 4 cossos iguals adossats. Cal destacar l'interior on paret i sostres estan recoberts de mosaics ja en el segle V.
San Apolinar el Nou Basílica simple amb coberta plana construïda en època de Teodoric. Avui dia ens queden els celebres mosaics que decoren les parets laterals. Veiem un seguici de sants que porten corona i un de santes. Es suposa que aquest detall del mosaic del palau i del port era d’època de Teodoric i que estaria acompanyat de la família d'aquest.
San Vital de Ravenna La va començar un bisbe que es deia Ecclesius, bona part del edifici es va fer en època bizantina per Victor. Es va consagrar en època d'un tercer bisbe que es deia Maximià. Sembla ser que ser important argentarius julia, seria un senyor de Grècia que podria ser el patrocinador. Seria un banquer.
És un edifici de planta centralitzada. Recorda a St. Sergi i St. Bacus. L’església es un octògon que va adossat amb un nàrtex i un atri com a Sta. Sofia. Té un espai central que es un octògon que ve definit per uns pilars, damunt dels quals s'aixequen unes arcades en un segon pis. Aquí tots els nínxols son semicirculars fet que dona més unitat al edifici. L’únic lloc on no hi han columnes es davant del presbiteri igual que a St. Sergi i St. Bacus. Veiem que hi ha un octògon exterior i un octògon interior, d'aquest exterior l'absis es l'element que surt. La zona del presbiteri te forma de quadrat i es on es troba l'altar.
Important per els mosaics que es troben en el presbiteri i absis. Els arcs de St. Vital son molt més elevats que els de St. Sergi que són més rebaixats. A St. Vital també tenim dues columnes en els nínxols però sense arquitrau a diferencia de St. Sergi que si que hi ha. Les columnes tant del pis d'abaix com d'adalt aguanten uns arquets de mig punt, veiem que son les mateixes solucions però col·locades de manera diferent. A St.Vital podríem dir que te unes solucions mes medievals i que desapareix. A St. Sergi veiem que hi havia unes solucions més antigues com a la manera romana.
El presbiteri al exterior es destaca del octògon, sobresurt una mica més alta. Sembla que en alçada també veiem les diferents parts de lo que està format l'edifici. És interessant veure com esta disposat l’octògon amb el nàrtex, perquè no acaben coincidint del tot. A la volta del presbiteri que es de 4 plements, en el centre es destaca un centre amb una figura i a dintre hi ha el xai místic amb un nimbe, imatge simbòlica de Jesucrist. Tot està farcit amb una rica decoració vegetal i animal.
En un altre mosaic veiem com un timpà on es representa el tema de Abraham en el costat nord.
Te una gran component narratiu perquè veiem com Sara mig riu i Abraham ofren a 3 personatges pa (alzinar de mambre), i després hi ha el sacrifici d'Isaac. En els carcanyols trobem a Joan i Mateu.
Al costat sud en un altre timpà es representa un altar amb Abel i Melquisedec. Abel al ser un pastor se’l representa en una cabana i Melquisedec com era de ciutat amb un edifici com més arquitectònic. A la part superior, tenim el tema de la creu inscrita en un cercle aguantada per un àngel a cada banda. En els carcanyols es representa a Lluc amb el lleó i Marc amb el toro.
Absis: es representa a un Crist molt jove imberbe que dona una corona que ofereix a St. Vital, i al altre costat hi ha Ecclesius amb una maqueta de la església com oferint-la. Tot aquests personatges son acompanyats per uns àngels. Jesucrist està assegut en un globus blau, representant a un Crist crosmocràtor. Aquests personatges estan situats en un paradís molt terrenal perquè es representa un terra no pla, sinó accidentat amb flors i vegetació. També apareixen com unes llengües que son les 4 rius blaus del paradís. Simbòlicament al·ludeixen als evangelis.
Celebres mosaics Seguici de Justinià: una composició molt pensada perquè Justinià ens queda situat en el centre. Al costat esquerre te dos dignataris per la tunica de color porpra, després hi han dos dels grans generals, tenim tota a part civil aquí. A l’altre banda trobem a Maximià (amb una inscripció que ho indica) que es e tercer bisbe que va consagrar l’església, dos clergues més amb la seva indumentària pròpia. El personatge que està darrere de Justinià i el bisbe es Julianus Argentarius.
Justinià porta un recipient que fa referència a la ofrena. Les figures s'acosten al que seria un retrat, tenen marcades les faccions, arrugues, i tots ells són diferents. Individualització de les figures.
Semblen que siguin figures planes, superposades. Fins i tot, els peus que es trepitgen. L'artista no s'ha preocupat de crear un espai propi i un cos sinó que els ha anat superposant.
Seguici de Teodora: Trobem a la emperadriu Teodora desplaçada en el centre, darrere te una forma de nínxol que l'emmarca. En el costat esquerre hi ha dos dignataris de palau més que aparten una cortina que serà de influencia clàssica i una font que fa referència a la vida. A la dreta hi ha tot un seguit de dones que l'acompanyen. Teodora també porta un recipient per fer una ofrena. Per donar més èmfasi a la ofrena en la túnica de Teodora veiem la representació dels 3 reis mags d'orient en l'epifania. Es pot relacionar amb la base de l'obelisc de Teodosic (Istambul 390).
Cal destacar el detallisme de les dones, totes són diferents, porten un collaret que s’assembla al Collar d'or i pedres precioses, Constantinoble. Personatges individualitzats i diferents. Es conserva un cap de Teodora que ens demostra que hi havia certa semblança.
Totes aquestes representacions al·ludeixen a la idea del sacrifici esta relacionat amb el sacrifici de la missa que es fa en l'altar. Totes aquelles imatges eren de l'Antic Testament excepte les dels evangelistes que ens porten al Nou Testament lligat a la presencia del aigua que es una metàfora de la vida. Sembla que Justinià i Teodroa mai van ser a Ravenna però se'ls col·locava per recordarlos. És a dir, passem de personatges de sacrificis a personatges del moment com són Justinià i Teodora.
El fons es una cosa fosca i es matèria no compta. El que compta es la llum que il·lumina les coses i son les que s'han de veure. Veiem com les teories de Plotí queden totalment reflectides.
2. L’època iconoclasta La mateixa Constantinoble serà atacada per els avars i perses. El 629 Heracli derrota de manera definitiva als perses. Però sorgeix un nou poder que serà molt important que serà l’Imperi Àrab.
Diferents províncies cauen en poder dels àrabs: - Síria i Palestina - Egipte - Nord d'Àfrica Constantinoble també serà assetjada per els àrabs. Fins que arribi Lleó III que atura les conquestes àrabs.
Segle VII serà un segle molt complex per els problemes exteriors. També hi haurà un problema interior molt greu que serà amb Lleó III comencen les discussions iconoclastes. Sembla que aquests problemes van lligats amb la pèrdua de poder dels emperadors.
Iconoclasta (739 - 787): moviment de refús total, radical de les imatges, com a representació dels essers divins.
Lleo III fa destruir la imatge de XR de la porta de palau. Això provoca una revolta important i un oficial del emperador mort. Lleo III aprova el 730 un decret que proscriu les imatges de Déu i de sants. En el 787 en el Concili de Nicea i una emperadriu Irene restaura el culte de les imatges. En el segle IX torna a haver un nou període iconoclasta per part de Lleó V. Finalment, l'any 843 es restaura definitivament per part de Teodora el culte a les imatges.
...